Menu
Lectura de la profecia d’Ezequiel
El Senyor diu: «Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d’obrar del Senyor. Poble d’Israel, escolta bé això que et dic: No és la vostra manera d’obrar, i no la meva, la que va desencaminada? Si el just deixa d’obrar el bé, comet el mal i mor, morirà per culpa seva. Però si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort».
Vàrem llegir un text del profeta Ezequiel fa poques setmanes: Diumenge XXIII de durant l’any.
Per tal de recordar qui era Ezequiel, a continuació trobareu una còpia dels primers paràgrafs dels comentaris del text d’aquell diumenge:
“Ezequiel era sacerdot a Jerusalem en el segle sisè aC i va ser deportat a Babilònia en el decurs de la primera deportació, el 597 aC. I va ser allà, a la riba del riu Kebar, en un poble anomenat Tel-Aviv, on va saber de les desgràcies que es van abatre sobre la ciutat santa: el 587 aC va ser arrasada!
I ell va continuar la seva missió durant deu anys més i malgrat aquestes tràgiques notícies, Ezequiel va canalitzar totes les seves forces en mantenir l’esperança del seu poble”.
“Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d’obrar del Senyor”.
Atesa la situació dels deportats, la temptació de revoltar-se contra Déu és gran…
En aquella època, hom creia que hi havia una relació entre el nostre comportament bo o dolent i els esdeveniments de la nostra vida feliços o desgraciats.
Al començament del capítol (el trobareu sencer en el document annex), en el verset 2, podem trobar:
“Per què aneu propagant aquesta dita per la terra d’Israel: Els pares menjaven raïm verd, i als fills se’ls esmussen les dents”?
Amb això volien dir que Déu no era just: per què la nostra generació havia de pagar per totes les que l’han precedit?
En el text que llegim a la litúrgia d’avui, Ezequiel ens diu:
“Però si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida”.
Ningú no pagarà doncs per la falta d’un altre…
Realment és una etapa important en la descoberta de la justícia de Déu: Ezequiel raona des de la lògica de la recompensa/càstig, la “lògica de la retribució”.
Més endavant, amb el llibre de Job, hom reconeixerà que no hi ha una relació directa entre les nostres accions, bones o dolentes, i el que ens arriba de bo o de dolent.
I encara més endavant, hom descobrirà que Déu no és la causa directa de tot el que ens arriba.
De moment, amb Ezequiel, hom deixa d’acusar Déu de fer-nos pagar les faltes dels nostres pares.
Això ja és un gran pas…
“Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort”.
Ezequiel ens diu que un futur és sempre possible, res està definitivament jugat..! Sempre
l’esperança en l’avenir!
… Ezequiel raona des de la lògica de la recompensa/càstig, la “lògica de la retribució”.
Més endavant, amb el llibre de Job, hom reconeixerà que no hi ha una relació directa entre les nostres accions, bones o dolentes, i el que ens arriba de bo o de dolent.
I encara més endavant, hom descobrirà que Déu no és la causa directa de tot el que ens arriba.
Ezequiel ens diu que un futur és sempre possible, res està definitivament jugat..! Sempre l’esperança en l’avenir!
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu;
i cada moment espero en vós.
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l’amor que heu guardat des de sempre.
No us recordeu dels pecats que he comès de jove,
compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.
El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí. R.
R. Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat.
El salm 24 és precisament la pregària d’un pecador: un pecador que vol canviar de camí, que es vol convertir.
“Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí”.
“Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins”.
Un pecador que confia en la misericòrdia de Déu… I que segons ens ha dit Ezequiel a la primera lectura, sempre hi ha un avenir possible, sempre hom pot canviar de ruta…
En hebreu, la paraula “convertir-se”, té el significat de “fer mitja volta”. El salm ens diu que mai és tard per fer aquest pas… Sempre hi ha un futur possible…
“Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí”.
L’única cosa que ens demana és la humilitat, no la virtut…
La paraula “humils” és molt freqüent a la Bíblia: són aquells que anomenem pobres d’esperit.
Aquells a qui Déu ensenya el seu camí: no és que Déu els esculli o els prefereixi sinó que els altres no escoltarien Déu perquè no senten la necessitat. En llatí, les paraules pregària i precarietat tenen la mateixa arrel…
El salm d’avui és dels que s’anomena “alfabètic”: vint-i-dos versets cadascun començant per les lletres de l’alfabet hebreu, per ordre.
L’artifici “alfabètic” –freqüent en els salms de to sapiencial– fa que les idees se succeeixin amb força llibertat, sense una connexió gaire evident.
El jueu creient sap que si Déu ha donat la Llei a l’home, és per a la seva felicitat: Així doncs, la Llei és un regal de Déu…
Hem de tenir en compte que el pecador que parla en el salm no és un individu: és el poble d’Israel tot sencer. Més que la pregària personal d’un individu aïllat, aquest salm ha estat compost per a celebracions penitencials en el temple de Jerusalem.
I si llegiu el salm sencer, trobareu aquest final: “Déu meu, redimeix Israel de tots els mals que l’afligeixen”.
No hi ha enlloc menys individualisme que en el poble de la Bíblia.
A través de les generacions, una veritable solidaritat va unir el patriarca als seus antecessors i recíprocament, tot creant un lligam del poble sencer.
I és que des del començament de la història bíblica, tot estava centrat en el poble; de forma progressiva, però, hom va anar descobrint la importància de l’individu: Una de les consecucions del pensament bíblic és la d’haver sabut donar cabuda a l’individu sense haver negat la comunitat.
Avui nosaltres posem més l’accent en la felicitat personal; fins al punt que la nostra societat de vegades fa la impressió d’estar polaritzada en la defensa dels drets individuals en detriment dels valors comunitaris.
Jesús ens salva, ens perdona. Va parlar d’ell mateix com “el camí cap al Pare”: en aquest salm es parla quatre cops dels ”camins de Déu”, dos cops de “les vostres rutes, les sendes de justícia”, dos cops se li demana que “ens guiï”.
La fidelitat a Déu, la fe, és una saviesa superior, un estil de vida, un camí de felicitat. No deixem de meditar aquesta bella imatge del “camí”: ens convé avançar… caminar… “pels camins de Déu”.
En hebreu, la paraula “convertir-se”, té el significat de “fer mitja volta”. El salm ens diu que mai és tard per fer aquest pas… Sempre hi ha un futur possible…
L’única cosa que ens demana és la humilitat, no la virtut…
… “humils” són aquells que anomenem pobres d’esperit. Aquells a qui Déu ensenya el seu camí: no és que Déu els esculli o els prefereixi sinó que els altres no escoltarien Déu perquè no senten la necessitat. En llatí, les paraules pregària i precarietat tenen la mateixa arrel…
Hem de tenir en compte que el pecador que parla en el salm no és un individu: és el poble d’Israel tot sencer.
Una de les consecucions del pensament bíblic és la d’haver sabut donar cabuda a l’individu sense haver negat la comunitat.
Avui nosaltres posem més l’accent en la felicitat personal; fins al punt que la nostra societat de vegades fa la impressió d’estar polaritzada en la defensa dels drets individuals en detriment dels valors comunitaris.
No deixem de meditar aquesta bella imatge del “camí”: ens convé avançar… caminar… “pels camins de Déu”.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, per tot el que trobeu en Crist de fortalesa d’ànima, d’amor que consola, de dons de l’Esperit, d’afecte entranyable i de compassió, us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres.
Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau.
Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
“Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos”.
Pau ens vol dir que mirem el proïsme amb un esguard d’admiració. I mirar en ell, no el que té, sinó el que és. Les diferències físiques, culturals i socials pertanyen al regne del tenir…
L’única cosa que compte és la missió de cadascú i de la comunitat sencera: per a la seva missió, el meu veí és millor que jo, és l’únic capaç de dur-la a terme i per aconseguir-ho està ple de l’Esperit de Déu. Per tot això és bo que jo l’admiri…
“…sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau”.
Els primers cristians, davant l’escàndol de la creu, no han trobat cap millor explicació que aquesta…
Ell va actuar com home, per mostrar-nos el camí, als humans…
Per a Pau, és una evidència que el do de Déu és gratuït.
La meravella de l’amor de Déu és que no necessita els nostres mèrits per sadollar-nos.
Per part de Jesucrist, sempre hi ha hagut acceptació (allò que sant Pau anomena obediència) i en ell no hi ha hagut mai reivindicació: ens mostra el camí a seguir, cal imitar-lo…
Jesús va viure la seva vida d’home en la humilitat i la confiança, inclús quan el pitjor arriba, és a dir, l’odi dels homes i la mort.
Nota: La segona part (escrita en verd) la vàrem llegir el diumenge de Rams.
Pau ens vol dir que mirem el proïsme amb un esguard d’admiració. I mirar en ell, no el que té, sinó el que és. Les diferències físiques, culturals i socials pertanyen al regne del tenir…
La meravella de l’amor de Déu és que no necessita els nostres mèrits per sadollar-nos. Per part de Jesucrist, sempre hi ha hagut acceptació (allò que sant Pau anomena obediència)…
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui”. Ell respongué: “No hi vull anar”. Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare”. Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l».
Els tres evangelis sinòptics presenten el missatge de Jesús com un camí de Galilea a Jerusalem. D’aquí que “acollir el missatge de Jesús” vol dir fer el camí que ell va fer.
Quan Jesús, seguint el seu camí, arribà a Jerusalem, els recordà quina era la situació real, i ho va fer amb tres paràboles, la primera de les quals és aquesta que hem llegit. (Les dues següents es llegiran els dos pròxims diumenges, Mateu 21:33 i Mateu 22:1).
I de les breus i senzilles narracions, Jesús treia lliçó per als mateixos oients, inclús per als que es creien savis, però no ho volien entendre.
Novament, com diumenge passat, ens parla del propietari d’una vinya. I aquells, als que crida a treballar, són els seus propis fills. L’un es mostra “espontàniament rebel” i l’altre “aparentment dòcil”.
El segon diu, d’entrada, que anirà a la vinya, però, a l’hora de la veritat, no hi va.
El mateix Jesús en fa l’aplicació: ells -els sacerdots i notables del poble- estan representats pel fill que respon al pare que anirà de seguida a treballar a la vinya; però no hi va.
Amb ell ens podem veure representats nosaltres… Quan, davant la dificultat, fàcilment ens tornem enrere, o ho anem deixant per a més endavant, fins que ens n’oblidem…
I tot per la nostra “mandrosa” passivitat, o per la nostra “satisfeta” mediocritat.
En canvi els “pecadors i pecadores”, vénen representats pel fill que primer diu que no hi vol anar, però que després se’n penedeix i hi va.
Coneixem persones que, havent portat una mala vida, en un moment donat, s’han convertit i han canviat espectacularment de rumb.
I coneixem molta altra gent del nostre entorn que, sense tenir massa formació, ni sense sovintejar les pràctiques o celebracions de fe, i fins i tot, sense ser creients, són fidels, perquè romanen atents i oberts als dictàmens de la seva recta consciència.
Ells no en són conscients, però és veritablement és Déu qui els parla a través de la consciència.
Allò que importa no és dir-se cristià, sinó ser-ho. El que compta no són les paraules cristianes, sinó els fets cristians.
Hem de reconèixer que, de vegades, no hi ha massa coincidència entre el que dic i el que faig…
Estimar és creure en l’altre.
Jesús no “recupera” el Temple sinó que predica una altra cosa molt més important i nova: el Regne de Déu.
Moisès va fer sortir el Poble del país on era esclau; però el Poble portava l’esclavitud encastada al cor.
Jesús busca alliberar el cor. Per això demana conversió.
Jesús no pretén un Èxode físic (sortir d’un país) sinó un Èxode personal: superar les idees i els sentiments que impedeixen tenir el cor obert, els braços oberts, els ulls oberts; abandonar les idees i sentiments que ens impedeixen veure el món i estimar-lo.
… ells -els sacerdots i notables del poble- estan representats pel fill que respon al pare que anirà de seguida a treballar a la vinya; però no hi va.
Amb ell ens podem veure representats nosaltres… Quan, davant la dificultat, fàcilment ens tornem enrere, o ho anem deixant per a més endavant, fins que ens n’oblidem…
I tot per la nostra “mandrosa” passivitat, o per la nostra “satisfeta” mediocritat…
Coneixem persones que, havent portat una mala vida, en un moment donat, s’han convertit i han canviat espectacularment de rumb.
I coneixem molta altra gent del nostre entorn que fins i tot sense ser creients, són fidels, perquè romanen atents i oberts als dictàmens de la seva recta consciència. Ells no en són conscients, però és veritablement és Déu qui els parla a través de la consciència.
Allò que importa no és dir-se cristià, sinó ser-ho. El que compta no són les paraules cristianes, sinó els fets cristians.
Hem de reconèixer que, de vegades, no hi ha massa coincidència entre el que dic i el que faig…
Estimar és creure en l’altre.
Jesús… vol un Èxode personal: superar les idees i els sentiments que impedeixen tenir el cor obert, els braços oberts, els ulls oberts; abandonar les idees i sentiments que ens impedeixen veure el món i estimar-lo.
1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2 —Per què aneu propagant aquesta dita per la terra d’Israel:
“Els pares menjaven raïm verd, i als fills se’ls esmussen les dents”?
3 »Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que a Israel no repetireu més aquesta dita. 4 Totes les
vides humanes són meves, tant la del pare com la del fill. Totes dues són meves. Només el qui pequi morirà.
5 »L’home just viu rectament i obra el bé. 6 No pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de
les muntanyes ni posa la seva confiança en els ídols repugnants del poble d’Israel. No deshonra la dona d’un
altre ni s’acosta a la seva quan té la menstruació. * 7 No oprimeix ningú, restitueix les penyores als deutors i
no roba mai res. Comparteix amb el famolenc els seus aliments i dóna vestits al qui no en té. * 8 Presta
sense usura i sense cobrar interessos, * defuig de fer-se còmplice de la injustícia i dóna sentències justes en
els plets, 9 segueix els meus preceptes, observa els meus decrets i els posa realment en pràctica. Aquest
home just certament viurà. Ho dic jo, el Senyor Déu.
10 »Però si aquest home té un fill violent i sanguinari que comet alguna de les coses prohibides, * 11 que
no es comporta com ell, sinó que pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes,
deshonra la dona d’un altre, * 12 oprimeix els pobres i els indigents, roba, no restitueix les penyores als
deutors, posa la confiança en els ídols repugnants, cosa abominable, 13 presta a usura i cobra interessos,
aquest fill no viurà pas: certament morirà, perquè ha comès totes aquestes abominacions i ell mateix serà
responsable de la seva mort.
14 »Ara bé, si aquest fill violent té, ell mateix, un fill que veu tots els pecats comesos pel seu pare, però
no segueix el seu exemple, 15 no pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, ni
posa la seva confiança en els ídols repugnants del poble d’Israel, no deshonra la dona d’un altre, 16 no
oprimeix ningú, no reté les penyores als deutors ni roba mai res, comparteix amb el famolenc els seus
aliments i dóna vestits al qui no en té, 17 defuig de perjudicar l’indigent i no cobra interessos d’usurer,
compleix els meus decrets i segueix els meus preceptes, aleshores aquell fill no morirà per les culpes del seu
pare, sinó que viurà. 18 Però el seu pare, que oprimia, robava al seu germà * i feia el que no és bo enmig
del poble, morirà per la seva pròpia culpa.
19 »I si vosaltres pregunteu per què el fill no es carrega la culpa del seu pare, jo responc: Perquè el fill
viu rectament i obra el bé, observa tots els meus preceptes i els posa en pràctica; per això ell viurà. 20
Només el qui pequi morirà. El fill no es carregarà les culpes del pare, ni el pare les del fill. * L’home just
collirà els fruits de la seva bondat, i l’injust els de la seva maldat.
21 »Però si el malvat s’aparta de tots els pecats que cometia, si observa tots els meus preceptes, viu
rectament i obra el bé, no morirà pas, sinó que viurà. 22 No li tindré en compte cap de les infidelitats que
havia comès, sinó el bé que ha fet, i viurà. 23 ¿Us penseu que desitjo la mort del malvat? De cap manera.
Jo, el Senyor Déu, us ho asseguro: el que jo vull és que abandoni els mals camins i que visqui. *
24 »En canvi, si el just deixava d’obrar el bé i cometia les culpes i les accions abominables que comet el
malvat, ¿us penseu que viurà? No li tindré en compte el bé que havia fet: morirà per la seva infidelitat i pels
pecats que haurà comès. *
25 »Vosaltres dieu: “La manera d’obrar del Senyor no va ben encaminada.” Escolta’m bé, poble d’Israel:
Quina manera d’obrar va desencaminada, la meva o la vostra? 26 Si el just deixa de fer el bé, comet el mal i
mor, mor per culpa del mal que ha comès. 27 Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra
el bé, salvarà la vida. 28 Si reconeix les seves infidelitats i se’n converteix, no morirà pas, sinó que viurà. 29
I el poble d’Israel encara dirà que la manera d’obrar del Senyor és desencaminada! ¿Que no és encertada la
meva manera d’obrar, poble d’Israel? El que no és encertat és com obreu vosaltres! *
30 »Per tant, poble d’Israel, jo jutjaré a cada un segons la seva conducta. * Us ho dic jo, el Senyor Déu.
Convertiu-vos i aparteu-vos de totes les infidelitats, si no voleu que les vostres culpes us facin caure de nou.
31 Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. Poble d’Israel, per
què hauríeu de morir? 32 Jo no desitjo la mort de ningú. Convertiu-vos i viviu! Us ho dic jo, el Senyor Déu.
A tu, Senyor, elevo la meva ànima *
1 Del recull de David.
Àlef
A tu, Senyor, elevo la meva ànima. *
Bet
2 Déu meu, en tu confio: que no en tingui un
desengany, que els enemics no triomfin sobre mi.
Guímel
3 Els qui esperen en tu no s’enduran un
desengany,
se l’enduran els qui t’abandonen per no res.
Dàlet
4 Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya’m els teus camins. *
He
5 Encamina’m amb la teva veritat, * instrueixme,
perquè tu ets el Déu que em salves.
Espero en tu a cada moment.
Zain
6 Recorda’t, Senyor, de la teva tendresa
i de l’amor que has guardat des de sempre.
Het
7 No et recordis de les meves faltes
ni dels pecats que he comès de jove; *
recorda’t de mi pel teu amor,
per la teva bondat, Senyor. *
Tet
8 El Senyor, bondadós i recte,
mostra el bon camí als pecadors.
Iod
9 Encamina els humils amb la seva justícia,
els ensenya el seu camí.
Caf
10 El camí del Senyor * és tot ell amor fidel
per als qui guarden el seu pacte d’aliança.
Làmed
11 Senyor, per amor del teu nom, *
perdona la meva culpa, que és molt gran.
Mem
12 Qui és l’home que venera el Senyor?
Ell li mostrarà el camí que ha de seguir.
Nun
13 Cada nit reposarà feliç,
els seus descendents posseiran la terra. *
Sàmec
14 El Senyor es revela als qui el veneren,
els fa conèixer la seva aliança.
Ain
15 Sempre tinc els ulls posats en el Senyor, *
que allibera els meus peus del parany. *
Pe
16 Gira’t, apiada’t de mi, *
que em trobo sol i desvalgut.
Sade
17 Eixampla el meu cor oprimit, *
treu-me de la meva aflicció.
18 Mira que en sóc, d’infeliç i dissortat; *
lleva’m tots els meus pecats. *
Reix
19 Mira si en tinc, d’enemics,
i com en són, de violents, els seus odis.
Xin
20 Guarda la meva vida * i allibera’m;
espero en tu, que no m’endugui un desengany.
Tau
21 La rectitud i l’honradesa em salvaguarden,
perquè en tu tinc posada l’esperança. *
22 Déu meu, redimeix Israel *
de tots els mals que l’afligeixen.
1 Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit,
* d’afecte entranyable i compassiu, * 2 us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos
sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor. * 3 No feu res per rivalitat ni per
arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. * 4 Que no miri cadascú
per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. *
5 Tingueu els mateixos sentiments que tingué
Jesucrist: *
6 Ell, que era de condició divina, *
no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu, *
7 sinó que es va fer no res: *
prengué la condició de servent *
i es féu semblant als homes. *
Essent humà el seu aspecte,
8 s’abaixà
i es féu obedient fins a la mort, *
i una mort de creu.
9 Per això Déu l’ha exaltat *
i li ha concedit aquell nom *
que està per damunt de tot altre nom,
10 perquè en el nom de Jesús
tothom s’agenolli *
al cel, a la terra i sota la terra, *
11 i tots els llavis reconeguin
que Jesucrist és Senyor, *
a glòria de Déu Pare.
12 Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó
molt més ara que sóc lluny. Treballeu amb temor i reverència per obtenir la vostra salvació: 13 és Déu qui,
per la seva benvolença, actua en vosaltres impulsant la vostra voluntat i les vostres accions. * 14 Feu-ho tot
sense murmuracions ni disputes, * 15 i sereu irreprensibles i irreprotxables, fills de Déu sense cap defecte *
enmig d’una gent esgarriada i rebel, * entre els quals resplendiu com estrelles en el món, * 16 perquè
manteniu amb fermesa la paraula de la vida. Així, el dia que vindrà el Crist * podré gloriar-me de no haver
corregut o treballat en va. * 17 I si la meva sang ha de ser vessada com a libació * en el sacrifici que ofereix
la vostra fe, * me n’alegro i me’n felicito amb tots vosaltres. 18 Alegreu-vos-en també vosaltres i feliciteuvos-en amb mi! *
19 Espero que, gràcies a Jesús, el Senyor, aviat podré enviar-vos Timoteu. * També jo quedaré més
reconfortat quan ell em porti notícies vostres. 20 No tinc ningú més tan compenetrat amb mi i que es
preocupi tan sincerament de les vostres coses: 21 els altres busquen els seus propis interessos i no els de
Jesucrist. * 22 De Timoteu, en canvi, coneixeu les proves que ha passat: com un fill prop del seu pare, es va
posar al meu costat al servei de l’evangeli. * 23 Confio, doncs, que us el podré enviar tan bon punt vegi
clara la meva situació. 24 Fins i tot estic convençut que, gràcies al Senyor, jo mateix us vindré a veure aviat.
25 Amb tot, m’ha semblat que havia d’enviar-vos Epafrodit, germà, col·laborador i company meu en el
combat, i també enviat vostre i servidor meu en allò que necessito. * 26 Epafrodit tenia moltes ganes de
veure-us a tots i passava ànsia, perquè vosaltres estàveu assabentats que havia caigut malalt. 27 És cert
que la malaltia el va dur a les portes de la mort, però Déu es compadí d’ell, i no solament d’ell, sinó també
de mi, que hauria tingut pena sobre pena. 28 M’he afanyat, doncs, a enviar-vos-el, perquè vosaltres tingueu
l’alegria de tornar-lo a veure i la meva tristesa disminueixi. 29 Acolliu-lo, doncs, en el Senyor amb gran
alegria i tingueu en gran consideració persones com ell. * 30 Per la causa de Crist ha estat en perill de mort,
exposant la vida per suplir-vos a vosaltres en el servei que us havíeu compromès a prestar-me.
1 Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, * Jesús va enviar
dos deixebles 2 amb aquest encàrrec:
—Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat.
Deslligueu-la i porteu-me’ls. 3 I si algú us preguntava res, responeu-li: “El Senyor * els ha de menester, però
de seguida els tornarà.”
4 Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta: *
5 Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí, fill d’un animal de càrrega. *
6 Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: * 7 portaren la somera i el pollí, van posar
els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. * 8 Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel
camí; * d’altres tallaven branques dels arbres i les escampaven per terra. 9 La gent que anava davant d’ell i
els qui seguien darrere cridaven:
— Hosanna * al Fill de David! * Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel! *
10 Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va contorbar, * i preguntaven:
—Qui és aquest?
11 La multitud responia:
—Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea. *
12 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar
les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, * 13 i els deia:
—Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració”, * però vosaltres en feu una cova de
lladres. *
14 Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar. * 15
Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els infants que cridaven en el
temple: «Hosanna al Fill de David», * es van indignar 16 i li digueren:
—¿No sents què diuen, aquests?
Jesús els contestà:
—Sí. I vosaltres, ¿no heu llegit mai en l’Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nadons t’has fet
cantar una lloança? *
17 Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, * on va passar la nit.
18 De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana. 19 Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar,
però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:
—Que mai més no surti fruit de tu! I a l’instant la figuera es va assecar. *
20 En veure-ho, els deixebles, estupefactes, li preguntaren: —Com és que la figuera s’ha assecat en un
instant?
21 Jesús els respongué: —En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he
fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà. * 22 Tot allò
que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu. *
23 Un cop hagué entrat al recinte del temple, * mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i
els notables del poble * i li preguntaren:
—Amb quina autoritat fas tot això? * Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?
24 Jesús els replicà:
—Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això.
25 El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu * o dels homes?
Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” *
26 Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que
Joan era un profeta.» *
27 Per això respongueren a Jesús: —No ho sabem. Llavors els digué:
—Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això. *
28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
»—Fill, vés avui a treballar a la vinya.
29 »Ell li va respondre:
»—No hi vull anar.
»Però després se’n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va
respondre:
—De seguida, senyor. Però no hi va anar.
31 »Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen: —El primer. Jesús els diu:
—En veritat us dic que els publicans * i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de
Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, * i no el vau creure; en canvi, els
publicans * i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit
ni l’heu cregut. *
33 »Escolteu una altra paràbola: * Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una
tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. * Després la va arrendar a uns vinyaters i
se’n va anar lluny. 34 Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per
rebre’n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar,
a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos
que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el
respectaran.” 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matemlo i quedem-nos la seva heretat.” * 39 L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. *
40 »Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
41 Li responen:
—Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin
els fruits al seu temps. *
42 Jesús els diu:
—¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra
principal. * És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen? *
43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. * 44
Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet
miques. *
45 En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells,
46 i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, * que el considerava un profeta. *
