Menu
Lectura del llibre del Gènesi
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat». El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs.
T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló».
L’home donà a la seva esposa el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
Una mica abans del relat que llegim avui, trobem:
“La serp li va replicar: No, no morireu pas! Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal” (Gn 3,4-5).
Esdevenir com déus, per un simple gest màgic, això és irresistible!
“Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus”.
Fins llavors la seva nuesa (diguem-ne fragilitat) no els molestava l’un enfront de l’altre; podien ser transparents l’un per l’altre… En endavant, tindran vergonya: Prou de transparència…
De la mateixa manera, aquesta nuesa, aquesta fragilitat tampoc no els molestava enfront de
Déu: estaven en la confiança mútua…
De fet, els seus ulls s’han obert, però d’una manera totalment equivocada: en endavant viuran en la por a Déu i per això s’amaguen:
“…he tingut por i m’he amagat…”
Observem que tant l’home com la dona diuen la veritat: s’han deixat influenciar i han desobeït. En definitiva, tot ha vingut de la serp… Una conclusió en podem treure: el mal no està dintre de l’home; aquesta és una afirmació capital a la Bíblia.
Davant de civilitzacions pessimistes que consideraven la humanitat com essencialment dolenta, la Revelació afirma que el mal és exterior a l’home.
La còlera de Déu, a la Bíblia, la va sempre contra allò que vol destruir l’home:
“Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs…”
Això vol dir que el mal és totalment extern a Déu. D’on ve, doncs, el mal? És que Déu l’ha volgut? La Bíblia respon dues coses: el mal no prové de Déu i, com acabem de veure, no forma part de la naturalesa de l’home.
Tota la lluita dels profetes, durant tota la història bíblica, tracta de les innombrables seduccions que amenacen l’home.
L’home i la dona havien volgut ser com déus, i això Déu no els ho tira en cara, perquè els va fer semblants a Ell; però ells van caure a la temptació d’assolir el seu desig per ells mateixos, en una espècie d’acte màgic; i no van trobar sinó la infelicitat.
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
han sortit victoriosos.
El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria. R.
R. Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet
obres prodigioses.
Aquest salm ens transporta en pensament a la fi del món: és tota la Creació sencera, renovada, que crida la seva alegria perquè el regne de Déu finalment ha arribat!
L’objectiu dels salms és fer-nos repetir, incansablement, motius d’esperança. En aquest cas, cantem el restabliment de l’harmonia universal.
Després de tantes injustícies de tota mena, un regne de justícia i de rectitud començarà.
És una anticipació:
“El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment a la casa d’Israel”.
Una de les grans constatacions de la Bíblia és que Déu estima tota la humanitat i no només el poble d’Israel. I en aquest salm, s’hi nota la insistència en els dos amors de Déu: del seu poble escollit d’una part i de tota la humanitat per l’altra part.
Però el salmista parla en present… perquè l’experiència del passat permet parlar de l’avenir.
Els qui canten aquest salm són els humils, els qui esperen la vinguda del Senyor…
A l’època que va ser escrit aquest salm, era només el poble escollit qui el cantava en el Temple de Jerusalem; però quan els temps seran acomplerts, és tota la Creació qui el cantarà i no només el poble escollit.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.
“..per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra”.
Déu té un projecte amb nosaltres i amb tot el conjunt de la creació; així doncs, la història humana té un sentit, que vol dir a la vegada direcció i significació. La nostra història avança cap al seu acompliment: anem, com diu Pau, vers “la plenitud dels temps”
“Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix…”
En el llenguatge de Pau, aquest secret no se’l vol guardar Déu gelosament per a ell; al contrari, ens convida a participar de la seva intimitat.
Pensem en el que ens diu Pau: “la riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres”.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».
I l’àngel es va retirar.
Sant Lluc insisteix de forma clara en el fet que el nen no tindrà pare humà, és “Fill de Déu”.
Primer, Maria respon: “Com pot ser, això, si jo no tinc marit?”, que vol dir, “sóc verge”, per tant, no és possible…
Segon, l’Àngel li diu: “li posaràs el nom de Jesús”. Un fet del tot inusual: sempre era el pare qui donava el nom a l’infant.
I davant dels anuncis de l’Àngel, la resposta de la Verge és d’una simplicitat extraordinària. Podem dir que és un exemple de confiança total. Com ens diu sant Pau a la segona lectura “perquè siguin obedients a la fe…”
El Nou Testament és realment “Evangeli”, “bona notícia” que ens porta alegria. Déu no és lluny, no és desconegut, enigmàtic. Déu és a prop de nosaltres, tan a prop que es fa nen, i podem tractar de “tu” a aquest Déu.
A la Bíblia, l’aparició de l’Àngel Gabriel, sempre serveix per fer conèixer a unes persones elegides la col·laboració que s’espera d’elles en la realització dels plans de Déu sobre la humanitat.
Només un altre “home” havia nascut directament “per la força de l’Esperit de Déu”: Adam (“Adam” significa “Home”). Recordem com ho diu el llibre del Gènesi: “El Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè (esperit) de vida, i l’home es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7).
El mateix Esperit alenat sobre una noia pletòrica de vida i generosa, la fa mare del fill de l’Altíssim.
Maria representa la humanitat jove, plena de capacitat per esdevenir mare, i ja capaç de rebre en plenitud l’Esperit de Déu”. Per això el seu fill serà fill de l’Altíssim, coronament de l’obra de Déu. En Maria i en el fill que d’ella naixerà, el projecte inicial de Déu (crear l’home a imatge i semblança seva) es fa plenament real.
Tota la “història anterior” ara és entesa com a preparació; tota la “història següent” serà entesa com a continuació. Jesús esdevé, en el llenguatge bíblic, centre de la Història i “primogènit” de la “Humanitat adulta”.
En aquest relat, com tantes altres vegades, es fa servir un llenguatge tret de la natura per comunicar un missatge sobrenatural, o millor, un missatge que porta la natura més enllà d’ella mateixa. El relat d’avui fa servir la virginitat biològica com a llenguatge per expressar la plenitud de Jesús.
Dissortadament, molta gent es queda en el “llenguatge”, convertint en virtut (la virginitat) allò que vol ser llenguatge. Passa com quan amb el dit s’assenyalen les estrelles, i algú es queda mirant el dit.
La festa de la litúrgia d´avui ens presenta la figura de Maria, plena de gràcia, és a dir, plena de l´Esperit Sant, com un senyal que Déu vol entrar a la nostra història i ser un, com nosaltres.
I ho fa través de Maria de Natzaret, una jove pobre i senzilla, filla d´un poble pobre i desconegut, per començar el seu Regne a la terra, un Regne d´amor, de justícia i de pau. Maria és el model i la llavor d´aquest Regne.
Aquest Regne ens supera, no el construïm amb poder, armes o diners, sinó com Maria, amb disponibilitat a l´Esperit, amb justícia, amor als altres, confiança en Déu.
Moltes vegades els poetes són els que millor expressen els misteris de la fe.
Joan Maragall ens presenta la nit de la Puríssima com una obertura a l’Infinit:
“Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l´Infinit
en tota sa grandesa,
en tota sa dolcesa,
l´Infinit sense vels
més enllà de la lluna i els estels.
(…)Aquesta és bé, una nit divina:
la Puríssima, del cel
va baixant per´quest blau que ella il.lumina,
deixant més resplendors en cada estel.
Per la nit de Desembre ella davalla,
l’aire s’atempera, i el món calla.
Davalla silenciosa…
Ai, quina nit més blava i més hermosa!”.
Només l´Esperit del Senyor que omplí Maria, pot transformar aquest món en un món nou, ple d ´esperança i de vida.
…aquesta nuesa, aquesta fragilitat tampoc no els molestava enfront de Déu: estaven en la confiança mútua…
Una conclusió en podem treure: el mal no està dintre de l’home; aquesta és una afirmació capital a la Bíblia. Davant de civilitzacions pessimistes que consideraven la humanitat com essencialment dolenta, la Revelació afirma que el mal és exterior a l’home.
Tota la lluita dels profetes, durant tota la història bíblica, tracta de les innombrables seduccions que amenacen l’home.
…ells van caure a la temptació d’assolir el seu desig per ells mateixos, en una espècie d’acte màgic; i no van trobar sinó la infelicitat.
L’objectiu dels salms és fer-nos repetir, incansablement, motius d’esperança. En aquest cas, cantem el restabliment de l’harmonia universal.
Els qui canten aquest salm són els humils, els qui esperen la vinguda del Senyor…
… la història humana té un sentit, que vol dir a la vegada direcció i significació.
Pensem en el que ens diu Pau: “la riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres”.
…la resposta de la Verge és d’una simplicitat extraordinària. Podem dir que és un exemple de confiança
total.
…Déu és a prop de nosaltres, tan a prop que es fa nen, i podem tractar de “tu” a aquest Déu.
El mateix Esperit alenat sobre una noia pletòrica de vida i generosa, la fa mare del fill de l’Altíssim.
En Maria i en el fill que d’ella naixerà, el projecte inicial de Déu (crear l’home a imatge i semblança seva) es fa plenament real.
…com tantes altres vegades, es fa servir un llenguatge tret de la natura per comunicar un missatge sobrenatural, o millor, un missatge que porta la natura més enllà d’ella mateixa. El relat d’avui fa servir la virginitat biològica com a llenguatge per expressar la plenitud de Jesús.
Només l´Esperit del Senyor que omplí Maria, pot transformar aquest món en un món nou, ple d´esperança i de vida.
1 La serp * era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.
Preguntà, doncs, a la dona:
—Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
2 La dona va respondre a la serp:
—Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
4 La serp li va replicar:
—No, no morireu pas! 5 Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal.
6 Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. 7 Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. * Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.
8 Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.
9 Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir: —On ets? 10 Ell li va respondre: —He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat. *
11 El Senyor-Déu li replicà: —Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit? 12 L’home va respondre: —La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat. 13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona: —Per què ho has fet, això? Ella va respondre: —La serp m’ha enganyat i n’he menjat. 14 El Senyor-Déu va dir a la serp: —Ja que has fet això, seràs la més maleïda * de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. 15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell * t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.
16 Després digué a la dona: —Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar. 17 Després va dir a l’home: —Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: * tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. 18 La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps. 19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs. *
20 L’home va donar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen. *
21 Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l’home i la dona.
22 Després el Senyor-Déu digué: —L’home s’ha tornat com un de nosaltres: * ja coneix el bé i el mal! * I si ara agafa el fruit de l’arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre! *
23 Llavors el Senyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn, perquè treballés la terra d’on havia estat tret. 24 Un cop l’hagué expulsat, va posar a l’orient de l’Edèn els querubins * amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida.
Tothom ha vist la salvació del nostre Déu *
Canteu al Senyor un càntic nou: *
ha fet obres prodigioses, *
la seva dreta i el seu braç sagrat
li han donat la victòria. *
2 El Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles.
3 S’ha recordat del seu amor,
de la seva fidelitat a la casa d’Israel. *
Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu. *
4 Aclameu el Senyor arreu de la terra, *
esclateu en cants i en crits d’alegria.
5 Canteu al Senyor al so de les cítares,
amb les cítares i amb so melodiós.
6 Amb trompetes i tocs de corn,
aclameu el rei, que és el Senyor.
7 Bramula el mar amb tot el que s’hi mou, *
el món i tots els qui l’habiten; *
8 tots els rius aplaudeixen
i aclamen alhora les muntanyes, *
9 en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb rectitud. *
1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, * al poble sant que viu a Efes * i que és fidel a Jesucrist. 2 Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. *
3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist *
amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel.
4 Ens escollí en ell abans de crear el món, *
perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. *
Per amor 5 ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, * segons la seva benèvola decisió,
6 a lloança i glòria de la gràcia que ens ha concedit en el seu Estimat. *
7 En ell, per la seva sang,
hem obtingut la redempció,
el perdó dels nostres pecats.
La riquesa de la gràcia de Déu *
8 s’ha desbordat en nosaltres.
Ell ens ha omplert de tota saviesa i intel·ligència.
9 Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi,
la decisió benèvola que havia pres *
10 per executar-la en la plenitud dels temps: *
recapitular en el Crist * totes les coses,
tant les del cel com les de la terra.
11 En Crist hem rebut la nostra part en l’herència; *
ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme
d’acord amb la decisió de la seva voluntat. *
12 Volia que fóssim lloança de la seva glòria,
nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra
esperança. *
13 En ell, vosaltres vau escoltar la paraula de la veritat,
l’evangeli que us salva. *
En ell heu cregut
i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès.
14 I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té
reservada, *
quan ens redimirà com a possessió seva,
a lloança de la seva glòria.
15 També jo, d’ençà que m’han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant, * 16 no em canso de donar gràcies per vosaltres i de tenir-vos presents en les meves pregàries. * 17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè el conegueu de veritat. * 18 Li demano que il·lumini els ulls del vostre cor * perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dóna entre els sants, * 19 i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç 20 amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d’entre els morts * i el féu seure a la seva dreta dalt al cel, * 21 per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, * i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. * 22 Déu ho ha posat tot sota els seus peus, * i a ell, l’ha posat al capdamunt de tot * com a cap de l’Església, 23 que és el seu cos, la plenitud d’aquell * qui omple totes les coses. *
1 Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres,
2 valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. * 3 També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, * en una narració ordenada, 4 perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut.
5 En temps d’Herodes, rei de Judea, * hi havia un sacerdot del torn d’Abià * que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. 6 Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. 7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril * i tots dos eren ja d’edat avançada.
8 Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, 9 segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. * 10 A l’hora de l’ofrena, tota l’assemblea del poble s’estava a fora pregant. 11 Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, * a la dreta de l’altar de l’encens. * 12 Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell. * 13 Però l’àngel li digué:
—No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. 14 En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement. 15 Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques * i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. * 16 Farà que molts israelites tornin cap al Senyor, el seu Déu. 17 Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: * farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills * i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.
18 Zacaries preguntà a l’àngel:
—Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada.
19 L’àngel li va respondre:
—Jo sóc Gabriel * i m’estic a la presència de Déu. * És ell qui m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquestes bones noves. 20 I ara quedaràs mut, no podràs parlar fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran. *
21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’estigués tanta estona dins el santuari. 22 Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Se’ls adreçava només amb senyes, perquè continuava estant mut.
23 Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, * Zacaries se’n tornà a casa seva. 24 Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella es mantingué apartada i es deia: 25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.» *
26 El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea * anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, compromesa en matrimoni * amb un home de la casa de David que es deia Josep. * El nom de la noia era Maria. 28 L’àngel entrà a trobar-la i li digué:
—Déu te guard, * plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L’àngel li digué:
—No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. 31 Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. * 32 Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. * 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. *
34 Maria preguntà a l’àngel:
—Com podrà ser això, si jo sóc verge? *
35 L’àngel li respongué:
—L’Esperit Sant vindrà sobre teu * i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; * per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. * 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible. *
38 Maria va dir:
—Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
I l’àngel es va retirar.
39 Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, * 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. 42 Llavors va exclamar amb totes les forces:
—Ets beneïda entre totes les dones * i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? * 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
46 Maria digué: *
—La meva ànima magnifica el Senyor, *
47 el meu esperit celebra Déu que em salva, *
48 perquè ha mirat la petitesa de la seva
serventa; *
des d’ara totes les generacions em diran
benaurada, *
49 perquè el Totpoderós obra en mi meravelles;
el seu nom és sant, *
50 i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació. *
51 »Les obres del seu braç són potents: *
dispersa els homes de cor altiu,
52 derroca els poderosos del soli
i exalta els humils; *
53 omple de béns els pobres, *
i els rics se’n tornen sense res.
54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre. *
56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella,
i després se’n tornà a casa seva.
57 Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill. 58 Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
59 Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant * i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. 60 Però la seva mare s’hi va oposar dient:
—No! S’ha de dir Joan! *
61 Ells li replicaren:
—Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
62 Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. 63 Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. 64 A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu. 65 Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, 66 i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava:
«Què serà aquest infant?»
Realment, la mà del Senyor era amb ell. *
67 Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de
l’Esperit Sant i es posà a profetitzar dient:
68 —Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: *
ha visitat el seu poble * i l’ha redimit; *
69 fa que s’aixequi un salvador poderós *
a la casa de David, el seu servent,
70 com havia anunciat de temps antic
per boca dels seus sants profetes:
71 ell ens salva de tots els enemics,
de les mans dels qui ens volen mal. *
72 Ha mostrat així el seu amor als nostres
pares,
s’ha recordat de l’aliança santa
73 que jurà al nostre pare Abraham, *
prometent de concedir-nos que, 74 sense por,
lliures dels enemics, li donem culte,
75 amb santedat i justícia, tota la vida.
76 »I a tu, infant, et diran profeta * de
l’Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins; *
77 faràs saber al poble que li ve la salvació,
que li són perdonats els seus pecats. *
78 Per l’amor entranyable del nostre Déu,
ens visitarà el sol naixent que ve del cel, *
79 per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort, *
i guiar els nostres passos per camins de pau. *
80 L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit, * i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.
