Menu
Lectura del llibre d’Isaïes
Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dona raïms agres quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja. La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.
Una cançó de verema que esdevé un cant de noces: el jove espòs que prodiga tantes atencions a la seva esposa… Les noces són imatge de l’Aliança de Déu amb el seu poble.
A Israel, la vinya és una cosa preciosa! I el mateix Isaïes desxifra la paràbola: La vinya del Senyor de l’Univers és la casa d’Israel. La planta estimada, els homes de Judà.
“N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits”.
Quant als fruits: el bon raïm obtingut és el dret i la justícia; el raïm dolent, “les injustícies i el clam dels oprimits”…
Si llegim una mica més endavant en el mateix capítol:
“Ai dels qui tenen el mal per bé i el bé per mal! Canvien la tenebra en llum i la llum en tenebra; fan passar per amarg el que és dolç i per dolç el que és amarg” (Is 5,20).
Ens diu que encara hi ha una cosa pitjor: la perversió de la justícia!
És sempre la mateixa lliçó: quan hom s’allunya de la fidelitat als manaments, hom pren un mal camí… El vinyataire de la paràbola d’Isaïes, treu la tanca ell mateix per tal que els animals salvatges destrossin la vinya. I és que estem en el procés de la pedagogia de Déu…
Diumenge passat, amb Ezequiel, també ens vàrem trobar un Déu castigador en una època on encara estava present la idolatria: el profeta afirma i vol deixar clar que només hi ha un Déu poderós i ningú més (entengui’s, ídol!).
No obstant això, el mateix Isaïes, més endavant, i per tal de remuntar la moral de les tropes, utilitzarà un altre llenguatge:
“Aquell dia, entoneu la cançó de la vinya deliciosa: Sóc jo, el Senyor, qui la guarda i qui la rega sovint. La vetllo de nit i de dia perquè no se n’apoderin. Ja no estic indignat contra ella…” (Is 27, 2-4)
Nosaltres, dos mil cinc-cents anys més tard, tenim sort: sabem que Déu mai està furiós amb nosaltres!
La vinya del Senyor de l’Univers és la casa d’Israel. La planta estimada, els homes de Judà.
… quan hom s’allunya de la fidelitat als manaments, hom pren un mal camí… I és que estem en el procés de la pedagogia de Déu…
Nosaltres, dos mil cinc-cents anys més tard, tenim sort: sabem que Déu mai està furiós amb nosaltres!
Un cep vau portar d’Egipte,
per plantar-lo, traguéreu els nadius.
Els seus brots van créixer fins al mar,
els seus plançons, fins al Gran Riu.
Com és que heu derrocat la seva tanca,
perquè l’esfulli qualsevol vianant?
Hi entren els senglars a devastar-la
i els animals salvatges hi pasturen. R.
Déu de l’univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta. R.
No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos vós la vida
perquè invoquem el vostre nom.
Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada
i serem salvats. R.
R. La vinya del Senyor és el poble d’Israel.
Aquest salm és l’eco de la primera lectura d’avui: Israel comparat a una vinya on el vinyataire és Déu…
I la història d’aquesta vinya és la història d’Israel.
Anem al context històric: estem en període d’ocupació estrangera; les bèsties ferotges són els enemics del moment…
No sabem exactament de quins enemics concrets hom parla però tots sabem que les ocupacions comporten atrocitats i desgràcies.
Va ser escrit quan l’imperi assiri dominava tota la regió? Això ens portaria molt abans de l’exili a Babilònia, entre el segle novè i setè aC (car la capital del Regne del Nord, Samaria, va ser destruïda el 721 aC).
O va ser escrit després de la conquesta de Jerusalem per Babilònia en el segle sisè aC?. No ho sabem.
Però el cas és que Israel l’hagués pogut cantar en moltes ocasions… i és que encara avui, a la superfície del planeta, coneixem molts pobles que el podrien reinventar pel seu compte!
“Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats”.
Això és una petició de perdó… Aquest salm és un veritable crit de desemparament: el poble d’Israel, probablement en una celebració penitencial, envia a Déu una súplica.
L’amor del vinyataire vers la seva vinya és una imatge de l’amor de Déu.
Per mantenir l’esperança, hom utilitza els records del passat; i és que Déu ha donat mantes vegades proves d’amor: això vol dir que els salvarà una vegada més!
Ells que venien d’Egipte i que eren un grapat d’esclaus escapats…
I aquest amor de Déu pel seu poble, hom l’expressa amb dues imatges privilegiades a la Bíblia: la del vinyater i la del pastor:
“veniu i visiteu aquesta vinya, que la vostra mà havia plantat…”
Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles” (Jn 10,1-21). “Jo sóc el cep i vosaltres les sarments” (Jn 15,1-8).
Jesús és la resposta de Déu a aquesta oració. El nom de “Jesús” significa “Déu salva”. I Jesús és, veritablement, el “rostre” de Déu, l’únic rostre que podem veure.
Jesús és el rostre somrient de Déu vers els pecadors, aquest rostre que salva.
“No he vingut per als qui estan bons, sinó per als malalts i els pecadors” (Mt 9,12).
Aquest salm és una “súplica col·lectiva”. Senyor, estem abatuts! Salveu-nos! Cal recitar aquest salm en plural, en nom de tants homes que tenen com a pa llàgrimes abundants.
Israel comparat a una vinya on el vinyataire és Déu… I la història d’aquesta vinya és la història d’Israel.
L’amor del vinyataire vers la seva vinya és una imatge de l’amor de Déu.
I aquest amor de Déu pel seu poble, hom l’expressa amb dues imatges privilegiades a la Bíblia: la del vinyater i la del pastor.
… El nom de “Jesús” significa “Déu salva”. I Jesús és, veritablement, el “rostre” de Déu, l’únic rostre que
podem veure.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
En el verset que precedeix el text que llegim avui hi trobem:
“Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop”.
Perquè ens estima… I és que el Regne de Déu ja està inaugurat…
“Germans, no us inquieteu per res”.
Això no vol dir despreocupació sinó confiança, serenitat… Ens hem de deixar portar pel torrent de la gràcia.
“A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies”.
Demanar-li quelcom ja és, quan de menys implícitament, donar-li gràcies.
“Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi”.
Pau dóna una gran importància a aquesta pràctica d’una vida recta car la posa en paral·lel amb la pregària.
“Germans, no us inquieteu per res”.
Això no vol dir despreocupació sinó confiança, serenitat… Ens hem de deixar portar pel torrent de la gràcia.
Demanar-li quelcom ja és, quan de menys implícitament, donar-li gràcies.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?». Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema». Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar».
En aquesta paràbola, Jesús beu en el cant de la vinya d’Isaïes, primera lectura… I les paràboles, bo i deixant traslluir el misteri diví de Jesucrist, susciten contradicció.
Formen part del misteri de la Creu i, finalment allí, des de la Creu, les paràboles es desxifren definitivament: A la Creu Jesús ja no ens parla amb comparacions: és Ell mateix.
En el relat d’Isaïes, el propietari de la vinya és el vinyater; però no en el relat de Jesús on, a més, el propietari no té cura de la vinya sinó que la confia a altres vinyaters…
Jesús, mitjançant aquesta paràbola, fa notar als dirigents del poble l’error i la perversió de les seves mirades. No han realitzat allò que Déu esperava d’ells.
El Senyor, al llarg de la història havia enviat profetes que, davant l’apropiació de la vinya per part dels poderosos, en perjudici dels senzills, denunciaven aquestes grans injustícies i instaven al poble a reparar-les i a emmenar-se.
Però els poders establerts i fàctics els perseguien i els eliminaven. Fins a arribar a perseguir i treure’s del damunt executant-lo a la Creu el mateix Fill del Senyor, Jesús de Natzaret…
La vinya relatada per Jesús és, també, tota la gran vinya que ha donat a tota la humanitat.
Al llarg de la història de la humanitat, com s’ha cuidat, cultivat i compartit aquesta gran vinya de la creació?
I el Senyor de la gran vinya al llarg de la història ha seguit enviant nombrosos, incomptables homes i dones que esperaven poder cuidar, cultivar i compartir els fruits de tota aquesta vinya.
I Jesús ens va dir que aquests incomptables homes i dones a qui se’ls impedia i negava el gaudi dels fruits de la vinya de la creació, eren Ell mateix. Jesús s’identifica amb ells.
El papa Francesc, recollint l’esperit de sant Francesc d’Assís, va fer un crit d’alerta en l’encíclica “Laudato si”, denunciant el mal tractament que la humanitat està donant a la gran vinya de la creació, i la injusta distribució que es fa dels seus fruits.
Cal tenir present que una paràbola no és mai un veredicte sinó una crida a la conversió… A més, estem ja a les portes de la Passió de Jesús i el que ell volia era alertar els fariseus…
Mateu escriu el seu evangeli a finals del primer segle, en una època en què el refús dels jueus de reconèixer el Messies va afavorir l’entrada de pagans dintre de l’Església; no és gens d’estrany, doncs, un punt de polèmica contra els que han empès el poble jueu a refusar el Crist.
“No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici”.
Un edifici en construcció. Hi ha constructors que rebutgen sempre aquella “pedra” que està destinada a coronar l’edifici.
Aquesta pedra és Jesús, el qual, a pesar de ser rebutjat i mort pels “constructors”, amb la seva resurrecció passa a ser automàticament la “pedra principal” que dóna cohesió i unitat a tot l’edifici.
La vinya i l’edifici són imatges per expressar visiblement allò que és el gran tema de l’obra de Jesús: el Regne de Déu.
El Regne és el bon fruit que el Senyor espera recollir de la seva vinya.
Ningú no està legitimat a fer-se amo de la vinya. La vinya, el Regne de Déu, és només propietat del Senyor. Tots els altres som a la vegada “treballadors” i “vinya treballada”; “constructors del Regne” i “ciutadans del Regne”.
Els dirigents del poble… no han realitzat allò que Déu esperava d’ells.
El Senyor, al llarg de la història havia enviat profetes que, davant l’apropiació de la vinya per part dels poderosos, en perjudici dels senzills, denunciaven aquestes grans injustícies i instaven al poble a reparar-les i a emmenar-se.
Però els poders establerts i fàctics els perseguien i els eliminaven. Fins a arribar a perseguir i treure’s del damunt executant-lo a la Creu, el mateix Fill del Senyor, Jesús de Natzaret…
La vinya relatada per Jesús és, també, tota la gran vinya que ha donat a tota la humanitat.
El papa Francesc… en l’encíclica “Laudato si”, denuncia el mal tractament que la humanitat està donant a la gran vinya de la creació, i la injusta distribució que es fa dels seus fruits.
La vinya i l’edifici són imatges per expressar visiblement allò que és el gran tema de l’obra de Jesús: el Regne de Déu. El Regne és el bon fruit que el Senyor espera recollir de la seva vinya.
Ningú no està legitimat a fer-se amo de la vinya. La vinya, el Regne de Déu, és només propietat del Senyor.
Tots els altres som a la vegada “treballadors” i “vinya treballada”; “constructors del Regne” i “ciutadans del Regne”.
1 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu
amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya:
El meu estimat tenia una vinya en un turó molt
fèrtil.
2 Va remoure la terra, tragué les pedres i va
plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una
torre de guàrdia i va excavar-hi un cup. N’esperava
bon raïm, però ha sortit agre.
3 Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem, feu de
jutges entre jo i la meva vinya.
4 Què més podia fer que no li hagi fet? N’esperava
bon raïm; per què surt agre?
5 Ara, doncs, us faig saber què faré amb la meva
vinya: n’ensorraré la paret perquè la puguin
esbrotar; li derrocaré la tanca i que la gent la
trepitgi.
6 La convertiré en terra erma: no l’esporgaran ni la
cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré
als núvols que no li donin mai més pluja.
7 La vinya del Senyor de l’univers sou vosaltres,
poble d’Israel. Vosaltres, gent de Judà, éreu la seva
plantació predilecta. El Senyor n’esperava justícia, i
pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són
misèries.
8 Ai dels qui, a costa dels veïns, engrandeixen les
cases i els camps! Aviat no quedarà lloc per a
ningú, habitareu sols en el país.
9 Escolteu què m’assegura el Senyor de l’univers:
«Totes aquestes cases grans i boniques es tornaran
una ruïna; ningú no habitarà aquests palaus.
10 Deu jovades de vinya * donaran només un bot
de vi, i deu sacs de gra en produiran un de sol.» *
11 Ai dels qui de bon matí corren darrere la beguda
i al capvespre s’atarden encesos pel vi!
12 Mentre s’embriaguen al so de l’arpa, la lira, el
tamborí i la flauta, no pensen què fa el Senyor, no
s’adonen com actua la seva mà. *
13 Per això diu el Senyor: «El meu poble, que no
entén res, serà deportat; els seus governants
moriran de fam, la gent defallirà de set.»
14 Per això el país dels morts eixamplarà la seva
gola, obrirà la boca de bat a bat. Hi davallaran
nobles i poble enmig d’una cridòria eixordadora.
15 Tot mortal serà humiliat, tot home s’enfonsarà;
els altius abaixaran la mirada.
16 El Senyor de l’univers quedarà enaltit
quan restaurarà la justícia;
ell, el Déu sant, mostrarà la seva santedat
restablint el dret. *
17 Per les ruïnes dels palaus dels rics pasturaran
els ramats, el bestiar de pas s’hi atiparà. *
18 Ai dels qui estiren amb enganys el carro de la
injustícia i així arrosseguen el càstig del seu pecat!
19 Diuen: «Que s’afanyi el Déu sant d’Israel, que
enllesteixi la seva obra: la volem veure. Que
l’acompleixi d’una vegada: la volem conèixer.»
20 Ai dels qui tenen el mal per bé
i el bé per mal!
Canvien la tenebra en llum
i la llum en tenebra;
fan passar per amarg el que és dolç
i per dolç el que és amarg. *
21 Ai dels qui es creuen savis
i es tenen per intel·ligents! *
22 Ai dels qui són valents a l’hora de beure vi,
herois tan sols per a barrejar begudes!
23 Per un suborn absolen el culpable,
neguen al just el seu dret. *
24 Per això, com el foc devora la palla
i la flama consumeix el rostoll,
ells es podriran de soca-rel
i les seves tiges es pansiran,
ja que rebutgen l’ensenyament del Senyor de
l’univers, menyspreen la paraula del Sant d’Israel.
25 Per això el Senyor
s’encén d’indignació contra el seu poble;
el colpeix amb la seva mà.
Les muntanyes tremolen
i els cadàvers de les víctimes
semblen escombraries enmig dels carrers.
Però, amb tot, no s’ha calmat la seva
indignació,
i la seva mà continua amenaçant. *
26 El Senyor alça un estendard
per cridar una nació llunyana; *
fa un xiulet perquè vingui des de l’extrem de la
terra,
i tot d’una arriba lleugera.
27 En aquesta nació, ningú no es cansa, ningú
no ensopega,
ningú no s’abalteix ni s’adorm,
ningú no porta desfet el cinturó
ni deslligades les sandàlies.
28 Les seves fletxes són agudes,
i els seus arcs, tibants.
Les peülles dels seus cavalls
són dures com la roca,
i les rodes dels seus carros
giren com l’huracà.
29 Rugeix com una lleona, braola com cadells de
lleó:
rugeix, atrapa la presa i se l’enduu;
ningú no la hi pot arrabassar. *
30 Però vindrà un dia que rugiran contra aquella
nació
com bramulen les onades de la mar.
Miraran al país i veuran arreu la foscor dels
desastres:
la nuvolada enfosquirà la llum. *
Pastor d’Israel, escolta
1 Per al mestre de cor: a la tonada de
«Xoixannim». * Testimoni del recull d’Assaf. * Salm.
2 Pastor d’Israel, escolta,
tu que guies els de Josep com un ramat; *
tu que tens querubins per carrossa, *
3 resplendeix * davant d’Efraïm,
de Benjamí i de Manassès. *
Desvetlla el teu poder,
vine a salvar-nos.
4 Déu de l’univers, renova’ns,
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats. *
5 Senyor, Déu de l’univers,
fins quan estaràs irritat
mentre el teu poble et suplica?
6 Ha de menjar amb llàgrimes el pa,
ha de beure a glops els seus plors.
7 Ens has deixat a les disputes dels veïns;
els enemics es riuen de nosaltres. *
8 Déu de l’univers, renova’ns,
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats. *
9 Una vinya * vas portar d’Egipte;
per plantar-la, tragueres els nadius. *
10 Li havies deixat el terreny net, va arrelarhi, va omplir tot el país.
11 La seva ombra cobria les muntanyes,
el seu brancatge, els cedres més alts; *
12 els seus sarments s’estenien fins al mar, *
els seus rebrots, fins al Gran Riu. *
13 Com és que has derrocat la seva tanca
perquè en prenguin el raïm els vianants? *
14 Hi entren els senglars a devastar-la
i les malures dels camps la devoren.
15 Déu de l’univers, torna,
esguarda des del cel i mira, *
vine a visitar aquesta vinya, *
16 el rebrot que la teva mà havia plantat,
el fill * que havies enfortit.
17 Una mirada teva d’amenaça,
i ni rastre quedarà dels qui la tallen i la
cremen. *
18 Que la teva mà reposi
sobre l’home que hi ha a la teva dreta, *
el fill d’home a qui tu dónes la força.
19 No ens apartarem mai més de tu;
dóna’ns la vida i invocarem el teu nom. *
20 Senyor, Déu de l’univers, renova’ns,
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats. *
1 Així, doncs, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, * manteniu-vos ferms en el Senyor, estimats meus.
2 Suplico Evòdia i Síntique que, unides en el Senyor, tinguin els mateixos sentiments. * 3 I a tu, Sízig, autèntic company, et demano que les ajudis, ja que van lluitar al costat meu per la causa de l’evangeli, juntament amb Climent * i els altres col·laboradors. Els noms de tots ells estan escrits en el llibre de la vida.
* 4 Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! * 5 Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. * El Senyor és a prop. * 6 No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. * 7 I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
* 8 Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d’elogi. * 9 Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit.
* I el Déu de la pau serà amb vosaltres. *
10 M’ha alegrat molt en el Senyor que darrerament hàgiu renovat el vostre interès per mi. Ja el teníeu, però us faltava l’ocasió de demostrar-lo. 11 No vull pas dir que en aquests moments passi necessitat, perquè ja he après a acontentar-me en qualsevol situació. * 12 Sé viure enmig de privacions i sé viure en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l’abundor i a passar necessitat. 13 Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort. * 14 Tanmateix, heu fet bé de solidaritzar-vos amb la meva estretor.
15 Vosaltres, filipencs, ja sabeu que, poc temps després d’anunciar-vos l’evangeli, d’ençà que vaig sortir de Macedònia, * heu estat l’única comunitat de qui he rebut algun benefici a canvi de tot el que jo us havia donat. 16 De fet, estant a Tessalònica, una vegada i una altra m’havíeu enviat ajut per a les meves necessitats. * 17 Jo no busco els donatius, sinó que sumeu beneficis en el vostre compte. 18 Acuso, doncs, recepció de tot el que m’heu enviat, * i és més que suficient. Visc sense dificultats després que Epafrodit m’ha fet arribar la vostra aportació, que és un perfum suau, un sacrifici acceptable i agradable a Déu. * 19 El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, omplint-vos de glòria en Jesucrist. * 20 A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. * Amén.
21 Saludeu tot el poble sant * en Jesucrist. Us saluden els germans que són amb mi. 22 Us saluda tot el poble sant, sobretot els qui estan al servei de l’emperador. *
23 Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, sigui amb el vostre esperit. *
1 Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, * Jesús va enviar dos deixebles 2 amb aquest encàrrec:
—Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me’ls. 3 I si algú us preguntava res, responeu-li: “El Senyor * els ha de menester, però de seguida els tornarà.”
4 Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta: *
5 Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí, fill d’un animal de càrrega. *
6 Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: * 7 portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. * 8 Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; * d’altres tallaven branques dels arbres i les escampaven per terra. 9 La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven:
— Hosanna * al Fill de David! * Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel! *
10 Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va contorbar, * i preguntaven:
—Qui és aquest?
11 La multitud responia:
—Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea. *
12 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, * 13 i els deia:
—Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració”, * però vosaltres en feu una cova de lladres. *
14 Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar. * 15 Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els infants que cridaven en el temple: «Hosanna al Fill de David», * es van indignar 16 i li digueren:
—¿No sents què diuen, aquests?
Jesús els contestà:
—Sí. I vosaltres, ¿no heu llegit mai en l’Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nadons t’has fet cantar una lloança? *
17 Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, * on va passar la nit.
18 De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana. 19 Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:
—Que mai més no surti fruit de tu!
I a l’instant la figuera es va assecar. *
20 En veure-ho, els deixebles, estupefactes, li preguntaren:
—Com és que la figuera s’ha assecat en un instant?
21 Jesús els respongué:
—En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà. * 22 Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu. *
23 Un cop hagué entrat al recinte del temple, * mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble * i li preguntaren:
—Amb quina autoritat fas tot això? * Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?
24 Jesús els replicà:
—Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això.
25 El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu * o dels homes?
Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” *
26 Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.» *
27 Per això respongueren a Jesús:
—No ho sabem.
Llavors els digué:
—Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això. *
28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
»—Fill, vés avui a treballar a la vinya.
29 »Ell li va respondre:
»—No hi vull anar.
»Però després se’n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
»—De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
31 »Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen:
—El primer.
Jesús els diu:
—En veritat us dic que els publicans * i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, * i no el vau creure; en canvi, els publicans * i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut. *
33 »Escolteu una altra paràbola: * Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. * Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. 34 Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matemlo i quedem-nos la seva heretat.” * 39 L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. *
40 »Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
41 Li responen:
—Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps. *
42 Jesús els diu:
—¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. * És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen? *
43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. * 44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques. *
45 En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells,
46 i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, * que el considerava un profeta. *
