Menu
Lectura del llibre dels Proverbis
Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seves obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on brollen les aigües, i jo ja havia nascut. He nascut abans que les muntanyes, abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era; quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans, quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà, quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres, quan construïa els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència, jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies».
L’Esperit Sant costa de definir. Precisament perquè, segons la paraula de Jesús, no sabem d’on ve ni on va però en sentim la remor. Quan el Senyor parlava del Pare als deixebles, ho feia amb naturalitat; el Pare no era cap sorpresa: la novetat era que Jesús en fos el Fill. Ara calia fer conèixer el lligam que uneix el Pare i el Fill.
L’Evangeli d’avui ens assenyala algunes d’aquestes propietats de l’Esperit: és el Defensor o Protector, és el qui guia cap al coneixement de la veritat sencera i això garanteix l’obra del Crist.
Potser avui podem veure que la Trinitat és la festa del Déu que és amor, perquè Ell mateix és comunitat d’amor, Pare, Fill i Esperit Sant.
En el relat, veiem com la Saviesa adopta una fórmula personificada, que només parla d’ella en funció de Déu. Sembla com si entre Déu i la Saviesa hi hagués una relació d’una intimitat molt pregona…
Com si sense abandonar la idea de la unicitat de Déu, ella pressent que en el sí del Déu UN hi ha un misteri de diàleg i comunió.
…”De molt abans de començar les seves obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha fet.
He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís…” Hi veiem, doncs, una insistència sobre l’anterioritat a tota creació, la Saviesa juga un paper en la Creació…
Ens ajudarà a endinsar-nos en aquest pensament si llegim la Pregària de Salomó (Sv 9,1-6. 9-11), d’una bellesa i profunditat úniques.
Déu dels pares i Senyor bondadós,
Que amb la vostra paraula vau crear el món,
Que vau formar l’home amb la vostra saviesa
I el vau fer sobirà del que havíeu creat
Perquè governés el món amb santedat i justícia
I judiqués les causes amb rectitud:
Doneu-me la saviesa, que seu amb vós al vostre tron;
…………….
Amb vós teniu la saviesa que coneix les vostres obres
I era present mentre creàveu el món;
Ella sap què és agradable als vostres ulls,
Què és conforme als vostres manaments
………………
Així doncs, a la primera etapa bíblica, Déu és UN.
Més tard, els creients aprendran que Déu és Trinitat. Aquest misteri de la via trinitària ha començat amb la meditació del Nou Testament, després de la resurrecció del Crist.
Quan miro el cel que han creat les mans vostres,
la lluna i els estels que hi heu posat.
Jo dic: Què és l’home, perquè us en recordeu?
Què és un mortal, perquè li doneu autoritat?
Gairebé l’heu igualat als àngels,
l’heu coronat de glòria i de prestigi,
l’heu fet rei de les coses que heu creat,
tot ho heu posat sota els seus peus. R.
Ramades de bous i ovelles,
fins i tot els animals de la selva,
l’ocell que vola i els peixos del mar,
i tot el que segueix els camins dels oceans. R.
R. Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós el
vostre nom per tota la terra!
Aquest himne a la reialesa de Jahvè es devia cantar durant una festa nocturna, sota l’encant d’un cel estrellat, i la transparència de les nits sense núvols a l’orient.
Aquest salm és la traducció en cant i en oració de l’ensenyament o catecisme elemental de la religió d’Israel, el Gènesi: un Déu creador de totes les coses, que ho confia tot a l’home i el col·loca per damunt de tot:
“Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres. …Ompliu la terra i domineu-la. . . Us ho dono tot. . .” (Gn 1-2).
Per a Jesús, la vertadera grandesa de l’home està en els petits, en aquells que accepten rebre-ho tot amb senzillesa. I Jesús insistia en la necessitat de la humilitat:
“Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i entesos” (Lc 10,21) ).
La grandesa de l’home. En el cor, en el centre d’aquest univers aclaparador, immens, hi ha l’“home”,
infinitament més gran que aquest món… Sí, l’home és més gran i més important que el sol! Per què?
Perquè, com recorda el salm, sempre està present en el pensament de Déu:
“Què és l’home perquè us en recordeu, què és un mortal perquè li doneu autoritat?”
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. Encara més: fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de Déu, l’aprovació de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.
Sant Pau, en la Carta als Romans, ens parla d’esperança…
“…estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm…”.
A més, “… i l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor”.
Aquí no hi trobem la paraula Trinitat (com tampoc en el llibre dels Proverbis de la primera lectura), però Pau ens parla del “món de la gràcia” per mitjà de Jesucrist. Com veiem, un llenguatge espontàniament trinitari.
“…la constància obté l’aprovació de Déu, l’aprovació de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú…”.
L’esperança que apareix en el llarg camí del despullament, del descoratjament i que neix quan ens posem de cor a la confiança de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu».
Amb la Pentecosta s’acaba el Temps Pasqual i es reprèn l’anomenat Temps de durant l’any.
Però, per als dos diumenges següents a la Pentecosta, la litúrgia ens proposa dues festes que són com el resum final de tot el temps pasqual: la Santíssima Trinitat i el Corpus.
El savi francès Blaise Pascal ens diu que la fondària de les coses (i molt més de les de Déu) no es copsa des de l’esperit de geometria, sinó des de l’esperit de finesa, de la poesia, la intuïció, el silenci, la mística…
És famosa la seva frase: “El cor té raons que la intel·ligència no comprèn”.
Avui, festa de la Santíssima Trinitat és dia per demanar a l’Esperit que no visquem la nostra relació amb Déu des de la “geometria”, la quadrícula… que se’ns escaparia el misteri…!
A nosaltres, el missatge de Jesús ens ha arribat en forma de dogmes i doctrines que són un llenguatge intel·lectual. Certament ens poden ajudar perquè l’home és també intel·ligència però cal aprofundirho i complementar-ho amb “raons del cor”…
“Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”.
Un Déu que és amor…
Avui el que celebrem és que Déu sap què és l’amor, perquè en el seu si hi ha comunitat d’amor, d’estimació, de donació contínua, de comunicació constant.
Em puc preguntar, si descobrir aquest Déu que es complau en el nostre món, que se l’estima, que ens recorda també la dimensió joiosa de l’existència, no em demana a mi estimar també el nostre món.
En aquest darrer vespre de la seva vida terrestre, Jesús no utilitza la paraula “Trinitat”; ell fa més i millor: ens introdueix en aquest gran misteri, en la pròpia intimitat de la Trinitat…
Revela el màxim del seu misteri, però hi ha coses que ells no poden entendre encara…
“…però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada”.
És la situació actual dels deixebles allò que els fa incapaços de suportar el missatge complet de Jesús. Quan vingui l’Esperit Sant, no els dirà res de nou, ja que no parlarà pel seu compte; però els ajudarà a canviar la seva situació.
El canvi de situació consisteix a passar d’una vida per mantenir a una vida per donar.
La nostra primera experiència de la vida és sentir-la com una realitat fràgil i insegura. Una vida inicial fàcilment pot morir o ser engolida per una altra vida més poderosa. En aquesta situació, viure significa voler tenir i mantenir la pròpia vida.
Mentre estem en aquesta situació, el missatge complet de Jesús és incomprensible i insuportable.
“Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà” (Lluc 9,24).
Des d’aquesta situació, una vida donada és vista com una vida perduda.
En l’avenir de la història bíblica, Déu s’ha anat revelant progressivament al seu poble. I aquest gran camí de la descoberta de Déu encara no ha acabat. I durant aquest llarg i difícil trajecte, l’Esperit de veritat ens acompanya per guiar-nos vers la veritat completa…
La veritat sembla ser una de les paraules clau d’aquest relat i se’n pot concloure el següent: la veritat és un propòsit, un fi; i no és ni un assoliment ni una experiència:
“Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”.
Si nosaltres volem realment penetrar una mica més en el coneixement dels misteris de Déu, ens caldrà invocar l’Esperit Sant.
Això ens hauria de fer reflexionar sobre les disputes en temes de teologia: ningú de nosaltres no pot pretendre de tenir tot sol la veritat sencera…
Trobem en un text d’Isaïes:
“Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins que dóna llavor als sembradors i pa per a aliment, així serà la paraula que surt dels meus llavis” (Isaïes 55,10).
El cel representa el Pare; la terra amarada i fecundada es representa el Fill; i la humitat que en els camps genera boscos i conreus, és l’Esperit Sant, amor escampat i compartit.
En aquest lliurament de Déu actua tota la Trinitat: el Pare, que posa a la nostra disposició a Qui més estima; el Fill que, d’acord amb el Pare, es despulla de la seva glòria per tal d’entregar-se a nosaltres; i l’Esperit, que surt de la serena abraçada divina per a inundar els deserts de la humanitat.
Quan Jesús diu “vida eterna”, parla d’una altra cosa que de vida biològica; ell parla de la vida de l’Esperit en nosaltres, la vida que ens ha estat introduïda amb el Baptisme.
Ser salvat, en el sentit bíblic és viure en pau amb un mateix i amb els altres, viure com a germans dels homes i com a fills de Déu.
I per això, només ens cal girar-nos vers Ell, per poder ser inspirats contínuament pel seu Esperit per tenir comportaments de germans i de fills, per deixar transformar els nostres cors de pedra en cors de carn…
Déu ens estima…
Tothom qui estima autènticament sap que el “centre” de la seva pròpia vida està en la persona estimada.
Amb l’amor, la vida continua essent individual, però pren forma de comunió i de comunitat.
Déu ens ha convertit en el “centre” de la seva Vida, i, si ho acceptem, entrem en comunió amb Ell; formem comunitat amb Ell i participem de la seva “Vida Eterna”.
“Déu no l’ha vist mai ningú”. Ben cert. Però la multitud innumerable de persones que viuen donant la vida arreu de la Terra són un testimoni solemne i gratificant de com el do de l’Esperit ha estat “sembrat” en els nostres cors.
En aquest temps de crisi, fer el pas d’una vida per mantenir a una vida per donar genera una pau profunda. És cert: no és la pau que la societat busca espontàniament; però això no vol dir que no sigui la que necessitem. Per això, si la trobem, no seria just guardar-la només per a nosaltres.
L’Esperit Sant costa de definir. Precisament perquè, segons la paraula de Jesús, no sabem d’on ve ni on va però en sentim la remor… la novetat era que Jesús en fos el Fill. Ara calia fer conèixer el lligam que uneix el Pare i el Fill.
L’Evangeli d’avui ens assenyala algunes d’aquestes propietats de l’Esperit: és el Defensor o Protector, és el qui guia cap al coneixement de la veritat sencera i això garanteix l’obra del Crist.
Potser avui podem veure que la Trinitat és la festa del Déu que és amor, perquè Ell mateix és comunitat d’amor,
Pare, Fill i Esperit Sant.
La Saviesa juga un paper en la Creació… ella pressent que en el sí del Déu UN hi ha un misteri de diàleg i comunió.
Més tard, els creients aprendran que Déu és Trinitat. Aquest misteri de la via trinitària ha començat amb la meditació del Nou Testament, després de la resurrecció del Crist.
La grandesa de l’home. Sí, l’home és més gran i més important que el sol! Per què? Perquè, com recorda el salm, sempre està present en el pensament de Déu:
“Què és l’home perquè us en recordeu, què és un mortal perquè li doneu autoritat?”
…Pau ens parla del “món de la gràcia” per mitjà de Jesucrist. Com veiem, un llenguatge espontàniament trinitari.
“…la constància obté l’aprovació de Déu, l’aprovació de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar
ningú…”.
El savi francès Blaise Pascal…“El cor té raons que la intel·ligència no comprèn”.
Avui, festa de la Santíssima Trinitat és dia per demanar a l’Esperit que no visquem la nostra relació amb Déu des de la “geometria”, la quadrícula… que se’ns escaparia el misteri…!
La nostra primera experiència de la vida és sentir-la com una realitat fràgil i insegura…En aquesta situació, viure significa voler tenir i mantenir la pròpia vida. Mentre estem en aquesta situació, el missatge complet de Jesús és incomprensible i insuportable: “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà” (Lluc 9,24).
Des d’aquesta situació, una vida donada és vista com una vida perduda.
La veritat sembla ser una de les paraules clau d’aquest relat i se’n pot concloure el següent: la veritat és un propòsit, un fi; i no és ni un assoliment ni una experiència:
“Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”.
Quan Jesús diu “vida eterna”, parla d’una altra cosa que de vida biològica; ell parla de la vida de l’Esperit en nosaltres, la vida que ens ha estat introduïda amb el Baptisme.
Ser salvat, en el sentit bíblic és viure en pau amb un mateix i amb els altres, viure com a germans dels homes i com a fills de Déu.
“Déu no l’ha vist mai ningú”. Ben cert. Però la multitud innumerable de persones que viuen donant la vida arreu de la Terra són un testimoni solemne i gratificant de com el do de l’Esperit ha estat “sembrat” en els nostres cors.
En aquest temps de crisi, fer el pas d’una vida per mantenir a una vida per donar genera una pau profunda. És cert:
no és la pau que la societat busca espontàniament; però això no vol dir que no sigui la que necessitem. Per això, si la trobem, no seria just guardar-la només per a nosaltres…
1 ¿No sentiu com crida la Saviesa,
com aixeca la veu la intel·ligència?
2 Dalt les altures, dominant la ruta,
a la cruïlla dels camins, es planta;
3 vora les portes d’accés a la ciutat,
a les seves entrades, proclama: *
4 «Us crido a tots vosaltres,
la meva veu s’adreça a tothom.
5 Inexperts, adquiriu sagacitat;
adquiriu seny, els qui sou insensats.
6 Escolteu, que el meu parlar és franc *
i sincera la meva paraula:
7 assaboreixo la veritat,
i la maldat em fa fàstic.
8 No dic sinó paraules honestes:
no amaguen res de pèrfid ni de fals;
9 les troba clares qui les vol comprendre,
qui posseeix el coneixement * les troba
justes.
10 Accepteu la meva formació, i no pas
plata,
el coneixement abans que l’or més preciós,
11 perquè la saviesa val més que els corals,
cap pedra preciosa no s’hi pot comparar. *
12 »Jo, la Saviesa, * visc amb la sagacitat,
conec la perspicàcia.
13 Qui venera el Senyor * odia el mal.
Orgull, arrogància, mal comportament
i falsedat, són coses que detesto.
14 Jo aconsello amb competència,
posseeixo intel·ligència i força.
15 Gràcies a mi els reis regnen
i els sobirans promulguen lleis justes;
16 gràcies a mi governen els governants
i els magistrats jutgen amb justícia. *
17 Jo estimo els qui m’estimen; *
els qui per mi es deleixen, em troben.
18 Porto amb mi la riquesa i la glòria,
fortuna sòlida i prosperitat;
19 el meu fruit és millor que l’or més fi, *
sóc més profitosa que la plata de llei;
20 jo camino amb qui practica la justícia,
amb qui segueix camins dreturers.
21 Procuro patrimoni als qui m’estimen,
els omplo de tresors.
22 »El Senyor em posseïa * al
començament, *
abans de les seves obres, des de sempre.
23 Em va formar a l’inici del temps,
des de l’origen, des del primer moment de
la terra. *
24 Em va infantar * quan els oceans no
existien
ni brollaven les fonts d’aigua viva.
25 Abans que s’assentessin les muntanyes,
abans dels turons, ja m’havia infantat,
26 quan encara no havia fet l’amplària de la
terra,
el primer grapat de fang dels continents.
27 Jo hi era quan desplegava la volta del cel
i marcava un horitzó a l’oceà; *
28 quan a dalt penjava els núvols
i contenia les aigües abismals; *
29 quan imposava un límit a la mar
que les aigües no han de traspassar,
i quan senyalava els fonaments de la terra.
30 Jo era al seu costat com un mestre
d’obres *
i feia les seves delícies cada dia,
jugant davant d’ell sense parar.
31 Jugava per la terra que ell havia creat,
i m’era deliciosa la companyia dels homes.
*
32 »Escolteu-me, doncs, fills:
feliços els qui segueixen els meus camins!
33 Accepteu de formar-vos i posareu seny;
no ho refuséssiu pas.
34 Feliç l’home que m’escolta,
que vetlla cada dia al meu portal
vigilant el llindar de casa meva!
35 Qui em troba, troba la vida,
i el Senyor li concedeix el seu favor,
36 però el qui no em troba, es perjudica a ell
mateix.
Els qui m’odien, estimen la mort.» *
1 Ara, doncs, que ja som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. * 2 Per ell, en virtut de la fe, * tenim accés * a aquesta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, tot esperant la glòria de Déu. 3 Més encara: fins i tot en les tribulacions * trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; * 4 la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. 5 I l’esperança no enganya, * perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor. 6 Perquè, quan encara érem febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels injustos. 7 De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo. 8 Però Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors. * 9 Amb molta més raó, doncs, ara que ja som justos per la sang de Crist, serem salvats del càstig * gràcies al mateix Crist. 10 Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida. 11 Més encara: gràcies a nostre Senyor Jesucrist, que ens ha obtingut la reconciliació, trobem motiu de gloriar-nos en Déu. *
12 Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. * 13 Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat. * 14 Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d’Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d’Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir. *
15 Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d’un de sol, molt més abundosament s’ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. 16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d’un de sol: el pecat d’un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. 17 Així, doncs, si per la falta d’un de sol la mort ha imperat per culpa d’ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist. 18 Per tant, així com per la falta d’un sol home la condemna s’ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. 19 Així com per la desobediència d’un de sol tots han esdevingut * pecadors, també per l’obediència d’un de sol tots seran fets justos. *
20 La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; * però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia, 21 de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.
1 »Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. 2 Us expulsaran de les sinagogues; més encara, arriba l’hora que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. * 3 Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. 4 Us he dit tot això perquè, quan arribi aquella hora, recordeu que ja us ho havia predit. *
»Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres. * 5 Però ara me’n vaig al qui m’ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, * 6 encara que la tristesa us omple el cor perquè us he parlat així. * 7 Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré. 8 I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: 9 pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; * 10 pel que fa a la justícia, perquè me’n vaig al Pare, i ja no em veureu més; * 11 i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d’aquest món ja ha estat
condemnat. *
12 »Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13 Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. * Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. 14 Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. * 15 Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: “Allò que us anunciarà, ho rep de mi.”
16 »D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure. *
17 Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells: —Què significa això que ens diu: “D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure”? I què vol dir: “Me’n vaig al Pare”? *
18 I anaven preguntant-se: —Què vol dir: “D’aquí a poc temps”? No sabem pas de què parla.
19 Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:
—Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: “D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure.” 20 En veritat, en veritat us dic que plorareu i us doldreu, mentre que el món s’alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. 21 La dona, quan ha d’infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. * 22 També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s’alegrarà perquè us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà. 23 Aquell dia * no em fareu cap més pregunta.
»En veritat, en veritat us ho dic: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. * 24 Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra alegria serà completa. *
25 »Us he parlat de tot això amb imatges, * però arriba l’hora que ja no us diré res més valentme d’imatges, sinó que us parlaré del Pare amb tota claredat. 26 Aquell dia demanareu en nom meu, però us dic que no hauré de pregar al Pare per vosaltres: * 27 és el Pare mateix qui us estima, ja que vosaltres m’heu estimat i heu cregut que jo he sortit de Déu. 28 He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare. *
29 Els seus deixebles li diuen:
—Ara sí que parles clar i no amb imatges. 30 Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu. *
31 Jesús els respongué:
—Ara creieu? 32 Arriba l’hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol. * Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi. * 33 Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món. *
