Menu
Lectura de la profecia d’Amós
Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria! S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats a les estables, improvisen al so de l’arpa, creen com David les seves melodies, beuen el vi en grans copes, i s’ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep. Per això ara seran els primers en les files dels deportats; així s’acabarà l’orgia dels vividors».
Amós parla d’un Déu que no és indiferent a la història dels homes i que no suporta de veure la injustícia institucionalitzada i, encara menys, emparada en un culte fastuós, sense cap lligam amb la pràctica de la justícia.
L’amor de Déu ha estat ferit profundament per aquells qui es tenen per honrats i fidels, però que, de fet, són pitjors que els pobles pagans, que no coneixen Déu.
En resum, Amós parla d’un Déu que s’interessa pels homes, i d’una fe i una expressió d’aquesta fe que només tenen sentit si van acompanyades de la justícia i la solidaritat. El llibre és una invitació permanent a no deixar passar per alt cap injustícia, a denunciar tot allò que, amb l’excusa de la pàtria o de Déu, només serveix per a esclafar i oprimir. El llibre d’Amós és un crit esperançat envers Déu, l’únic que pot salvar.
El profeta Amós denuncia una situació que els portarà a la perdició: tanmateix els governants no saben o no volen saber de l’amenaça que pesa damunt d’Israel.
Els fets demostraran que Amós tenia raó: al cap d’uns anys, els assiris els van envair, en van morir molts i d’altres van ser deportats…
“Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria!”
Què fan malament? On és el mal? Doncs que ells pensen que el mèrit d’unes victòries a la guerra,
d’una prosperitat econòmica, d’una aparent actitud pietosa, etc, és seu.
I no és cert: el mèrit ve de Déu.
A més, són hipòcrites: els àpats opulents que Amós descriu deuen ser àpats sagrats, provinents de certs sacrificis.
I és que la lògica d’Amós, i la dels demés profetes, és que la felicitat dels homes i dels pobles passa inevitablement per la fidelitat a l’Aliança amb Déu.
I aquesta fidelitat implica justícia social i confiança en Déu.
Si volem ser avui fidels al que representava pels homes de la Bíblia l’ideal de la terra santa, ens anirà molt bé llegir el llibre del profeta Amós…
…Amós parla d’un Déu que s’interessa pels homes, i d’una fe i una expressió d’aquesta fe que només tenen sentit si van acompanyades de la justícia i la solidaritat.
El llibre d’Amós és un crit esperançat envers Déu, l’únic que pot salvar.
…ells pensen que el mèrit… és seu. I no és cert: el mèrit ve de Déu.
I és que la lògica d’Amós, i la dels demés profetes, és que la felicitat dels homes i dels pobles passa inevitablement per la fidelitat a l’Aliança amb Déu.
I aquesta fidelitat implica justícia social i confiança en Déu.
El Senyor fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
El Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos. R.
El Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
R. Lloa el Senyor, ànima meva. O bé: Al·leluia.
Tot aquest salm és un cant de lloança i reconeixement. Està impregnat de l’alegria del retorn al seu país després de l’exili a Babilònia (recordem: 587 aC, el Temple va ser destruït pels babilonis i els jueus deportats com esclaus a Babilònia; cinquanta anys més tard, 538 aC, el rei persa Cir, els permet de tornar a Jerusalem i reconstruir el Temple).
Un cop més, Déu ha provat la seva fidelitat a la seva Aliança. Recordem la sortida d’Egipte, l’Èxode, quaranta anys de travessa del desert… Déu els dóna el mannà i les guatlles per menjar.
I és així com a poc a poc, hom descobreix aquest Déu que sistemàticament pren partit pels desvalguts de tota mena:
“El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos”.
La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor:
“que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi mou”.
i en la seva bondat envers els pobres i oprimits:
“fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
És un “himne” del regne de Déu. A partir del salm 145, fins a l’últim, el 150, tenim una sèrie que es diu l‘”últim Hal·lel”, perquè cada un d’aquests sis salms comença i acaba amb “Al·leluia”. D’aquesta forma, el salteri acaba en una mena de ramell de lloança. Recordem que la paraula “Al·leluia” significa, en hebreu, “lloeu el Senyor”, “lloeu Déu”.
Igual que el salm, Jesús va pronunciar també “benaurances”: “Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob… Feliç el qui escolta la paraula de Déu…” I a aquestes benaurances correspon una “maledicció” igual que en el salm: “deixa extraviar els malvats”…
“Ai de vosaltres els rics, perquè heu rebut el vostre consol” (Lc 6,24).
Jesús va repetir sovint, amb aquest salm, que la vida materialista condueix al no-res.
Tot aquest salm és un cant de lloança i reconeixement…
…hom descobreix que aquest Déu sistemàticament pren partit pels desvalguts de tota mena.
Jesús va repetir sovint, amb aquest salm, que la vida materialista condueix al no-res.
Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis. Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor. Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l’únic Sobirà, el Reis dels reis i el Senyor dels senyors, l’únic que té com a pròpia la immortalitat i habita en una llum inaccessible: Cap home no l’ha vist mai, ni és capaç de veure’l. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.
Només llegint les primeres frases d’aquest text ja podem entrellucar una síntesi molt completa de la fe i de la vida d’un cristià:
“Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna”…
Podem adonar-nos de les dificultats que hi havia a la comunitat d’Efes, on Timoteu tenia responsabilitats:
“Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna”.
“És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis”.
A l’època de sant Pau, hom batejava davant de tota la comunitat i en el desenvolupament mateix de la cerimònia del Baptisme, l’acte de fe era un moment molt important.
“Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió”: I és d’aquest testimoniatge de Jesús d’on Timoteu va treure la força pel seu testimoni de fe.
Només llegint les primeres frases d’aquest text ja podem entrellucar una síntesi molt completa de la fe i de la vida d’un cristià:
“Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita
en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna”…
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames”. Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre”. El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments”. Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin”. El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran”. Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”».
Del personatge ric en sabem ben poca cosa; tampoc que sigui especialment dolent i fins i tot, al final, pensarà a salvar els seus germans.
Simplement ell viu el seu món, el seu confort, està a la seva “torre de marfil”.
Fixem-nos que aquell home ric no fa cap mal al pobre Llàtzer: senzillament l’ignora.
El pobre té nom: Llàtzer, que vol dir, “Déu ajuda”. I això sol ja és tot un programa: Déu l’ajuda, no perquè sigui virtuós, que no sabem si ho era, sinó simplement perquè és pobre.
En aquella època hom coneixia un conte, d’origen egipci, també amb personatges, rics i pobres: els bons eren recompensats i els dolents, castigats. Tant se val si eren rics o pobres…
Jesús capgira aquesta lògica: no té en compte en cap moment els mèrits i les bones accions (no n’esmenta cap bona de Llàtzer ni dolenta de l’home ric); tan sols constata que el ric viu tota la seva vida de forma opulenta i que Llàtzer viu pobre, al seu portal.
Constata l’abisme d’indiferència que es va crear entre el ric i el pobre, la ceguesa per part de l’home ric; simplement perquè el ric no va obrir mai el portal…
El gran risc de l’acostumament és la indiferència: ja res ens causa astorament, ni ens estremeix, ni ens qüestiona…
“Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”
I quan Lluc escriu el seu evangeli, ell sap molt bé que la Resurrecció del Crist no ha convertit tothom, ni de bon tros!
La pregunta de Jesús és: qui és veritablement fill d’Abraham? I la seva resposta: Si no escolteu la Llei dels Profetes, si sou indiferents al sofriment dels vostres germans, vosaltres no sou pas fills d’Abraham…
No tenim pas necessitat de signes extraordinaris per convertir-nos: tenim la Llei, els Profetes, els Evangelis: escoltar-los i viure’ls, és suficient!
Per exemple, a Isaïes 58, 7-8), trobem:
Comparteix el teu pa
amb els qui passen fam,
acull a casa teva
els pobres vagabunds,
vesteix el qui va despullat.
No els defugis, que són germans teus.
Llavors brillarà com l’alba
la teva llum,
i les teves ferides
es clouran en un moment.
Tindràs per avantguarda
la teva bondat,
i per rereguarda
la glòria del Senyor.
Necessitem silenci interior per copsar la Paraula de Déu. Sense aquest silenci interior, difícilment podrà entrar dins nostre la seva força renovadora. I si no entra aquesta Paraula, no hi haurà res que em pugui fer canviar.
Fixem-nos que aquell home ric no fa cap mal al pobre Llàtzer: senzillament l’ignora.
Jesús…no té en compte en cap moment els mèrits i les bones accions (no n’esmenta cap bona de Llàtzer ni dolenta de l’home ric); tan sols constata que el ric viu tota la seva vida de forma opulenta i que Llàtzer viu pobre, al seu portal.
Constata l’abisme d’indiferència que es va crear entre el ric i el pobre, la ceguesa per part de l’home ric; simplement perquè el ric no va obrir mai el portal…
El gran risc de l’acostumament és la indiferència.
La pregunta de Jesús és: qui és veritablement fill d’Abraham? I la seva resposta: Si no escolteu la Llei dels
Profetes, si sou indiferents al sofriment dels vostres germans, vosaltres no sou pas fills d’Abraham…
Necessitem silenci interior per copsar la Paraula de Déu. Sense aquest silenci interior, difícilment podrà entrar dins nostre la seva força renovadora. I si no entra dins meu aquesta Paraula, no hi haurà res que em pugui fer canviar.
1 Ai dels qui viviu tranquils a Sió
i us creieu segurs al turó de Samaria! *
Sou la gent important
de la primera de les nacions.
Els israelites acuden a vosaltres,
2 i vosaltres responeu: «Aneu a veure la ciutat de
Calné, d’allà passeu per la gran ciutat d’Hamat
i baixeu fins a Gat, a Filistea.
Per ventura aquests regnes són millors que
vosaltres?
¿És que el seu territori és més gran que el vostre?»
3 Així tanqueu els ulls davant el dia del desastre
i us acosteu al soli de la violència.
4 Us ajaieu en llits de marfil,
us estireu en els vostres divans,
mengeu els anyells més tendres
i els vedells engreixats en estables. *
5 Improviseu cants al so de l’arpa
i, com David, inventeu instruments nous. *
6 Beveu el vi en grans copes
i us perfumeu amb les essències més fines,
però no us fa pena el desastre que amenaça les
tribus de Josep. *
7 Per això vosaltres sereu els primers en les files
dels deportats:
així s’haurà acabat l’orgia dels vividors!
8 El Senyor Déu ha fet aquest jurament:
«Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers:
detesto l’orgull del regne d’Israel,
odio els seus palaus,
i posaré en mans dels seus enemics
la capital amb tot el que hi ha dins.» *
9 I si quedaven deu homes en una casa, també
moriran.
10 I quan un parent dels morts vindrà amb el
qui crema cadàvers per treure els morts de casa,
demanarà a qui sigui encara a dintre: «Hi ha algú
amb tu?» Aquell respondrà: «No hi ha ningú.»
Després afegirà: «Calla! No has de pronunciar el
nom del Senyor!» *
11 Quan el Senyor donarà l’ordre de destruir,
les cases grans quedaran esmicolades
i s’esquerdaran les petites. *
12 «¿Poden galopar els cavalls sobre la roca?
I els bous, la poden llaurar? *
Què en traieu de convertir el dret en metzina
i la justícia en absenta? *
13 »Vosaltres us vanteu perquè heu conquerit la ciutat de Lodebar i dieu encara: “Amb la nostra pròpia
força hem conquerit la ciutat de Carnaim.” * 14 Doncs bé, jo enviaré contra vosaltres, gent d’Israel, una
nació que us oprimirà des de Lebó-Hamat fins al torrent de l’Arabà. * Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers.»
Lloa el Senyor, ànima meva *
1 Al·leluia!
Lloa el Senyor, ànima meva.
2 Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.
3 No us fieu dels poderosos,
homes mortals, incapaços de salvar. *
4 Exhalen l’esperit i tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans. *
5 Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob,
el qui espera en el Senyor, el seu Déu,
6 que ha fet el cel i la terra,
el mar i tot el que s’hi mou. *
Ell es manté fidel per sempre,
7 fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
8 el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui han ensopegat,
el Senyor estima els justos;
9 el Senyor guarda els forasters,
sosté les viudes i els orfes, *
però capgira els camins dels injustos. *
10 El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
Al·leluia!
1 Els qui estan sotmesos al jou de l’esclavitud, han de considerar que els seus amos es mereixen tot el respecte, * per tal que el nom de Déu i la doctrina * no rebin cap injúria. * 2 Els qui tenen amos creients, que no els faltin al respecte, amb el pretext que són germans; ben al contrari, que els serveixin encara millor, ja que els qui reben els seus bons serveis són germans fidels i estimats. * Això és el que has d’ensenyar i recomanar.
3 Els qui ensenyen doctrines incorrectes * en comptes d’adherir-se a les sanes paraules de nostre Senyor Jesucrist i a la doctrina manifestada en la pietat, * 4 estan encegats per l’orgull i no entenen res. Aquests pateixen del mal de les discussions i les disputes. D’aquí neixen enveges, discòrdies, injúries, sospites malignes, 5 altercats de gent que té l’enteniment corromput, allunyada de la veritat i que es mira la pietat com un negoci.
6 I és cert que la pietat és un gran negoci, * si un s’acontenta amb el que té! * 7 Perquè no dúiem res quan vam arribar al món, i no ens en podrem endur res. * 8 Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donemnos per atisfets. * 9 Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en moltes passions insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. * 10 Perquè l’amor al diner és l’arrel de tots els mals. * Per haver-s’hi agafat, alguns s’han desviat de la fe i s’han clavat al cor molts sofriments.
11 Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la dolcesa. *
12 Lliura el noble combat de la fe * i assoleix la vida eterna a què has estat cridat, tal com vas reconèixer en la noble professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis. * 13 Davant de Déu, que dóna vida a tota cosa, i davant de Jesucrist, que en presència de Ponç Pilat va fer la seva noble confessió, * et recomano 14 que guardis irreprensible i sense taca el manament rebut, * fins a la manifestació de nostre Senyor Jesucrist. 15 Aquesta manifestació serà revelada en els temps fixats * pel qui és el benaurat i l’únic sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, * 16 l’únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, * aquell que cap home no ha vist mai ni és capaç de veure. * A ell l’honor i el poder per sempre. Amén. *
17 Recomana als rics d’aquest món que no siguin altius i que no confiïn en riqueses fugisseres, * sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm. 18 Digues-los que facin el bé, que s’enriqueixin de bones obres, que donin generosament, que sàpiguen compartir. * 19 Així aniran acumulant un tresor per al futur, un fonament magnífic i segur, * i podran assolir la vida veritable. *
20 Timoteu, guarda el dipòsit de la fe, * defuig les xerrameques impies * i les contradiccions d’allò que, falsament, porta el nom de «coneixement». 21 Alguns que el professaven han acabat perdent el sentit de la fe. Que la gràcia sigui amb vosaltres. *
1 Jesús deia també als seus deixebles: *
—Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2 Ell el cridà i li digué:
»—Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
3 »L’administrador va pensar: “Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4 Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.”
5 »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»—Quant deus al meu amo?
6 »Li respongué:
»—Cent gerres * d’oli.
»Ell li digué:
»—Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
7 »A un altre li digué:
»—I tu, quant deus?
»Li respongué:
»—Cent sacs * de blat.
»Ell li diu:
»—Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
8 I el Senyor * va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, * perquè havia actuat amb astúcia: *
—Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. 9 I jo us dic:
Guanyeu-vos amics a costa del diner, * que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. * 10 Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. * 11 Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? 12 I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? * 13 Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. *
14 Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això * i es reien de Jesús. 15 Ell els digué:
—Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, * però Déu coneix els vostres cors: * allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu. *
16 »La Llei i els Profetes arriben fins a Joan; * des d’aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s’esforça per entrar-hi. * 17 Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma * de la Llei.
18 »Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada * comet adulteri. *
19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20
Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21 desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. * El ric també morí i el van sepultar.
23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:
»—Abraham, pare meu, * tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.
25 »Abraham li respongué:
»—Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.
27 »El ric va insistir:
»—Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, 28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
29 »Abraham li respongué:
»—Ja tenen Moisès i els Profetes: * que els escoltin.
30 »El ric insistí encara:
»—No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran. *
31 »Abraham li digué:
»—Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti. *
