Menu
Lectura de la profecia de Daniel
Tot mirant la visió, vaig veure que posaven uns trons, i un Vell venerable s’hi assegué. El seu vestit era blanc com la neu i els seus cabells, com la llana blanquejada. El tron on seia era de flames i les rodes de la seva carrossa eren de foc ardent. Davant d’ell naixia i corria un riu de foc. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal s’assegué i foren oberts els llibres. Després, tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al Vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.
Existeixen molts comentaris del llibre de Daniel, tant antics com moderns, i això demostra no solament l’interès que ha suscitat, sinó també les dificultats de comprensió que comporta.
Els coneixements sobre els corrents espirituals jueus del segle II aC, època en què segurament fou escrit el llibre de Daniel, són més aviat escassos.
La comunitat jueva corria el perill de perdre la fe i els costums tradicionals, enmig de la persecució promoguda per Antíoc IV Epífanes (175-164 aC), el qual comptava amb la col·laboració segura dels jueus hel·lenitzants.
Davant d’això, l’autor recorre a la «història» d’un personatge exemplar que visqué a la cort de Nabucodonosor en temps de Jeconies (s. VI aC), el rei de Judà deportat a Babilònia l’any 597 aC (2Re 24,8-17).
Ell i els altres deportats, com Daniel, han de resistir convençuts del triomf final i l’autor vol simplement traspassar als seus contemporanis la llum modèlica d’un passat, en el qual els elements de la història i de la llegenda es barregen.
El llibre de Daniel és escrit en llengua aramea de 2,4 fins a 7,28. La resta és escrita en hebreu.
Daniel ens descriu en el text d’avui, dues visions; la primera és la d’un Ancià (que simbolitza Déu), sobre el seu tron: el decorat és grandiós i el missatge és d’esperança, després de l’horror del present:
el tribunal farà justícia…
“El tribunal s’assegué i foren oberts els llibres”.
La segona visió és la del “fill de l’home”; és una expressió que Jesús utilitza moltes vegades però el que potser no sabíem és que l’havia manllevada del llibre de Daniel. Tanmateix, Jesús, la modifica i la completa…
L’expressió “fill d’home” és molt comú a la llengua hebrea i senzillament vol dir home.
“…vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al Vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge…”
Els núvols són una imatge clàssica de les aparicions de Déu: aquest Fill d’home, que forma part del món dels homes, és introduït al món de Déu; aquests són exactament els termes que hom emprava a propòsit del Messies.
L’autor recorre a la «història» d’un personatge exemplar que visqué a la cort de Nabucodonosor en temps de Jeconies (s. VI aC).
L’autor vol simplement traspassar als seus contemporanis la llum modèlica d’un passat, en el qual els elements de la història i de la llegenda es barregen.
…“fill de l’home”; és una expressió que Jesús utilitza moltes vegades però el que potser no sabíem és que l’havia manllevada del llibre de Daniel. Tanmateix, Jesús, la modifica i la completa…
El Senyor és rei. La terra ho celebra,
se n’alegren totes les illes.
Foscor i nuvolades vetllen entorn d’ell,
justícia i raó sostenen el seu tron.
Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria. R.
Perquè vós sou el Senyor,
l’Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus. R.
R. El Senyor és rei, l’Altíssim sobre la terra.
Quan nosaltres diem “el Senyor és rei”, pensem en Jesucrist; però aquest salm el van compondre per celebrar el Déu d’Israel.
Hem de tenir present que la lluita contra la idolatria era el gran combat de la fe d’Israel: un sol ésser en el món mereix que ens agenollem davant d’ell. Jesús va ser condemnat i executat perquè va gosar pretendre ser Déu ell mateix…
Els pobles veïns d’Israel eren politeistes. I cal dir que llur fe va trontollar moltes vegades, però sempre van tenir clar que Déu els perdonaria…
A la Bíblia hi ha molts relats on es fa palesa aquesta idea que Déu és únic. Potser el més il·lustratiu és el primer relat de la Creació en el primer capítol del Gènesi. Aquest text va ser escrit pels sacerdots durant l’exili a Babilònia, al segle sisè aC.
I en aquella època, a Babilònia, hi havia la creença que el cel estava poblat de déus, rivals entre ells, i que quan van decidir fer l’home tenien la intenció de fer-lo el seu esclau: la felicitat de l’home era la darrera de les seves preocupacions…
En canvi, en el Gènesi, tot és ben diferent: hom repeteix contínuament “i Déu va veure que això era bo”… I sobretot, Déu va crear l’home a la seva imatge i semblança i el va fer el rei de la creació.
Fixem-nos, a més, que per tal de fugir de possibles acostaments a la idolatria, en el relat del Gènesi, no s’esmenten ni el sol ni la lluna (possibles candidats a ser tinguts per déus…); senzillament hom relata: “I Déu va fer les dues grans lluminàries…”
“Es fonen com cera les muntanyes, davant del Senyor de tota la terra”.
Cada vegada que ens trobem amb aquests trasbalsos còsmics, és un record del gran encontre de Moisès amb Déu en el Sinaí.
“El Senyor és rei. La terra ho celebra, se n’alegren totes les illes”.
Això vol dir que el reialme de Déu s’estén per tota la terra i per repartir-hi l’alegria. Un cop més, ens trobem amb aquesta visió universalista tan important en la descoberta bíblica.
I si ens aturem a pensar en la situació actual del nostre món, ¿no sembla que negui tota aquesta esperança de pau i de joia? Potser és ara, més que mai, quan els creients hem d’afirmar la voluntat de Déu d’instaurar la pau i de creure, contra totes les aparences contràries, que en tenim els mitjans per aconseguir-ho…
Hem de tenir present que la lluita contra la idolatria era el gran combat de la fe d’Israel: un sol ésser en el món mereix que ens agenollem davant d’ell.
… en el Gènesi… “i Déu va veure que això era bo”… Déu va crear l’home a la seva imatge i semblança i el va fer el rei de la creació.
…els creients hem d’afirmar la voluntat de Déu d’instaurar la pau i de creure, contra totes les aparences contràries, que en tenim els mitjans per aconseguir-ho…
Lectura de la segona carta de sant Pere
Estimats, tot el que us vam fer saber del poder i de la vinguda gloriosa de Jesucrist, el nostre Senyor, no era tret de faules hàbilment teixides. Nosaltres mateixos vam contemplar amb els nostres ulls la seva grandesa, quan rebé de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut». Aquesta veu del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa. Això ens ha confirmat les paraules dels profetes, i vosaltres fareu bé d’escoltar-les amb tota atenció, ja que són una llum que fa claror en un lloc fosc, mentre espereu que neixi el dia i l’estrella del matí surti a l’horitzó dels vostres cors.
La segona carta de Pere sembla un discurs d’acomiadament: qui se’n va, fa un recordatori de les veritats fonamentals que l’han animat i dóna les orientacions per l’avenir als qui estan junts al voltant del seu testimoniatge.
Els versets que hem llegit són una introducció al conjunt de la carta i en resumeixen breument els principals temes: Primer, “resteu ferms en la fe a Jesucrist, fill de Déu”; segon, “guardeu-vos dels falsos profetes”.
En el moment del naixement de Jesús, ningú no s’hauria imaginat mai que Déu pogués tenir un Fill; el
Déu únic era solitari…
En tot l’Antic Testament, la glòria és una prerrogativa de Déu; això ho trobem per exemple en els salms: “Honoreu el Senyor, honoreu el seu nom, adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat” (Salm 29, 2)
Segons Mateu i Marc, la veu del cel diu el mateix en el cas de la Transfiguració que en el Baptisme, llevat de la glòria: “…quan rebé de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut”.
… els principals temes: Primer, “resteu ferms en la fe a Jesucrist, fill de Déu”; segon, “guardeu-vos dels falsos profetes”.
“…quan rebé de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut”.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.
“…els dugué dalt una muntanya alta…” Com ja sabem, la muntanya representa l’àmbit de Déu. Jesús hi puja a pregar.
….En l’àmbit de Déu tot és gloriós i resplendent.
Moisès va tenir la revelació de Déu de l’Aliança i va rebre les taules de la Llei; Elies hi va rebre, a la mateixa muntanya, la revelació del Déu de la tendresa enmig d’una brisa lleugera… Moisès i Elies, dues columnes de l’Antic Testament.
Aquesta muntanya de la Transfiguració ens fa pensar en el Sinaí. Moisès s’hi va passar quaranta dies en la presència de Déu i quan va baixar i es va presentar davant del seu poble, estava radiant…
I entra en escena el núvol, símbol de la presència sobirana de Déu. El núvol cobreix Jesús i també els deixebles i ja no hi són ni Moisès ni Elies.
L’escena recorda la del Baptisme de Jesús: el cel s’ha obert i l’Esperit de Déu ha baixat per fer niu entre els humans:
I la Veu diu “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo”.
Ara només estan amb Jesús, i és a ell a qui han d’escoltar.
Enfront dels seus ulls hi és “Jesús sol”: és tot el que se’ls dóna als deixebles i a l’Església de tots els temps; és el que ha de bastar en el camí. Ell és l’única veu que cal escoltar.
No es tracta d’instal·lar-se en un lloc apartat del món i dels seus problemes: “Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies…”
Pere, Jaume i Joan, aquests tres privilegiats, han de reunir-se amb els altres. El projecte de Déu no està limitat a alguns privilegiats sinó que és tota la humanitat sencera la que serà transfigurada.
“…Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume…”
Una vegada més ens trobem davant del misteri de l’elecció de Déu…
Anem a l’escena:
Al centre Jesús, la divinitat del qual es trasllueix per tots els porus de la seva realitat humana. És la glòria del Senyor Ressuscitat en una aparició pasqual avançada.
Al costat els Profetes i la Llei, personificats per Elies (el profeta dels últims temps que ha de donar pas al Messies) i per Moisès (el pare de la Llei).
Davant tres deixebles, els mateixos que seran testimonis del moment més baix de Jesús a Getsemaní (26,37). Estan
esmaperduts per una pregonesa que no havien sospitat en el seu Mestre. Pere, Jaume i Joan, tot contemplant la
divinitat del Senyor, es preparen per afrontar l’escàndol de la creu.
En nom d’ells Pere voldria ingènuament “eternitzar” aquest moment de transfiguració, i defensar-se, així, d’un camí que
aboca a la creu.
Cobrint i banyant tota l’escena, el núvol, manifestació de la Divinitat.
De l’interior d’aquest núvol diví surt la “proclamació”, que repeteix les mateixes paraules que el dia del Baptisme (3,17):
“Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”.
Només que ara afegeix: “escolteu-lo!”.
I tanmateix Jesús imposa silenci… Car la “identitat” del Senyor no es pot entendre abans que no hagi caminat tot l’itinerari de creu, i que aquest mateix itinerari es “transfiguri” en resurrecció.
Només des d’aquí serà assequible la personalitat de Jesús.
El deixeble que el pretengui veure transfigurat o ressuscitat, obviant el camí de les contradiccions i creus, veurà “un altre” Jesús, no el que el Pare ha proclamat com a Fill.
“Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells”.
Després que quedés clar a qui cal escoltar, Moisès i Elies desapareixen: Jesús tot sol.
Moisès i Elies eren provisionals, com ho era la Llei que ells van rebre.
Hi ha una certa relació de continuïtat entre l’escena de la transfiguració i la de l’aparició del Ressuscitat als deixebles (Mateu 28,16ss).
Les dues escenes tenen lloc a la muntanya.
En la transfiguració els deixebles es prosternen de front a terra; en l’aparició, l’adoren.
En la transfiguració es diu als deixebles que escoltin Jesús; en l’aparició se’ls diu que ensenyin a tothom el missatge escoltat.
Creure en Déu no és “creure que Déu existeix” sinó “creure i acceptar que Déu ens estima”.
Igualment, creure en Jesús (“escoltar-lo”) no és “creure que és el Messies” o “el Fill de Déu” sinó “creure i assumir que la seva vida-donada (mort-resurrecció) és l’autèntica vida a què Déu ens invita, participant de la Seva”.
En una societat laica (on les Religions no formen part de l’estructura social) i plural (on conviuen diverses Religions) apareix la temptació de muntar-nos-hi la pròpia cabana: crear-nos àmbits d’espiritualitat on puguem dir-nos: “Que n’estem de bé, aquí dalt!”.
Pere, tanmateix, encarna la tendència humana d’instal·lar-nos. Quan coneixem quelcom que ens satisfà, ens hi arrapem i no volem deixar-ho anar.
Però la vivència espiritual que Jesús provoca en nosaltres no és mai per “quedar-nos allà dalt” sinó per reforçar la nostra encarnació en la realitat humana en què tots vivim i que entre tots anem fent.
Espiritualitat i Encarnació, juntes. Mai l’una sense l’altra
N.B. L’Evangeli d’avui és el mateix que el del Diumenge II de Quaresma (17A Diumenge II B Quaresma 120317, 17A Diumenge II B Quaresma 080320, 19A Diumenge II B Quaresma 050323).
Ara només estan amb Jesús, i és a ell a qui han d’escoltar. Enfront dels seus ulls hi és “Jesús sol”: és tot el que se’ls dóna als deixebles i a l’Església de tots els temps; és el que ha de bastar en el camí. Ell és l’única veu que cal escoltar…
No es tracta d’instal·lar-se en un lloc apartat del món i dels seus problemes… La vivència espiritual que Jesús provoca en nosaltres no és mai per “quedar-nos allà dalt” sinó per reforçar la nostra encarnació en la realitat humana en què vivim i que entre tots anem fent.
… ens trobem davant del misteri de l’elecció de Déu…
El deixeble que el pretengui veure transfigurat o ressuscitat, obviant el camí de les contradiccions i creus, veurà “un altre” Jesús, no el que el Pare ha proclamat com a Fill.
… creure en Jesús (“escoltar-lo”) no és “creure que és el Messies” o “el Fill de Déu” sinó “creure i assumir que la seva vida-donada (mort-resurrecció) és l’autèntica vida a què Déu ens invita, participant de la Seva”.
Espiritualitat i Encarnació, juntes. Mai l’una sense l’altra
1 El primer any del regnat de Baltasar, * rei de Babilònia, Daniel, estant al llit, va tenir un somni; li van passar pel cap unes visions. I va escriure els punts cabdals del somni que havia tingut. 2 És Daniel mateix qui parla:
—Durant la nit he tingut una visió: * els quatre vents del cel avalotaven el gran mar, *
3 i del mar en sortien quatre bèsties monstruoses, * cada una diferent de les altres.
4 La primera semblava un lleó amb ales d’àguila. * Mentre jo la contemplava li van arrencar les ales, la van aixecar de terra, la van posar dreta com un home, sobre dos peus, i li van donar un enteniment humà.
5 La va seguir una segona bèstia semblant a un ós; l’havien posada dreta sobre un costat, * tenia entre les dents tres costelles, i li deien: “Vés, atipa’t de carn.” *
6 Després d’aquesta, vaig veure una altra bèstia semblant a una pantera amb quatre ales a l’esquena. *
Tenia quatre caps, * i li van donar poder.
7 Després d’ella, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure una quarta bèstia terrible, espantosa i extraordinàriament forta. Tenia unes grans dents d’acer, devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. * Era diferent de totes les anteriors. Tenia deu banyes. *
8 Mentre les mirava, vaig veure que, entre les deu, sorgia una banya més petita, * que en va arrencar tres de les altres. * Aquella nova banya tenia ulls com els ulls humans i una boca que parlava amb insolència. *
9 »Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons * on es va asseure un ancià carregat d’anys. * El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. * El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. *
10 Un riu de foc * naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. * El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres. *
11 Jo estava mirant, atret per les paraules insolents que la banya proferia, i vaig veure que mataven la bèstia, * trossejaven la seva carronya i la tiraven al foc.
12 Les altres bèsties van ser privades del seu poder, però els fou concedit d’allargar la vida fins al temps i el moment fixats.
13 Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d’home; * arribà fins a l’ancià carregat d’anys, el van presentar davant d’ell
14 i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà.
15 »A mi, Daniel, se’m va contorbar l’esperit en el meu interior, alarmat per les visions que m’havien passat pel cap,
16 i em vaig acostar a un dels presents per demanar-li que m’aclarís tot això. Ell em va respondre donantme aquesta interpretació:
17 »—Aquestes quatre bèsties monstruoses són quatre imperis que sortiran de la terra.
18 Després el poble sant de l’Altíssim * rebrà la reialesa i la posseirà eternament, pels segles dels segles.
19 »Aleshores vaig voler saber què significava la quarta bèstia, diferent de totes les altres, i tan terrible, que amb dents d’acer i urpes de bronze devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles.
20 També volia saber què significaven les deu banyes que la bèstia tenia al cap, i la banya que va sorgir després i en va fer caure tres, que tenia ulls i una boca que parlava amb insolència, i fins i tot semblava més grossa que les altres.
21 Jo havia vist que aquella banya feia la guerra al poble sant i el vencia, *
22 fins que venia aquell ancià carregat d’anys, feia justícia als sants de l’Altíssim i arribava el temps que el poble sant prenia possessió del regne.
23 Ell em va dir:
»—La quarta bèstia és el quart imperi que hi haurà a la terra, diferent de tots els altres; devorarà tota la terra, la trepitjarà i l’esmicolarà.
24 Les deu banyes són deu reis * que se succeiran en aquest regne; després d’ells en pujarà un altre, diferent d’ells, que en destronarà tres dels altres. *
25 Blasfemarà contra l’Altíssim, maltractarà el seu poble sant i intentarà de canviar les festes i la religió. * El poble sant de l’Altíssim serà posat a les seves mans per un temps, dos temps i la meitat d’un temps. *
26 Després el tribunal el judicarà i li traurà el poder, fins a destruir-lo i anorrear-lo totalment.
27 Llavors la reialesa, el poder i la grandesa de tots els reialmes que hi ha sota el cel serà donat al poble dels àngels sants * de l’Altíssim. El seu regne serà etern, i tots els sobirans el serviran i l’obeiran.
28 »Fins aquí, la narració. A mi, Daniel, em van alarmar molt els meus pensaments. Vaig perdre els colors de la cara i vaig guardar aquestes coses dins el meu cor. *
El Senyor és rei, la terra ho celebra *
1 El Senyor és rei, * la terra ho celebra, *
se n’alegren totes les illes. *
2 Foscor i nuvolades s’estan al voltant d’ell, *
dret i justícia sostenen el seu tron. *
3 Davant d’ell avança un foc
i abrusa els enemics tot al voltant.
4 Els seus llamps enlluernen l’univers,
i la terra, en veure-ho, s’estremeix. *
5 Es fonen com cera les muntanyes davant el Senyor, *
davant el sobirà de tota la terra. *
6 El cel proclama la seva justícia *
i tots els pobles contemplen la seva glòria.
7 Queden avergonyits tots els idòlatres,
que es glorien de divinitats que no són res: *
tots els déus es prosternen davant d’ell. *
8 Sió se n’alegra * en sentir-ho,
estan de festa les viles de Judà
i celebren, Senyor, els teus determinis. *
9 Perquè tu ets el Senyor,
l’Altíssim sobre tota la terra, *
excels per damunt de tots els déus. *
10 Els qui estimen el Senyor detesten el mal;
ell guarda la vida dels fidels,
els allibera de les mans dels injustos.
11 La llum apunta per al just, *
i l’alegria, per als rectes de cor.
12 Justos, celebreu el Senyor; *
enaltiu-lo recordant que ell és sant. *
1 Simeó * Pere, servent i apòstol de Jesucrist, a aquells qui per la justícia del nostre Déu i salvador Jesucrist * han rebut una fe tan preciosa com la nostra. 2 Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau * per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor.
3 El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, * fent-nos conèixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glòria i amb tota la seva força. * 4 Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada per les passions, i sereu partícips de la naturalesa divina.
5 Per això mateix, heu de treballar amb tot l’esforç perquè la vostra fe vagi acompanyada de la virtut; * la virtut, del coneixement; 6 el coneixement, del domini d’un mateix; el domini, de la constància; la constància, de la pietat; 7 la pietat, de l’amor fratern; l’amor fratern, de la caritat. * 8 Perquè, si posseïu tot això en abundància, no quedareu inactius ni sense fruit pel que fa al coneixement de nostre Senyor Jesucrist. 9 El qui no posseeix tot això no hi veu, és un cec que va a les palpentes, i s’oblida que ha estat purificat dels seus pecats d’altre temps. * 10 Per tant, germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l’elecció que heu rebut; si ho feu així, mai no caureu, 11 i us serà concedida generosament l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist. *
12 Jo us recordaré * sempre aquestes coses, encara que ja les sabeu * i us manteniu ferms en la veritat que posseïu. 13 Penso que és just, mentre encara visc en aquesta tenda corporal, que us vagi desvetllant amb advertències; 14 sé que molt aviat hauré de deixar la meva tenda, * tal com em va revelar nostre Senyor Jesucrist, * 15 i vull esforçar-me perquè després de la meva partença tingueu en tot moment la possibilitat de fer memòria de tot això.
16 Us vam fer conèixer la vinguda poderosa de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hàbilment teixides, sinó després d’haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls. 17 En efecte, ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i la glòria majestuosa * va fer sorgir davant d’ell una veu que parlava així: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut.» * 18 Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.
19 A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d’escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l’estel del matí * s’alçarà en els vostres cors. 20 Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l’Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. 21 En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu. *
1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, * i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. * 2 Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, * que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús:
—Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. * Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. *
5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, * i una veu digué des del núvol:
—Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; * escolteu-lo. *
6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s’acostà, els tocà i els digué:
—Aixequeu-vos, no tingueu por. *
8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
—No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts. *
10 Després els deixebles preguntaren a Jesús:
—Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? *
11 Jesús els respongué:
—És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot. 12 Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat. * Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans. *
13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.
14 Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell 15 i li digué:
—Senyor, * tingues pietat del meu fill, que és epilèptic * i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. 16 L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar. *
17 Jesús digué:
—Generació descreguda i esgarriada! * Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.
18 Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment.
19 Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què nosaltres no l’hem pogut treure?
20 Ell els respongué:
—Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. * Res no us seria impossible. v 21 (21) *
22 Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:
—El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes, 23 i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. *
I els deixebles es van entristir molt. *
24 Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple * anaren a trobar Pere i li preguntaren:
—¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?
25 Pere respongué:
—És clar que sí.
Un cop Pere va entrar a casa, * Jesús s’avançà a preguntar-li:
—Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?
26 Pere li respon:
—Dels estranys.
Jesús li diu:
—Per tant, els fills no hi estan obligats. * 27 Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: * dóna’ls-la per mi i per tu.
