Menu
Lectura de la profecia de Malaquies
Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.
De l’autor, no se’n sap res i cal situar la composició del llibre vers la meitat del segle V aC.
En la seva forma actual, el nom de Malaquies significa ‘el meu missatger’. Alguns han pensat que es tracta d’un sobrenom i no del nom d’un personatge concret.
El llibre de Malaquies tracta diversos temes i situacions que tenen com a punt de partença les exigències del Senyor davant el seguit de faltes i pecats en què el poble torna a caure.
Per això apareix amb força el dia del judici, alhora amenaçant i salvador, com aquell moment en què el Senyor demanarà comptes.
Quan Malaquies escriu el llibre, hi havia un sentiment generalitzat de desencís: de què serveix autodenominar se poble escollit? Déu, és realment just? On porta tot plegat?
En els nostres dies:
El desencís ataca indirectament, posant entre parèntesis tota actitud definitiva i, en el seu lloc, proposa aquests petits encisos:
I Malaquies, el que fa primerament, és una crida a l’ordre, tant als laics com als sacerdots: proclama que Déu és just:
“Vindrà aquell dia abrusador com una fornal”.
La història no és un constant recomençament sinó que progressa…
Gairebé podríem resumir el missatge dels profetes com: “Déu no ens abandona”.
Aquí el profeta utilitza les imatges de la llum i la calor, del sol; de vegades són les que ens venen espontàniament per expressar l’amor que envaeix el nostre cor.
El sol, ardent, tant pot ser perillós (produir-nos cremades) com benefactor (banys de sol curatius).
Per al Sol de Déu, del que parla Malaquies, res no escapa a la seva llum: hi estem exposats sense defensa a l’esguard de Déu…
“Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers”.
És la nostra vida sencera, el nostre ésser sencer, el que seran exposats al sol purificador:
“Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables”.
…hi havia un sentiment generalitzat de desencís: de què serveix autodenominar-se poble escollit? Déu, és realment just? On porta tot plegat?
En els nostres dies: El desencís ataca indirectament, posant entre parèntesis tota actitud definitiva i, en el seu lloc, proposa aquests petits encisos:
l’encís de la tècnica que promet sempre coses millors…
l’encís d’una economia que ofereix grans possibilitats…
l’encís de les propostes religioses menors, a la mida de cada necessitat, que fan la funció d’illa o de “treva”, enfront de la manca d’esperança davant la marxa del món en general.
La història no és un constant recomençament sinó que progressa…
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn.
Bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten;
tots els rius aplaudeixen,
i aclamen les muntanyes,
en veure que ve el Senyor a judicar la terra. R.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb raó. R.
R. Ve el Senyor a judicar amb raó tots els pobles
Salm del Regne de Déu. Una vegada més, Israel convida la “terra sencera”, compreses també les “illes llunyanes” (per a un jueu, home de terra ferma per excel·lència, les illes són símbol de què és lluny, perdut al mar, allà!).
“El Senyor és rei”. “Vingui a nosaltres el vostre regne així a la terra com es fa en el cel.” Sabem l’ardor de Jesús pel seu Pare. Va lliurar la seva vida al Regne.
Tanmateix, Jesús, essent el Fill de Déu, va evitar deliberadament tot el que suposés resplendor divina durant el temps de la seva Encarnació.
Davant de Déu. El Déu davant de qui estic és vivent. Cinc vegades, en aquest salm, som convidats a ser “davant” de Déu. Llenguatge molt eloqüent. L’home, en el fons, no té existència autònoma: el seu ésser no el té per si mateix… Només està “davant” de Déu. Ell és! Jo sóc, només “davant” d’ell.
Aquest salm ens transporta en pensament a la fi del món: és tota la Creació sencera, renovada, que crida la seva alegria perquè el regne de Déu finalment ha arribat!
L’objectiu dels salms és fer-nos repetir, incansablement, motius d’esperança. En aquest cas, cantem el restabliment de l’harmonia universal.
Després de tantes injustícies de tota mena, un regne de justícia i de rectitud començarà.
És una anticipació:
“tots els rius aplaudeixen,i aclamen les muntanyes,
en veure que ve el Senyor a judicar la terra”.
Però el salmista parla en present… perquè l’experiència del passat permet parlar de l’avenir.
Hi trobem aquí el ressò de les promeses de Malaquies. Els qui canten aquest salm són els humils, els qui esperen la vinguda del Senyor…
A l’època que va ser escrit aquest salm, era només el poble escollit qui el cantava en el Temple de Jerusalem; però quan els temps seran acomplerts, és tota la Creació qui el cantarà i no només el poble escollit!
Davant de Déu. El Déu davant de qui estic és vivent. Cinc vegades, en aquest salm, som convidats a ser “davant” de Déu. Llenguatge molt eloqüent.
L’home, en el fons, no té existència autònoma: el seu ésser no el té per si mateix… Només està “davant” de Déu.
Ell és! Jo sóc, només “davant” d’ell.
L’objectiu dels salms és fer-nos repetir, incansablement, motius d’esperança. En aquest cas, cantem el restabliment de l’harmonia universal.
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi». Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.
Llegim en el llibre dels Fets dels Apòstols:
“Després Pau va sortir d’Atenes i se’n va anar a Corint. Allà va trobar un jueu anomenat Àquila, originari del Pont, que acabava d’arribar d’Itàlia amb Priscil·la, la seva muller, perquè Claudi havia decretat l’expulsió de tots els jueus de Roma (vers l’any 50 dC). Pau s’uní a ells i, com que tenia el mateix ofici de fabricar tendes, s’estava a casa d’ells i treballaven plegats” (Ac 18, 1-3)
Veiem doncs que Pau tenia un ofici manual, teixidor de teles de tendes, fetes amb pèls de cabra. És una tècnica que l’havia apresa a Cilícia, la seva terra natal (recordem que Pau era de Tars, una ciutat als sud-est de l’actual Turquia).
Els pèls de cabra devien produir una tela més aviat rugosa: la paraula “cilici” que avui utilitzem per designar un vestit de penitència potser ve d’allà…
En el món grec, hom tenia en més consideració social els artistes i els intel·lectuals; en canvi els rabins, no menyspreaven pas els oficis manuals.
Ja hem llegit en altres diumenges que entre els tessalonicencs corria la remor que el final s’acostava… i no valia la pena fer res; estaven “desmotivats”, en diríem avui.
I per això Pau posa el punt d’honor de treballar amb les seves mans, per no donar un mal exemple:
“però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu…”
“Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres”.
Un primer argument: és un tema de respecte als altres; no prenguem la imminència de la vinguda del Regne per restar inactius.
Però és que encara hi ha una raó més que sant Pau ens vol fer notar: el món, tal com el coneixem, és provisional… però és d’aquest món que n’ha fet Déu el seu Reialme!
Déu ha creat la terra per fer-ne el Reialme… el seu i el nostre, el Reialme de l’amor.
Khalil Gibran, un escriptor libanès (1.883-1.931), escriu en el seu recull “El Profeta”:
“Sempre hom us ha dit que el treball és una maledicció i la feina una desgràcia. Però jo us dic que quan treballeu acompliu amb una part del somni més remot de la terra, el qual us va ser assignat quan aquest somni va néixer”. Parla del Reialme…
…entre els tessalonicencs corria la remor que el final s’acostava… i no valia la pena fer res; estaven “desmotivats”, en diríem avui.
I per això Pau posa el punt d’honor de treballar amb les seves mans, per no donar un mal exemple…
…el món, tal com el coneixem, és provisional… però és d’aquest món que n’ha fet Déu el seu Reialme!
…Khalil Gibran: “Sempre hom us ha dit que el treball és una maledicció i la feina una desgràcia. Però jo us dic que quan treballeu acompliu amb una part del somni més remot de la terra”… Parla del Reialme…
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven.
Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: “Soc jo”, i també: “Ja arriba el moment”. Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».
Ens trobem ja en la recta final de l’any litúrgic, abans de començar l’Advent. I en aquests darrers dies, l’Església ens proposa cada any uns textos que parlen sobre el final d’aquest món.
El primer punt que veiem avui és que el món no és estable, que tot trontolla, que res del nostre món és absolutament ferm.
És el que va passar amb els contemporanis de Jesús, admirats per la bellesa del Temple. Jesús els recorda que “això que veieu, vindran dies que tot serà destruït”…
Em puc preguntar si jo caic potser en algun dels dos costats: el de posar falses il·lusions en les realitats d’aquest món, o pel contrari, si em deixo portar massa pel desànim.
Entre caure en la falsa confiança en les seguretats d’aquest món, o l’alarmisme i la por, Jesús ens proposa una altra cosa: confiar. Confiar en Ell, en el fet que Ell és Senyor, que com a ressuscitat és viu, i no és simplement viu per viure la seva vida, sinó que és proper i vol actuar amb nosaltres.
De fet, en les pertorbacions del món, només una ferma confiança evitarà que ens extraviem i que ens deixem espantar pels esdeveniments.
Jesús parla com tots els profetes d’abans: no prediuen el futur, els seus discursos no són de prediccions sinó que són predicacions…
En definitiva, el missatge és: sigui el que sigui allò que ens ha d’arribar, no us espanteu!
“Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la”.
“però no es perdrà ni un dels vostres cabells”. Semblen unes paraules contradictòries amb les anteriors: “En mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom”.
Aquestes paraules serien certament contradictòries si no anessin precedides de la mort de Jesús juntament amb l’experiència de què aquesta “mort” conté una nova forma de vida: una vida guanyada per sempre (Vida eterna).
El punt de vista bíblic del futur es recolza en l’esperança que ha dut la resurrecció de Jesús i la seva victòria sobre el pecat i la mort.
Però seguint aquest camí, buscant d’estimar el proïsme i a Déu, caminant humilment per camins de justícia, creiem que, travessant el patiment, és com s’arriba a la nova vida.
Tenim, com a cristians, la paraula i els gestos que marquin el rumb de l’esperança per al nostre món?
Ens trobem ja en la recta final de l’any litúrgic, abans de començar l’Advent… uns textos que parlen sobre el final d’aquest món… i que aquest món no és estable, que tot trontolla, que res del nostre món és absolutament ferm.
Jesús… els seus discursos no són de prediccions sinó que són predicacions… el missatge és: sigui el que sigui allò que ens ha d’arribar, no us espanteu!
El punt de vista bíblic del futur es recolza en l’esperança que ha dut la resurrecció de Jesús i la seva victòria sobre el pecat i la mort.
Però seguint aquest camí, buscant d’estimar el proïsme i a Déu, caminant humilment per camins de justícia, creiem que, travessant el patiment, és com s’arriba a la nova vida.
Tenim, com a cristians, la paraula i els gestos que marquin el rumb de l’esperança per al nostre món?
1 El Senyor de l’univers us diu: Jo envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu, * i tot seguit entrarà al seu temple el Sobirà * que vosaltres cerqueu. El missatger de l’aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve.
2 Qui resistirà el dia de la seva arribada? Qui es mantindrà dret quan ell aparegui? Perquè és com el foc del fonedor, com el sabó de rentar roba. 3 S’asseurà com qui depura i refina la plata, i purificarà els descendents de Leví. Els refinarà com la plata i l’or. Llavors presentaran al Senyor ofrenes dignes d’ell. 4 Les ofrenes de Judà i de Jerusalem seran agradables al Senyor com ho eren en els temps antics, en èpoques passades.
5 El Senyor de l’univers us diu encara: Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos. Acusaré amb promptitud els qui practiquen bruixeries, els adúlters, els perjurs, els qui estafen el sou dels jornalers, els qui oprimeixen les viudes i els orfes, o maltracten els immigrants, sense cap por de mi.
6 Jo, el Senyor, no he pas canviat, però vosaltres, fills de Jacob, no heu deixat de comportar-vos malament. * 7 Des dels temps dels vostres pares us aparteu dels meus decrets i no els observeu.
Reconcilieu-vos amb mi i jo em reconciliaré amb vosaltres. * Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Però vosaltres dieu: «Com ens hem de reconciliar?» 8 Doncs bé, ¿és just que un home defraudi Déu tal com vosaltres m’esteu defraudant? I encara em pregunteu: «En què t’hem defraudat?» Doncs en els delmes i en les altres parts que em són reservades. 9 Les calamitats us cauran al damunt, perquè vosaltres, el poble sencer, m’esteu defraudant. 10 Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció. * 11 Allunyaré de vosaltres les plagues perquè no us facin malbé els fruits de la terra ni siguin infructuoses les vostres vinyes. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. 12 Tots els pobles us tindran per feliços, * perquè sereu un país envejable. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
13 Vosaltres parleu durament contra mi. Us ho dic jo, el Senyor. I encara repliqueu: «Què hem dit contra tu?» 14 Doncs bé, això és el que afirmeu: «No val la pena de servir Déu. Què n’hem tret, d’observar el que ell manava i de lamentar-nos davant el Senyor de l’univers? 15 Nosaltres més aviat tenim per feliços els insolents: els qui fan el mal prosperen, i fins els qui posen Déu a prova s’escapen del seu càstig.»
16 Però llavors els qui creuen en el Senyor s’ho han parlat entre ells. El Senyor els ha escoltat i ha sentit què deien. Ha quedat escrit en un llibre, * perquè davant el Senyor hi hagués constància dels qui creuen en ell i reverencien el seu nom.
17 El Senyor de l’univers diu: Seran meus el dia que ara preparo, els prendré com la meva heretat preferida. * Seré indulgent amb ells com un pare és indulgent amb el fill que li és fidel. * 18 Llavors tornareu a veure la diferència entre justos i injustos, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel. 19 Ja arriba * aquell dia que abrusa com un forn. Tots els insolents i els qui fan el mal seran com palla: aquell dia, que ja s’acosta, els incendiarà i no en quedarà ni l’arrel ni un bri. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
20 En canvi, per a vosaltres que reverencieu el meu nom, brillarà el sol de la salvació, i els seus raigs us guariran. * Sortireu enjogassats com els vedells d’engreix. 21 El dia que duré a terme la meva obra, trepitjareu els injustos com cendra sota les plantes dels peus. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
22 Recordeu-vos sempre de la Llei del meu servent Moisès. A la muntanya de l’Horeb li vaig prescriure aquests manaments i decrets per a tot Israel. * 23 Abans que arribi el dia del Senyor, dia gran i temible, jo us enviaré el profeta Elies. * 24 Ell farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills, * i els fills amb els pares. Així, quan jo vindré, no hauré de consagrar el país a l’extermini.
Tothom ha vist la salvació del nostre Déu *
Canteu al Senyor un càntic nou: *
ha fet obres prodigioses, *
la seva dreta i el seu braç sagrat
li han donat la victòria. *
2 El Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles.
3 S’ha recordat del seu amor,
de la seva fidelitat a la casa d’Israel. *
Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu. *
4 Aclameu el Senyor arreu de la terra, *
esclateu en cants i en crits d’alegria.
5 Canteu al Senyor al so de les cítares,
amb les cítares i amb so melodiós.
6 Amb trompetes i tocs de corn,
aclameu el rei, que és el Senyor.
7 Bramula el mar amb tot el que s’hi mou, *
el món i tots els qui l’habiten; *
8 tots els rius aplaudeixen
i aclamen alhora les muntanyes, *
9 en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb rectitud. *
La Segona carta als Tessalonicencs sembla que sigui, en molts aspectes, una nova edició de la primera. En efecte, tret d’un sol fragment (2,1-12) en què se’n distancia bastant, la resta és gairebé idèntica: comença, com aquella, amb un elogi als tessalonicencs, que perseveren en la fe enmig de la persecució, i fa una referència al càstig que espera als perseguidors; d’altra banda, les exhortacions que hi trobem són molt similars a les de la primera carta, amb una al·lusió als «desvagats», això sí, molt més llarga i dura que no pas la de 1Te 4,11-12.
Tanmateix, el paral·lelisme de molts fragments de les dues cartes contrasta amb els accents diferents emprats a l’hora de parlar de la vinguda del Senyor. Això ha portat força estudiosos a dubtar que Pau sigui l’autor de la Segona carta als Tessalonicencs. Però tampoc no es pot excloure del tot que Pau mateix l’hagi escrita poc després de la primera, en tenir notícies d’una falsa carta que hauria circulat com a tramesa per ell, en la qual s’anunciava que «el dia del Senyor és imminent» (2,2). Pau reaccionaria ràpidament, no fos cas que els tessalonicencs s’alarmessin i es comportessin sense seny.
Després de la salutació (1,1-2) i de l’acció de gràcies acompanyada d’una pregària (1,3-12), es passa directament al tema central de la carta: la vinguda del Senyor (c. 2). Alguns cristians, convençuts de la imminència d’aquesta vinguda, es desentenien dels problemes i dels compromisos de cada dia, i vivien sense treballar. Si en la primera carta hi havia algun indici que podia fer pensar que Jesucrist estava a punt de tornar (1Te 4,17), ara això és desmentit totalment. Tal com feien els escrits apocalíptics jueus i tal com, segons els relats evangèlics, va fer Jesús mateix (Mt 24 = Mc 13 = Lc 21), la carta afirma que cal allargar indefinidament el temps d’espera de la vinguda del Senyor (2Te 2,1-12). És cert que el regne del mal ja ha entrat en acció: les persecucions que pateixen els cristians en són un signe.
Però abans no torni Jesús, el Senyor, encara ha de venir el temps de l’apostasia. Així, doncs, allò que han de fer els tessalonicencs és perseverar en la fe, per tal de poder suportar totes les tribulacions que puguin arribar-los, i no desentendre’s de les activitats quotidianes (2,13-17). En aquest sentit, la carta afegeix una exhortació a la pregària i a la perseverança (3,1-5) i a no viure desvagats (3,6-15). Una breu salutació tanca l’escrit (3,16-18).
La Segona carta als Tessalonicencs confirma l’esperança cristiana en la vinguda del Senyor i el retrobament definitiu amb ell, però al mateix temps és una crida a viure de manera vigilant i activa el moment present, sense deixar-se vèncer per les dificultats i sense desentendre’s de la tasca i els compromisos quotidians.
1 Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. * 2 Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, * 3 i digué:
—Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. 4 Tots aquests han donat com a ofrena el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure. *
5 Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:
6 —De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: * tot serà destruït.
7 Llavors li preguntaren:
—Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
8 Ell digué:
—Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Sóc jo”, i també: “El temps s’acosta.” No aneu darrere d’ells. * 9 Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida. *
10 Després els va dir: *
—Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; 11 hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel. *
12 »Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. * 13 Serà una ocasió de donar testimoni. * 14 Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: 15 jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. * 16 Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. * 17 Tothom us odiarà per causa del meu nom. * 18 Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. * 19 Amb la vostra perseverança salvareu la vida. *
20 »Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que s’acosta la seva devastació. * 21 Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l’abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, * 22 perquè haurà vingut el temps de donar comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà. * 23 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país * i s’estendrà la indignació contra aquest poble: * 24 cauran víctimes de l’espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que el temps dels pagans s’haurà complert. *
25 »Després * hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. * A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. * 26 La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. * 27 Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. * 28 Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta. *
29 Els digué una paràbola:
—Mireu la figuera i els altres arbres: 30 quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l’estiu ja és a prop. 31 Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. 32 En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. * 33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. *
34 »Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, * perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, * 35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment * perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de succeir i presentar-vos sense temor davant el Fill de l’home. *
37 De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després sortia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres. 38 I, de bon matí, tot el poble es reunia amb ell al temple per escoltar-lo. *
