Menu
En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.
El llibre del Siràcida és anomenat així a causa de l’autor: «Jesús, fill de Sira i nét d’Eleazar, de Jerusalem» (50,27). Per això és conegut també com a llibre de Ben Sira o del Fill de Sira. En la tradició llatina ha rebut el nom d’Eclesiàstic.
L’autor del llibre, Jesús, fill de Sira, va ser un mestre de saviesa que ensenyà a Jerusalem a finals del segle III i començaments del segle II aC.
La seva obra es presenta, doncs, com un compendi de reflexions i ensenyaments dedicats als joves de les famílies benestants de Jerusalem: els preparava per a afrontar la vida i per a les futures responsabilitats en la societat.
Tot ell està articulat entorn de la saviesa i del savi.
A la Bíblia, quan hom diu saviesa, vol dir l’art de viure feliç.
En el primer capítol del llibre que llegim avui hi trobem:
“Tota saviesa ve del Senyor i és amb ell per sempre” (Sir 1, 1)
en el sentit que tan sols Déu coneix els misteris de la vida i el secret de la felicitat. És, doncs, al Senyor a qui cal demanar la saviesa.
L’autor, Jesús Ben Sirac, va obrir a Jerusalem, vers el 180 aC, el que avui en diríem una escola de teologia. I els que s’hi inscrivien eren persones desitjoses d’instruir-se, amb les orelles ben obertes. El qui creia saber-ho tot, no volia aprendre, no s’hi apuntava pas a l’escola. Ben Sirac ho sabia prou bé!.
Cal humilitat per aprendre, per estar obert a noves idees, nous punts de vista… L’orgullós, qui creu saber-ho tot, tanca les seves orelles.
A la paràbola del publicà i el fariseu (Lc 18) hi és aquí molt escaient. El publicà es reconeix fonamentalment petit, pobre: ell sap que tot el que té li ve de Déu… És humil!
A la paraula humilitat hi ha “humus”: l’humil té els peus a terra…(humus en llatí vol dir terra).
Amb els humils, Déu pot fer moltes coses i les ha fetes… Trobem en el llibre dels Nombres:
“De fet, Moisès era l’home més humil de tota la terra” (Nb 12, 3)
I sant Pau:
” Però ell m’ha donat aquesta resposta: En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder. Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist” (2 Co 11,30; 12, 9).
En definitiva, la humilitat és més que una virtut; és un mínim vital, una condició prèvia!
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem. R.
Que puguis veure els fills dels teus fills.
Pau a Israel! R.
R. Que el Senyor ens beneeixi tota la vida.
La felicitat dels justos –forjada amb els petits plaers de la vida familiar– és el tema central d’aquest bell poema. Al final del salm l’horitzó s’amplia, i la felicitat personal apareix estretament vinculada amb la prosperitat de Jerusalem, centre de la vida nacional i font de benedicció per a tot Israel.
“Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem”
Tenim en aquest salm un idil·li encantador de senzillesa i frescor. És el quadre de la “felicitat en família”, d’una família modesta.
Aquest salm, juntament amb els salms 119 a 133, porta un subtítol: “Càntic de pelegrinatge”. I és que van ser escrits per ser cantats quan “pujaven” en pelegrinatge a Jerusalem (la ruta de Jericó a Jerusalem fa molta pujada).
Podríem pensar en un diàleg entre els sacerdots i els pelegrins: a la primera part, els sacerdots acullen els pelegrins i els fan una darrera catequesi:
“Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins”.
A la segona part, un cor o el conjunt dels pelegrins respon:
“És així com els fidels del Senyor seran beneïts”.
Com a tercera part, la benedicció per part dels sacerdots:
“Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem”.
A Israel, era clàssic pensar que l’home “virtuós” i “just” havia de ser feliç, i ser recompensat ja aquí baix amb l’èxit humà.
Sovint, Jesús digué: “Feliços… feliços… feliços…” Són les Benaurances.
La paraula “feliços” apareix molt sovint a la Bíblia; tan sovint que li podríem reprotxar que està lluny de les nostres realitats concretes! Hi ha el risc que ho trobem fins i tot irònic. Com si les persones justes i honestes tinguessin assegurada la felicitat… i de vegades veiem tot el contrari!
Aprofundim una mica en la paraula “feliç”…
Anant a la paraula original hebrea potser trobarem més llum. André Chouraqui, en traduir-la al francès, la va traduir per “endavant!”, en el sentit de “estem en el bon camí, coratge!” De fet vol ser un estímul…
Aquest és el sentit de totes les benaurances que trobem a l’Antic Testament i les que Jesús va dir en
el seu discurs de la Muntanya (Lc 6,20-26).
Anirem acaronant aquesta felicitat quan siguem conscients que estem vivint el bon camí…
I com sabrem que estem en el bon camí? Bona pregunta… La resposta pot ser tan difícil com la vulguem formular. Però també pot ser molt senzilla: quan ho notem…
Quan les persones que ens estimen ens ho fan notar. Quan ens n’adonem… i vivim en la confiança de
ser en el bon camí!
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.
Colosses era una ciutat de l’Àsia Menor, al sud de la regió de Frígia, a uns 175 km a l’est d’Efes. La societat de Colosses era majoritàriament pagana, però hi havia una colònia jueva important.
L’escrit adreçat als Colossencs forma part de les anomenades «cartes de la captivitat», categoria en la qual també s’inclouen les cartes als Filipencs, als Efesis i a Filèmon. Un cert nombre d’estudiosos opina que la Carta als Colossencs ha estat dictada pel mateix Pau, tot i les semblances que presenta amb la Carta als Efesis, escrit sortit probablement de les mans d’un deixeble de l’apòstol. Tanmateix, hi ha força estudiosos que es decanten per atribuir l’escrit a algun dels deixebles de Pau.
La intervenció de Pau és presentada com la resposta a la barreja que feien els colossencs entre creences cristianes, paganes i jueves. Els cristians de Colosses continuaven observant encara certes pràctiques jueves referents a menjars i a festes, com també la circumcisió i altres normes de la Llei de Moisès. Alhora, el paganisme ambiental els influïa poderosament en la concepció del món i el seu origen, la qual cosa rebaixava el paper central i únic de Jesucrist, salvador de la humanitat i de l’univers sencer.
Per tal de mostrar l’error de plantejament dels colossencs, l’escrit parteix de la fe dels qui han estat batejats en Crist. Cal distingir netament entre els elements còsmics i el Crist, ja que totes les coses troben en ell la seva plenitud i no s’obté res a canvi d’observar certes pràctiques jueves o de donar culte a suposats mitjancers còsmics. Crist és el centre del món i de la història, és imatge de Déu i primogènit de tota criatura.
El text és molt clar i ens exposa tot un seguit de recomanacions; algunes, però, cal situar-les en el context històric en què han estat escrits.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?». Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.
En el relat d’avui, trobem uns punts rellevants: a) Jesús es queda en el temple sense avisar els seus pares, despreocupant-se, aparentment; b) els doctors de la Llei resten meravellats de les seves intervencions i c) aquesta separació durarà tres dies; Lluc deixa ben clar aquest període, que, d’altra banda i al llarg de la Bíblia, és el temps necessari per trobar Déu.
Referència clara als tres dies en què els deixebles van “perdre” Jesús després de la seva mort a Jerusalem.
Josep i Maria van perdre el “seu” nen Jesús, i al cap de tres dies el retroben adult i emancipat. Els deixebles van perdre el “seu” messies, i al cap de tres dies el retroben com a salvador universal (Lluc 24,21).
“Quan tenia 12 anys…”
Cal tenir en compte, sobretot en els Relats d’infància, que Lluc no fa “biografia” sinó “evangeli”. Als 12 anys era l’edat de l’emancipació en el sentit que els nois i noies sovint ja marxaven de casa per anar a servir o fer de mosso. Només l’hereu es quedava ajudant i aprenent del pare si aquest tenia un ofici.
Per la infantesa, tots comencem essent inferiors en relació amb als pares i als grans. Però es tracta d’una inferioritat temporal.
“Ell els digué: Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?”.
Ell s’afirma clarament com el Fill de Déu…
Amb la referència a “la casa del meu Pare” (literalment, “les coses del meu Pare”), Lluc ens vol indicar que cada persona té una missió no rebuda dels pares sinó de Déu mateix, per complir la qual té l’obligació (i el dret) de ser lliure.
Recordem els versets d’Isaïes: ens ajudaran a comprendre millor el passatge:
“Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus.
Ho dic jo, el Senyor. Estan tan lluny els meus camins dels vostres, les vostres intencions de les meves, com el cel és lluny de la terra” (Is 55, 8-9).
El relat d’avui ens suggereix que Maria no ho compren pas tot de seguida:
“La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor”.
Després de la visita dels pastors a l’estable, ja llegíem:
“Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava” (Lc 2,19).
Lluc ens dóna l’exemple a seguir: hem d’acceptar no comprendre-ho tot de seguida, sinó deixar que la meditació treballi dintre nostre.
“A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes”.
Això vol dir dues coses; primera, que Jesús és completament home i segona, que Déu té paciència per tal que nosaltres anem madurant.
En quant home, Jesús no viu en una abstracta omnisciència, sinó que està arrelat en una història concreta, en un lloc i en un temps, en les diferents fases de la vida humana. Així es demostra aquí de manera molt clara que Ell ha pensat i ha après d’una manera humana.
Bo i romanent el misteri, en aquesta narració es manifesta concretament que Jesucrist és vertader home i vertader Déu.
Josep, Maria i Jesús desitgen viure en la casa del Senyor i fer de la seva vida domèstica una constant recerca del voler de Déu.
Serà així, com la vida quotidiana deixa de ser previsible i insípida, per esdevenir, a cada jornada, una nova aventura del Regne que va arribant.
El seu amor pel fill no depèn de la conducta adequada del nen. No és un amor condicionat, sinó respectuós amb la peculiar identitat de Jesús.
A la Bíblia, quan hom diu saviesa, vol dir l’art de viure feliç.
És, doncs, al Senyor a qui cal demanar la saviesa.
Cal humilitat per aprendre, per estar obert a noves idees, nous punts de vista…
Amb els humils, Déu pot fer moltes coses i les ha fetes…
… la humilitat és més que una virtut; és un mínim vital, una condició prèvia!
A Israel, era clàssic pensar que l’home “virtuós” i “just” havia de ser feliç, i ser recompensat ja aquí baix amb l’èxit humà.
Sovint, Jesús digué: “Feliços… feliços… feliços…” Són les Benaurances.
…la va traduir per “endavant!”, en el sentit de “estem en el bon camí, coratge!” De fet vol ser un estímul…
Anirem acaronant aquesta felicitat quan siguem conscients que estem vivint el bon camí…
I com sabrem que estem en el bon camí? …
Quan ho notem…
Quan les persones que ens estimen ens ho fan notar.
Quan ens n’adonem… i vivim en la confiança de ser en el bon camí!
..la resposta a la barreja que feien els colossencs entre creences cristianes, paganes i jueves.
… el paganisme ambiental els influïa poderosament en la concepció del món i el seu origen…
…l’escrit parteix de la fe dels qui han estat batejats en Crist.
Crist és el centre del món i de la història, és imatge de Déu i primogènit de tota criatura.
L’escrit… ens exposa tot un seguit de recomanacions; algunes, però, cal situar-les en el context històric en què han estat escrits.
…Lluc ens vol indicar que cada persona té una missió no rebuda dels pares sinó de Déu mateix, per complir la qual té l’obligació (i el dret) de ser lliure.
Lluc ens dóna l’exemple a seguir: hem d’acceptar no comprendre-ho tot de seguida, sinó deixar que la
meditació treballi dintre nostre.
Josep, Maria i Jesús desitgen viure en la casa del Senyor i fer de la seva vida domèstica una constant
recerca del voler de Déu.
Serà així, com la vida quotidiana deixa de ser previsible i insípida, per esdevenir, a cada jornada, una nova
aventura del Regne que va arribant.
El seu amor pel fill no depèn de la conducta adequada del nen. No és un amor condicionat, sinó respectuós
amb la peculiar identitat de Jesús.
1 Fills meus, escolteu els consells del vostre pare,
seguiu-los i sereu salvats de tot mal pas;
2 perquè el Senyor dóna honor al pare en els fills
i confirma l’autoritat de la mare damunt d’ells.
3 Qui honra * el pare expia els pecats,
4 qui fa honor a la mare és com qui aplega un
tresor.
5 Qui honra el pare rebrà moltes satisfaccions dels
fills, i la seva pregària serà escoltada.
6 Qui honra el seu pare tindrà llarga vida,
qui obeeix el Senyor dóna tranquil·litat a la seva
pròpia mare.
7 Qui venera el Senyor honra el seu pare,
serveix els pares com si fossin els seus amos.
8 Honra el teu pare d’obra i de paraula
i obtindràs la seva benedicció.
9 La benedicció del pare fa forta la casa dels seus
fills,
però la maledicció de la mare enderroca els
fonaments. *
10 No et gloriegis del deshonor del teu pare;
el seu descrèdit no és per a tu cap motiu de glòria.
11 La glòria d’un home depèn de l’honor del seu pare,
una mare deshonrada és la vergonya dels fills.
12 Fill meu, acull el teu pare quan sigui vell,
no l’entristeixis durant tota la seva vida.
13 Si perd el seny, sigues comprensiu;
no el tractis amb menyspreu,
tu que et trobes en la plenitud de les forces.
14 Déu no oblidarà que t’hagis apiadat del teu
pare,
no et tindrà en compte els pecats i mantindrà la
teva casa.
15 Quan vinguin tribulacions es recordarà de tu,
i els teus pecats es fondran com el glaç quan fa
sol.
16 Qui abandona el pare és com qui blasfema,
qui fa desesperar la seva mare serà maleït pel
Senyor. *
17 Fill meu, actua amb dolcesa en tot el que facis
i seràs més estimat que un home generós. *
18 Com més important siguis, més humil t’has de fer,
i llavors el Senyor et donarà els seus favors.
19 Els orgullosos i els superbs són molts,
però el Senyor només revela als humils els seus secrets. *
20 En efecte, el Senyor és molt poderós,
però són els humils els qui el glorifiquen.
21 No busquis coses massa altes per a tu, *
no investiguis el que està per damunt de les teves forces.
22 Reflexiona sobre els manaments que has rebut,
perquè no tens cap necessitat de doctrines amagades.
23 No t’ocupis en va d’allò que et sobrepassa;
ja t’han ensenyat més coses de les que l’home pot comprendre.
24 Les especulacions han esgarriat molta gent;
falses suposicions han fet errar els seus pensaments.
25 Sense pupil·les, no tens llum per a veure-hi;
si no tens coneixement, no vulguis ensenyar.
26 L’home obstinat * acabarà malament,
qui estima el perill hi deixarà la vida.
27 L’home obstinat es carrega de penes,
el pecador acumula pecat sobre pecat.
28 La desgràcia de l’orgullós no té remei,
la mala herba ja hi ha fet arrels.
29 L’home intel·ligent * medita els proverbis,
el desig del savi és saber escoltar.
30 Com l’aigua apaga un foc abrandat,
l’almoina esborra els pecats.
31 Qui fa favors pensa en el que pot passar,
el dia que cau troba qui l’aguanta.
Feliç tu, fidel del Senyor *
1 Càntic de pelegrinatge. *
Feliç tu, fidel del Senyor, *
que vius seguint els seus camins. *
2 Menjaràs del fruit del teu treball, *
seràs feliç i tindràs sort.
3 La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
els teus fills seran com plançons d’olivera *
al voltant de la taula.
4 És així com serà beneït
l’home fidel al Senyor.
5 Que el Senyor et beneeixi des de Sió. *
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem. *
6 Que puguis veure els fills dels teus fills.
Pau a Israel! *
1 Ja que heu ressuscitat amb Crist, * cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. * 2 Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra. * 3 Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. * 4 Quan apareixerà el Crist, que és la vostra vida, * també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. *
5 Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal: * una vida libidinosa, la impuresa, les passions, els mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria. * 6 Per tot això la indignació divina cau sobre els qui són rebels. * 7 En altre temps, quan vivíeu entre ells, també vosaltres us havíeu comportat així; * 8 però ara desfeu-vos de tot el que sigui ira, enfuriment, dolenteria, injúries, paraules deshonestes. * 9 No us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home vell i de les seves obres * 10 i us heu revestit de l’home nou, * que es va renovant a imatge del seu creador * i avança cap al ple coneixement. 11 Aquí ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, * esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots. *
12 Així, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; * 13 suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. * 14 Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona. * 15 Que la pau de Crist regni en els vostres cors, * ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. * I sigueu agraïts. 16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; * moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit. * 17 Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’ell a Déu Pare. *
18 Dones, sotmeteu-vos als marits, però feu-ho com demana el Senyor. *
19 I vosaltres, marits, estimeu les vostres mullers i no us hi enfadeu.
20 Fills, obeïu en tot els vostres pares, perquè això agrada al Senyor.
21 I vosaltres, pares, no amoïneu * els vostres fills, que no es desanimin. *
22 Esclaus, obeïu en tot els vostres amos d’aquest món, * i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen; obeïu-los amb un cor senzill per respecte al Senyor. 23 Sigui quin sigui el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels homes, 24 sabent que el Senyor us donarà en recompensa la seva herència. * L’amo a qui serviu és el Crist. 25 El qui actuï injustament rebrà el que li correspon per la seva injustícia, perquè Déu no fa distinció de persones. *
1 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August * ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. * 3 Tothom anava a inscriure’s, cadascú a la seva població. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, * perquè era de la casa i la família de David. 5 Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, que estava compromesa amb ell en matrimoni. * Maria esperava un fill.
6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal. *
8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors * que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se’ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l’àngel els digué:
—No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, * que és el Messies, * el Senyor. * 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
13 I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
14 —Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau * als homes que ell estima. *
15 Quan els àngels els deixaren i se’n tornaren cap al cel, els pastors es deien entre ells:
—Anem a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.
16 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veureho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que explicaven els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. * 20 Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, * li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare. *
22 Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, * portaren Jesús a Jerusalem * per presentar-lo al Senyor. 23 Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. * 24 Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins. *
25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel seria consolat * i tenia el do de l’Esperit Sant. 26 En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor. * 27 Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, 28 el prengué en braços i beneí Déu dient:
29 —Ara, Senyor, deixa que el teu servent
se’n vagi en pau, * com li havies promès.
30 Els meus ulls han vist el Salvador, *
31 que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: *
32 llum que es reveli a les nacions, *
glòria d’Israel, el teu poble. *
33 El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell. 34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
—Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s’aixequin a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció, 35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. * Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts.
36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada:
després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, 37 però havia quedat viuda, i ara ja tenia
vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38
Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els
qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
39 Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40 L’infant creixia i s’enfortia, * ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.
41 Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. * 42 Quan ell tenia dotze anys, * hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. 43 Acabats els dies de la celebració, * quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. 44 Pensant-se que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; 45 i com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. 46 Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, * escoltant-los i fent-los preguntes. 47 Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48 En veure’l allà, els seus pares van quedar molt sorpresos, i la seva mare li digué:
—Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
49 Ell els respongué:
—Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare? *
50 Però ells no comprengueren aquesta resposta.
51 Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. * La seva mare conservava tot això en el seu cor.
* 52 Jesús creixia en edat * i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes.
