Menu
Lectura de la profecia d’Ezequiel
Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira. Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia». I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits».
Al profeta Ezequiel li ve al cap aquesta imatge en pensar en el poble d’Israel i el seu exili a Babilònia, enmig d’un gran descoratjament: ovelles mal guiades que seran dispersades per la muntanya…
Però Ezequiel és un profeta i sap que Déu no abandonarà mai el seu poble, el seu ramat:
“Jo mateix faré pasturar les meves ovelles…”
Ens mostra Déu com a pastor diligent i preocupat per totes i cadascuna de les ovelles, individualment. Que bonic és veure com Ezequiel insisteix que “jo mateix” és qui actua… no per delegació, no a distància, no des d’un tron llunyà…
En el text hi trobem bones notícies:
“Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat…”
El poble d’Israel encara és el ramat de Déu i Déu les tornarà a reunir:
“i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira…”
Ezequiel no pensa encara en la vinguda del Messies; això és un objectiu a llarg termini, encara molt llunyà en el temps. El profeta es refereix a un objectiu més a curt termini: el final de l’exili, la tornada als seus llocs de pastura, a Jerusalem; el lloc on han estat dispersades és Babilònia, molt lluny del pasturatge natal…
Quan el profeta presenta Déu mateix com a pastor, vol fer un retret als reis que han regnat els darrers temps i que han portat Israel a l’exili.
I és que a Israel, el rei del poble és Déu i només ell: recordem que hi ha l’Aliança!
Els reis de la terra només hi són per fer complir la justícia de Déu. Des del començament de la reialesa, amb Saül i després amb David, els profetes han anat recordant als reis la seva missió: una missió únicament de servei!
Malauradament, els reis han fracassat en llur missió, un després de l’altre… En comptes de fer regnar la justícia, van instaurar la injustícia en benefici d’uns quants i amb el risc de misèria dels altres…
L’exili, “el dia que es troba amb les ovelles dispersades…”, proporciona el temps necessari per pensar en els “pastors dolents d’Israel”…
I Déu ha judicat els reis dolents i els ha rellevat del càrrec de pastor. I el pastor serà Ell mateix d’ara endavant: “Jo mateix faré pasturar les meves ovelles…”
Si llegim l’opinió de Samuel quan el poble li demana que els doni un rei, veurem que aquest jutge era molt reticent. I el temps li va donar la raó….
“Samuel va transmetre al poble, que li demanava un rei, totes les paraules del Senyor. Els digué:
Així us governarà el rei que tindreu: prendrà els vostres fills perquè serveixin en els seus carros de guerra i perquè facin d’escorta davant la seva carrossa. Els prendrà per fer-los oficials que comandin mil homes o bé cinquanta. Els farà llaurar els seus propis conreus i segar els seus propis sembrats, i els farà fabricar les seves armes i els ormeigs dels seus carros de guerra … Requisarà els vostres criats i criades i els vostres millors joves amb els vostres ases i els farà servir en els treballs públics. Es quedarà la desena part dels vostres ramats, i vosaltres mateixos li fareu d’esclaus. El dia que això passi, us queixareu del rei que us haureu triat, però el Senyor no us escoltarà“ (1S 8, 10-18).
Ezequiel no pensa encara en la vinguda del Messies… El profeta es refereix a un objectiu més a curt termini: el final de l’exili, la tornada als seus llocs de pastura, a Jerusalem…
I és que a Israel, el rei del poble és Déu i només ell… Els reis de la terra només hi són per fer complir la justícia de Déu… els profetes han anat recordant als reis la seva missió: una missió únicament de servei!
Malauradament, els reis han fracassat en llur missió, un després de l’altre… En comptes de fer regnar la justícia, van instaurar la injustícia en benefici d’uns quants i amb el risc de misèria dels altres…
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos.
Em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Com sempre, qui parla en aquest salm, és tot el poble d’Israel, que es reconeix com el poble de Déu, el seu ramat.
En aquella època, el ramat era una mostra de riquesa: només cal fixar-se en com el llibre de Job descriu l’opulència i després les pèrdues del seu heroi; primer parla dels molts fills que té per després parlar de la gran quantitat de bestiar que posseeix…
“Em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna”.
Un fet distintiu d’Israel és que hom afirmava que el seu veritable rei era Déu; de la mateixa manera que el veritable pastor d’Israel era també Déu…
Aquest verb, “menar”, és el que caracteritza millor el pastor. I Ezequiel, en diferents relats durant l’exili a Babilònia, es lamenta que els pastors d’Israel (= els reis) no han “menat” el poble com calia, perquè ells estaven només preocupats en llur interès personal. Vegem-ne un exemple:
“El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat? Sense pastor, les ovelles s’han dispersat i han estat devorades per animals feréstecs de tota mena. Sí, s’han dispersat!…el meu ramat s’ha escampat per tot el país, sense que ningú se n’ocupés, sense que ningú anés a buscar-lo” (Ez 34, 1-2.5-6).
Quan el profeta parla de dispersió, es refereix a totes les infidelitats en l’Aliança, a totes les idolatries.
“Em guia pels camins segurs per l’amor del seu nom”.
En llenguatge bíblic, el camí significa sempre la vida en l’Aliança amb el Déu únic, és a dir, l’abandonament absolut de tota idolatria.
I per alliberar la humanitat de totes les falses pistes, Déu va enviar el seu Fill; i a partir de llavors, els cristians tenen en el cap la frase de Jesús en l’evangeli de Joan:
“Jo sóc el Bon Pastor, jo dono la meva vida per les meves ovelles” (Jn 10).
El pastor-guia i defensor del seu ramat el trobem sovint en els salms, en particular en el salm 94 que és la pregària de cada matí en la litúrgia de les Hores:
“i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia”
En un moment en què tants homes passen per dies de boira i foscor, se’ns convida a contemplar la imatge del bon Pastor, per comportar-nos com imitadors del Pare i en continuadors del Fill.
Aquest verb, “menar”, és el que caracteritza millor el pastor. I Ezequiel… es lamenta que els pastors d’Israel (= els reis) no han “menat” el poble com calia, perquè ells estaven només preocupats en llur interès personal.
Quan el profeta parla de dispersió, es refereix a totes les infidelitats en l’Aliança, a totes les idolatries.
En llenguatge bíblic, el camí significa sempre la vida en l’Aliança amb el Déu únic…
I per alliberar la humanitat de totes les falses pistes, Déu va enviar el seu Fill…
Avui… tants homes passen per dies de boira i foscor, se’ns convida a contemplar la imatge del bon Pastor
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
Aquesta segona lectura ens convida a l’esperança…
Però sabem també que som febles, que no arribem a tot, que no podem fer tot allò que voldríem. Necessitem fortalesa, una fortalesa que vingui de més enllà de nosaltres.
Sant Pau ens convida també a no tenir por, a no deixar-nos impressionar per les forces del mal que ens agiten tan sovint. No tenen la darrera paraula:
“ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, i posarà el Regne en mans de Déu”.
I encara: “el darrer enemic destituït serà la Mort”…
de manera que “així Déu serà tot en tots”. Forta esperança la que ens comunica sant Pau!
¿M’atreveixo jo a viure en l’esperança, encara que tantes coses ens volen portar al pessimisme i, per això, al desànim i la paràlisi?
El Ressuscitat s’aparegué a Saule de Tars en ruta cap a Damasc: A partir d’aquell moment, ja no tingué mai més cap dubte: Jesucrist és el vencedor de la mort i de totes les forces del mal.
Tota la història de la humanitat té el criteri últim en aquesta perspectiva de la victòria de l’amor i del perdó sobre l’odi, de la vida sobre la mort.
Pau oposa dues actituds: la d’Adam, que es malfia de Déu i li gira l’esquena i la de Jesús, que li fa confiança fins al final.
Quan ens comportem a la manera d’Adam, anem cap a la mort espiritual; si ho fem a la manera de Crist, anem cap a la Vida.
El que la Bíblia afirma en referència a Adam, és que ell va malmetre el projecte de Déu…
Potser el misteri de l’Assumpció de Maria ens pot ajudar a entreveure el projecte de Déu quan l’home no el dificulta ni impedeix.
Maria mai no va obrar segons Adam i, plenament humana, va envellir; i un dia va abandonar aquest món, tal com nosaltres el coneixem. Es va adormir per entrar en una altra forma de viure a prop de Déu. Hom parla de la “Dormició” de la Verge.
Per a nosaltres, germans d’Adam, no es tracta solament de “dormició” com per a la Verge sinó de mort. Dos comentaris:
Primer, Maria, tota pura i plena de gràcia es va adormir: mostra clara que el nostre cos no està programat per durar eternament en aquesta terra.
Segon, Adam ha malmès el projecte de Déu i el que hauria d’haver estat la “dormició”, ha esdevingut la mort, amb tot el que comporta de sofriment. I que aquesta manifestació tan dolorosa ha entrat en el món per la mateixa humanitat…
Però Déu pot tornar a donar la vida: Jesús va morir per l’odi dels homes, però Déu el va ressuscitar; ell, el primer ressuscitat, ens ha fet entrar en la veritable vida, aquella on regna l’amor…
Segons Pau, Déu dóna a la humanitat sencera el seu Esperit d’amor, per sempre…
És el que Jesús va venir a fer enmig nostre: a donar-nos la vida i ensenyar-nos a donar-la.
I és que nosaltres hem estat fets per a la vida…
Pau… ens convida a l’esperança…
Però sabem també que som febles, que no arribem a tot… Necessitem fortalesa, una fortalesa que vingui de més enllà de nosaltres.
Pau… ens convida també a no tenir por, a no deixar-nos impressionar per les forces del mal que ens agiten tan sovint. No tenen la darrera paraula…
Pau oposa dues actituds: la d’Adam, que es malfia de Déu i li gira l’esquena i la de Jesús, que li fa confiança fins al final.
Jesús va morir per l’odi dels homes, però Déu el va ressuscitar; ell… ens ha fet entrar en la veritable vida, aquella on regna l’amor…
És el que Jesús va venir a fer enmig nostre: a donar-nos la vida i ensenyar-nos a donar-la.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.
Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?
El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.
Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.
Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?
Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.
I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna».
Jesús ens diu avui que Ell no només actua, sinó que també rep el nostre servei.
Ens recorda que Ell s’identifica amb aquells més petits, a qui anomena ‘germans meus’, que pateixen, que tenen necessitat, que estan oblidats, descartats.
Ell mateix pateix amb qui pateix.
Quan ens trobem a la Bíblia l’oposició entre els bons i els dolents, els justos i els pecadors, cal adonar-se que això es refereix a dues actituds oposades i no pas dues categories de persones; tots nosaltres tenim la nostra cara de llum i la nostra cara de tenebres…
Aquest relat de Mateu no és una paràbola sobre el judici. Hi trobem una definició interessant de justícia; quan nosaltres parlem de justícia, ens ve al cap la idea d’una balança… A Jesús no, per a ell ser just és donar a qui està en la necessitat, és obrar d’acord amb el projecte de Déu…
“…i es reuniran davant d’ell tots els pobles”.
Cap referència a si eren d’una religió o d’una altra o sense religió. Cap al·lusió a altres coses que no siguin el comportament generós i solidari envers els altres.
És entre persones de totes les races, de totes les cultures, de totes les religions… Moltes que ja viuen en el dia a dia quelcom del Regne de Déu… Nosaltres ja sabem que no tenim el monopoli de l’amor, però és bo de recordar-ho i pensar-hi!
L’ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, arriba a la seva plenitud aprenent a estimar els altres. Per fer aquest aprenentatge ha rebut el do de la vida terrena com a camí vers la Vida.
Déu és justícia i crea justícia: aquest és el nostre consol i la nostra esperança. I en la seva justícia s’hi troba també la gràcia…
El Judici de Déu és esperança, tant perquè és justícia, com també perquè és gràcia
És amb Jesús de Natzaret quan descobrim que aquesta nostra vida sobre la terra no és pas encara la Vida a què estem cridats, sinó només el camí que ens hi pot acostar. Això canvia radicalment el significat del sofriment i de la mort. La mort ja no comporta el fracàs de la Vida sinó el terme del camí que porta a la Vida.
Aquells en els quals la Vida ha reeixit són “una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar… Gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües”, com llegíem el dia de Tots Sants (Apocalipsi 7,9).
Tothom qui estima, recorre amb èxit el camí cap a la Vida, i esdevé imatge i semblança de Déu, perquè Déu és
amor:
“El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor” (1ª Carta de Joan 4,8).
L’expressió “Jesucrist, Rei de tot el món”, en una societat plural com la nostra, té el perill de ser entesa en sentit fonamentalista, tant pels no cristians com per molts dels mateixos cristians.
Passa el mateix que amb la paraula “messies” en temps de Jesús: Els evangelis només accepten per a Jesús el qualificatiu de “messies” o “rei” en el context de la Creu. És a dir: quan no hi ha la més mínima possibilitat d’interpretar erròniament la seva “reialesa”; una reialesa que té, per únic tron, la Creu (Mateu 27,37).
Quan ens trobem a la Bíblia l’oposició entre els bons i els dolents, els justos i els pecadors, cal adonar-se que això es refereix a dues actituds oposades i no pas dues categories de persones; tots nosaltres tenim la nostra cara de llum i la nostra cara de tenebres…
Aquest relat de Mateu… Hi trobem una definició interessant de justícia; quan nosaltres parlem de justícia, ens ve al cap la idea d’una balança… A Jesús no, per a ell ser just és donar a qui està en la necessitat, és obrar d’acord amb el projecte de Déu… Cap al·lusió a altres coses que no siguin el comportament generós i solidari envers els altres.
L’ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, arriba a la seva plenitud aprenent a estimar els altres. Per fer aquest aprenentatge ha rebut el do de la vida terrena com a camí vers la Vida.
Déu és justícia i crea justícia… I en la seva justícia s’hi troba també la gràcia…
L’expressió “Jesucrist, Rei de tot el món”, en una societat plural com la nostra, té el perill de ser entesa en sentit fonamentalista, tant pels no cristians com per molts dels mateixos cristians.
…Els evangelis només accepten per a Jesús el qualificatiu de “messies” o “rei” en el context de la Creu. És a dir: quan no hi ha la més mínima possibilitat d’interpretar erròniament la seva “reialesa”; una reialesa que té, per únic tron, la Creu (Mateu 27,37).
1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2 —Fill d’home, profetitza contra els pastors, * profetitza i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat? * 3 Vosaltres, en canvi, us alimenteu de la seva llet, * us vestiu amb la seva llana, mateu les ovelles més grasses, però no pastureu el ramat. 4 En comptes d’enrobustir les ovelles febles, curar les malaltes, embenar les que s’han trencat la pota, recollir les dispersades i buscar les que s’han perdut, domineu les ovelles amb violència i amb brutalitat. * 5 Sense pastor, les ovelles s’han dispersat i han estat devorades per animals feréstecs de tota mena. Sí, s’han dispersat! 6 Les meves ovelles han errat per totes les muntanyes i els turons elevats; el meu ramat s’ha escampat per tot el país, sense que ningú se n’ocupés, sense que ningú anés a buscar-lo. *
7 »Per tant, pastors, escolteu la paraula del Senyor: 8 Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que el meu ramat ha estat depredat i devorat pels animals salvatges, perquè no tenia pastors. Els meus pastors no se n’ocupen: en comptes de pasturar-lo, es pasturen a ells mateixos. 9 Doncs ara, pastors, escolteu la paraula del Senyor. 10 Això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu contra els pastors. Jo mateix buscaré les meves ovelles, els les prendré de les mans i no les tornaran a pasturar. Els pastors no es pasturaran més a ells mateixos; salvaré de la seva boca les meves ovelles i mai més no les podran devorar.
11 »Això us anuncia el Senyor Déu: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. 12 Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s’havien dispersat. * 13 Les faré sortir d’entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les pasturaré a les muntanyes d’Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. * 14 Les conduiré als bons pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d’Israel; allà, en aquelles muntanyes, reposaran en una bona cleda i trobaran un pasturatge abundant. 15 Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor Déu. 16 Buscaré l’ovella perduda, recolliré l’esgarriada, embenaré la que s’havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l’ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat.
17 »I a vosaltres, ovelles meves, això us anuncia el Senyor Déu: Mireu, jo jutjaré entre una ovella i una altra, entre els marrans i els bocs: 18 ¿No en teniu prou de pasturar en una bona pastura, que encara heu de trepitjar l’herba que queda? ¿No us basta beure l’aigua clara, que encara enterboliu amb les potes l’aigua on heu begut? 19 Les meves ovelles han de menjar herba trepitjada i beure aigua enterbolida! 20 Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu per jutjar entre l’ovella grassa i la magra, 21 perquè vosaltres, amb el costat i l’espatlla empenyeu totes les ovelles més febles i les envestiu amb les banyes fins que les traieu fora. 22 Però jo vindré a salvar les meves ovelles i no permetré més cap pillatge. Jo jutjaré entre una ovella i una altra.
23 »Jo els donaré un pastor que les pasturi: el meu servent David. * Ell les pasturarà, serà el seu pastor.
* 24 Jo, el Senyor, seré el seu Déu, i el meu servent David serà el seu príncep. Ho dic jo, el Senyor.
25 »Faré amb el meu ramat una aliança de pau i exterminaré del país les bèsties ferotges, perquè puguin viure confiadament al desert i dormir a les boscúries. * 26 Els beneiré a ells i beneiré tots els voltants de la meva muntanya; * faré caure al seu temps les pluges; seran pluges de benedicció, 27 perquè els arbres dels camps donin els seus fruits, i la terra, les seves collites. Viuran confiadament a la seva terra: jo trencaré el seu jou i els alliberaré del poder dels qui els esclavitzaven, i llavors sabran que jo sóc el Senyor. * 28 No seran més botí dels estrangers ni els devoraran les bèsties ferotges. Viuran segurs, sense que els esveri ningú. * 29 Faré cèlebre la fertilitat dels seus conreus; en el país no hi haurà més víctimes de la fam ni seran més l’escarni dels estrangers. * 30 Aleshores sabran que jo, el Senyor, el seu Déu, sóc amb ells i que ells, el casal d’Israel, són el meu poble. * Ho dic jo, el Senyor Déu. 31 Vosaltres, els homes, sou les meves ovelles, el ramat que jo pasturo; jo sóc el vostre Déu. * Ho dic jo, el Senyor Déu.” *
El Senyor és el meu pastor *
1 Salm del recull de David.
El Senyor és el meu pastor: *
no em manca res. *
2 Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l’aigua,
3 i allí em retorna. *
Em guia per camins segurs, *
per amor del seu nom.
4 Ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal. *
Perquè tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó *
em donen confiança.
5 Davant meu pares taula tu mateix, *
i els adversaris ho veuen;
m’has ungit el cap amb perfums, *
omples a vessar la meva copa.
6 N’estic cert, tota la vida m’acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré * anys i més anys
a la casa del Senyor. *
1 Us recordo, germans, l’evangeli que us vaig anunciar * i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, 2 i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe. 3 Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: *
Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, *
4 i fou sepultat;
ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, *
5 i s’aparegué a Cefes * i després als Dotze. *
6 Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts. * 7 Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. 8 Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, * se’m va aparèixer també a mi. * 9 Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, * ja que vaig perseguir l’Església de Déu.
* 10 Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu en mi. * 11 Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut. *
12 Si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? 13 Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. 14 I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. 15 Fins i tot donem un fals testimoni * de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d’ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l’ha pogut pas ressuscitar. 16 Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat. 17 I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. * 18 En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei. * 19 Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.
20 Però, de fet, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. * 21 Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: * 22 així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. 23 Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. * 24 Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d’autoritat i de poder * i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. 25 Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. * 26 El darrer enemic destituït serà la mort, * 27 perquè, segons l’Escriptura, * Déu ho ha posat tot sota els seus peus. * Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», * és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. * 28 I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
29 Si els morts no ressusciten, * què aconseguirien els qui es fan batejar en lloc dels qui ja han mort? *
Per què fer-se batejar en lloc d’ells? 30 I nosaltres mateixos, per què ens hauríem d’exposar a perills continus? * 31 Germans, cada dia em veig en perill de mort, * i això és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glòria en Jesucrist, Senyor nostre. 32 De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, * si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem! * 33 No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.» * 34 Torneu al bon seny i no pequeu més. Perquè n’hi ha alguns que desconeixen Déu. Ho dic per a vergonya vostra! *
35 Potser algú preguntarà: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?» * 36 Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort. 37 I allò que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta; 38 i Déu li dóna el cos que més li plau, un cos divers per a cada mena de llavor. * 39 Tampoc els cossos no són tots iguals: el dels homes és d’una manera; el dels animals terrestres, d’una altra; el dels ocells, d’una altra; el dels peixos, d’una altra. 40 Hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però els del cel resplendeixen d’una manera, i els de la terra, d’una altra; 41 la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l’altre. * 42 Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, i ressuscita incorruptible; 43 se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; * és sembrat feble, i ressuscita ple de força. 44 És sembrat un cos terrenal, * i ressuscita un cos espiritual. Perquè, així com hi ha un cos terrenal, també hi ha un cos espiritual. 45 Així ho diu l’Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser viu i terrenal; * però el darrer Adam és esperit que dóna vida. * 46 No és primer l’ésser espiritual, sinó el terrenal, i l’espiritual ve després. 47 El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. 48 Tal com era el de pols són tots els de pols, * i tal com és el del cel seran tots els del cel. 49 Així com som semblants a l’home fet de pols, * també serem semblants a l’home que és del cel.
50 Noteu-ho bé, germans: la carn i la sang no són capaces de rebre en herència el Regne de Déu. Allò que és corruptible no pot heretar la vida incorruptible. * 51 I ara us vull revelar un misteri: * no tots morirem, però tots serem transformats. 52 Serà en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, al so de la trompeta final: * la trompeta tocarà i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats.
* 53 Perquè aquest cos corruptible s’ha de revestir d’allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s’ha de revestir d’immortalitat. * 54 Quan aquest cos corruptible s’haurà revestit d’allò que és incorruptible i aquest cos mortal s’haurà revestit d’immortalitat, llavors es complirà allò que diu l’Escriptura: La victòria ha engolit la mort. * 55 Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? * 56 El fibló de la mort és el pecat, i la força del pecat ve de la Llei. * 57 Però donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre.
58 Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil. *
1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies * que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. * 2 N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. 3 Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.
5 »Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:
»—L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l!
7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. * 8 Les noies insensates van dir a les assenyades:
»—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.
9 »Les assenyades respongueren:
»—Potser no n’hi hauria prou * per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu. *
10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.
11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien:
»—Senyor, Senyor, * obre’ns!
12 »Però ell va respondre:
»—En veritat us dic que no us conec. *
13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora. *
14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un * —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. *
»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor.
19 »Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
»—Senyor, * em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més.
21 »L’amo li va dir:
»—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. * Entra al goig del teu senyor.
22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
»—Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més.
23 »L’amo li va dir:
»—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor.
24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:
»—Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25
Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu. *
26 »Però el senyor li va respondre:
»—Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. * 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. * 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. *
31 »Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, * s’asseurà en el seu tron gloriós. * 32 Tots els pobles * es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres, * 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. * 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»—Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. * 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m. *
37 »Llavors els justos li respondran:
»—Senyor, * ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?
40 »El rei els respondrà:
»—En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi. *
41 »Després dirà als de la seva esquerra:
»—Aparteu-vos de mi, maleïts, * aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 »Llavors ells li respondran:
»—Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45 »Ell els contestarà:
»—En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi.
46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna. *
