Menu
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu». Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel.
Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell». I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén». Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs».
“Jo, Joan, vaig veure un àngel…”
Es tracta d’una visió… La descripció que ve tot seguit, superba, grandiosa, és d’ordre místic: no la podem prendre al peu de la lletra, ens porta a un altre món.
Quan Joan conta la visió que ell va tenir a l’illa de Patmos, els seus oients comprenen bé els que els vol dir: però a nosaltres ens és molt més difícil!
Joan descriu una processó composta de dues gentades: la primera, de cent quaranta-quatre mil persones (nombre simbòlic) que ell anomena els servidors de Déu. Estan marcats amb el segell del Déu viu. És el Baptisme. Heus ací, doncs, el poble dels batejats: és a ells a qui Joan adreça l’Apocalipsi.
De seguida descriu una altra gentada:
“Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües”.
Notem que enumera quatre termes: la xifra quatre, en aquest tipus de textos, evoca el món creat, el cosmos i així, tota la humanitat (potser en referència als quatre punts cardinals).
“S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans…”
Porten vestits blancs (el vestit de les noces), estan dempeus (la postura del ressuscitat), les palmes de la victòria: tot això ens vol dir que estan salvats…
“i cridaven amb totes les forces. Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell”…”
Tanmateix els membres d’aquesta segona gentada, no estan marcats amb el segell del Baptisme: qui els ha portat a la salvació? Doncs precisament la gentada dels cent quaranta mil, que són els batejats, els contemporanis de sant Joan, que estan sent objecte d’una terrible persecució per part de l’emperador Domicià, a finals del segle primer.
El missatge de Joan als cristians perseguits podria ser aquest: Resistiu; el vostre testimoniatge portarà els seus fruits. En la vostra prova es troba la salvació de tots els homes…
“Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs”
Ens podem fer dues preguntes: Per què el sofriment d’uns comporta la salvació dels altres? I l’altra: per què Joan no parla clar?
Per respondre la primera, hem d’anar al gran misteri del qual en parla Isaïes en els cants del servidor sofrent: deia que el cor del botxí només pot ser tocat per la presa de consciència del dolor de les seves víctimes.
…ell, que és just, farà justos tots els altres
Zacaries reprèn la mateixa meditació:
“Vessaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill” (Za 12,10).
i aquell dia llur cor canviarà…
Per què Joan no parla clar?
Senzill: ell parla a creients que viuen contínuament sota l’amenaça de la persecució… i ha d’utilitzar un llenguatge codificat, que només entenguin els iniciats.
Aquesta és una característica d’aquest gènere literari: tots els escrits apocalíptics relaten visions i fans servir imatges i nombres simbòlics.
La segona característica dels Apocalipsis és el seu tema. En temps de persecució, el discurs és el de l’esperança: “aparentment sou els vençuts, però no perdeu el coratge! Les forces del mal no poden res contra vosaltres; l’Anyell, aparentment vençut, degollat, ha vençut el món, ha vençut la mort”.
Llavors, hom comprèn el títol del llibre “Apocalipsi” que significa “treure el vel, desvelar”; apocalipsi és una revelació (1).
Aquest escrit lleva el vel de l’aparença (a saber, la dominació triomfant de Roma) i anuncia, revela la victòria de Déu sobre totes les forces del mal.
Trobem aquestes dues característiques en el text que llegim avui (2).
(1) Si busqueu el significat de la paraula apocalipsi en el diccionari, també hi trobareu “catàstrofe”; de fet, és l’accepció més utilitzada en el llenguatge habitual.
(2) Disculpeu l’extensió d’aquest comentari… I és que el llibre de l’Apocalipsi de Joan, crec que s’ho mereix: és un text que se’ns fa difícil i a més, tenim poques oportunitats per entrar-hi. I és que a l’home modern, aquest llenguatge simbòlic, se li fa esmunyedís… Ens cal esforçar-nos a llevar el “vel de l’aparença”…
És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa,
que no confia en els déus falsos. R.
Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.
R. Aquests són els qui vénen per veure-us de cara,
Senyor.
Aquest salm consta de tres parts:
La primera és un breu himne al Creador (vv. 1-2). La segona, de to sapiencial, enumera les condicions morals que ha de reunir el qui s’acosta al recinte sagrat (vv. 3-6) En la darrera part (vv. 7-10), ressona un diàleg entre dos cors, davant les portes del santuari.
Com en quasi tots els salms, estem en el Temple de Jerusalem, que està construït dalt d’un turó; una gran processó avança i en arribar a les seves portes:
“Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al recinte sagrat?”
La comunitat cultual, reunida processionalment a l’entrada del Temple, es disposava a entrar-hi amb l’Arca de l’Aliança, tron del “Rei de la glòria”. En aquest moment, s’adreçava als fidels una instrucció, que es feia immediatament després del primer himne.
És Jahvè, el Déu creador de l’univers, el nostre Rei Jahvè, qui ve a prendre possessió del seu palau i de la seva ciutat. En aclamar-lo, Israel el feia regnar d’una manera efectiva i li professava submissió.
Les mans sense culpa són d’aquells que no han ofert sacrificis als ídols…
“El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos”
Cada un de nosaltres ha d’aplicar aquest salm a la seva pròpia situació. Aquest salm es canta el dia de Tots Sants. ¿Qui pot pujar al lloc sant de Déu, el cel? Resposta: Tots aquells que han viscut sota el signe de la consciència, de l’amor autèntic.
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.
“Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare:”
Joan ens convida a la contemplació; perquè és la clau de la nostra vida de fe: saber mirar; tota la història humana és la d’una educació de la mirada de l’home.
I què és el que cal veure exactament? L’amor de Déu per a la humanitat, la seva intenció benvolent, com diria sant Pau; sant Joan no fa més que parlar d’això en el que acabem de llegir…
Obrir els ulls, és descobrir la veritable cara del Déu de l’amor…
La famosa història d’Adam i Eva en el jardí de l’Edèn és veritablement un tema de la mirada…
“La dona va respondre a la serp: —Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem. La serp li va replicar: No, no morireu pas! Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal. Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus…” (Gn 3, 2-7).
No, no salament no van esdevenir com déus, com el Mentider els havia dit, sinó que van començar a viure dolorosament la seva nuesa, és a dir, la seva pobresa fonamental.
Aquest relat del Gènesi ha estat sempre considerat com la clau de la desgràcia de la humanitat: I Joan, per contra, ens diu: “mireu”, és a dir, “apreneu a mirar”.
“Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell”.
En el llenguatge de Joan, “conèixer” Déu vol dir reconèixer Déu com el nostre Pare, ple de tendresa i misericòrdia, com ja ho deia l’Antic Testament.
I els que no l’han reconegut és “perquè no han tingut encara la felicitat d’obrir els ulls”. A aquells que encara no el coneixen, és a dir, que no veuen en ell llur Pare, ens incumbeix a nosaltres comunicar-ho a través de la nostra paraula i els nostres actes.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».
Per a l’Església la festa de Tots Sants és una festivitat important i molt antiga. A Occident, aquesta festa es relaciona amb la cristianització d’un rellevant temple de Roma dedicat a tots els déus, i per això anomenat, en grec, Panteó (pan = tots, theos = déu). L’any 610 va ser dedicat a Santa Maria i Tots els Màrtirs (Sants).
Sovint, Jesús digué: “Feliços… feliços… feliços…” Són les Benaurances.
La paraula “feliços” apareix repetides vegades a la Bíblia; tant que li podríem reprotxar que està lluny de les nostres realitats concretes! Hi ha el risc que ho trobem fins i tot irònic. Com si les persones justes i honestes tinguessin assegurada la felicitat… i de vegades veiem tot el contrari!
Aprofundim una mica en la paraula “feliç”…
Anant a la paraula original hebrea potser trobarem més llum. André Chouraqui, en traduir-la al francès, la va traduir per “endavant!”, en el sentit de “estem en el bon camí, coratge!” De fet vol ser un estímul…
Aquest és el sentit de totes les benaurances que trobem a l’Antic Testament i les que Jesús va dir en el seu discurs de la Muntanya (Lc 6,20-26).
I avui llegim les benaurances… Com Moisès, també Jesús “puja a la muntanya”, la qual representa el “lloc de la trobada amb Déu”.
Anem a la primera:
“Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells”
Aquesta benaurança la podem considerar com el secret de totes les altres, la que les conté a totes.
Està clar que això no és una idealització de la pobresa! La Bíblia presenta sempre la pobresa com una cosa a combatre. Però cal tenir present que no eren les persones més riques i influients les que formaven les gentades que seguien Jesús!
Els pobres, en sentit bíblic són els que no tenen el cor orgullós i la mirada altiva, com diu el salm.
Són els petits, els humils, en el llenguatge profètic.
No estan sadollats, satisfets, contents de sí mateixos: els manca quelcom… i Déu els podrà colmar.
Trobem aquí un eco de la paràbola del fariseu i el publicà: el primer tenia el seu cor ple de sí mateix; el publicà, se sentia pecador i es girava vers Déu tot esperant d’ell la salvació.
Els homes cerquen la felicitat en el tenir, el poder, el saber. Però els qui cerquen Déu saben que aquest no és el lloc on cal cercar-la.
D’aquesta manera, Jesús ens ensenya a mirar els altres i a nosaltres mateixos d’una altra manera.
Ens fa mirar totes les coses amb els ulls de Déu mateix i ell ens ensenya a meravellar-nos, a trobar la presència del Regne allà on nosaltres no l’esperaríem trobar mai: la pobresa de cor, la dolçor, les llàgrimes, la fam i la set de justícia, persecució…
És a dir, la nostra feblesa esdevé la matèria primera del Regne de Déu!
…Es tracta d’una visió… La descripció …és d’ordre místic…
…dues gentades: la primera de…(nombre simbòlic) que ell anomena els servidors de Déu…
…una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar…
Notem que enumera quatre termes: la xifra quatre, en aquest tipus de textos, evoca el món creat, el cosmos i així, tota la humanitat (potser en referència als quatre punts cardinals).
…la gentada dels cent quaranta mil, que són els batejats, els contemporanis de sant Joan, que estan sent objecte d’una terrible persecució per part de l’emperador Domicià, a finals del segle primer.
El missatge de Joan als cristians perseguits podria ser aquest: Resistiu; el vostre testimoniatge portarà els seus fruits.
Ens podem fer dues preguntes: Per què el sofriment d’uns comporta la salvació dels altres? I l’altra: per què Joan no parla clar?
Isaïes en els cants del servidor sofrent: el cor del botxí només pot ser tocat per la presa de consciència del dolor de les seves víctimes… i aquell dia llur cor canviarà.
La segona…Per què Joan no parla clar?
Senzill: ell parla a creients que viuen contínuament sota l’amenaça de la persecució… i ha d’utilitzar un llenguatge codificat, que només entenguin els iniciats.
En temps de persecució, el discurs és el de l’esperança…
És Jahvè, el Déu creador de l’univers, el nostre Rei Jahvè, qui ve a prendre possessió del seu palau i de la seva ciutat. En aclamar-lo, Israel el feia regnar d’una manera efectiva i li professava submissió.
Les mans sense culpa són d’aquells que no han ofert sacrificis als ídols…
Qui pot pujar al lloc sant de Déu, el cel? Resposta: Tots aquells que han viscut sota el signe de la consciència, de l’amor autèntic.
I què és el que cal veure exactament? L’amor de Déu per a la humanitat, la seva intenció benvolent, com diria sant Pau…
En el llenguatge de Joan, “conèixer” Déu vol dir reconèixer Déu com el nostre Pare.
A aquells que encara no el coneixen, és a dir, que no veuen en ell llur Pare, ens incumbeix a nosaltres comunicar-ho a través de la nostra paraula i els nostres actes.
“Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells”
Aquesta benaurança la podem considerar com el secret de totes les altres, la que les conté a totes.
Els pobres, en sentit bíblic són els que no tenen el cor orgullós i la mirada altiva, com diu el salm. Són els petits, els humils, en el llenguatge profètic.
Els homes cerquen la felicitat en el tenir, el poder, el saber. Però els qui cerquen Déu saben que aquest no és el lloc on cal cercar-la.
…Jesús ens ensenya a mirar els altres i a nosaltres mateixos d’una altra manera.
…Ens fa mirar totes les coses amb els ulls de Déu mateix i ell ens ensenya a meravellar-nos…
És a dir, la nostra feblesa esdevé la matèria primera del Regne de Déu!
1 Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, * que retenien els quatre vents * perquè cap d’ells no bufés sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre. 2 Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu viu, * i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut poder de fer mal a la terra i al mar:
3 —No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu.
4 Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil * de totes les tribus d’Israel: * 5 dotze mil de la tribu de Judà, dotze mil de la tribu de Rubèn, dotze mil de la tribu de Gad, 6 dotze mil de la tribu d’Aser, dotze mil de la tribu de Neftalí, dotze mil de la tribu de Manassès, 7 dotze mil de la tribu de Simeó, dotze mil de la tribu de Leví, dotze mil de la tribu d’Issacar, 8 dotze mil de la tribu de Zabuló, dotze mil de la tribu de Josep, dotze mil de la tribu de Benjamí.
9 Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. * Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. * S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans. * 10 I proclamaven amb veu forta:
—La salvació és del nostre Déu, que seu al tron, i de l’Anyell.
11 I tots els àngels que s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front fins a terra i adoraven Déu 12 dient:
—Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.
13 Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà:
—Aquests que porten vestits blancs, qui són i d’on vénen?
14 Jo li vaig respondre:
—Senyor meu, tu ho saps. *
Ell em digué:
—Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. * Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell * i els han quedat blancs. * 15 Per això estan davant el tron de Déu donant-li culte nit i dia dins el seu temple. * El qui seu al tron plantarà damunt d’ells el seu tabernacle. * 16 Mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la xardor, * 17 perquè l’Anyell que és al mig del tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d’aigua viva. * I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls. *
El rei de la glòria *
1 Del recull de David. Salm.
És del Senyor la terra * i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
2 Ell li ha posat els fonaments als mars
profunds;
les bases, a les aigües abismals. *
3 Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se en el seu temple sant? *
4 El qui té el cor sincer * i les mans sense
culpa, *
que no confia en els déus falsos *
ni jura per ganes d’enganyar.
5 Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors * del Déu que el salva.
6 Aquest és el poble que el cerca,
que cerca el teu rostre, Déu de Jacob. *
7 Portals, alceu les llindes; *
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria!
8 Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, valent i poderós,
és el Senyor, poderós en el combat.
9 Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria! *
10 Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor de l’univers,
ell és el rei de la glòria. *
1 Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! * Però el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell. 2 Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. * 3 I tothom qui té aquesta esperança en ell es torna pur, tal com Jesucrist és pur.
4 Tothom qui peca, obra el mal, perquè pecar és una maldat. * 5 I vosaltres sabeu que Jesucrist s’ha manifestat per llevar els pecats, * ell que no té pecat. * 6 Tothom qui està en ell deixa de pecar; tots els qui continuen pecant, és que no l’han vist ni l’han conegut. *
7 Fills meus, que ningú no us enganyi. El qui actua justament és just tal com Jesucrist és just.
8 Els qui pequen són del diable, * perquè des del principi el diable no deixa de pecar. Per això s’ha manifestat el Fill de Déu: per desfer les obres del diable. 9 Els qui han nascut de Déu no pequen, perquè la llavor de Déu es manté dintre d’ells: * no poden pecar, perquè han nascut de Déu. * 10 Els fills de Déu i els fills del diable es coneixen per això: el qui no actua justament no és de Déu, i tampoc no ho és el qui no estima el seu germà.
11 El missatge que heu sentit des del principi és aquest: que ens estimem els uns als altres. *
12 No feu com Caín, que era del Maligne i va matar el seu germà. I per què el va matar? Perquè les seves obres eren dolentes i les del seu germà eren justes. *
13 Germans, no us estranyeu si el món us odia: * 14 nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans. * Qui no estima, continua mort. 15 Tothom qui odia el seu germà és un assassí, * i ja sabeu que cap assassí no té vida eterna dintre seu. 16 Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans. * 17 Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu? *
18 Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat. * 19 D’aquesta manera coneixerem que som de la veritat i davant de Déu mantindrem en pau la nostra consciència. 20 Perquè, encara que la consciència ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot. 21 Ara bé, estimats, si la consciència no ens acusa, podem estar plens de confiança davant de Déu 22 i rebrem d’ell tot el que li demanem, * perquè guardem els seus manaments i fem allò que li plau. 23 I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i ens estimem els uns als altres, * tal com ell ens ha manat. 24 Els qui guarden els seus manaments estan en Déu, i Déu en ells. I coneixem que està en nosaltres per l’Esperit que ens ha donat. *
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, * s’assegué, * i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
3 —Feliços * els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. *
4 »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. *
5 »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. *
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, * perquè seran saciats.
7 »Feliços els compassius, perquè seran compadits. *
8 »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. *
9 »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. *
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos, * perquè d’ells és el Regne del cel.
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. * També així van perseguir els profetes que us han precedit. *
13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. *
14 »Vosaltres sou la llum del món. * No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya,
15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, * sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. * 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; * així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel. *
17 »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; * no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. *
18 »En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma * de la Llei. * Tot arribarà a la plenitud. * 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits * i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
20 »Jo us dic que, si no sou més justos * que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. *
21 »Ja sabeu que es va dir als antics: * No matis, * i el qui mati serà condemnat pel tribunal.
22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti * serà condemnat pel Sanedrí, * i el qui el maleeixi * acabarà al foc de l’infern. *
23 »Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, * allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. *
25 »Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26 En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim. *
27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. *
28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès
adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. 30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos. *
31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. *
32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, * l’empeny a l’adulteri, * i el qui es casa amb una repudiada * comet adulteri.
33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. *
34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, * ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. * 36 No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne. *
38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. *
39 »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. * Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. 40 Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. * 41 Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil. *
42 Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
43 »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, * però detesta els enemics. *
44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. * 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? * 47 I, si només saludeu els vostres germans, * què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? *
48 »Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.
