Menu
Lectura del segon llibre dels Reis
En aquells dies, Naaman de Síria baixà al Jordà i s’hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l’home de Déu. La pell se li tornà com la d’una criatura i quedà pur de la lepra. Llavors se’n tornà amb tot el seu seguici cap a l’home de Déu, entrà a casa d’ell i, dret al seu davant, li digué: «Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra. Per favor, accepta un present del teu servidor».
Eliseu li digué: «No acceptaré res. T’ho juro per la vida del Senyor, davant del qual estic sempre, a punt per servir-lo». Naaman insistia que admetés el present, però Eliseu s’hi negà. Llavors Naaman digué: «Permets que el teu servidor carregui dues mules de terra d’aquest país? És que d’ara endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor».
Com els dos llibres de Samuel, també els dos dels Reis eren originàriament un de sol, que va ser dividit perquè, per la seva extensió, dos rotlles o volums resultaven més manejables. La redacció final dels llibres dels Reis devia tenir lloc en el regne de Judà durant el segle VI aC.
L’extensió dels llibres dels Reis és pràcticament igual que la dels llibres de Samuel; però, mentre que aquests cobrien només un període d’un segle, aquells abasten els quatre segles següents: des del començament del regnat de Salomó (970 aC) fins a la deportació a Babilònia del rei Sedecies (587 aC) i la posterior rehabilitació de Jeconies (560 aC); vol dir que el relat ha de ser per força molt menys detallat
Els dos llibres dels Reis no són una crònica freda i neutral, sinó un relat presidit, com tota la «història deuteronomista», per la idea d’un sol Déu i un sol temple.
En aquesta història religiosa els profetes tenen una gran importància. No és tan sols una història de reis, sinó de reis i de profetes. Els principals són Elies i Eliseu, tots dos pertanyents al regne del Nord.
Els pecats comesos pels reis i pel poble mateix condueixen primer Israel i després Judà al desastre.
Tanmateix, s’albira en el llibre un horitzó d’esperança: malgrat la infidelitat humana a l’aliança, Déu continua fidel a les seves promeses i renova constantment la crida a la conversió.
Naaman és un home important, un general sirià de brillant carrera, ben vist pel rei d’Aram (l’actual Damasc). Pel poble d’Israel, era un estranger, però sobretot, un pagà: no formava part del poble escollit. I per fer-ho més greu, era leprós!
Llegim una mica abans del text d’avui i així coneixerem una mica la història:
La seva dona tenia una esclava israelita que li va parlar d’un profeta que hi havia a Samaria que podria curar el seu marit… El rei d’Aram escriu una carta al seu homòleg, el rei israelita: aquest no creu pas que Eliseu pugui curar el general Naaman, leprós!
Però el boca-orella funciona i Eliseu se n’assabenta de la situació i li diu al seu rei: “digues a Naaman que es presenti a casa meva i sabrà quin és el veritable Déu”.
Naaman i el seu seguici és rebut per un criat d’Eliseu que li diu que es banyi set vegades en el riu Jordà… Naaman troba que això és una bajanada i se’n vol tornar al seu país, indignat i furiós; un criat seu el fa recapacitar: si t’hagués demanat coses extraordinàries, les haguessis fetes; si te’n demana una molt senzilla, bé prou que la pots fer, oi?
I aquí comença la lectura d’avui.
Naaman, un poderós general, escolta el consell del seu criat…
I no és pas un ingrat: torna a casa d’Eliseu per reconèixer que el Déu d’Israel és l’únic Déu.
I li ofereix un regal. Eliseu no accepta: els dons de Déu no es compren…
“Permets que el teu servidor carregui dues mules de terra d’aquest país?”
A l’època del profeta Eliseu, els pobles veïns d’Israel tenien la creença que les divinitats regnaven sobre els territoris; així doncs, Naaman es creu obligat d’endur-se terra sobre la qual regna aquest Déu.
De fet Naaman no s’ha trobat amb el profeta: l’ha guarit Déu, no pas Eliseu…
Cap gest espectacular ni màgic…
“Eliseu li digué: No acceptaré res”.
I no hi ha cap regal, cap pagament; Eliseu no demana res per a ell…
El mateix Jesús ens ho dirà més tard: “Vosaltres heu rebut gratuïtament, doneu gratuïtament” (Mt 10, 8)
Els dos llibres dels Reis no són una crònica freda i neutral, sinó un relat presidit, com tota la «història deuteronomista», per la idea d’un sol Déu i un sol temple… els profetes tenen una gran importància. Els principals són Elies i Eliseu, tots dos pertanyents al regne del Nord.
Naaman és un home important, un general sirià de brillant carrera… Naaman i el seu seguici és rebut per un criat d’Eliseu que li diu que es banyi set vegades en el riu Jordà… Naaman… escolta el consell del seu criat…
Eliseu no accepta el regal: els dons de Déu no es compren…
De fet Naaman no s’ha trobat amb el profeta: l’ha guarit Déu, no pas Eliseu…
Eliseu no demana res per a ell…
El mateix Jesús ens ho dirà més tard: “Vosaltres heu rebut gratuïtament, doneu gratuïtament” (Mt 10, 8).
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria. R.
R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els
pobles contemplen la salvació. O bé: Al·leluia.
És el poble d’Israel qui canta en aquest salm dient “Senyor”, deixant palesa la relació de privilegi que hi ha entre aquest petit poble i el Déu de l’univers, que l’ha fet ser el poble escollit.
Una de les grans constatacions de la Bíblia és que Déu estima tota la humanitat i no només el poble d’Israel.
“L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment a la casa d’Israel”. L’elecció d’Israel és central en el salm, però cal no oblidar que ha d’irradiar vers tota la humanitat. I en aquest salm hom canta els “dos amors” de Déu: l’amor pel seu poble escollit, Israel, i el seu amor per tota la humanitat. El salmista ho diu de diferents maneres:
“El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació”.
“Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra, la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d’alegria”.
En aquest salm hom canta els “dos amors” de Déu: l’amor pel seu poble escollit, Israel, i el seu amor per tota la humanitat. El salmista ens ho diu:
“El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació”.
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d’entre els morts. Aquesta és la bona nova que jo predico, i per això he de sofrir fins a trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist.
Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels.
Estem llegint extractes de les dues cartes a Timoteu i moltes vegades hem notat un clima de conflicte sense que Pau hagi precisat mai de què es tracta. Però el que sí que està clar és que Pau encoratja Timoteu a combatre en el combat de la fe.
Li recorda que ell ha rebut un esperit no de por sinó de força i li aconsella combatre els seus opositors amb la mansuetud.
En l’ambient jueu, la resurrecció de la carn era una cosa assimilada per un gran nombre de persones, però per contra, en el món grec, era una afirmació molt dura per ser entesa…
És per haver-ho defensat de forma clara que Pau va ser empresonat vàries vegades.
“…pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d’entre els morts. Aquesta és la bona nova que jo predico.”
Per a Pau, el gran missatge del cristianisme és que Jesús ha ressuscitat. Aquest és el seu Evangeli, la bona nova.
En ressuscitant Jesús, Déu l’ha reconegut com el seu enviat i ha autentificat les seves paraules i els seus actes:
Jesús-Crist, vencedor de la mort, ho és igualment de totes les forces del mal.
“Però les presons no poden encadenar la paraula de Déu”.
Pau està empresonat però això no impedeix que la veritat es propagui:
ha passat la torxa a Timoteu i aquest la transmetrà als altres… Fins avui.
I nosaltres hem de continuar…
Estem llegint extractes de les dues cartes a Timoteu i moltes vegades hem notat un clima de conflicte sense que Pau hagi precisat mai de què es tracta. Però el que sí que està clar és que Pau encoratja Timoteu a combatre en el combat de la fe… i li aconsella combatre els seus opositors amb la mansuetud.
Per a Pau, el gran missatge del cristianisme és que Jesús ha ressuscitat. Aquest és el seu Evangeli, la bona
nova.
Jesús-Crist, vencedor de la mort, ho és igualment de totes les forces del mal.
Pau està empresonat però això no impedeix que la veritat es propagui: ha passat la torxa a Timoteu i aquest la transmetrà als altres…
Fins avui… I nosaltres hem de continuar…
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!».
En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots».
Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?». Llavors li digué: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat».
“Tot anant a Jerusalem…” que el porta cap a la seva Passió, mort i Resurrecció.
Deu leprosos, nou són jueus i un és samarità (més o menys considerat com un heretge): no poden acostar-se a ningú, és una malaltia contagiosa, i a més, a l’època, signe de maledicció divina car hom creia que era signe de pecat.
“En veure’ls Jesús els digué: Aneu a presentar-vos als sacerdots”.
Jesús no es mou, no s’acosta pas a ells…
I queden nets: la seva confiança els ha salvat.
Aquí hi trobem certa semblança amb el que fa el profeta Eliseu envers Naaman: cap acció, només la prescripció del que ha de fer, a través del seu servent… Ha estat Déu qui ha actuat!
“Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies”.
El samarità ha trobat el Messies i l’ha reconegut: sap que la curació ve de Déu.
Un cop net, curat, fa mitja volta i s’acosta a Jesús… S’ha convertit!
Se n’ha adonat que no és cap al Temple de Jerusalem que cal anar sinó directament a Jesús.
“Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.”
On són els altres nou?
No s’han convertit, no han fet mitja volta, han anat al Temple, a complir amb la Llei i que els sacerdots els reconeguin com a purificats.
En el camí de Jerusalem, és a dir, en el camí de salvació, Jesús arrossega tothom qui l’estima i no importa quina sigui la seva raça, creença; només cal que estiguin disposats a fer mitja volta…
Avui el nostre Déu és un Déu que s’atansa. Un Déu que es fa proper. Un Déu que començà a caminar amb el seu poble i que després es féu un del seu poble, en Jesucrist, per tal d’esdevenir proper.
Jesús no va fer proselitisme: va acompanyar! I les conversions que aconseguia eren precisament per aquest capteniment seu d’acompanyar, ensenyar, escoltar.
Jesús no es mou, no s’acosta pas a ells… I queden nets: la seva confiança els ha salvat.
Aquí hi trobem certa semblança amb el que fa el profeta Eliseu envers Naaman: cap acció, només la prescripció del que ha de fer, a través del seu servent… Ha estat Déu qui ha actuat!
El samarità ha trobat el Messies i l’ha reconegut: sap que la curació ve de Déu.
Un cop net, curat, fa mitja volta i s’acosta a Jesús… S’ha convertit!
On són els altres nou?
No s’han convertit…
En el camí de Jerusalem, és a dir, en el camí de salvació, Jesús arrossega tothom qui l’estima i no importa quina sigui la seva raça, creença; només cal que estiguin disposats a fer mitja volta…
Jesús no va fer proselitisme: va acompanyar! I les conversions que aconseguia eren precisament per aquest capteniment seu d’acompanyar, ensenyar, escoltar.
1 Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu. * Era un bon guerrer, però tenia la lepra.
2 Els arameus, en una incursió, s’havien endut captiva del territori d’Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman. 3 Aquesta minyona va dir a la seva mestressa:
—Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra.
4 Naaman ho va comunicar al seu sobirà:
—La noia vinguda del país d’Israel ha dit tal i tal cosa.
5 El rei dels arameus va respondre:
—Vés-hi. Et faré una carta per al rei d’Israel. *
Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d’or * i deu vestits nous. 6 En arribar, va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: «Juntament amb la present carta, t’envio el meu servent Naaman perquè el curis de la lepra.»
7 Quan el rei d’Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits * i exclamà:
—Que potser sóc un déu, capaç de donar la mort o la vida, * perquè m’enviï aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons!
8 Eliseu, l’home de Déu, va sentir a dir que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits i envià a dir-li: —Per què t’has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrà que hi ha un profeta a Israel. *
9 Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s’aturà a l’entrada de la casa d’Eliseu. * 10 Aquest va enviar un missatger que li digués:
—Vés, renta’t al Jordà set vegades i la teva pell quedarà neta de la lepra. *
11 Naaman es va enfadar i se’n tornava tot dient:
—Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria. 12 ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no valen més que totes les aigües d’Israel? ¿No podia jo rentar-me en qualsevol d’ells i així quedar net de la lepra?
Va fer mitja volta i se n’anava tot indignat. 13 Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren:
—Pare, si el profeta t’hagués prescrit una cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs molt més si tan sols t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net de la lepra.”
14 Llavors Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s’hi set vegades, tal com l’home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d’una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra. 15 Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu, hi entrà i, dret davant d’ell, va proclamar:
—Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la mercè d’acceptar un present d’aquest servent teu.
16 Però Eliseu va respondre:
—Tan cert com viu el Senyor, de qui sóc servent, no acceptaré res. *
Naaman insistia perquè acceptés, però Eliseu s’hi va negar. 17 Llavors Naaman digué:
—Ja que no acceptes cap obsequi, permet que faci carregar dues mules amb terra d’aquest país, perquè aquest servent teu no oferirà cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor. * 18 Però que el Senyor vulgui perdonar a aquest servent teu una sola cosa: quan el meu sobirà va al temple del seu déu Rimmon per adorar-lo, es recolza en el meu braç, i jo m’he de prosternar amb ell en aquell temple.
Quan m’hagi de prosternar en el temple de Rimmon, que el Senyor vulgui perdonar aquest gest al teu servent. *
19 Eliseu li va respondre: —Vés-te’n en pau.
I se’n va anar. Quan ja era a una certa distància, 20 Guehazí, el servent d’Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava.
Tan cert com viu el Senyor: si l’encalço, encara en podré treure alguna cosa!»
21 I Guehazí es posà a córrer darrere de Naaman. Quan aquest el veié córrer darrere seu, cuità a baixar del carruatge, va anar a trobar-lo i el saludà: —Tot va bé?
22 Ell va respondre:
—Tot bé. El meu senyor m’envia a dir-te: “M’acaben d’arribar de les muntanyes d’Efraïm dos joves d’un grup de profetes; * dóna’m, si et plau, per a ells tres mil peces * de plata i dos vestits nous.”
23 Naaman li va dir: —Digna’t acceptar sis mil peces. *
Naaman va insistir i va lligar en dos sacs les sis mil peces de plata, va afegir-hi els dos vestits i ho va donar a dos criats perquè ho portessin davant de Guehazí. 24 En arribar a l’Ófel, * Guehazí s’ho va quedar tot a casa seva, va fer marxar els dos criats 25 i anà a presentar-se al seu senyor. Eliseu li preguntà:
—D’on véns, Guehazí? Ell respongué:
—El teu servent no ha anat enlloc.
26 Però Eliseu va replicar:
—¿Et penses que jo no hi era present, quan aquell home ha baixat del carruatge i ha vingut a trobar-te? ¿És aquest el moment d’aplegar diners i vestits, i adquirir oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves, 27 ara que la lepra de Naaman se t’encomana a tu i a la teva descendència per sempre?
I Guehazí va sortir leprós de la presència d’Eliseu, blanc com la neu. *
Tothom ha vist la salvació del nostre Déu *
Canteu al Senyor un càntic nou: *
ha fet obres prodigioses, *
la seva dreta i el seu braç sagrat
li han donat la victòria. *
2 El Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles.
3 S’ha recordat del seu amor,
de la seva fidelitat a la casa d’Israel. *
Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu. *
4 Aclameu el Senyor arreu de la terra, *
esclateu en cants i en crits d’alegria.
5 Canteu al Senyor al so de les cítares,
amb les cítares i amb so melodiós.
6 Amb trompetes i tocs de corn,
aclameu el rei, que és el Senyor.
7 Bramula el mar amb tot el que s’hi mou, *
el món i tots els qui l’habiten; *
8 tots els rius aplaudeixen
i aclamen alhora les muntanyes, *
9 en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb rectitud. *
1 A tu, doncs, fill meu, que et faci fort la gràcia que hi ha en Jesucrist. 2 Allò que has escoltat dels meus llavis en presència de molts testimonis, confia-ho a homes fidels que siguin capaços d’ensenyar-ho també a d’altres. * 3 Suporta amb mi els sofriments com un bon soldat de Jesucrist. * 4 Ningú que s’allista en l’exèrcit, si és que vol complir amb qui l’ha reclutat, no s’embolica en els afers de la vida civil. 5 Igualment, l’atleta no és premiat amb la corona * si no ha competit segons les regles. 6 També el camperol que ha treballat la terra ha de ser el primer a rebre la seva part dels fruits. * 7 Entén bé el que et vull dir: confio que el Senyor t’ho farà comprendre tot.
8 Recorda’t de Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts, sorgit del llinatge de David. * Aquest és l’evangeli que jo anuncio, 9 i per ell haig de sofrir fins al punt de trobar-me encadenat com si fos un malfactor. * Però la paraula de Déu no està pas encadenada! 10 Per això, jo ho suporto tot pel bé dels elegits, * perquè ells també obtinguin la salvació que ens és donada en Jesucrist juntament amb la glòria eterna. 11 Això que dic és digne de fe: *
Si morim amb ell, també viurem amb ell.
12 Si som constants en les proves, * també regnarem amb ell.
Si el neguem, ell també ens negarà. *
13 Però encara que siguem infidels,
ell es manté fidel, *
ja que no pot negar-se ell mateix. *
14 Recorda’ls tot això, conjurant-los davant de Déu que no s’embranquin en discussions sobre paraules, * que només serveixen per a fer mal als qui escolten. 15 Esforça’t per presentar-te davant de Déu com un home que mereix la seva aprovació, com un treballador que no té de què avergonyir-se, * perquè exposa correctament la paraula de la veritat. * 16 Evita les xerrameques impies, * que condueixen a una impietat cada vegada més gran, 17 ja que així la doctrina d’alguns troba l’ocasió d’estendre’s com la gangrena.
Aquest és el cas d’Himeneu i Filet, * 18 que han perdut el sentit de la veritat dient que la resurrecció ja s’ha realitzat, i perverteixen la fe d’alguns. 19 Tanmateix, Déu ha posat un sòlid fonament * que es manté ferm i que porta gravades aquestes paraules: El Senyor coneix els qui són seus. * I també: Que s’allunyin del mal tots els qui invoquen el nom del Senyor. * 20 En una casa gran no hi ha tan sols objectes de plata i or, sinó també de fusta i terrissa: els uns tenen un ús noble, i els altres, un ús ordinari. * 21 Per tant, els qui es purifiquin d’aquelles doctrines seran vasos nobles, santificats, útils al Senyor i disposats a tota obra bona. *
22 Defuig les passions de joventut; deleix-te pel bé, la fe, l’amor i la pau, * juntament amb els qui invoquen el Senyor amb un cor net. 23 Evita les discussions estúpides, pròpies de gent ignorant; * ja saps que acaben en baralles, 24 i un servent del Senyor no s’ha de barallar, * sinó que ha de ser amable amb tothom, capaç d’ensenyar i de ser pacient, 25 apte per a corregir amb dolcesa aquells qui el contradiuen.
Qui sap si Déu els concedirà que es converteixin, reconeixeran la veritat * 26 i tornaran al bon seny, alliberats dels paranys del diable, que els retenia captius i sotmesos al seu voler! *
1 Jesús digué als seus deixebles: *
—Sempre hi haurà algú que en faci caure d’altres en pecat, però ai del qui els fa caure! 2 Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí * i el llancessin al mar, abans que fes caure un d’aquests petits. * 3 Estigueu alerta!
»Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l. * 4 I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: “Me’n penedeixo”, tu l’has de perdonar. *
5 Llavors els apòstols digueren al Senyor: *
—Augmenta’ns la fe. *
6 Ell va respondre:
—Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, * diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria. *
7 »¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? 8 ¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”? 9 ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? 10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: * hem fet només el que havíem de fer.” *
11 Tot fent camí cap a Jerusalem, * Jesús passava entre Samaria i Galilea. * 12 A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny * 13 i es posaren a cridar:
—Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres! *
14 En veure’ls, Jesús els digué:
—Aneu a presentar-vos als sacerdots. *
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. 15 Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, 16 es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17 Jesús digué:
—¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? 18 ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger? *
19 I li digué:
—Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat. *
20 Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. * Ell els respongué:
—El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, * 21 ni tampoc podran dir: “És aquí” o “És allà”.
El Regne de Déu és enmig vostre. *
22 Després digué als deixebles:
—Vindran temps que desitjareu veure un de sol dels dies del Fill de l’home, * però no el veureu. 23 Us diran: “És aquí” o “És allà”. No correu pas a buscar-lo. * 24 Perquè igual com el llampec esclata i resplendeix d’un cap a l’altre del cel, així serà el Fill de l’home quan vingui el seu dia. * 25 Però primer cal que pateixi molt, i la gent d’aquesta generació l’ha de rebutjar. *
26 »Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l’home: * 27 menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir. * 28 Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, 29 però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir. * 30 Així passarà també el dia que el Fill de l’home es manifesti. * 31 Aquell dia, el qui sigui al terrat i tingui les coses dintre casa, que no baixi a endur-se-les; igualment, el qui sigui al camp, que no torni enrere. * 32 Recordeu-vos de la dona de Lot. * 33 Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà. *
34 »Jo us dic que aquella nit n’hi haurà dos en un mateix llit: l’un serà pres i l’altre deixat; 35 n’hi haurà dues molent juntes: l’una serà presa i l’altra deixada. * 36 (36) *
37 Ells li preguntaren:
—On serà això, Senyor? Jesús els respongué:
—On hi ha el cadàver, s’hi apleguen els voltors.
