Menu
Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies, les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren: «Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d’Israel quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà”». Així, quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei d’Israel.
El Segon llibre de Samuel comença presentant David regnant tan sols sobre la tribu de Judà, a
Hebron, en lluita amb les tribus del Nord, que sostenen la causa de la dinastia de Saül.
Finalment, però, els del Nord van a trobar David a Hebron, pacten amb ell i el reconeixen com a rei.
Llavors té lloc un esdeveniment molt important en la història del poble de Déu: David conquereix la ciutat de Jerusalem, situada a la frontera entre les tribus del Nord i la de Judà, i en fa la capital del reialme unit de les dotze tribus.
Aquesta capitalitat política esdevé, a més, religiosa quan David instal·la a Jerusalem l’arca de l’Aliança, record palpable de l’alliberament d’Egipte i signe de la presència de Déu enmig del seu poble.
La ciutat d’Hebron està a les muntanyes de Judea, a 1000 metres d’altitud, a uns quaranta quilòmetres al sud de Jerusalem. És important, encara avui, per als creients de les tres religions -jueus, cristians, musulmans- perquè hi reposen varis dels patriarques: Abraham i Sara, Isaac i Rebeca, Jacob i Lea i Josep (el seu cos va ser portat a Hebron des d’Egipte).
Fem una mica d’història…
Recordem que el poble d’Israel va entrar a la seva terra al voltant del 1200 aC, després de la mort de Moisès.
Durant poc més d’un segle, van viure les dotze tribus de forma “quasi” independent: només els unia el reconeixement del mateix Déu que els havia fet “pujar” des d’Egipte…
Durant aquesta etapa, anomenada dels “Jutges”, quan una tribu era amenaçada per algun perill, apareixia un “jutge” que prenia les regnes: actuava a manera de governador i a vegades, de profeta. És el cas de Samuel…
I arriba el moment de la seva successió: Saül serà el primer rei d’Israel ( 1030 a 1010 aC). Però encara era viu Saül quan Samuel, per ordre de Déu, escull David, el petit pastor, per ser el nou rei d’Israel.
I David demostra que, a part de ser un molt bon músic, té moltes aptituds per dirigir el país: després de la mort de Saül, hi ha una lluita per a la seva successió i el país es divideix; ell és reconegut com a rei en el Sud, per la tribu de Judà i regna a Hebron. En el Nord regna durant un temps (set anys i mig ens diu la Bíblia) el fill de Saül; finalment, però, les tribus del Nord el reconeixen.
I és aquest fet el que llegim en el text d’avui:
” En aquells dies, les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren: «Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn”.
I al final:
“Així, quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei d’Israel”.
Vet ací que tenim les dotze tribus d’Israel reunides sota el guiatge d’un sol pastor, escollit per Déu i a la vegada acceptat pels seus germans!
La designació per Déu queda palesa per la unció que hom li ha fet amb l’oli sant; per aquest motiu, en endavant, portarà el títol de “Messies” que vol dir precisament “ungit amb oli“.
I aquesta unció amb oli és el signe que Déu l’ha escollit i que l’Esperit de Déu està amb ell.
Per al poble d’Israel aquest ideal de rei, es mantindrà al llarg de la seva història, malgrat les moltes decepcions: continuaran esperant aquell que portarà dignament el nom de Messies…
En grec, la paraula Messies és la paraula Crist… I mill anys després de David, un dels seus descendents llunyans que hom dirà sovint “Fill de David”, inaugurarà finalment aquest regne definitiu: dirà de si mateix “Jo sóc el bon pastor”.
…Saül serà el primer rei d’Israel ( 1030 a 1010 aC). Però encara era viu Saül quan Samuel, per ordre de Déu, escull David, el petit pastor, per ser el nou rei d’Israel.
Vet ací que tenim les dotze tribus d’Israel reunides sota el guiatge d’un sol pastor, escollit per Déu i a la vegada acceptat pels seus germans!
La designació per Déu queda palesa per la unció que hom li ha fet amb l’oli sant; per aquest motiu, en endavant, portarà el títol de “Messies” que vol dir precisament “ungit amb oli“.
En grec, la paraula Messies és la paraula Crist… I mill anys després de David, un dels seus descendents llunyans que hom dirà sovint “Fill de David”, inaugurarà finalment aquest regne.
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l’aliança d’Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia.
Els tribunals del palau de David. R.
R. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa
del Senyor».
L’alegria dels pelegrins en emprendre la marxa cap a Jerusalem (v. 1), l’espectacle de les tribus que avançaven processionalment (v. 4) i l’emoció que s’experimentava en trepitjar el terra de Sió (v. 2), donen peu al salmista per a fer un elogi entusiasta de la ciutat santa.
Salm de “peregrinació” en ritme gradual, amb paraules clau que es repeteixen.
Els pelegrins, després d’un llarg viatge d’acostament, arriben finalment davant de Jerusalem.
Un d’ells exclama, ple d’alegria i d’admiració: Que n’és de bonica la ciutat! Se sent la sorpresa d’un pagerol o d’un nòmada atònit en mirar les construccions que formen un conjunt ben compacte: cases, carrers, palaus, el temple, tot envoltat de muralles i torres sòlides.
En aquesta “ciutat”, única en el món, Jesucrist va morir i va ressuscitar! En aquesta ciutat es va celebrar la primera Eucaristia, misteri d'”unió” fraternal de tots els homes, al voltant del Cos de Crist, nou temple de Déu!
Alegria: anirem a la Casa del Senyor! L’experiència de la peregrinació, que llavors es feia a peu, havia de tenir un profund sentit simbòlic: sortir de casa, posar-se en camí, afrontar els perills i la fatiga d’un llarg viatge, comptar els dies, tenir la ment fixa en la meta llunyana, que dia a dia s’apropa…
Mirar finalment el turó, llargament desitjat!
És aquesta la paràbola de la condició humana, en marxa cap a la “Casa de Déu”. Avancem realment cap a Déu? ¿Concebem la nostra vida com a una realitat que avança, que avança cap a una meta, cap a algú?
“Ja han arribat els nostres peus, al teu llindar, Jerusalem”
És un pelegrí el qui parla: finalment el seu grup ha arribat a les portes de la ciutat santa!
Estem després de l’exili de Babilònia: el Temple destruït, profanat per les tropes de Nabucodonosor, ha estat reconstruït vers el 515 aC. També la ciutat de Jerusalem va ser reconstruïda:
“Jerusalem, ciutat ben construïda, conjunt harmoniós”
Harmonia, unitat: vet ací la unitat del poble al voltant d’aquesta ciutat, per renovar l’Aliança amb Déu.
Són peregrins…
“És allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor. A complir l’aliança d’Israel, a lloar el nom del
Senyor”.
Sí, pugen a Jerusalem, perquè aquesta ciutat està en un punt elevat; però també van “pujar” durant l’alliberació d’Egipte…
L’experiència de la peregrinació, que llavors es feia a peu, havia de tenir un profund sentit simbòlic: sortir de casa, posar-se en camí, afrontar els perills i la fatiga d’un llarg viatge, comptar els dies, tenir la ment fixa en la meta llunyana, que dia a dia s’apropa… Mirar finalment el turó, llargament desitjat!
És aquesta la paràbola de la condició humana, en marxa cap a la “Casa de Déu”.
Avancem realment cap a Déu? ¿Concebem la nostra vida com a una realitat que avança, que avança cap a una meta, cap a algú?
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne del seu Fill estimat, en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres pecats.
Ell és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
“Ell és imatge del Déu invisible”
Aquest és potser la clau del pensament de Pau: a la primera Creació, Déu va fer l’home a la seva imatge i semblança.
Crist exemplifica l’home perfecte, l’home a imatge de Déu: contemplant el Crist, contemplem l’home tal com Déu ha volgut que sigui.
“Heus ací l’home” (Ecce homo) va dir Pilat a la gentada que tenia davant sense sospitar la profunditat d’aquesta declaració!
Trobem al final del text d’avui:
“…per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist”.
Jesús és l’home-Déu: és a la vegada el Déu que perdona i la humanitat que és perdonada. El que ens reconcilia és que el perdó atorgat per Crist als seus botxins és el perdó mateix de Déu.
És Déu qui perdona… per pura misericòrdia de la seva part.
Crist exemplifica l’home perfecte, l’home a imatge de Déu: contemplant el Crist, contemplem l’home tal com Déu ha volgut que sigui
Jesús és l’home-Déu: és a la vegada el Déu que perdona i la humanitat que és perdonada.
És Déu qui perdona… per pura misericòrdia de la seva part.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix». Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».
Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».
Hem arribat al final de l’any litúrgic. Després de força setmanes llegint els relats del camí de Jesús, hem arribat al terme. Els pelegrins que anaven a Jerusalem acabaven el seu camí al temple, on oferien a Déu les seves ofrenes. El camí de Jesús també l’ha portat al temple que, com ja havia dit als seus pares, “era la casa del meu Pare”…
La fe ens il·lumina el camí, l’esperança ens dóna la força per caminar, i l’amor ens diu com hem de caminar, amb companyia dels germans i germanes. I ell, el Senyor, ens va al davant. És el nostre referent, la nostra fita, ho són les seves paraules, el seu missatge i sobretot el seu tarannà.
M’agrada dir que el projecte de Jesús és d’humanitzar el nostre món, de tornar-li la seva dignitat i el dret a ser feliç en aquesta terra, “la casa de tothom.”
Deia algú, amb un deix d’amargura, que “el món se’ns està morint per manca de raons per viure. Però Ell, el Senyor, coneix un altre món, amagat en el cor de moltes persones, que bull de raons per viure, per creure i per estimar.
Només a un dels altres dos crucificats Jesús li diu: “Avui seràs amb mi al paradís”. L’altre crucificat refusa “donar la vida”. Es dirigeix a Jesús com a Messies amb poder, i l’increpa perquè usi aquest poder contra qui els han condemnat. No ha entès ni accepta que el verdader camí vers el Regne de Déu passa per l’Amor i no pel Poder.
Segons el sentit profund dels textos evangèlics, el missatge de la festa d’avui s’expressa visualment amb aquesta sorprenent escena del Calvari, que ens ofereixen els quatre Evangelis: Jesús, identificat amb tots els condemnats…
El Calvari és la radiografia de la Humanitat: de la Mort que genera, i de la Vida que pot acollir.
Davant aquest espectacle cadascú ha de decidir en quin lloc se situa.
D’acord amb el projecte de Déu, esdevenim humans en la mesura que reproduïm en nosaltres els mateixos sentiments que tingué Jesús:
“Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist (Filipencs 2,5).
“No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres”.
Jesús no respon a les contínues provocacions… Jesús sap que només Déu salva i ell espera la seva pròpia salvació de Déu.
La paraula Jesús vol dir: “És Déu qui salva”…
Hem arribat al final de l’any litúrgic.
La fe ens il·lumina el camí, l’esperança ens dóna la força per caminar, i l’amor ens diu com hem de caminar, amb
companyia dels germans i germanes. I ell, el Senyor, ens va al davant. És el nostre referent, la nostra fita, ho
són les seves paraules, el seu missatge i sobretot el seu tarannà.
M’agrada dir que el projecte de Jesús és d’humanitzar el nostre món…
Però Ell, el Senyor, coneix un altre món, amagat en el cor de moltes persones, que bull de raons per viure, per
creure i per estimar.
El Calvari és la radiografia de la Humanitat: de la Mort que genera, i de la Vida que pot acollir.
Davant aquest espectacle cadascú ha de decidir en quin lloc se situa.
D’acord amb el projecte de Déu, esdevenim humans en la mesura que reproduïm en nosaltres els mateixos
sentiments que tingué Jesús:
“Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist (Filipencs 2,5).
La paraula Jesús vol dir: “És Déu qui salva”…
1 Llavors totes les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron * per dir-li:
—Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn. * 2 Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.” *
3 Així, quan tots els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant el Senyor, i el van ungir rei d’Israel. *
4 David tenia trenta anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys. 5 Set anys i sis mesos va ser rei de Judà a Hebron, i durant trenta-tres anys va ser rei de tot Israel i Judà a Jerusalem. *
6 El rei i els seus homes van dirigir-se a Jerusalem per atacar els jebuseus que habitaven en aquell territori. * Els jebuseus havien dit a David:
—Aquí no hi entraràs! T’ho impediran els cecs i els coixos. *
Volent dir: «David no hi entrarà mai, aquí.»
7 Però David es va apoderar de la fortalesa de Sió, que ara és la ciutat de David.
8 Aquell dia, David havia dit:
—El qui vulgui vèncer els jebuseus ha d’arribar al canal i acostar-se als coixos i als cecs, enemics de David.
Per això es diu: «Cecs i coixos no entraran al temple.» *
9 David es va instal·lar a la fortalesa * i l’anomenà «ciutat de David». Va reforçar-ne la muralla, des del terraplè anomenat Mil·ló en direcció al seu palau. *
10 David anava creixent en poder: el Senyor, Déu de l’univers, era amb ell. * 11 Hiram, rei de Tir, va enviar-li una ambaixada amb fusta de cedre, fusters i picapedrers, que li van edificar un palau. * 12 Llavors David va comprendre que el Senyor el consolidava com a rei d’Israel i que enaltia el seu reialme per amor del seu poble.
13 David va prendre més concubines i esposes a Jerusalem, després de venir d’Hebron, i li van néixer més fills i filles. * 14 Els noms dels fills que li van néixer a Jerusalem són aquests: Xammua, Xobab, Natan, Salomó, 15 Ibhar, Elixua, Nèfeg, Jafia, 16 Elixamà, Eliadà i Elifèlet.
17 Quan els filisteus sentiren a dir que David havia estat ungit rei d’Israel, van pujar tots junts a atacarlo. * David ho va saber i va baixar al refugi fortificat. 18 Els filisteus arribaren i es van desplegar per la vall dels Rafaïtes. * 19 Llavors David va consultar el Senyor:
—¿Pujo contra els filisteus? ¿Els faràs caure a les meves mans?
El Senyor li va respondre:
—Sí, puja-hi, que els faré caure a les teves mans. *
20 David va anar a Baal-Perassim i allà els va derrotar. Aleshores digué:
—El Senyor ha obert una bretxa entre els meus enemics, com una bretxa oberta per un aiguat.
Per això va donar a aquell lloc el nom de Baal-Perassim (que vol dir «amo de bretxes»). * 21 Els filisteus abandonaren allí els seus ídols, i David i els seus homes se’ls van endur.
22 Novament van pujar els filisteus i es desplegaren per la vall dels Rafaïtes. 23 David va consultar el Senyor, i aquest li va respondre:
—No els ataquis de cara. Els encerclaràs pel darrere i cauràs damunt d’ells des del terme de Becaïm. 24 Quan sentis un soroll de passes als cims de Becaïm, afanya’t a atacar; serà senyal que el Senyor haurà sortit al teu davant per derrotar els filisteus.
25 David va fer tal com el Senyor li havia ordenat i anà derrotant els filisteus des de Gueba * fins a
l’entrada de Guèzer. *
Quina alegria quan em van dir *
1 Càntic de pelegrinatge. * Referit a David.
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor!» *
2 Ja han arribat els nostres peus
als teus portals, Jerusalem. *
3 Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós! *
4 És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l’aliança d’Israel, *
a lloar el nom del Senyor.
5 Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. *
6 Augureu la pau a Jerusalem: *
«Que visquin segurs els qui t’estimen.
7 Que hi hagi pau en els teus murs,
i quietud als teus merlets.»
8 Per amor dels meus germans i amics,
deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu.»
9 Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitjo la felicitat. *
1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, * i el germà Timoteu, * 2 als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. *
3 Donem gràcies a Déu, * Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres 4 d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, * 5 moguts com esteu per l’esperança d’allò que us és reservat en el cel. * Aquesta esperança us l’ha feta conèixer la paraula de la veritat, l’evangeli, * 6 que ha arribat fins a vosaltres. * I així com creix i dóna fruit en tot el món, * és present entre vosaltres des del dia que el vau sentir i que vau reconèixer la gràcia de Déu en tota la seva veritat. 7 Això és el que us va ensenyar Èpafres, * el nostre estimat company de servei, que ha estat per a vosaltres un servidor fidel del Crist. 8 Ell ens ha parlat de l’amor que us teniu gràcies a l’Esperit.
9 Així, doncs, també nosaltres, d’ençà que hem sentit a dir tot això, no ens cansem de pregar a favor vostre demanant a Déu que arribeu al ple coneixement de la seva voluntat, a tota mena de saviesa i a la intel·ligència que ve de l’Esperit. * 10 Així portareu una vida digna del Senyor, que el complagui en tot, * fructificareu en tota mena d’obres bones i creixereu en el coneixement de Déu; 11 el seu poder gloriós * us enfortirà i farà que sigueu sempre pacients i constants.
Amb alegria * 12 doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, * en el Regne de la llum. 13 Ell ens alliberà del poder de les tenebres * i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, * 14 en qui tenim la redempció, el perdó dels nostres pecats. *
15 Ell és la imatge del Déu invisible, *
engendrat abans de tota la creació, *
16 ja que Déu ha creat per ell totes les coses, *
tant les del cel com les de la terra,
tant les visibles com les invisibles,
trons i sobiranies,
potències i autoritats. *
Tot ha estat creat per ell i destinat a ell.
17 Ell existeix abans de tot, *
i tot es manté unit gràcies a ell. *
18 Ell és també el cap del cos, que és l’Església. *
Ell és l’origen, *
el primogènit dels qui retornen d’entre els morts, *
perquè ell ha de ser en tot el primer.
19 Déu volgué que residís en ell tota la plenitud. *
20 Déu volgué reconciliar-ho tot per ell
i destinar-ho a ell,
posant la pau en tot el que hi ha,
tant a la terra com al cel,
per la sang de la creu de Jesucrist. *
21 Vosaltres, en altre temps, estàveu allunyats, i amb les vostres obres us mostràveu contraris a Déu. *
22 Però ara Déu us ha reconciliat amb ell, per la mort que Crist ha sofert en el seu cos, a fi de portar-vos a la seva presència sants, irreprensibles i sense culpa. * 23 Cal, però, que us mantingueu ferms * en el fonament de la fe, sense deixar-vos apartar de l’esperança que us promet l’evangeli que heu sentit * i que ara ha estat anunciat a tota la creació que hi ha sota el cel. * És d’aquest evangeli que jo, Pau, sóc servidor. *
24 Ara estic content de patir per vosaltres i de completar així en la meva carn allò que manca als sofriments del Crist * en bé del seu cos, que és l’Església. * 25 Jo sóc servidor d’aquesta Església en virtut de la missió que Déu m’ha confiat a favor vostre: anunciar plenament la paraula de Déu, * 26 el seu misteri, amagat durant segles i generacions i que ara ell ha revelat als qui formen el seu poble sant. 27 Déu els ha volgut fer conèixer la riquesa i la glòria d’aquest seu misteri a favor dels pagans, * és a dir, que Crist, l’esperança de la glòria, * estigui en vosaltres. * 28 Nosaltres l’anunciem a ell, encaminant tots els homes i instruint-los en tota mena de saviesa, per tal de fer arribar tothom a l’home perfecte en Crist. * 29 És per això que lluito i treballo, amb la seva força que actua poderosament en mi. *
1 Aleshores es va aixecar tota l’assemblea i el dugueren a Pilat. * 2 I van començar així la seva acusació contra ell:
—Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, * prohibeix de pagar tributs al Cèsar * i diu que és el Messies, el rei. *
3 Pilat el va interrogar:
—¿Tu ets el rei dels jueus? *
Ell li respongué:
—Tu ho dius. *
4 Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: *
—No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar. *
5 Però ells insistien: —Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí.
6 Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. 7 Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, * li va enviar Jesús.
8 Herodes es va alegrar molt de veure’l. Feia temps que en tenia ganes, perquè sentia a parlar d’ell i esperava veure-li fer algun prodigi. * 9 L’anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. * 10 Mentrestant, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l’acusaven amb força.
11 Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar una peça de roba llampant, * i el tornà a enviar a Pilat. 12 Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.
13 Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents * i el poble, 14 i els digué:
—M’heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; 15 ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. 16 El faré assotar per escarmentarlo i el deixaré lliure. *
17 (17) * 18 Llavors tots alhora es posaren a cridar:
—Mata’l, aquest! Deixa’ns lliure Barrabàs!
19 Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat.
20 Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. 21 Però ells cridaven:
—Crucifica’l, crucifica’l! *
22 Per tercera vegada Pilat els digué:
—Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort.
El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
23 Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria anava imposantse.
24 Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició: * 25 va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien. *
26 Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, * que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell. * 27 El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien. * 28 Jesús es girà cap a elles i els digué:
—Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. 29 Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.” * 30 Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriunos!” * 31 Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec? *
32 En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. 33 Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. * 34
Jesús deia:
—Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. *
Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. *
35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats * se’n reien dient:
—Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, * l’Elegit! *
36 També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre * 37 i deien:
—Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!
38 Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.» *
39 Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient:
—¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!
40 Però l’altre, renyant-lo, li respongué:
—¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? 41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.
42 I deia:
—Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne. *
43 Jesús li digué:
—En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís. *
44 Era ja cap al migdia * quan es va estendre per tota la terra una foscor * que va durar fins a les tres de la tarda: * 45 el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig. * 46 Jesús va cridar amb tota la força:
—Pare, a les teves mans confio el meu esperit. *
I havent dit això, va expirar.
47 Quan el centurió * veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:
—Realment, aquest home era innocent. *
48 Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit. * 49 S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea * i que ara s’ho miraven. *
50 Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, 51 però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. * Era natural d’Arimatea, * una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu. 52 Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 53 Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. 54 Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte. *
55 Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. 56 Després se’n tornaren i prepararen olis aromàtics i perfums. I durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia. *
