Èxode – Capítol 34

Les noves taules de la Llei

1 El Senyor va dir a Moisès:
—Talla’t dues taules de pedra com les primeres que has trencat: jo hi escriuré els manaments que hi havia en les primeres. * 2 Prepara’t per a demà al matí: puja al Sinaí de bona hora i presenta’t davant meu al cim de la muntanya. 3 Que no t’acompanyi ningú i que tampoc ningú no es deixi veure en tota la muntanya: ni tan sols les ovelles o les vaques podran pasturar al voltant d’aquesta muntanya. *
4 Moisès va tallar dues taules de pedra com les primeres. L’endemà es va llevar de bona hora i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat, portant a la mà les dues taules.
5 El Senyor baixà enmig del núvol, s’aturà prop de Moisès i pronuncià el seu nom, que és «el Senyor». * 6 El Senyor, tot passant davant de Moisès, va proclamar:
—El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor! * 7 Mantinc el meu amor fins a un miler de generacions, perdono les culpes, les faltes i els pecats, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes de les culpes dels pares als fills i als fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació. *
8 Tot seguit, Moisès es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra 9 i digué:
—Senyor, ja que m’has concedit el teu favor, vine, si et plau, a acompanyar-nos. És cert que aquest poble va a la seva, però tu perdonaràs les nostres culpes i els nostres pecats i faràs de nosaltres la teva heretat.

Renovació de l’aliança

10 El Senyor va dir:
—Jo faig una aliança. * En presència de tot el teu poble obraré prodigis com no se n’havien obrat mai en tota la terra ni en cap nació. Tot aquest poble que t’envolta veurà com són d’impressionants les obres que faré juntament amb tu.
11 »Estigues atent, Israel, al que avui et mano. Expulsaré del teu davant els amorreus, els cananeus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus. * 12 Guarda’t de fer cap pacte amb els habitants del país on has d’entrar: dintre teu, hi tindries un parany. 13 Més aviat, derroqueu els seus altars, esmicoleu els pilars sagrats, talleu els bosquets sagrats. *
14 »No adoris cap altre déu, * perquè el Senyor s’anomena Gelós: és el “Déu-gelós”. * 15 No facis cap pacte amb els habitants del país. Ells es prostitueixen seguint els seus déus, immolant-los sacrificis: t’invitarien a menjar de les seves víctimes, 16 casaries els teus fills amb les seves filles, i aviat, quan elles es prostituïssin seguint els seus déus, farien que també es prostituïssin els teus fills.
17 »No et facis déus de fosa. *
18 »Celebra la festa dels Àzims: * durant set dies menjaràs pans sense llevat, tal com t’he manat, en la data assenyalada del mes d’abib, el mes en què vas sortir d’Egipte.
19 »Tot primer nat és per a mi. Ho són totes les primeres cries mascles del bestiar: vedells o xais. * 20 Pots rescatar la primera cria de l’ase amb un xai; però si no la vols rescatar, desnuca-la.
Rescata el primogènit dels teus fills. * Que ningú no es presenti davant meu amb les mans buides.
21 »Tens sis dies per a treballar, però el setè reposa, tant en temps de sembra com de sega. *
22 »Celebra la festa de les Setmanes, al començament de la sega del blat, i la festa de les Collites, a la tardor. *
23 »Tres vegades l’any, tots els homes del teu poble es presentaran davant meu, que sóc el Sobirà, el Senyor, Déu d’Israel. 24 Si puges tres vegades l’any davant meu, que sóc el Senyor, el teu Déu, jo expulsaré les nacions del teu davant, engrandiré el teu territori i ningú no cobejarà el teu país per apoderar-se’n.
25 »No acompanyis amb pa fermentat els teus sacrificis d’animals. * No guardis fins l’endemà res de la víctima sacrificada per la festa de Pasqua.
26 »Porta al temple del Senyor, el teu Déu, el bo i millor dels primers fruits dels teus camps.
»No coguis un cabridet amb la llet de la seva mare. *
27 Després el Senyor va dir a Moisès:
—Escriu-te aquestes paraules, ja que amb aquestes clàusules jo faig aliança amb tu i amb Israel.
28 Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits, * sense menjar ni beure, i va escriure * en les taules de pedra les clàusules de l’aliança, aquests deu manaments. *

Moisès torna al campament

29 Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí portant a les mans les dues taules de pedra amb el document de l’aliança. No s’adonava que li resplendia tota la cara pel fet d’haver parlat amb el Senyor. 30 Aaron i tots els israelites van veure com li resplendia la cara i no gosaven acostar-se-li.
31 Però Moisès els va cridar; llavors Aaron i els caps de la comunitat se li van acostar, i Moisès els va parlar. 32 Després s’acostaren també tots els altres israelites, i Moisès els comunicà tots els manaments que el Senyor li havia donat a la muntanya del Sinaí.
33 Quan hagué acabat de parlar amb ells, Moisès es va cobrir la cara amb un vel. 34 Cada vegada que Moisès entrava a la presència del Senyor per parlar amb ell, es treia el vel. * Quan sortia i comunicava als israelites el que el Senyor li havia manat, 35 els israelites contemplaven com resplendia la seva cara. Després Moisès es tornava a cobrir la cara amb el vel, fins que entrava a parlar amb el Senyor. *

Llibre de Daniel

FRAGMENTS GRECS

Capítol 3
Càntic dels tres joves

Segona carta de sant Pau als cristians de Corint – Capítol 13

Advertiments i exhortacions

1 Aquesta serà la tercera vegada que vindré a trobar-vos. * Tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis. * 2 Ja us ho vaig dir la segona vegada que era amb vosaltres, i ara, que sóc absent, ho repeteixo als qui han pecat i a tots els altres: si vinc per tercera vegada, no tindré contemplacions. 3 Ja podeu anar cercant proves de si el qui parla en mi és aquell Crist que no és feble amb vosaltres, sinó poderós entre vosaltres! * 4 Ell, en efecte, quan va ser crucificat estava voltat de feblesa, però ara viu pel poder de Déu. Així també nosaltres som febles en ell; però, pel poder de Déu, viurem juntament amb ell, en bé vostre. *
5 Examineu-vos vosaltres mateixos, * comproveu si us manteniu en la fe. ¿No sabeu reconèixer que Jesucrist és en vosaltres? Suposo que respondreu sense fer-vos mereixedors de cap reprovació. 6 En tot cas, espero que sabreu veure que nosaltres no la mereixem. 7 I demanem a Déu que no feu res de mal. Nosaltres no cerquem l’aprovació dels homes; només volem que vosaltres feu el bé, encara que passem per la desaprovació de tothom. 8 El poder que tenim és a favor de la veritat, * no contra la veritat. 9 Així, ens alegrem cada vegada que nosaltres som febles i vosaltres sou forts; i el que demanem en la pregària és que sigueu del tot perfectes. 10 Per aquest motiu us escric tot això ara que sóc lluny, perquè, quan sigui amb vosaltres, no hagi de tractarvos amb rigor, valent-me de la potestat que he rebut del Senyor per a edificar, no pas per a destruir. *

Cloenda (13,11-13)
Recomanacions finals i salutacions

11 Finalment, germans, estigueu contents, * enrobustiu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, * i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres. * 12 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. * Us saluda tot el poble sant. 13 Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i la comunió de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres. *

Evangeli segons sant Joan – Capítol 3

1 Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. * Era un dirigent dels jueus. 2 Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:
—Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. *
3 Jesús li respongué:
—En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. *
4 Li diu Nicodem:
—Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?
5 Jesús respongué:
—En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. * 6 De la carn en neix carn, de l’Esperit en neix Esperit. * 7 No t’estranyis que t’hagi dit:
“Cal que nasqueu de dalt.” * 8 El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit. *
9 Nicodem li replicà:
—Com pot ser tot això?
10 Jesús li respongué:
—I tu, que ets mestre d’Israel, no ho comprens? 11 En veritat, en veritat et dic que nosaltres parlem d’allò que sabem i donem testimoni d’allò que hem vist, però vosaltres no accepteu el nostre testimoni. * 12 Si no em creieu quan us parlo de les coses terrenals, com podreu creure’m quan us parli de les celestials? * 13 Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home. * 14 I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, * 15 perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. * 16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic * perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. 17 Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell. * 18 Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. * 19 La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. * 20 Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. * 21 Però els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu. *

Jesús i Joan Baptista

22 Després d’això, Jesús se n’anà amb els seus deixebles al territori de Judea. S’hi va estar un cert temps amb ells i batejava. * 23 També Joan batejava, a Enon, prop de Salim, * on hi havia molta aigua, i la gent hi anava a fer-se batejar. 24 Llavors Joan encara no havia estat tancat a la presó. *
25 Alguns dels deixebles de Joan es van posar a discutir amb un jueu * sobre els ritus de purificació. * 26 Aleshores anaren a trobar Joan i li digueren:
—Rabí, aquell que era amb tu a l’altra banda del Jordà i de qui tu vas donar testimoni, ara bateja i tothom va cap a ell.
27 Joan respongué:
—Ningú no pot aconseguir res si no li ho donen des del cel. * 28 Vosaltres mateixos sou testimonis del que vaig declarar: “Jo no sóc pas el Messies, sinó que he estat enviat davant d’ell.” * 29 El qui té l’esposa és l’espòs, però l’amic de l’espòs, que és present i l’escolta, té una gran joia quan sent la veu de l’espòs. * També jo tinc aquesta joia, i la meva joia és completa. 30 Ell ha de créixer, i jo he de minvar.
31 »El qui ve de dalt està per damunt de tots. Els qui són de la terra són terrenals i parlen de manera terrenal. El qui ve del cel està per damunt de tots, * 32 i dóna testimoni d’allò que ha vist i sentit, però ningú no accepta el seu testimoni. 33 Els qui l’accepten, acrediten que Déu diu la veritat, * 34 perquè l’enviat de Déu comunica les paraules de Déu, ja que ell dóna sense límits l’Esperit. * 35 El Pare estima el Fill * i ho ha posat tot a les seves mans. * 36 Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna, però els qui es neguen a creure en el Fill no veuran la vida: el judici de Déu pesa damunt d’ells. *