Menu
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.
El llibre del Siràcida és anomenat així a causa de l’autor: «Jesús, fill de Sira i nét d’Eleazar, de Jerusalem» (50,27). Per això és conegut també com a llibre de Ben Sira o del Fill de Sira. En la tradició llatina ha rebut el nom d’Eclesiàstic.
L’autor del llibre, Jesús, fill de Sira, va ser un mestre de saviesa que ensenyà a Jerusalem a finals del segle III i començaments del segle II aC.
El pròleg del llibre explica també quan i com el nét de l’autor es va decidir a traduir al grec l’obra del seu avi. Aquest nét havia arribat a Egipte l’any 38 del regnat del rei Ptolemeu VIII Evèrgetes (132 aC) i segurament continuà el seu treball de traducció fins després de l’any 116, data de la mort del rei. Ell volia que els jueus instal·lats fora d’Israel, és a dir, a la diàspora, on normalment es parlava grec, coneguessin el llibre del seu avi. El pròleg diu que adreça l’obra a aquells qui volen instruir-se, reformar els seus costums i viure segons la Llei.
La seva obra es presenta, doncs, com un compendi de reflexions i ensenyaments dedicats als joves de les famílies benestants de Jerusalem: els preparava per a afrontar la vida i per a les futures responsabilitats en la societat. Tot ell està articulat entorn de la saviesa i del savi.
Som al segle II aC, vers el 180 i el poble jueu està sota dominació grega: tanmateix els dirigents són liberals i els jueus poden continuar practicant íntegrament les prescripcions de llur Llei (la situació canviarà a molt pitjor una mica més tard, amb Antíoc Epífanes). Aquesta tranquil·litat, però, preocupa Ben Sira. Convivint amb els pagans, hi ha el risc de viure i pensar, ben aviat, com ells. I és això el que empeny a Ben Sira a defensar els fonaments de la religió jueva, començant per la família. Perquè, si la situació familiar s’afebleix, qui transmetrà als infants la fe, els valors i les pràctiques de la religió jueva?
De fet, aquest manament se suma al sentit comú: ja sabem que la cèl·lula familiar és la condició primordial d’una societat equilibrada. Avui en dia prou experiència negativa tenim del trencament de les famílies… A més, el nostre somni de l’harmonia familiar forma part del pla de Déu.
L’autor del llibre, Jesús, fill de Sira, va ser un mestre de saviesa que ensenyà a Jerusalem a finals del segle III i començaments del segle II aC. El llibre del Siràcida… En la tradició llatina ha rebut el nom d’Eclesiàstic.
Tot ell està articulat entorn de la saviesa i del savi.
… la cèl·lula familiar és la condició primordial d’una societat equilibrada… A més, el nostre somni de l’harmonia familiar forma part del pla de Déu.
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
La teva esposa fruitarà com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.
R. Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint
els seus camins.
La felicitat dels justos –forjada amb els petits plaers de la vida familiar– és el tema central d’aquest bell poema. Al final del salm l’horitzó s’amplia, i la felicitat personal apareix estretament vinculada amb la prosperitat de Jerusalem, centre de la vida nacional i font de benedicció per a tot Israel.
“Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem”
Tenim en aquest salm un idil·li encantador de senzillesa i frescor. És el quadre de la “felicitat en família”, d’una família modesta.
Aquest salm, juntament amb els salms 119 a 133, porta un subtítol: “Càntic de pelegrinatge”. I és que van ser escrits per ser cantats quan “pujaven” en pelegrinatge a Jerusalem (la ruta de Jericó a Jerusalem fa molta pujada).
Podríem pensar en un diàleg entre els sacerdots i els pelegrins: a la primera part, els sacerdots acullen els pelegrins i els fan una darrera catequesi:
“Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins”.
A la segona part, un cor o el conjunt dels pelegrins respon:
“És així com els fidels del Senyor seran beneïts”.
Com a tercera part, la benedicció per part dels sacerdots:
“Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem”.
A Israel, era clàssic pensar que l’home “virtuós” i “just” havia de ser feliç, i ser recompensat ja aquí baix amb l’èxit humà.
Sovint, Jesús digué: “Feliços… feliços… feliços…” Són les Benaurances.
La paraula “feliços” apareix molt sovint a la Bíblia; tan sovint que li podríem reprotxar que està lluny de les nostres realitats concretes! Hi ha el risc que ho trobem fins i tot irònic. Com si les persones justes i honestes tinguessin assegurada la felicitat… i de vegades veiem tot el contrari!
Aprofundim una mica en la paraula “feliç”…
Anant a la paraula original hebrea potser trobarem més llum. André Chouraqui, en traduir-la al francès, la va traduir per “endavant!”, en el sentit de “estem en el bon camí, coratge!” De fet vol ser un estímul…
Aquest és el sentit de totes les benaurances que trobem a l’Antic Testament i les que Jesús va dir en el seu discurs de la Muntanya (Lc 6,20-26).
Fixem-nos que totes aquestes afirmacions no són sinó estímuls: heu escollit el bon camí, endavant!
A Israel, era clàssic pensar que l’home “virtuós” i “just” havia de ser feliç, i ser recompensat ja aquí baix amb l’èxit humà.
Sovint, Jesús digué: “Feliços… feliços… feliços…” Són les Benaurances.
La paraula “feliços” apareix molt sovint a la Bíblia; tan sovint que li podríem reprotxar que està lluny de les nostres realitats concretes! Hi ha el risc que ho trobem fins i tot irònic.
Aprofundim una mica en la paraula “feliç”… la podem traduir per “endavant!”, en el sentit de “estem en el bon camí, coratge!” De fet vol ser un estímul…
… Jesús va dir en el seu discurs de la Muntanya (Lc 6,20-26).
Fixem-nos que totes aquestes afirmacions no són sinó estímuls: heu escollit el bon camí, endavant!
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.
Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.
Colosses era una ciutat de l’Àsia Menor, a uns 175 km a l’est d’Efes. La societat de Colosses era majoritàriament pagana, però hi havia una colònia jueva important.
Pau no coneixia personalment la comunitat cristiana d’aquella ciutat, fundada per Èpafres, un colossenc, deixeble de Pau a Efes.
La intervenció de Pau és presentada com la resposta a la barreja que feien els colossencs entre creences cristianes, paganes i jueves. Els cristians de Colosses continuaven observant encara certes pràctiques jueves referents a menjars i a festes, com també la circumcisió i altres normes de la Llei de Moisès. Alhora, el paganisme ambiental els influïa poderosament en la concepció del món i el seu origen, la qual cosa rebaixava el paper central i únic de Jesucrist, salvador de la humanitat i de l’univers sencer.
Aquest text meravellós de St. Pau, és molt adequat per a la festa que celebrem. Penso en recomanacions com:
“que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu”; o també:
“Estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona”.
A la carta als cristians de Corint, ja parlava de la comunitat cristiana com d’un cos compost de diversos membres. A la carta als Colossencs (la lectura d’avui), encara va més lluny: el Crist és el cap i nosaltres el seu Cos que es va construint progressivament fins a la fi dels temps.
És per això que diu:
“…suporteu-vos els uns als altres…”
en el sentit en què els diferents elements d’una construcció se sostenen els uns amb els altres.
Sant Pere i sant Pau comparen les comunitats humanes a construccions de pedres vives que deuen llur solidesa a llur cohesió.
“Suportar-se” no té pas el sentit d’acceptar-se tot sospirant pels inevitables defectes dels uns i dels altres sinó en el sentit més positiu de recolzar-se mútuament i comptant els uns amb els altres, ajudant-se a mantenir-se dempeus en el camí de la vida.
Anem ara a la frase controvertida:
“Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella”.
Probablement era una frase habitual a l’època, ja que la trobem a la primera carta de sant Pere (i a ell mai no l’hem acusat de misogin!):
“Dones, sotmeteu-vos als marits, però feu-ho com demana el Senyor. I vosaltres, marits, estimeu les vostres mullers i no us hi enfadeu (1P 3,18-19).
D’altra banda, la submissió en el sentit bíblic no té res a veure amb l’esclavatge. A més, en una societat patriarcal, com era la del temps de Pau, el pare de família és qui tenia la darrera paraula. Pau comença dient allò que tothom esperava:
“Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor”
però ell continua amb una frase extremadament exigent adreçada als marits, i aquesta ningú no l’esperava!:
“Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella”.
Pau manté les normes o convencions socials de l’època, però hi afegeix un “però” que les reinterpreta des d’una perspectiva cristiana.
Trobem aquí el tema bíblic habitual de l’obediència: el creient no té cap inconvenient en escoltar la paraula de Déu (obeir prové del llatí ob audire) perquè sap que Déu és Amor
“…suporteu-vos els uns als altres…”
en el sentit en què els diferents elements d’una construcció se sostenen els uns amb els altres.
“Suportar-se” no té pas el sentit d’acceptar-se tot sospirant pels inevitables defectes dels uns i dels altres sinó en el sentit més positiu de recolzar-se mútuament i comptant els uns amb els altres, ajudant-se a mantenir-se dempeus en el camí de la vida.
Trobem aquí el tema bíblic habitual de l’obediència: el creient no té cap inconvenient en escoltar la paraula de Déu (obeir prové del llatí ob audire) perquè sap que Déu és Amor…
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matarlo». Josep es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir.
S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill». Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i ves-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo». Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».
L’aventura de la Sagrada Família a Egipte ens porta a pensar en una altra aventura d’una altra família, dotze segles abans, en aquesta mateixa terra d’Egipte…
El poble d’Israel hi era esclau. El faraó havia ordenat matar tots els nens al seu naixement. Un de sol va escapar de la mort: aquell que la seva mare va dipositar al Nil en una cistella: Moisès.
Aquest infant esdevindria el salvador del seu poble… I vet ací que la història es repeteix: Jesús ha escapat de la massacre. Esdevindrà el salvador de la humanitat.
Els contemporanis de Jesús no es podien imaginar que el Déu únic tingués un fill. Però quan Mateu escriu el seu evangeli, molt temps després de la Resurrecció de Jesús i de la vinguda de l’Esperit Sant sobre els creients, aquests van descobrir que aquest títol de Fill de Déu aplicat a Jesús volia dir encara més: és veritablement Fill de Déu, i Déu ell mateix, en el sentit del nostre credo actual…
Actualment la geografia és força exacta gràcies a la facilitat dels desplaçaments i a una gran quantitat de tècniques que ens permeten un coneixement molt real (científic) dels diferents llocs.
Això pot convertir-se en un inconvenient a l’hora d’interpretar la Bíblia, i més concretament en els Evangelis, on els llocs són utilitzats sobretot com a llenguatge al servei del missatge.
Per als jueus, Egipte suscita dos sentiments importants i contraposats:
“Egipte” és salvació”. Jacob (que també rep el nom de “Israel”) i els seus fills, en temps de fam extrema, van haver d’anar a Egipte per adquirir l’aliment necessari. Allà van trobar-se amb l’agradable sorpresa de Josep, el Somniador, que era virrei del país. Tot i que Josep havia estat venut pels seus germans, ell, que era un home just, els va acollir a Egipte juntament amb el seu pare. (Gènesi. Capítol 42 i següents)
“Egipte és servitud”. Després de Josep, i davant la prosperitat dels descendents de Jacob, els reis d’Egipte van començar a oprimir els Israelites fins a convertir-los en esclaus. Però Déu va cridar Israel a la llibertat, i per això els va fer sortir d’Egipte (Llibre de l’Èxode. Començament).
Fora d’Egipte, els israelites van continuar sotmesos als opressors sorgits del seu propi poble i d’altres pobles.
Jesús, israelita, neix sotmès i perseguit. Josep el salvarà portant-lo a Egipte. Després, des d’Egipte, emprendrà un nou èxode cap a la llibertat.
Quan ja havien mort els qui buscaven Jesús per matar-lo, i Josep va portar Jesús a Galilea.
Dintre Galilea, els components del nou èxode s’instal·len a Natzaret.
La paraula “Natzaret”, i més concretament “natzarè”, sona quasi igual que una altra paraula molt significativa per entendre Jesús, i que en català podem traduir per “rebrot” o “plançó”. Israel (paràbola de tota la humanitat) forma un poble cridat a la llibertat; però, de fet, quasi sempre havia viscut sotmès a alguna forma d’esclavitud. Com un arbre de soca tallada, no havia pogut donar els fruits de llibertat que portava dintre seu.
Però els profetes havien anunciat que rebrotaria:
“La soca de Jesé tallada traurà un rebrot; naixerà un plançó de les seves arrels” (Isaïes 11,1).
Els evangelis ens presenten Jesús com aquest “rebrot” que els profetes havien anunciat.
Sobretot l’evangeli de Joan “juga” amb aquesta paraula quan fa començar la Passió de Jesús en un “hort”, i els soldats busquen apoderar-se de “Jesús, el natzarè” (“Jesús, el rebrot”).
Després de la Creu, aquest “rebrot” serà “enterrat” (plantat) en un sepulcre que també està en un “hort” (Joan 18,1 i 19,41), lloc idoni per a rebrotar.
…Egipte…El faraó havia ordenat matar tots els nens al seu naixement… Un de sol va escapar de la mort: Moisès.
…Jesús ha escapat de la massacre. Esdevindrà el salvador de la humanitat.
A la Bíblia… els llocs són utilitzats sobretot com a llenguatge al servei del missatge… i és un inconvenient a l’hora d’interpretar la Bíblia.
Els contemporanis de Jesús no es podien imaginar que el Déu únic tingués un fill. Però quan Mateu escriu el seu evangeli, molt temps després de la Resurrecció de Jesús i de la vinguda de l’Esperit Sant sobre els creients, aquests van descobrir que aquest títol de Fill de Déu aplicat a Jesús volia dir encara més: és veritablement Fill de Déu
1 Fills meus, escolteu els consells del vostre pare,
seguiu-los i sereu salvats de tot mal pas;
2 perquè el Senyor dóna honor al pare en els fills
i confirma l’autoritat de la mare damunt d’ells.
3 Qui honra * el pare expia els pecats,
4 qui fa honor a la mare és com qui aplega un
tresor.
5 Qui honra el pare rebrà moltes satisfaccions dels
fills, i la seva pregària serà escoltada.
6 Qui honra el seu pare tindrà llarga vida,
qui obeeix el Senyor dóna tranquil·litat a la seva
pròpia mare.
7 Qui venera el Senyor honra el seu pare,
serveix els pares com si fossin els seus amos.
8 Honra el teu pare d’obra i de paraula
i obtindràs la seva benedicció.
9 La benedicció del pare fa forta la casa dels seus
fills,
però la maledicció de la mare enderroca els
fonaments. *
10 No et gloriegis del deshonor del teu pare;
el seu descrèdit no és per a tu cap motiu de glòria.
11 La glòria d’un home depèn de l’honor del seu
pare,
una mare deshonrada és la vergonya dels fills.
12 Fill meu, acull el teu pare quan sigui vell,
no l’entristeixis durant tota la seva vida.
13 Si perd el seny, sigues comprensiu;
no el tractis amb menyspreu,
tu que et trobes en la plenitud de les forces.
14 Déu no oblidarà que t’hagis apiadat del teu
pare,
no et tindrà en compte els pecats i mantindrà la
teva casa.
15 Quan vinguin tribulacions es recordarà de tu,
i els teus pecats es fondran com el glaç quan fa sol.
16 Qui abandona el pare és com qui blasfema,
qui fa desesperar la seva mare serà maleït pel
Senyor. *
17 Fill meu, actua amb dolcesa en tot el que
facis
i seràs més estimat que un home generós. *
18 Com més important siguis, més humil t’has
de fer,
i llavors el Senyor et donarà els seus favors.
19 Els orgullosos i els superbs són molts,
però el Senyor només revela als humils els seus
secrets. *
20 En efecte, el Senyor és molt poderós,
però són els humils els qui el glorifiquen.
21 No busquis coses massa altes per a tu, *
no investiguis el que està per damunt de les
teves forces.
22 Reflexiona sobre els manaments que has
rebut,
perquè no tens cap necessitat de doctrines
amagades.
23 No t’ocupis en va d’allò que et sobrepassa;
ja t’han ensenyat més coses de les que l’home
pot comprendre.
24 Les especulacions han esgarriat molta gent;
falses suposicions han fet errar els seus
pensaments.
25 Sense pupil·les, no tens llum per a veure-hi;
si no tens coneixement, no vulguis ensenyar.
26 L’home obstinat * acabarà malament,
qui estima el perill hi deixarà la vida.
27 L’home obstinat es carrega de penes,
el pecador acumula pecat sobre pecat.
28 La desgràcia de l’orgullós no té remei,
la mala herba ja hi ha fet arrels.
29 L’home intel·ligent * medita els proverbis,
el desig del savi és saber escoltar.
30 Com l’aigua apaga un foc abrandat,
l’almoina esborra els pecats.
31 Qui fa favors pensa en el que pot passar,
el dia que cau troba qui l’aguanta.
Feliç tu, fidel del Senyor *
1 Càntic de pelegrinatge. *
Feliç tu, fidel del Senyor, *
que vius seguint els seus camins. *
2 Menjaràs del fruit del teu treball, *
seràs feliç i tindràs sort.
3 La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
els teus fills seran com plançons d’olivera *
al voltant de la taula.
4 És així com serà beneït
l’home fidel al Senyor.
5 Que el Senyor et beneeixi des de Sió. *
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem. *
6 Que puguis veure els fills dels teus fills.
Pau a Israel! *
1 Ja que heu ressuscitat amb Crist, * cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. * 2 Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra. * 3 Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. * 4 Quan apareixerà el Crist, que és la vostra vida, * també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. *
5 Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal: * una vida libidinosa, la impuresa, les passions, els mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria. * 6 Per tot això la indignació divina cau sobre els qui són rebels. * 7 En altre temps, quan vivíeu entre ells, també vosaltres us havíeu comportat així; * 8 però ara desfeu-vos de tot el que sigui ira, enfuriment, dolenteria, injúries, paraules deshonestes. * 9 No us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home vell i de les seves obres * 10 i us heu revestit de l’home nou, * que es va renovant a imatge del seu creador * i avança cap al ple coneixement.
11 Aquí ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, * esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots. *
12 Així, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; * 13 suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. * 14 Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona. * 15 Que la pau de Crist regni en els vostres cors, * ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. * I sigueu agraïts. 16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; * moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit. * 17 Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’ell a Déu Pare. *
18 Dones, sotmeteu-vos als marits, però feu-ho com demana el Senyor. *
19 I vosaltres, marits, estimeu les vostres mullers i no us hi enfadeu.
20 Fills, obeïu en tot els vostres pares, perquè això agrada al Senyor.
21 I vosaltres, pares, no amoïneu * els vostres fills, que no es desanimin. *
22 Esclaus, obeïu en tot els vostres amos d’aquest món, * i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen; obeïu-los amb un cor senzill per respecte al Senyor. 23 Sigui quin sigui el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels homes, 24 sabent que el Senyor us donarà en recompensa la seva herència. *
L’amo a qui serviu és el Crist. 25 El qui actuï injustament rebrà el que li correspon per la seva injustícia, perquè Déu no fa distinció de persones. *
1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, * en temps del rei Herodes, * vingueren uns savis d’Orient * i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:
—On és el rei dels jueus * que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient * la seva estrella * i venim a adorarlo. * 3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei * que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5 Ells li respongueren:
—A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: *
6 » I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble. *
7 Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella; 8 després els encaminà a Betlem dient-los:
—Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. 10 L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. *
12 I, advertits en somnis * que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
13 Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
—Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.
14 Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte * 15 i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: * D’Egipte he cridat el meu fill. *
16 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. * 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: *
18 A Ramà se sent un crit,
plors i grans planys:
és Raquel que plora els seus fills, *
i no vol que la consolin, perquè ja no hi són. *
19 Després de la mort d’Herodes, * un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis * a Josep, a Egipte, 20 i li digué:
—Lleva’t, pren el nen i la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant. *
21 Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d’Israel.
22 Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, * tingué por d’anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea 23 i se n’anà a viure en un poble anomenat Natzaret. * Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: * «Li diran Natzarè.» *
