Menu
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d’Abraham, d’Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l’havia de deixar lliure. Ell era l’innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts. Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes».
Si llegim el començament del capítol 3 (abans del que correspon a la lectura d’avui), trobarem la descripció d’un fet extraordinari; Pere s’adreça a jueus que l’han presenciat. I així improvisa un discurs…
“Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu…”
Pere fa un al·legat a la innocència de Jesucrist; tots coneixien les profecies de l’Antic Testament referents al Messies: com convèncer-los que aquestes profecies es referien a Jesús?
De fet, Jesús no s’assemblava al Messies que hom esperava…
“però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir”.
En els anuncis de la seva vinguda, hom entenia un llenguatge de victòria, llevat dels famosos cants del Servidor, d’Isaïes. Pel que es veu, però, no van influir gaire en els caps dels sacerdots de l’època de Jesús.
El servent del Senyor (cant quart)
«El meu servent triomfarà,
serà enlairat, enaltit, posat molt amunt.
Així com tothom s’horroritzava de veure’l, ja que, de tan
desfigurat, ni tan sols semblava un home
i no tenia res d’humana la seva presència—,
així també ell purificarà tots els pobles.
Els reis no sabran què dir,
quan veuran allò que mai no s’havia contat
i comprendran allò que mai no havien sentit.»
Quan era maltractat, s’humiliava i no obria la boca.
Com els anyells portats a matar
o les ovelles mentre les esquilen,
ell callava i ni tan sols obria la boca.
Per això els hi dono tots en possessió,
i tindrà per botí una multitud, perquè s’ha despullat de la
pròpia vida fins a la mort
i ha estat comptat entre els malfactors.
Ell ha portat damunt seu els pecats de tots
i ha intercedit per les seves infidelitats.»
Llegir les profecies d’Isaïes per part dels qui han sigut testimonis de la resurrecció de Jesús, de qui té el cor “obert a la intel·ligència de les Escriptures”, fa que tot esdevingui lluminós.
El Messies presentat sota la imatge d’un Servidor innocent, perseguit i mort abans de ser glorificat per Déu…
Podem ara veure la importància que un text com aquest ha pogut tenir per als primers cristians en llur meditació sobre el misteri del Crist.
I és aquesta descoberta la que Pere vol fer arribar als jueus als quals adreça el seu discurs.
Responeu-me quan us invoco,
oh Déu que em feu justícia.
M’heu eixamplat el cor en els perills,
compadiu-me i escolteu el meu prec.
Sapigueu que el Senyor
ha glorificat el seu servent;
el Senyor m’escolta
sempre que l’invoco. R.
Molts exclamen:
«En qui trobarem el nostre goig?
Que sigui el nostre estendard
la claror de la vostra mirada, Senyor!». R.
M’adormo en pau
així que em fico al llit
i em sento en vós segur,
només en vós, Senyor. R.
R. Que sigui el nostre estendard la claror de la
vostra mirada, Senyor. O bé: Al·leluia.
L’experiència personal dels favors rebuts
“M’heu eixamplat el cor en els perills, compadiu-me i escolteu el meu prec.”
ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança en Déu, que fa “meravelles” per als seus amics:
“Sapigueu que el Senyor ha glorificat el seu servent; el Senyor m’escolta sempre que l’invoco”
La pregària del poble d’Israel està feta de confiança i de súplica, barrejades: En tota pregària jueva, sempre hi trobem acció de gràcies i súplica.
A la pregària jueva, també hi trobem la descoberta d’un Déu alliberador.
L’home religiós diu: Jo estimo Déu; el creient diu: Déu m’estima i m’allibera.
Aquesta actitud confiada, única font de pau i d’alegria autèntiques:
“M’adormo en pau així que em fico al llit i em sento en vós segur, només en vós, Senyor”
li permet d’apel·lar a l’ajut diví davant la dificultat present, i dirigir una severa exhortació a aquells que dubten de Déu i se n’aparten quan ve l’adversitat:
“En qui trobarem el nostre goig? Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada, Senyor!”
Lectura de la primera carta de sant Joan
Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.
Nosaltres, tots, som pecadors. Som éssers dividits: tenim un costat lluminós i un costat fosc… Podem dir com Pau: “No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto (Rm 7, 15) .
Però heus ací la gran novetat de la Bíblia: som perdonats! Un dels eixos de la pedagogia bíblica ha estat de fer passar a l’home, del sentiment de culpabilitat, al d’acollida humil i agraïda del perdó de Déu.
La veritable actitud penitencial no és la de tenir en compte els nostres pecats sinó la d’acollir el perdó de Déu.
El sentiment de culpabilitat ens empresona, la veritat ens allibera: aquesta veritat que nosaltres som pecadors, i atès que Déu és Amor i Perdó, som perdonats.
“Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món”.
Aquesta expressió no és comprensible amb la mentalitat d’avui; cal anar a la litúrgia jueva dels contemporanis de Joan: atès que tenien consciència de pecadors, per renovar l’Aliança, oferien sacrificis, víctimes, al temple de Jerusalem.
Joan ens diu que això s’ha acabat: Jesús s’ofereix ell mateix per restablir definitivament l’Aliança entre Déu i els homes. Quan Joan diu: “l’anyell de Déu que lleva el pecat del món”, està dient el mateix…
Amb Jesús s’acaba una etapa de la història de la humanitat: ja no és en el temple de Jerusalem on rebem el perdó de Déu, és en la unió amb el Crist mort i ressuscitat.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres». Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc». I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?». Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms».
Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis».
El tema de l’acompliment del projecte, el trobem sempre present a la Bíblia. En el Parenostre diem: “vingui a nosaltres el teu regne, que es faci la teva voluntat així a la terra com es fa en el cel”. En altres paraules, “que s’acompleixi el teu projecte…”
Aquests relats no són la crònica d’un fet objectiu sinó narracions destinades a expressar i celebrar els efectes que la resurrecció de Jesús genera en els creients.
Amb un “llenguatge de superfície” s’expressa una realitat profunda. Aquesta és expressada necessàriament amb llenguatges diferents perquè es tracta d’una realitat subjectiva; és a dir: té els seus efectes en l’interior de cada persona, i en cada persona hi provoca ressonàncies diferents.
A vegades pensem que “real” i “subjectiu” s’exclouen; però no és així. Al contrari: la realitat subjectiva és la més pròpia i constitutiva de l’ésser humà. Cada ésser humà és certament un “ésser objectiu”, però que esdevé “subjecte” o persona.
Quan es diu que la resurrecció de Jesús no és un fet objectiu sinó subjectiu, es vol dir que no és un fet superficial, externament visible i controlable.
Els autors dels Evangelis no són “cronistes” sinó “evangelistes”; és a dir: anunciadors d’una bona notícia dirigida directament al “cor” de la persona, i que en cada persona tindrà ressonàncies diferents, ja que el “cor” de cada persona és absolutament únic.
La trobada setmanal es revesteix d’un cert ritual, que li permet expressar millor un significat profund.
El llenguatge ritual manifesta que la trobada no es queda a un nivell superficial i anecdòtic sinó que s’hi expressa la comunió entre tots els humans, i entre aquests i Déu. El llenguatge, en els ritus, adquireix un significat que el transcendeix.
“… perquè comprenguessin el sentit de les “Escriptures”…
Els deixebles s’havien fet una falsa idea del Messies, tot i que pensaven que seguien les Escriptures.
Igualment els grans sacerdots van creure que aplicaven la seva Llei Escrita quan van condemnar Jesús.
Ho reconeixen els mateixos grans sacerdots quan Pilat els diu que jutgin Jesús “segons la seva Llei”, i ells responen: “A nosaltres no ens és permès d’executar ningú” (Joan 18,31). Les Escriptures no serveixen per executar, ni matar, ni jutjar, ni marginar ningú, sinó que expressen la voluntat salvadora del Déu de la Vida i de l’Amor.
Segons les Escriptures, el Messies havia de patir…
Qui van turmentar i matar Jesús van ser els poderosos i els seus aliats; i ho van fer contra la voluntat de Déu. La Passió i la Crucifixió és la resposta dels poderosos a l’Amor: a l’amor de Déu, a l’amor de Jesús, i a l’amor de tots aquells que estimen com Jesús.
La “vida que s’imposa” ha perdut el seu monopoli en el nostre món, ja que també s’hi ha fet present i visible la “vida que es dóna”. Ara cadascú es troba davant l’alternativa: “Guardar la seva vida” (imposant-se als altres) o “Donar-la” (Mateu 16,25).
La fe cristiana es manté o cau amb la veritat del testimoni que el Crist ha ressuscitat entre els morts.
“Si el Crist no hagués ressuscitat, la nostra predicació seria sense objecte, ho seria també la vostra fe” (1Co 15,14).
D’altra banda, que Jesús solament hagi existit o que, en canvi, existeixi també ara depèn de la resurrecció.
En el “sí” o el “no” a aquesta qüestió no està en joc un esdeveniment més entre altres, sinó la figura de Jesús com a tal.
“I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus”
Lluc vol deixar clar davant els seus lectors grecs que no és l’ànima alliberada del cos.
“Sóc jo mateix”!
És un “supervivent” dels inferns del nostre món…
Les persones ferides i reconciliades, com el Senyor, són reconciliadores car entenen les ferides dels altres.
“El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia…”
És una necessitat “històrica”, a causa dels humans, de la seva condició pecadora.
El deixeble ha de “comprendre” que si algú ve a aquest món per trencar les seves dinàmiques de mort, per oferir una alternativa de vida com Déu la somnia… ho haurà de pagar!
És allò del gra de blat que ha de morir per donar vida, i allò que qui vol guanyar la vida, la perd.
Nosaltres adorem al Senyor, ens omplim de la pau, mirem les seves mans ferides, anem encaixant el Misteri de la Creu.
L’experiència de la Resurrecció ens està fent espiritualment madurs.
Llegir les profecies d’Isaïes per part dels qui han sigut testimonis de la resurrecció de Jesús, de qui té el cor “obert a la intel·ligència de les Escriptures”, fa que tot esdevingui lluminós. (Isaïes 52, 13-15; Isaïes 53, 7,12)
El Messies presentat sota la imatge d’un Servidor innocent, perseguit i mort abans de ser glorificat per Déu… I és aquesta descoberta la que Pere vol fer arribar als jueus als quals adreça el seu discurs.
La pregària del poble d’Israel està feta de confiança i de súplica, barrejades: En tota pregària jueva, sempre hi trobem acció de gràcies i súplica. A la pregària jueva, també hi trobem la descoberta d’un Déu alliberador.
L’home religiós diu: Jo estimo Déu; el creient diu: Déu m’estima i m’allibera.
Nosaltres, tots, som pecadors. Som éssers dividits: tenim un costat lluminós i un costat fosc… Podem dir com Pau:
“No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto (Rm 7, 15) .
Però heus ací la gran novetat de la Bíblia: som perdonats!
La veritable actitud penitencial no és la de tenir en compte els nostres pecats sinó la d’acollir el perdó de Déu.
Amb un “llenguatge de superfície” s’expressa una realitat profunda. Aquesta és expressada necessàriament amb llenguatges diferents perquè es tracta d’una realitat subjectiva; és a dir: té els seus efectes en l’interior de cada persona, i en cada persona hi provoca ressonàncies diferents.
A vegades pensem que “real” i “subjectiu” s’exclouen; però no és així. Al contrari: la realitat subjectiva és la més pròpia i constitutiva de l’ésser humà. Cada ésser humà és certament un “ésser objectiu”, però que esdevé “subjecte” o persona.
Quan es diu que la resurrecció de Jesús no és un fet objectiu sinó subjectiu, es vol dir que no és un fet superficial, externament visible i controlable.
El deixeble ha de “comprendre” que si algú ve a aquest món per trencar les seves dinàmiques de mort, per oferir una alternativa de vida com Déu la somnia… ho haurà de pagar!
És allò del gra de blat que ha de morir per donar vida, i allò de que qui vol guanyar la vida, la perd.
Nosaltres adorem al Senyor, ens omplim de la pau, mirem les seves mans ferides, anem encaixant el Misteri de la Creu.
L’experiència de la Resurrecció ens està fent espiritualment madurs.
1 Pere i Joan pujaven al temple a l’hora de la pregària de la tarda. * 2 En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, * perquè demanés caritat als qui hi entraven. 3 L’home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple * i els demanà caritat. 4 Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué:
—Mira’ns!
5 Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. 6 Llavors Pere li va dir:
—De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom * de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina!
7 Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren, 8 es posà dret d’un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple * caminant i saltant i lloant Déu. 9 Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu, 10 i quedaren plens d’admiració i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l’home que s’estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica.
11 Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d’ells * cap al pòrtic anomenat de Salomó. * 12 Pere ho veié i es va adreçar al poble dient: *
—Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat? 13 El Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, * ha glorificat Jesús, el seu Servent, * que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. 14 Vau negar el Sant i el Just i demànareu a Pilat que us concedís la llibertat d’un assassí. * 15 Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida, * però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts; * nosaltres en som testimonis. * 16 Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús * ha restablert l’home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, * que ve per ell, l’ha curat completament davant de tots vosaltres.
17 »Doncs bé, germans, ja sé que vosaltres i els vostres dirigents actuàveu per ignorància, *
18 però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. * 19 Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, * perquè siguin esborrats els vostres pecats. 20 Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat 21 i que el cel havia d’acollir fins al temps de la restauració universal. És d’aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic. * 22 D’una banda, Moisès va dir: El Senyor, el vostre Déu, farà que s’aixequi, entre els vostres germans, un profeta com jo. Escolteu-lo en tot allò que us dirà. * 23 Però els qui no escoltin aquest profeta seran extirpats del poble. * 24 D’altra banda, tots els profetes que han parlat, des de Samuel en
endavant, han anunciat els dies que vivim. 25 Vosaltres sou els fills dels profetes i de l’aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència. * 26 I és per a vosaltres, en primer lloc, que Déu ha ressuscitat * el seu Servent * i us l’envia com a benedicció, si cadascú es converteix de les seves maldats.
Ara que t’invoco, respon-me
1 Per al mestre de cor, amb instruments de corda. Salm del recull de David.
2 Ara que t’invoco, respon-me, *
oh Déu que em fas justícia.
Eixampla’m el cor en el perill,
compadeix-te de mi i escolta el meu prec.
3 Fins quan vosaltres, homes, *
menyspreareu el Senyor, la meva glòria, *
preferint els qui no són res,
acudint als qui són mentida? *
4 Sapigueu que el Senyor ha escollit
l’home que li és fidel.
El Senyor m’escolta sempre que l’invoco.
5 Temeu Déu i no pequeu; *
examineu dins la cambra el vostre cor
i feu silenci. * Pausa
6 Oferiu els sacrificis prescrits *
i confieu en el Senyor. *
7 Molts exclamen: «Qui ens farà feliços?»
Senyor, que sigui el nostre estendard
la llum de la teva mirada! *
8 El goig que m’has posat al cor
és més gran que no pas el d’ells
quan han tingut bona collita de blat i de vi.
9 M’adormo en pau i reposo, *
perquè només tu, Senyor,
em fas viure segur. *
1 Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, * Jesucrist, que és just. 2 Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer. *
3 Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments. *
4 El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. * 5 Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud.
* D’aquesta manera sabem que estem en ell. *
6 El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia. *
7 Estimats, el manament que us escric no és nou, sinó antic, i vosaltres el teniu des del principi. Aquest manament antic és la paraula que vau escoltar. 8 Però, d’altra banda, el manament que us escric és nou * — i això és cert tant en Jesucrist com en vosaltres —, * perquè la foscor es retira i ja resplendeix la llum veritable. *
9 El qui afirma que està en la llum, però odia el seu germà, * encara està en la foscor. 10 El qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa ensopegar. * 11 El qui odia el seu germà, està en la foscor i camina en la foscor, i no sap on va, perquè la foscor li ha encegat els ulls.
12 Fills meus, us escric * a vosaltres: Us han estat perdonats els pecats gràcies al nom de Jesucrist. *
13 Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi. *
Joves, * us escric a vosaltres: Heu vençut el Maligne.
14 Fills, us escric a vosaltres: Heu conegut el Pare.
Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi.
Joves, us escric a vosaltres: Sou forts. La paraula de Déu està en vosaltres i heu vençut el Maligne.
15 No estimeu el món * ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria dintre d’ell l’amor del Pare. * 16 Perquè allò que pertany al món són les passions carnals, els desigs dels ulls, l’orgull de posseir. * Tot això no ve del Pare, sinó del món. 17 El món i els seus desigs passen, * però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre. *
18 Fills meus, som a l’hora darrera. Havíeu sentit a dir que arribaria l’Anticrist; * doncs bé, ara han aparegut molts anticrists. * Per això sabem que som a l’hora darrera. 19 Han sortit d’entre nosaltres, però de fet no són dels nostres. Si ho haguessin estat, s’haurien quedat amb nosaltres. Però calia que es veiés que cap d’ells no és dels nostres. *
20 Vosaltres, en canvi, heu estat ungits amb l’Esperit que heu rebut del qui és sant i tots teniu el coneixement. * 21 No us escric per dir-vos que desconeixeu la veritat, sinó per dir-vos que la coneixeu i que cap mentida no prové de la veritat.
22 Qui és, doncs, el mentider? ¿No és el qui nega que Jesús és el Messies? * Aquest és l’Anticrist, * que nega tant el Pare com el Fill. 23 Tothom qui nega el Fill no té tampoc el Pare; tothom qui confessa el Fill té igualment el Pare. *
24 Però vosaltres heu de mantenir allò que heu sentit des del principi. * Si manteniu allò que heu sentit des del principi, també vosaltres us mantindreu tant en el Fill com en el Pare. 25 I aquesta és la promesa que ell ens ha fet: la vida eterna. * 26 Us escric tot això a propòsit dels qui us volen enganyar.
27 Quant a vosaltres, sé que manteniu la unció que heu rebut d’ell i no necessiteu que ningú us instrueixi. La seva unció us ensenya totes les coses, diu la veritat i no menteix. Per tant, d’acord amb l’ensenyament que heu rebut, manteniu-vos en ell.
28 Ara, doncs, fills meus, manteniu-vos en ell, i així, quan aparegui, estarem plens de confiança i no ens haurem de retirar avergonyits del seu davant el dia de la seva vinguda. 29 Sabeu que ell és just * i per això reconeixeu que tothom qui actua justament ha nascut d’ell.
1 El primer dia de la setmana —el diumenge —, * molt de matí, les dones * arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat, * 2 i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. 3 Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. 4 Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. * 5 Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren:
—Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? 6 No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: 7 “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.” *
8 Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.
9 Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. * També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, 11 però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. 12 Amb tot, Pere s’aixecà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar.
Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.
13 Aquell mateix dia, * dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres * de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. *
17 Jesús els preguntà:
—Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat trist, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
—¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem * que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19 Els preguntà:
—Què hi ha passat?
Li contestaren:
—El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: * 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents * el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. * 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. * 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.
25 Aleshores Jesús els digué:
—Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! * 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria? *
27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:
—Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. * 31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l’un a l’altre:
—¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:
—Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó! *
35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
36 Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:
—Pau a vosaltres.
37 Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit. * 38 Jesús els digué:
—Per què esteu torbats? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39 Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
40 I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
41 Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure * i estaven tots sorpresos, els digué:
—¿Teniu aquí res per a menjar? *
42 Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43 El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
44 Després els digué:
—Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.” *
45 Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures. 46 Els digué:
—Així ho diu l’Escriptura: * El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, 47 i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió * i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. *
48 Vosaltres en sou testimonis. 49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. * Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt. *
50 Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, * i, alçant les mans, els va beneir. 51 I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. * 52 Ells el van adorar. * Després se’n tornaren a Jerusalem * plens d’una gran alegria. 53 I contínuament eren al temple beneint Déu. *
