Fets dels Apòstols – Capítol 10

Pere i Corneli *

1 Hi havia a Cesarea * un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; * 2 era un home piadós, que creia en l’únic Déu * amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu * i pregava a Déu constantment. 3 Un dia, a l’hora de la pregària de la tarda, * va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava:
—Corneli!
4 Ell se’l mirà fixament i, esglaiat, digué: —Què hi ha, Senyor?
L’àngel continuà: Les teves pregàries i les teves almoines han arribat davant de Déu, i ell les té presents. 5 Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa a cercar un tal Simó, que duu el sobrenom de Pere. 6 S’allotja a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici, que té la casa vora el mar.
7 Quan l’àngel que li parlava se n’hagué anat, Corneli va fer venir dos criats i un soldat piadós, un dels seus homes de confiança, 8 els ho va explicar tot i els envià a Jafa.
9 L’endemà, cap al migdia, * mentre ells encara feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar. * 10 Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi: 11 veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes. 12 Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells. * 13 Llavors una veu li va dir:
—Pere, aixeca’t. Mata i menja.
14 Pere contestà:
—De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur. *
15 La veu es va adreçar a Pere per segona vegada:
—No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur. *
16 Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquell llençol fou endut cap al cel.
17 Mentre Pere, tot perplex, es preguntava què podia significar la visió que havia tingut, els homes enviats per Corneli havien demanat per la casa de Simó i ja eren davant la porta. 18 Trucaren i preguntaren:
—¿S’allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere?
19 Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l’Esperit Sant * li digué:
—Hi ha tres homes que et busquen. 20 Aixeca’t i baixa, i no dubtis d’anar amb ells, que els he enviat jo.
21 Pere baixà a trobar aquells homes i digué:
—Jo sóc el qui busqueu. Per què heu vingut?
22 Ells respongueren:
—El centurió Corneli, un home just i que creu en l’únic Déu, * molt apreciat per tots els jueus, * ha rebut d’un àngel sant l’ordre de fer-te venir a casa d’ell i d’escoltar les paraules que tu li diràs.
23 Pere, aleshores, els féu entrar i els donà acolliment. L’endemà se’n va anar amb ells acompanyat d’alguns germans de Jafa.
24 El dia següent van arribar a Cesarea, * on Corneli, que havia convocat els seus parents i els amics més íntims, ja els esperava. 25 Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. * 26 Pere el va fer aixecar dient-li:
—Alça’t, que jo no sóc més que un home, igual que tu. *
27 Tot conversant amb ell, Pere entrà a la casa i va trobar-hi molta gent reunida. 28 Els digué:
—Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú. * 29 Per això, quan han vingut a buscar-me, no hi he posat dificultats. Ara, doncs, pregunto per què m’heu vingut a trobar.
30 Corneli respongué:
—Fa quatre dies, en aquesta hora, mentre jo feia aquí a casa meva la pregària de la tarda, * es presentà davant meu un home amb vestits resplendents * 31 i em va dir: “Corneli, Déu ha escoltat la teva pregària i té presents les teves almoines. 32 Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. S’allotja a casa de Simó, blanquer d’ofici, vora el mar.” 33 Immediatament t’he fet anar a buscar, i tu has tingut la bondat de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí davant de Déu per escoltar tot allò que el Senyor t’ha manat de dir-nos. *

Discurs de Pere a casa de Corneli

34 Llavors Pere prengué la paraula i digué: *
—Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, * 35 sinó que es complau en els qui creuen en ell * i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. 36 Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau * que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots. * 37 Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després del baptisme predicat per Joan. * 38 Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant * i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, * perquè Déu era amb ell. * 39 Nosaltres som testimonis * de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Ells el van matar penjant-lo en un patíbul, * 40 però Déu el ressuscità * el tercer dia * i li concedí que s’aparegués, 41 no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d’abans, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d’entre els morts. * 42 Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l’ha constituït jutge de vius i de morts. * 43 Tots els profetes donen testimoni * a favor seu dient que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats * gràcies al seu nom. *

La vinguda de l’Esperit Sant sobre els pagans *

44 Pere parlava encara, quan l’Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. 45 Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere * van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans. * 46 Els sentien parlar en diverses llengües i proclamar les grandeses de Déu. * Llavors Pere digué:
47 —Qui pot privar de l’aigua del baptisme * aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres? *
48 Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li van pregar que es quedés amb ells uns quants dies.

Salm 117

Primera carta de sant Pau als cristians de Corint – Capítol 5

El compromís ètic dels cristians (5-6)
Un cas de relació il·legítima

1 Se sent a dir pertot arreu que entre vosaltres hi ha un cas de relació il·legítima, tan greu que no es dóna ni entre els pagans. Em refereixo a un que conviu amb la dona del seu pare. * 2 I en comptes de sentir-ne pena i excloure de la comunitat l’home que es comporta així, vosaltres n’esteu tan satisfets! 3 Doncs jo, que em trobo corporalment absent, però present en esperit, * ja he decidit, com si em trobés enmig vostre, què cal fer amb un home així: 4 amb el poder de Jesús, * nostre Senyor, reunim-nos vosaltres i jo, que hi seré en esperit, i en nom de Jesús, Senyor nostre, 5 posem aquest home en mans de Satanàs, perquè el seu cos sigui castigat i així el seu esperit pugui salvar-se el dia del Senyor. *
6 No és bo que estigueu tan satisfets de vosaltres mateixos! ¿No sabeu que una mica de llevat fa pujar tota la pasta? * 7 Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova, vosaltres que no teniu llevat. * Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. * 8 Per això, celebrem la festa de Pasqua, no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat. *
9 En la carta que us vaig escriure us advertia que no tinguéssiu tractes amb els qui porten una vida libidinosa; * 10 però no em volia referir a tots els libidinosos, usurers, lladres o idòlatres d’aquest món, ja que aleshores us caldria sortir fora del món. 11 Volia dir que no heu de tenir tractes amb els qui duen el nom de germans * però són libidinosos, usurers, idòlatres, calumniadors, embriacs o lladres. Amb gent d’aquesta mena no heu de compartir ni tan sols la taula! * 12 Per què haig de judicar els de fora? * ¿No són els de dins, els qui vosaltres heu de judicar? * 13 Als de fora, ja els judicarà Déu. Extirpeu el malvat d’enmig vostre. *

Carta de sant Pau als cristians de Colosses – Capítol 3
Exhortacions (3,1-4,6)

De l’home vell a l’home nou
1 Ja que heu ressuscitat amb Crist, * cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. * 2 Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra. * 3 Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. * 4 Quan apareixerà el Crist, que és la vostra vida, * també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. *
5 Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal: * una vida libidinosa, la impuresa, les passions, els mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria. * 6 Per tot això la indignació divina cau sobre els qui són rebels. * 7 En altre temps, quan vivíeu entre ells, també vosaltres us havíeu comportat així; * 8 però ara desfeu-vos de tot el que sigui ira, enfuriment, dolenteria, injúries, paraules deshonestes. * 9 No us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home vell i de les seves obres * 10 i us heu revestit de l’home nou, * que es va renovant a imatge del seu creador * i avança cap al ple coneixement. 11 Aquí ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, * esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots. *
12 Així, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; * 13 suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vosho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. * 14 Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona. * 15 Que la pau de Crist regni en els vostres cors, * ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. * I sigueu agraïts. 16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; * moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit. * 17 Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’ell a Déu Pare. *

Noves relacions personals

18 Dones, sotmeteu-vos als marits, però feu-ho com demana el Senyor. *
19 I vosaltres, marits, estimeu les vostres mullers i no us hi enfadeu.
20 Fills, obeïu en tot els vostres pares, perquè això agrada al Senyor.
21 I vosaltres, pares, no amoïneu * els vostres fills, que no es desanimin. *
22 Esclaus, obeïu en tot els vostres amos d’aquest món, * i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen; obeïu los amb un cor senzill per respecte al Senyor. 23 Sigui quin sigui el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels homes, 24 sabent que el Senyor us donarà en recompensa la seva herència. * L’amo a qui serviu és el Crist. 25 El qui actuï injustament rebrà el que li correspon per la seva injustícia, perquè Déu no fa distinció de persones. *

Evangeli segons sant Joan – Capítol 13 (Dijous Sant)

L’hora de la glòria del Fill (13-20)
Jesús renta els peus als deixebles

1 Era abans de la festa de Pasqua. * Jesús sabia que havia arribat la seva hora, * l’hora de passar d’aquest món al Pare. * Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. *
2 Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, * la resolució de trair-lo, * 3 Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, * i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, * 4 s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; 5 després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. 6 Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:
—Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?
7 Jesús li respon:
—Ara no entens això que faig; ho entendràs després. *
8 Pere li diu:
—No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
—Si no et rento, no tindràs part amb mi. *
9 Li diu Simó Pere:
—Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap.
10 Jesús li diu:
—Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, * encara que no tots.
11 Jesús sabia qui el traïa, * i per això va dir: «No tots sou nets.»
12 Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula. * Llavors els digué:
—¿Enteneu això que us he fet? 13 Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. * 14 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. * 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, * ho feu també vosaltres. 16 En veritat, en veritat us ho dic: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia. * 17 Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! *
18 »No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer. * 19 Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo sóc. * 20 En veritat, en veritat us ho dic: qui acull els qui jo enviaré, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. *

Anunci de la traïció de Judes
(Mt 26,20-25; Mc 14,17-21; Lc 22,14.21-23)

21 Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:
—En veritat, en veritat us dic que un de vosaltres em trairà.
22 Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. 23 Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, * era a taula al costat d’ell. 24 Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. 25 Ell es reclina * sobre el pit de Jesús i li diu:
—Senyor, qui és?
26 Jesús respon:
—És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. 27 En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d’ell. * Jesús li digué:
—Allò que estàs fent, fes-ho de pressa. *
28 Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. 29 Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, * o bé que donés alguna cosa als pobres. * 30 Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit. *

Discurs de comiat (13,31-17,26)
El manament nou

31 Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
—Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. * 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 33 Fills meus, * encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.” * 34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. * 35 Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.

Anunci de les negacions de Pere
(Mt 26,31-35; Mc 14,27-31; Lc 22,31-34)

36 Simó Pere li diu:
—Senyor, on vas? *
Jesús li respon:
—Allà on jo vaig, ara tu no em pots seguir. Em seguiràs més tard. *
37 Pere li replica:
—Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!
38 Jesús li contesta:
—¿Tu vols donar la vida per mi? En veritat, en veritat t’ho dic: no cantarà el gall que no m’hagis negat tres vegades.

Evangeli segons sant Joan – Capítol 18 (Divendres Sant)

Passió, mort i resurrecció de Jesús (18-20)
Jesús és detingut
(Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Lc 22,47-53)

1 Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. * 2 Judes, el qui el traïa, * coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. * 3 Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans * i alguns guardes * que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. 4 Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, * surt fora i els pregunta: —Qui busqueu?
5 Li respongueren: —Jesús de Natzaret. Els diu: —Sóc jo.
També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. 6 Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. 7 Jesús tornà a preguntar-los: —Qui busqueu? Li digueren: —Jesús de Natzaret.
8 Ell respongué: —Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin.
9 S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.» *
10 Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava * i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. 11 Jesús digué a Pere:
—Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat? *

Jesús davant d’Annàs i de Caifàs. Negacions de Pere
(Mt 26,57-75; Mc 14,53-72; Lc 22,54-71)

12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava * i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, 13 i el dugueren primer a casa d’Annàs, * que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. * 14 Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori pel poble.» *
15 Simó Pere i un altre deixeble * seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot. * 16 Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. 17 La criada que feia de portera digué llavors a Pere:
—¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home? Ell respongué: —No, no ho sóc pas.
18 Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets escalfant-se amb les brases d’un foc que havien encès.
Pere també s’escalfava amb ells.
19 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. 20 Jesús li contestà:

—Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. 21 Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit.
22 Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: —¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot? 23 Jesús li respongué:—Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues? 24 Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot.
25 Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren: —¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell?
Ell ho negà: —No, no ho sóc pas. 26 Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, * li digué:
—¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell? 27 Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà. *

Jesús davant de Pilat
(Mt 27,1-2.11-14; Mc 15,1-5; Lc 23,1-5)

28 Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. * Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. * 29 Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: —Quina acusació porteu contra aquest home? 30 Ells li contestaren: —Si aquest no fos un criminal, no te l’hauríem entregat.
31 Pilat els replicà:—Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei.
Els jueus li respongueren: —A nosaltres no ens és permès d’executar ningú.
32 Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. *
33 Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: —¿Tu ets el rei dels jueus? *
34 Jesús contestà: —¿Surt de tu, això que preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?
35 Pilat replicà:—Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet? 36 Jesús contestà: —La meva reialesa no és d’aquest món. * Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.
37 Pilat li digué: —Per tant, tu ets rei? Jesús respongué: —Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. * Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. *
38 Li diu Pilat: —I què és la veritat?

Jesús, condemnat a mort
(Mt 27,15-31; Mc 15,6-20; Lc 23,13-25)

Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, * i els digué:
—Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. 39 Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? *
40 Ells van contestar cridant: —Aquest, no! Volem Barrabàs! Barrabàs era un bandoler. *

Evangeli segons sant Joan – Capítol 19 (Divendres Sant)

Llavors Pilat féu assotar Jesús. * 2 Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. * 3 Se li acostaven i li deien:—Salve, rei dels jueus! I li pegaven bufetades.
4 Pilat tornà a sortir i els digué: —Ara us el trauré aquí fora, * perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar.
5 Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: —Aquí teniu l’home! *
6 Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: —Crucifica’l, crucifica’l! Pilat els diu:
—Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.
7 Els jueus li contestaren: —Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu. *
8 Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. * 9 Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús:
—D’on ets, tu? Però Jesús no li tornà contesta. 10 Llavors Pilat li diu: —¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?
11 Jesús li respongué: —No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran.
12 Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:
—Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.
13 Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure * al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata. 14 Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. * Pilat diu als jueus: —Aquí teniu el vostre rei.
15 Ells cridaren: —Fora, fora, crucifica’l! Pilat els diu: —¿Al vostre rei, haig de crucificar? Els grans sacerdots respongueren:
—No tenim cap altre rei fora del Cèsar. 16 Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.

Crucifixió de Jesús
(Mt 27,32-44; Mc 15,21-32; Lc 23,26-43)

Prengueren, doncs, Jesús, 17 i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. 18 Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. 19 Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» 20 Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. 21 Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat:—No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.”22 Pilat contestà: —El que he escrit, ja està escrit.
23 Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, 24 i es digueren entre ells: —No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba. Això és el que van fer els soldats.
25 S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena.
26 Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: —Dona, aquí tens el teu fill.
27 Després digué al deixeble: —Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà * el deixeble la va acollir a casa seva.

Mort de Jesús
(Mt 27,45-56; Mc 15,33-41; Lc 23,44-49)

28 Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, * perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: —Tinc set.
29 Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. * 30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: —Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit. *

El costat de Jesús, traspassat

31 Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, * més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. * Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. 32 Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. 33 Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34 però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua. * 35 El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix * sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. * 36 En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os. * 37 I en un altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat. *

Sepultura de Jesús
(Mt 27,57-61; Mc 15,42-47; Lc 23,50-56)

38 Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, * va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús.
39 També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, * i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. * 40 Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus. 41 Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. 42 Com que per als jueus era el dia de la preparació, * i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.

Evangei segns sant Lluc – Capítol 24 (Dissabte Sant)

El sepulcre buit
(Mt 28,1-8; Mc 16,1-8; Jn 20,1-10)

1 El primer dia de la setmana —el diumenge —, * molt de matí, les dones * arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat, * 2 i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. 3 Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. 4 Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. * 5 Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren:
—Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? 6 No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: 7 “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.”
*
8 Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.
9 Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. * També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, 11 però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. 12 Amb tot, Pere s’aixecà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.

Els deixebles d’Emmaús *

13 Aquell mateix dia, * dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres * de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. *
17 Jesús els preguntà:
—Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat trist, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
—¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem * que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19 Els preguntà:
—Què hi ha passat?
Li contestaren:
—El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: * 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents * el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. * 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. * 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.
25 Aleshores Jesús els digué:
—Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! * 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria? *
27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:
—Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. * 31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l’un a l’altre:
—¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:
—Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó! *
35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Jesús s’apareix als deixebles *

36 Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:
—Pau a vosaltres.
37 Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit. * 38 Jesús els digué:
—Per què esteu torbats? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39 Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeume i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
40 I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
41 Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure * i estaven tots sorpresos, els digué:
—¿Teniu aquí res per a menjar? *
42 Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43 El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
44 Després els digué:
—Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.” *
45 Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures. 46 Els digué:
—Així ho diu l’Escriptura: * El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, 47 i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió * i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. * 48 Vosaltres en sou testimonis.
49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. * Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt. *

Ascensió de Jesús

50 Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, * i, alçant les mans, els va beneir. 51 I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. * 52 Ells el van adorar. * Després se’n tornaren a Jerusalem * plens d’una gran alegria.
53 I contínuament eren al temple beneint Déu. *

lEvangeli segons sant Joan – Capítol 20 (Diumenge de Pasqua)

El sepulcre buit *

1 El primer dia de la setmana —el diumenge—, * Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. * 2 Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, * i els diu:
—S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
3 Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. 6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat * a part. * 8 Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. * 10 I els dos deixebles se’n tornaren a casa.

Jesús s’apareix a Maria Magdalena *

11 Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre 12 i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. 13 Ells li diuen: —Dona, per què plores? Ella els respon: —S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.
14 Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell.
15 Jesús li diu: —Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:
—Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.
16 Li diu Jesús: —Maria! Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: — Rabuní! —que vol dir «mestre».
17 Jesús li diu: —Deixa’m, * que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans * i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
18 Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.»
També els va explicar el que ell li havia dit.

Jesús s’apareix als deixebles *

19 Al capvespre d’aquell mateix dia —que era el primer de la setmana, el diumenge—, * els deixebles, per por dels jueus, * tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. * Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:
—Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. *
22 Llavors va alenar damunt d’ells * i els digué:
—Rebeu l’Esperit Sant. * 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.
24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, * no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:
—Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà: —Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
—Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
—Senyor meu i Déu meu! *
29 Jesús li diu: —Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! *

Epíleg

30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.