57

A

Diumenge XXXII

DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Ml 1,14b-2,2b.8-10
Heu abandonat el camí dret i, en veure com jutjàveu, molts s’han allunyat

Lectura de la profecia de Malaquies
Jo sóc el rei dels reis, diu el Senyor de l’univers, i tots els pobles reverencien el meu nom. I ara, sacerdots, us adverteixo que si no feu cas de mi, si no esteu atents a honorar el meu nom, us trauré el poder de beneir. Vosaltres heu abandonat el camí dret i, en veure com jutjàveu, molts s’han allunyat. Heu violat l’aliança que jo havia fet amb Leví, diu el Senyor de l’univers. Per això, jo faré que tot el poble perdi l’estima i el respecte que us tenia, tal com vosaltres ho heu fet amb mi, per no haver seguit els meus camins i haver jutjat amb parcialitat.
No tenim tots un mateix pare? No ens ha creat el mateix Déu? Per què som deslleials els uns amb els altres i violem així l’aliança dels nostres pares?

Comentaris

Malaquies fa tota una sèrie de retrets als sacerdots i al poble, crida a l’ordre a tothom…

Cal anar al context històric: estem al segle V aC, després del retorn de l’exili de Babilònia i assistim a una relaxació moral i religiosa; tot el contrari del que hom podia imaginar!
Retorn al país, a la vida de la fe i la fraternitat que era l’ideal de l’Aliança proposada per Déu…

Déu no ha canviat, diu Malaquies. I sobre aquesta base, el profeta demana al poble, sacerdots i laics, les exigències de la fidelitat

És interessant de constatar com en un llibre tan petit com el de Malaquies (només té tres capítols), el profeta diu els tres punts més importants de la fe jueva: 1) Déu és Pare 2) ell proposa la seva Aliança 3) aquesta Aliança hom la viu indissociablement en el servei de Déu i en el servei als germans.

Però qui diu missió diu responsabilitat: és a qui s’ha donat més confiança a qui se li faran més retrets:

“Vosaltres heu abandonat el camí dret i, en veure com jutjàveu, molts s’han allunyat”
“Heu violat l’aliança que jo havia fet amb Leví, diu el Senyor de l’univers”.

El profeta recorda la grandesa dels començaments del sacerdoci amb Moisès i Aaron: la confiança de Déu descansava damunt d’ells.

Déu no ha canviat, diu Malaquies…
Però qui diu missió diu responsabilitat: és a qui s’ha donat més confiança a qui se li faran més retrets…
El profeta recorda la grandesa dels començaments del sacerdoci amb Moisès i Aaron: la confiança de Déu descansava damunt d’ells.

Salm responsorial 130,1.2.3

El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons. R.
Israel espera en el Senyor
ara i per tots els segles. R.
R. Guardeu-me en pau als vostres
braços, Senyor.

Comentaris

Aquest salm està ple de dolcesa: això contrasta amb la primera lectura; i això no sol passar, ja que la primera lectura i el salm solen anar en harmonia.

“Israel espera en el Senyor ara i per tots els segles”.

Aquest verset ens dóna la clau per la lectura de tot el salm: és l’espera dels creients, atenta, activa i impacient per la realització de les promeses de Déu.

Al llarg de la seva història, el poble d’Israel va viure dempeus, mirant l’avenir. Cal viure amb totes les forces el present de Déu que incansablement fa sorgir el seu projecte, etapa per etapa.

“Em mantinc en una pau tranquil·la, com un nen a la falda de la mare”.

L’autor ens presenta la imatge del nen -el poble d’Israel- i la mare -Déu mateix: si el nen es tranquil·litza, és perquè sap que el projecte de Déu, el regne de la felicitat, arriba; cal només saber esperar…

Aquest salm està escrit molt probablement després de l’exili i reflecteix una nova etapa espiritual a Israel: s’ha esvaït tot somni de grandesa, només es meravella de ser el poble estimat de Déu.

En renunciar als somnis de dominació política, Israel descobreix un nou rol de testimoni de Déu enmig de les nacions: mai més un Déu poderós sinó un Déu de tendresa…

… és l’espera dels creients, atenta, activa i impacient per la realització de les promeses de Déu.
Al llarg de la seva història, el poble d’Israel va viure dempeus, mirant l’avenir. Cal viure amb totes les forces el present de Déu que incansablement fa sorgir el seu projecte, etapa per etapa.

Lectura segona 1Te 2,7b-9.13
No solament us volíem fer participar de la Bona Nova de Déu,
sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, entre vosaltres ens férem amables com les mares quan acaronen els seus fills. Així, amb el desig de guanyar-vos, no solament us volíem fer participar de la Bona Nova de Déu, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides, de tant que us vau fer estimar. Ja recordeu, germans, com era el nostre esforç i el nostre cansament: per no ser una càrrega a ningú, treballàvem nit i dia, mentre us anunciàvem la Bona Nova de Déu. I ara no deixem mai de donar gràcies a Déu, recordant que, quan rebéreu de nosaltres la paraula de Déu, l’acollíreu com allò que és de veritat: no paraula d’homes, sinó paraula de Déu, que treballa eficaçment en vosaltres, els qui heu cregut.

Comentaris

“Germans, entre vosaltres ens férem amables com les mares quan acaronen els seus fills”.

Aquesta imatge de la mare, Pau l’ha heretada de l’Antic Testament: en el salm que llegim avui en tenim un exemple.

“…us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides, de tant que us vau fer estimar”.

I no és només una imatge: recordem que en totes les ciutats per on han predicat, i particularment a Tessalònica, han trobat hostilitat, persecució i fins i tot risc de mort…

L’apòstol del Nou Testament és el que era el profeta a l’Antic Testament, és a dir, la “boca de Déu”; l’home parla, però és l’Esperit de Déu que es fa escoltar a través d’ell. Ells diuen les paraules de la fe, però la fe, és Déu qui la dóna.

I com que aquestes paraules són recollides i reconegudes com a Paraula de Déu, són eficaces i transforma el cor i la vida dels creients.

… recordem que en totes les ciutats per on han predicat, i particularment a Tessalònica, han trobat hostilitat, persecució i fins i tot risc de mort…
Ells diuen les paraules de la fe, però la fe, és Déu qui la dóna. I com que aquestes paraules són recollides i reconegudes com a Paraula de Déu, són eficaces i transforma el cor i la vida dels creients.

Evangeli Mt 23,1-12
Diuen i no fan

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d’ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui “mestre”. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit».

Comentaris

Els evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) ens presenten l’obra de Jesús com un viatge de Galilea a Jerusalem i l’evangelista Mateu, abans de començar el relat de la passió-mortresurrecció, posa en boca de Jesús una llarga sèrie de recomanacions als seus deixebles.
Diríem que és el seu testament espiritual.

L’evangeli de Mateu va ser escrit després de l’any 70, quan els exèrcits de Roma ja havien destruït Jerusalem, i del seu Temple no en quedava pedra sobre pedra.

El Jesús de Mateu assenyala amb el dit persones molt concretes: els escribes i fariseus dels dies de Jesús, als anys 30. Escribes: els intel·lectuals, teòlegs… homes amb una intensa formació que reben el títol “acadèmic” en una cerimònia, que els concedia autoritat de successors de Moisès, d’intèrprets oficials.

Fariseus: associació de fidels, bona gent, la majoria laics (amb alguns escribes), força fonamentalistes en la interpretació de la llei, rigoristes i legalistes. Amb molta influència social i religiosa.

Però al mateix temps cal recordar que Mateu es refereix als fariseus dels anys 80, que és quan ell escriu el seu evangeli… I en aquests discursos ens diu que Jesús, s’adreça a la gent (tot el món) i als deixebles (les esglésies).

Aquí Jesús fa un retrat-robot que esdevé caricaturesc: allò que ensenyen els Mestres de la
Llei i els Fariseus pot ser correcte, perquè ve de Moisès. Jesús no nega ni s’oposa a la
Llei de Moisès. El mal està en la manera de comportar-se:

Primera trampa: ells diuen i no fan…

“Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit”.

Segona trampa: practicar l’autoritat com una dominació i no com un servei. El tenir, el poder, el saber, hom pot utilitzar-los com un mitjà per servir els altres… però també com a pretext de dominació o de superioritat.

Tercera trampa. Voler aparentar…
“En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries (1),…”

Quarta trampa: Creure’s important, trobar plaer en els honors…
“els agrada d’ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues…”

Cal molta humilitat per portar els honors deguts al rang sense fer el ridícul… Recordem el que ens diu Mateu:

“Jesús els cridà i els digué: —Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor (Mt 20, 25-28),

Jesús acaba dient:
“Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit”.

No es tracta pas de trobar plaer en la humiliació; aquí hi ha una de les grans lleis de la vida: la força de la humilitat.

A la paraula humilitat hi ha “humus” (=terra): el secret està a ser suficientment lúcid per reconèixer-se petit, arran de terra; llavors hom resta astorat d’alimentar-se de les riqueses dels germans i de la gràcia de Déu.

El missatge de la Bíblia comença en Moisès en forma de Llei, i arriba a la seva plenitud en Jesús en forma de Comunió fraternal entre iguals.

(1) Petits embolcalls o capsetes de cuir on es troben o guarden passatges de les Escriptures escrits sobre petits rotlles.

Aquí Jesús fa un retrat-robot que esdevé caricaturesc: allò que ensenyen els Mestres de la Llei i els
Fariseus pot ser correcte, perquè ve de Moisès. Jesús no nega ni s’oposa a la Llei de Moisès. El mal està en la manera de comportar-se…
… ells diuen i no fan…
… practiquen l’autoritat com una dominació i no com un servei…
… volen aparentar…
… es creuen importants, troben plaer en els honors…
Cal molta humilitat per portar els honors deguts al rang sense fer el ridícul…
… una de les grans lleis de la vida: la força de la humilitat.
El missatge de la Bíblia comença en Moisès en forma de Llei, i arriba a la seva plenitud en Jesús en forma de Comunió fraternal entre iguals.

Llibre del profeta Malaquies – Capítols 1 i 2

Capítol 1

1 Presagi. Paraula que el Senyor va adreçar a Israel per mitjà de Malaquies.

El Senyor prefereix Israel

2 El Senyor diu: Jo us estimo. Però vosaltres responeu: «Com demostres que ens estimes?» Doncs bé, ho dic jo, el Senyor: Esaú i Jacob eren germans, però jo he estimat Jacob 3 i l’he preferit a Esaú. * He deixat desolades les muntanyes d’Esaú, he donat la seva heretat als xacals de l’estepa. 4 I si els edomites diuen:
«Ens han destruït, però reconstruirem les ruïnes», això dic jo, el Senyor de l’univers: Tot el que ells reconstrueixin, jo ho demoliré. Diran d’ells: «És un país culpable, és el poble que ha provocat per sempre la indignació del Senyor.» 5 Quan ho contemplareu amb els vostres propis ulls, direu: «El Senyor és gran fins més enllà del territori d’Israel.»

Els sacerdots indignes

6 A vosaltres, sacerdots, que menyspreeu el meu nom, jo, el Senyor de l’univers, us dic: Els fills honoren els seus pares, * i els servents, els seus senyors. Però si jo sóc pare, on és el meu honor? I si jo sóc senyor, on és el respecte que em deveu? I vosaltres contesteu: «Com demostres que menyspreem el teu nom?» 7 Doncs bé, l’heu menyspreat oferint en el meu altar aliments indignes. * I encara pregunteu: «Què tenen d’indignes?» Vosaltres us penseu que la taula del Senyor és una taula qualsevol! 8 Quan porteu animals cecs per sacrificar-los, us sembla bé? Quan porteu animals coixos o malalts, us sembla bé? Porteu-los al governador, i veureu si es complau en vosaltres i us rep favorablement! Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. 9 Mireu, doncs, de complaure’m i jo * us concediré el meu favor.
Vosaltres, sacerdots, sou els responsables de tot això. Com us puc acollir favorablement? Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. 10 Tant de bo que algú de vosaltres tanqués les portes del temple. Així no encendríeu en va el foc de l’altar. No em complac en vosaltres ni en les ofrenes que em presenten les vostres mans. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. 11 Perquè de llevant fins a ponent tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran, i pertot arreu m’oferiran un sacrifici i una oblació pures. Sí, tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. 12 Però vosaltres profaneu el meu nom pensant que la taula del Senyor és una taula qualsevol, i que no cal mirar gaire què s’hi porta. 13 I afegiu: «Que n’és, de feixuc, el que fem.» Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Vosaltres em porteu animals aprofitats, coixos o malalts, per fer-me’n ofrena. ¿Com em puc complaure en el que em presenten les vostres mans? Us ho dic jo, el Senyor. 14 Maleït el canalla que té bon bestiar i, per complir un vot, sacrifica al Senyor el rebuig! Jo sóc un gran rei, i tots els pobles reconeixen que el meu nom és terrible. Us ho dic jo, el Senyor.

Capítol 2
L’aliança sacerdotal amb Leví

1 Ara, doncs, a vosaltres, sacerdots, us adreço aquest advertiment: 2 Si no m’escolteu, si no us hi repenseu i doneu glòria al meu nom, us enviaré calamitats. Canviaré en maledicció les vostres benediccions.
Cert que en faré una maledicció, si no us hi repenseu. 3 Sapigueu que no deixaré prosperar la vostra descendència. * Us tiraré a la cara el rebuig dels animals sacrificats en les vostres festivitats, i vosaltres sereu llançats amb aquell rebuig. 4 Sapigueu que us he adreçat aquest advertiment perquè es compleixi l’aliança que vaig fer amb Leví. * Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. 5 Vaig fer aliança amb ell concedint-li la vida i la pau. Ell em reverenciava amb temor i tenia respecte pel meu nom. 6 Les respostes que donava eren veritat, no hi havia res de fals en els seus llavis. Caminava al costat meu en pau i amb rectitud, i gràcies a ell molts es penedien de les seves culpes. 7 De fet, les paraules del sacerdot han de vetllar per fer conèixer el que Déu vol, i la gent li demana una resposta perquè és l’enviat del Senyor de l’univers. 8 Però vosaltres, sacerdots, us heu apartat del bon camí, i les vostres respostes n’han fet caure molts. Heu arruïnat l’aliança que jo havia fet amb Leví. 9 Per això, també jo us omplo de menyspreu i d’humiliació als ulls de tot el poble, perquè no heu guardat els meus camins, i les vostres respostes es guien per favoritismes.

Reprensió als deslleials

10 ¿No tenim tots nosaltres un únic pare? ¿No és un únic Déu el qui ens ha creat? Doncs, per què n’hi ha que són deslleials al seu germà, profanant així l’aliança dels nostres pares? 11 Els de Judà han estat deslleials. Enmig d’Israel, a Jerusalem, han comès coses abominables: han profanat el lloc sant, tan estimat pel Senyor, casant-se amb dones que adoren déus estrangers. * 12 Per als qui es comporten així, el Senyor farà desaparèixer del campament de Jacob el qui crida l’alerta i el qui la respon, i també el qui presenta ofrenes al Senyor de l’univers. *
13 Però, a més a més, encara feu això altre: cobriu de llàgrimes l’altar del Senyor, plorant i gemegant, perquè ell no mira les vostres ofrenes ni les accepta amb benvolença de les vostres mans. 14 I pregunteu:
«Per què és així?» Doncs bé: perquè el Senyor va ser testimoni del teu compromís entre tu i la dona de quan eres jove, però tu li has estat infidel, tot i que ella era la teva companya, la dona amb qui t’havies compromès. 15 Això no ho faria ningú que tingués una mica de seny. * Què busca la persona assenyada? Una descendència segons Déu. Repenseu-vos-hi, doncs: no sigueu deslleials a la dona de quan éreu joves.
16 No vull que ningú abandoni la muller. Ho dic jo, el Senyor Déu d’Israel. Els qui ho han fet han cobert de violència el seu mantell matrimonial. * Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Repenseu-vos-hi, doncs, i no sigueu deslleials.
17 Les vostres enraonies cansen el Senyor. I vosaltres pregunteu: «Com demostres que el cansem?»
Doncs bé, el canseu quan dieu que ell mira amb bons ulls els qui fan el mal i es complau en gent d’aquesta mena. O també quan pregunteu: «On és el Déu que fa justícia?» *

Salm 130

Senyor, el meu cor no és ambiciós

1 Càntic de pelegrinatge. Referit a David.
Senyor, el meu cor no és ambiciós
ni són altius els meus ulls;
no vaig darrere de grandeses
ni de coses massa altes per a mi.

2 Em mantinc en pau,
tinc l’ànima serena;
com un infant a la falda de la mare, *
com un petit infant se sent la meva ànima.

3 Israel, espera en el Senyor
ara i per tots els segles.

Primera carta de sant Pau als Tessalonicencs – Capítol 2

L’evangelització de la comunitat de Tessalònica (2-3)
L’activitat missionera de Pau

1 Sabeu prou bé, germans, que la nostra estada entre vosaltres no va ser infructuosa. * 2 De fet, com sabeu, acabàvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, * però el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig d’una forta oposició. * 3 I és que la nostra predicació no s’inspira en l’error, ni en intencions poc netes, ni busca l’engany. * 4 Déu ens ha provat i considerat aptes per a anunciar l’evangeli que ens ha confiat; * per això prediquem no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, * que posa a prova els nostres cors. 5 Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventàvem pretextos per a guanyar diners: Déu n’és testimoni. 6 Tampoc no buscàvem honors humans, ni de part vostra ni de part d’altres, * 7 si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat; però, ben al contrari, ens férem infants enmig vostre. * Com una mare que cria i dóna escalf als seus fills, * 8 el nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l’evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!
9 Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l’evangeli de Déu. * 10 Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible. 11 Ja sabeu que, igual com un pare tracta els seus fills, a cada un de vosaltres 12 us exhortàvem, us encoratjàvem i us empenyíem a viure d’una manera digna de Déu, * que us crida al seu Regne i a la seva glòria. *

Elogi de la fe dels tessalonicencs

13 Per això, donem contínuament gràcies a Déu, * perquè quan vau rebre la paraula de Déu que vau escoltar de nosaltres, l’acollíreu no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu. * 14 Fins i tot, germans, heu imitat les esglésies de Déu que són a Judea i viuen en Jesucrist, ja que també vosaltres heu sofert, de part dels vostres compatriotes, * allò que elles van sofrir de part dels jueus, 15 aquells mateixos que van matar Jesús, el Senyor, i els profetes, i ens han perseguit a nosaltres. * Desagraden a Déu i es posen en contra de tothom 16 quan volen impedir-nos que prediquem als pagans perquè se salvin. Han omplert així la mesura dels seus pecats, * però ara, al final, els ha caigut al damunt la indignació divina. *

Desig de Pau de tornar a Tessalònica

17 Germans, ens hem vist privats de vosaltres durant un cert temps —lluny dels vostres ulls, no pas del vostre cor— i ens hem esforçat tant com hem pogut per venir-vos a veure, ja que en sentíem un gran desig.
* 18 Volíem venir-vos a trobar, i jo, Pau, ho he intentat una vegada i una altra, però Satanàs ens ho ha impedit. 19 Perquè fora de vosaltres, quina esperança i quin goig podem tenir? De quina corona ens podrem gloriar davant de Jesús, nostre Senyor, el dia de la seva vinguda? * 20 Realment sou vosaltres la nostra glòria i el nostre goig!

Evangeli segons sant Mateu – Capítol 23

Acusacions contra els mestres de la Llei i els fariseus *

1 Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué:
—Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. * 3 Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. 4 Preparen càrregues pesades i insuportables * i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. * 5 En tot actuen per fer-se veure de la gent: * s’eixamplen les filactèries * i s’allarguen les borles del mantell; * 6 els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7 i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”. *
8 »Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, * i tots vosaltres sou germans; * 9 ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; * 10 ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. * 11 El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. * 12 El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit. *
13 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, * que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. * 14 (14) *
15 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit * i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern * el doble que vosaltres!
16 »Ai de vosaltres, guies cecs, * que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, * queda obligat”! 17 Estúpids i cecs! Què és més important: l’or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l’or? 18 I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.” 19 Cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena? *
20 Per tant, qui fa una prometença per l’altar, jura per l’altar i per tot el que hi és ofert, 21 i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, * 22 i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu. *
23 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, * però heu abandonat les coses essencials de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat! * Calia complir això sense deixar allò altre. * 24 Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell. *
25 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! * 26 Fariseu cec, purifica primer l’interior de la copa, i així també l’exterior serà pur.
27 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: * de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa! * 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu justos, * però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat. *
29 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que edifiqueu sepulcres als profetes i decoreu els monuments funeraris dels justos, * 30 i dieu: “Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem vessat amb ells la sang dels profetes”! 31 Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar-los. * 32 Doncs bé, acabeu d’omplir la mesura dels vostres pares! * 33 Serps, cria d’escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l’infern? *
34 »És per això que jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d’altres els assotareu a les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat. * 35 Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra, des de la sang del just Abel fins a la de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l’altar. * 36 En veritat us dic que tot això caurà sobre aquesta generació. *

Lamentació sobre Jerusalem
(Lc 13,34-35)

37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. 38 Doncs bé, la vostra casa és abandonada * i queda deserta. * 39 Us dic que des d’ara no em veureu més fins que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!