Menu
Lectura del llibre d’Isaïes
Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.
Per què aquest ambient general ombrívol, pessimista? Hem d’anar al context històric per entendre-ho:
Aquest text forma part dels darrers capítols del llibre d’Isaïes; devia haver estat escrit entre el 525 i el 520 aC, és a dir, una vintena d’anys després de la tornada de l’exili de Babilònia.
La població de la Jerusalem nova estava formada pels que s’hi havien quedat (no s’hi havien exiliat), pels que tornaven de l’exili i per estrangers que s’hi havien instal·lat durant aquests cinquanta anys… Aquesta heterogeneïtat no feia pas massa fàcil la convivència!
Però el punt de conflicte va ser la reconstrucció del temple, autoritzada pel rei Cir el 538 aC: els jueus que retornaven de l’exili no volien compartir aquesta reconstrucció amb qui ells consideraven que tenien hàbits herètics (els que s’havien quedat més els estrangers avinguts). Hom va aturar les obres; aparegué el descoratjament i el desencís…
I els profetes, en aquestes ocasions, el que feien era desvetllar el seu poble i frenar les lamentacions.
Posar-se a treballar amb entusiasme, en resum! I això fa Isaïes en el text que llegim avui.
D’altra banda, sorprèn el to quasi triomfal: és un llenguatge per l’ocasió; el profeta no vol traduir el sentiment del poble; no, el que vol és donar llum, aportar alegria.
Estan desmoralitzats, és la nit… I precisament és durant la nit quan hom guaita els signes de
l’albada, el nou dia, la llum.
I és el que els diu Isaïes: Jerusalem és la Ciutat Santa, la ciutat escollida per Déu per fer-hi permanent la seva Presència!
Una vegada més Isaïes ens diu que per als creients, la lucidesa no pot mai ofegar l’esperança.
I també deixa palès, una vegada més, que el projecte de Déu desborda tota ciutat, tot poble
perquè abasta tota la humanitat.
Déu meu, doneu al rei el vostre dret,
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R.
Li portaran obsequis les illes
i els reis de Tarsís;
els reis d’Aràbia i de Sabà
li oferiran presents.
Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobles. R.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S’apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort. R.
R. Tots els pobles, Senyor, us faran
homenatge.
Aquest salm està escrit entre els anys 500 aC i 100 aC, després de l’exili a Babilònia; per tant, ja no hi havia rei a Israel…
El salmista no es refereix a un rei de carn i os; es refereix al rei-messies que ha de venir!
Tota la Bíblia està travessada per aquesta esperança indestructible: la història humana té un fi, un sentit…
Aquest projecte de Déu serà realitzat per un rei-messies i és a aquest a qui canten en el temple de Jerusalem.
Quan cantaven aquest salm, el món conegut finia a Aràbia i Egipte; és per això que hom cita els reis de Sabà (sud d’Aràbia). Quant a Tarsís, era un país mític que volia dir “el confí del món”.
Avui en dia el poble jueu canta aquest salm tot esperant la vinguda del rei-Messies; nosaltres els cristians, l’apliquem a Jesucrist i ens sembla que els mags han començat a complir la promesa:
“Li portaran obsequis les illes i els reis de Tarsís; els reis d’Aràbia i de Sabà li oferiran presents.”
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
“…per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions
passades”
Déu ha anat desplegant una pedagogia de revelació amb el seu poble al llarg del temps: Per sant Pau queda clar que amb Jesús aquesta revelació travessa una etapa decisiva. I així queda reflectit en els nostres calendaris occidentals: diem aC i dC. Jesucrist és el punt de tall…
“El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la
mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa”.
El projecte de Déu implica tota la humanitat, no només el poble jueu. Per a nosaltres, avui, en el segle vint-i-u, això és una evidència; molts de nosaltres no som pas jueus…
En canvi, en temps del Crist, la situació era inversa: era el poble jueu el que havia rebut la revelació del Messies, Jesús ho era, havia nascut en el si d’aquest poble…
I sabem que els jueus convertits al cristianisme de vegades van tolerar malament l’admissió dels pagans conversos a les seves comunitats…
Pau és constant en la seva postura quan els diu: “els pagans, d’ara endavant, poden també ser apòstols i testimonis de salvació…”
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge». El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”». Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què se’ls havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge». Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
Ja sabem que l’espera del Messies estava molt present en temps de Jesús:
la majoria dels jueus esperava un rei, descendent de David, que regnaria en el tron de Jerusalem, que els alliberaria dels romans i que establiria un reialme de justícia i fraternitat a Israel…
Són vàries les profecies de l’Antic Testament que hi fan referència. Vegem la de Balaam en el llibre dels Nombres:
“El veig venir, però no pas ara, el contemplo, però no és a prop: surt de Jacob una estrella, s’aixeca un ceptre a Israel que esclafarà els polsos dels moabites, el crani de tots els fills de Set” (Nr 24,17).
Anem al context: Quan les tribus d’Israel, conduïdes per Moisès, travessaven les planes del Moab (l’actual Jordània), el rei de Moab, Balaq, va demanar a Balaam que maleís els israelites; però en comptes d’això, aquest va pronunciar aquesta profecia de felicitat i glòria per a Israel.
I en el transcurs del temps, aquesta idea que el regne del Messies seria assenyalat per
l’aparició d’un estel, va anar prenent força…
I ara la de Miquees:
“Diu el Senyor: I tu, Betlem Efrata, ets petita per a ser comptada entre els clans de Judà, però de tu sortirà, el qui ha de governar Israel. Els seus orígens vénen d’antic, vénen de l’eternitat” (Mi 5,1).
Els mags no sabien res d’aquestes profecies car eren astròlegs i no compartien la fe i l’esperança d’Israel. Ells només havien vist un estel i s’havien posat en marxa…
El perfil humà d’Herodes és molt clar: ja havia fet matar membres de la seva família per gelosia…
Llavors s’entén la seva actitud i la seva reacció…
Molt probablement, Mateu, amb el relat de la vinguda dels mags, ens dóna un resum de tota la vida de Jesús: des de l’inici, a Bet-Lèhem, va trobar l’hostilitat i la còlera de les autoritats polítiques i religioses!.
Una nota històrica: Sabem del cert que la mort d’Herodes el Gran va ser el 4 aC i que va fer matar tots els nens de menys de dos anys (nascuts entre el 6 i 4 aC): així doncs, Jesús va néixer probablement entre el 6 i el 4 aC.
I quan en el segle VI hom va voler canviar el sistema de comptar els anys, que fins llavors feia referència a la fundació de Roma, a partir del naixement de Jesús, hom va cometre un error de comptes!.
Resulta que, a la part occidental de l’Imperi Romà, el solstici d’hivern es celebrava amb una festa que se’n deia “Nadal del Sol invicte”, el dia 25 de desembre. Quan es va cristianitzar l’Imperi, aquesta festa va convertir-se en el “Nadal de Jesús”, amb unes celebracions centrades en el Naixement i la Infantesa de Jesús, ja que “nadal” significa “natalici”.
En canvi, a la part oriental de l’Imperi, el solstici d’hivern es celebrava el 6 de gener, amb una festa que se’n deia “Epifania del Sol”. “Epifania” significa “manifestació”. Quan es va cristianitzar, aquesta festa es va convertir en l’Epifania de Jesús o l’Epifania del Senyor.
Aquesta celebració no tenia res a veure amb el naixement o infantesa de Jesús sinó amb aquells relats evangèlics on es manifestava més clarament la seva divinitat. En concret, el relat evangèlic que es llegia el dia de l’Epifania era el del Baptisme de Jesús, al començament de la seva vida pública, quan Déu mateix manifesta qui és realment Jesús: Una veu digué des del cel: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut” (Mateu 3,17).
Aviat la festa occidental de Nadal va passar a l’Orient, i la festa oriental de l’Epifania va ser incorporada al nostre Nadal, encara que canviant-la una mica: el relat del Baptisme de Jesús es va desplaçar al diumenge següent, i per al dia de l’Epifania es va escollir un relat d’infància: el que hem llegit dels “Mags d’Orient”.
Així, entre nosaltres, la festa de l’Epifania va quedar incorporada a la celebració del Naixement i Infantesa de Jesús, i va començar a dir-se’n també La festa dels Mags o dels Tres Reis.
L’evangeli no parla ni de “reis” ni de “tres” sinó d’uns “mags”. Aquesta paraula és ben significativa, ja que els mags en general, entre els jueus, eren persones considerades sospitoses d’idolatria, atès que es dedicaven a l’observació de les estrelles, i les estrelles eren divinitzades.
Amb el Relat dels Mags, l’evangeli de Mateu estableix un contrapunt entre els “mags” i els “grans sacerdots i mestres de la Llei”. Aquests, tot i disposar de les Escriptures que parlen del Messies, no s’adonen de res ni estan al cas del naixement del rei dels jueus. En canvi, fora d’Israel, on només comptaven amb el llenguatge “sospitós” de les estrelles, l’han conegut i hi responen amb generositat.
Segons la mentalitat popular, cada persona té la seva estrella (està connectat a les realitats superiors).
Evidentment, les persones que tenen una missió més important, la seva estrella brilla més. Els Mags, atents al llenguatge del cel, han vist com s’alçava una estrella molt important; tan rellevant que aniran a retre homenatge al seu “protegit”.
Però s’han equivocat en una cosa: han pensat que una persona important havia de néixer en un lloc important: Jerusalem, la capital del país. Allà no els hi porta l’estrella sinó la seva manera de pensar.
Només quan surten de Jerusalem, tornen a veure l’Estrella. I senten una gran alegria: ara han descobert que la importància d’aquell “nen” no té res a veure amb els poders constituïts. Quan se’n tornin, ja no passaran per Jerusalem (Mateu 2,12).
L’evangeli és un relat creat per comunicar un missatge important.
El Relat dels Mags, exclusiu de l’evangeli de Mateu, és molt diferent del Relat dels pastors, exclusiu de l’evangeli de Lluc; però tenen en comú que tant els mags com els pastors vetllaven, estaven atents, i tenien un cor generós.
A cada país la Festa de Reis ha pres una determinada forma popular. Entre nosaltres ha cedit el protagonisme als infants i al nostre anhel, més o menys dissimulat, de recuperar la “innocència”.
Tanmateix, potser es tracta simplement d’una mostra més de la tendència actual a entendre la vida com un espectacle.
Déu se’ns manifesta en Jesús (Epifania). I es manifesta a tots els homes. Els mags representen tots els altres pobles que, tot i no ser considerats “Poble elegit”, tenen la seva manera de conèixer i respondre.
Però el relat de l’evangeli d’avui ens deixa clar que allò que compte és estar atents per veure com s’aixeca “l’estrella” en cada ésser humà, i estar disposats a retre-li homenatge amb els nostres dons.
Com hem llegit a la segona lectura:
“des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa” (Efesis 3,6).
…sorprèn el to quasi triomfal: és un llenguatge per l’ocasió; el profeta no vol traduir el sentiment del poble;
no, el que vol és donar llum, aportar alegria.
Estan desmoralitzats, és la nit… I precisament és durant la nit quan hom guaita els signes de l’albada, el
nou dia, la llum.
Una vegada més Isaïes ens diu que per als creients, la lucidesa no pot mai ofegar l’esperança.
Avui en dia el poble jueu canta aquest salm tot esperant la vinguda del rei-Messies; nosaltres els cristians, l’apliquem a Jesucrist i ens sembla que els mags han començat a complir la promesa:
“Li portaran obsequis les illes i els reis de Tarsís; els reis d’Aràbia i de Sabà li oferiran presents.”
Déu ha anat desplegant una pedagogia de revelació amb el seu poble al llarg del temps: Per sant Pau queda clar que amb Jesús aquesta revelació travessa una etapa decisiva. I així queda reflectit en els nostres calendaris occidentals: diem aC i dC. Jesucrist és el punt de tall…
…la majoria dels jueus esperava un rei, descendent de David, que regnaria en el tron de Jerusalem, que els alliberaria dels romans i que establiria un reialme de justícia i fraternitat a Israel…
Són varies les profecies de l’Antic Testament que hi fan referència.
I en el transcurs del temps, aquesta idea que el regne del Messies seria assenyalat per l’aparició d’un estel, va anar prenent força…
Els mags no sabien res d’aquestes profecies car eren astròlegs i no compartien la fe i l’esperança d’Israel.
Ells només havien vist un estel i s’havien posat en marxa…
Molt probablement, Mateu, amb el relat de la vinguda dels mags, ens dóna un resum de tota la vida de Jesús: des de l’inici, a Bet-Lèhem, va trobar la hostilitat i la còlera de les autoritats polítiques i religioses!.
…a la part occidental de l’Imperi Romà, el solstici d’hivern es celebrava amb una festa que se’n deia “Nadal del Sol invicte”, el dia 25 de desembre. Quan es va cristianitzar l’Imperi, aquesta festa va convertir-se en el “Nadal de Jesús”, amb unes celebracions centrades en el Naixement i la Infantesa de Jesús, ja que “nadal” significa “natalici”.
… a la part oriental de l’Imperi, el solstici d’hivern es celebrava el 6 de gener, amb una festa que se’n deia “Epifania del Sol”. “Epifania” significa “manifestació”. Quan es va cristianitzar, aquesta festa es va convertir en l’Epifania de Jesús o l’Epifania del Senyor.
…els Mags…s’han equivocat en una cosa: han pensat que una persona important havia de néixer en un lloc important: Jerusalem, la capital del país. A allà no els hi porta l’estrella sinó la seva manera de pensar. Només quan surten de Jerusalem, tornen a veure l’Estrella. I senten una gran alegria: ara han descobert que la importància d’aquell “nen” no té res a veure amb els poders constituïts. Quan se’n tornin, ja no passaran per Jerusalem (Mateu 2,12).
A cada país la Festa de Reis ha pres una determinada forma popular. Entre nosaltres ha cedit el protagonisme als infants i al nostre anhel, més o menys dissimulat, de recuperar la “innocència”. Tanmateix, potser es tracta simplement d’una mostra més de la tendència actual a entendre la vida com un espectacle…
Però el relat de l’evangeli d’avui ens deixa clar que allò que compte és estar atents per veure com s’aixeca “l’estrella” en cada ésser humà, i estar disposats a retre-li homenatge amb els nostres dons.
1 Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva
llum:
sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor.
2 Mentre les tenebres embolcallen la terra
i negres nuvolades cobreixen les nacions,
sobre teu resplendeix el Senyor,
apareix la seva glòria. *
3 Els pobles s’acostaran a la teva llum,
els reis vindran a la claror de la teva albada. *
4 Alça els ulls i mira al teu entorn:
tots aquests s’han aplegat per venir cap a tu. *
Els teus fills arriben de lluny,
les teves filles són dutes als braços. *
5 Ho veuràs i t’estremiràs de goig.
El teu cor, meravellat, s’eixamplarà,
quan aboquin damunt teu els tresors de la mar
i portin a casa teva les riqueses de les nacions.
6 Et cobriran onades de camells,
dromedaris de Madian i d’Efà;
tots vindran de Saba *
portant or i encens *
i proclamant la grandesa * del Senyor.
7 «Aplegaran per a tu tots els ramats de Quedar,
et presentaran els anyells de Nebaiot. *
Els acceptaré quan els immolin en el meu altar,
honoraré el meu temple gloriós.
8 Qui són aquests que volen com núvols,
com coloms cap al seu colomar? *
9 Són gent de lluny, de les illes, que esperen en mi.
Els grans vaixells de Tarsis * vénen al davant:
porten de lluny els teus fills,
duen or i plata
per glorificar el meu nom,
el nom del Senyor, el teu Déu,
el del Sant d’Israel. *
Així et vull honorar.
10 Uns estrangers refaran els teus murs,
i els seus reis et serviran. *
Indignat, jo t’havia malferit,
però ara, benvolent, et mostro el meu amor. *
11 Les teves portes estaran sempre obertes,
no es tancaran ni de nit ni de dia,
perquè els reis amb els seus seguicis
et puguin dur les riqueses de les nacions. *
12 »El poble o reialme que no et serveixi
desapareixerà, quedarà del tot assolat. *
13 »Et portaran la riquesa del Líban,
xiprers, boixos i savines,
per ennoblir el meu santuari, per fer gloriós
l’escambell on reposen els meus peus.
14 Els fills dels teus opressors s’acostaran a tu
amb reverència;
tots els qui et menyspreaven es prosternaran
als teus peus, i t’anomenaran “Ciutat del Senyor”,
i “Sió, la del Sant d’Israel”.
15 A tu, que vas ser abandonada i avorrida
i a qui els vianants defugien,
jo et faré l’orgull dels segles,
el goig de totes les generacions. *
16 Els pobles et faran de dida,
els seus reis et criaran. *
Així sabràs que jo, el Senyor, sóc el teu
salvador;
que t’allibera el Poderós de Jacob. *
17 Faré que t’ofereixin or en lloc de bronze,
plata en comptes de ferro;
en lloc de fusta, bronze,
en lloc de pedres, ferro.
Et donaré la pau perquè et governi,
i la justícia perquè et regeixi.
18 Mai més no es parlarà de violència en el teu
país,
de desastres i d’estralls en el teu territori.
Dels teus murs en diràs “Salvació”,
i de les teves portes, “Lloança”. *
19 De dia, el sol no t’il·luminarà
ni tindràs la claror de la lluna.
Jo, el Senyor, seré per sempre la teva llum,
jo, el teu Déu, seré la teva glòria.
20 El teu sol no es pondrà més
ni minvarà la teva lluna,
perquè jo, el Senyor, seré sempre la teva llum.
S’hauran acabat els teus dies de dol. *
21 »Tots els del teu poble seran justos
i posseiran per sempre el país. *
Seran la brotada del meu jardí,
els crearan les meves mans per a glòria meva.
22 El més petit es multiplicarà per mil,
el menys nombrós esdevindrà un poble
incomptable.
Jo, el Senyor, no tardaré a fer complir tot això.»
1 Referit a Salomó.
Déu meu, dóna al rei el teu dret,
dóna al fill del rei * la teva rectitud. *
2 Que governi amb justícia el teu poble,
que porti el dret als desvalguts.
3 Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin justícia els turons.
4 Que els desvalguts * es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
5 Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles.
6 Que sigui com la pluja que amara l’herbei,
com els ruixats que assaonen la terra.
7 Que en els seus dies floreixi la justícia, *
i mesos i anys * abundi la pau.
8 Que domini des d’un mar a l’altre, *
des del Gran Riu fins a l’extrem del país. *
9 S’agenollaran davant d’ell els habitants del
desert, els seus enemics s’abaixaran fins a la pols.
10 Els reis de Tarsis * i de les illes *
li portaran obsequis;
els reis d’Aràbia i de Sebà *
li oferiran presents.
11 Es prosternaran davant d’ell * tots els reis,
tots els pobles el serviran. *
12 Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
13 S’apiadarà dels pobres i dels febles,
salvarà els desvalguts de la mort.
14 Rescatarà la seva vida d’enganys i violències:
la seva sang és preciosa als seus ulls.
15 Que visqui * i li donin l’or d’Aràbia,
que preguin per ell tots els dies
i no parin mai de beneir-lo.
16 Que els camps de blat abundin al país,
i pels cims onegin les espigues com al Líban;
que les ciutats floreixin com l’herba del camp.
17 Que es perpetuï el seu nom
i es mantingui mentre duri el sol.
Que tots els pobles, per a beneir-se,
es valguin del seu nom;
que li augurin la felicitat.
18 Beneït sigui el Senyor Déu, el Déu d’Israel,
l’únic que fa meravelles.
19 Sigui beneït per sempre el seu nom gloriós,
que la seva glòria ompli tota la terra.
Amén, amén. *
20 Fi de les pregàries de David, fill de Jessè.
1 Per tot això, jo, Pau, sóc presoner per causa de Jesucrist a favor de vosaltres, els pagans. * 2 Segurament heu sentit parlar del do que Déu m’ha confiat a favor vostre, perquè el seu pla es realitzi: * 3 per una revelació, ell m’ha fet conèixer el seu misteri, * que ara he esbossat breument. * 4 Llegint-ho, podeu adonar-vos de com he comprès el misteri * del Crist, 5 que Déu no havia fet conèixer a les generacions passades tal com ara l’ha revelat per l’Esperit als seus sants apòstols i profetes: * 6 en Jesucrist, per l’evangeli, els pagans també tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. * 7 I jo sóc servidor d’aquest evangeli pel do de la gràcia que Déu m’ha concedit amb la seva acció poderosa. *
8 A mi, que sóc el darrer de tot el poble sant, ell m’ha concedit la gràcia d’anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist * 9 i de mostrar a plena llum davant tothom com Déu realitza el seu misteri des de sempre en ell mateix, que és el creador de totes les coses. 10 Així, ara, valent-se de l’Església, ha volgut fer conèixer les múltiples manifestacions de la seva saviesa a les potències i a les autoritats que són a les regions celestials. * 11 D’aquesta manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern. 12 Gràcies a ell, tenim plena llibertat d’acostar-nos a Déu amb la confiança que ens dóna la nostra fe en Crist. * 13 Us prego, doncs, que no defalliu veient les tribulacions que passo per vosaltres, sinó que hi trobeu un motiu de glòria. *
14 Per tot això, jo m’agenollo davant el Pare, 15 de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra, 16 i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior; * 17 que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, * i així, arrelats i fonamentats en l’amor, * 18 sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat 19 de l’amor de Crist; * que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu. *
20 Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. * 21 Glòria a ell en l’Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.
1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, * en temps del rei Herodes, * vingueren uns savis d’Orient * i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:
—On és el rei dels jueus * que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient * la seva estrella * i venim a adorarlo.
3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei * que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5 Ells li respongueren:
—A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: *
6 » I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble. *
7 Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella; 8 després els encaminà a Betlem dient-los:
—Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. 10 L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. *
12 I, advertits en somnis * que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
13 Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
—Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.
14 Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte * 15 i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: * D’Egipte he cridat el meu fill. *
16 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. * 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: *
18 A Ramà se sent un crit,
plors i grans planys:
és Raquel que plora els seus fills, *
i no vol que la consolin, perquè ja no hi són. *
19 Després de la mort d’Herodes, * un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis * a Josep, a Egipte, 20 i li digué:
—Lleva’t, pren el nen i la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant. *
21 Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d’Israel.
22 Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, * tingué por d’anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea 23 i se n’anà a viure en un poble anomenat Natzaret. * Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: * «Li diran Natzarè.» *
