Menu
Lectura del llibre d’Isaïes
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo, ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.
“Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo, ara que és a prop”.
Som nosaltres els que ens allunyem de Déu; en la nostra llibertat, de vegades ens allunyem tant que perdem fins i tot el gust de cercar-lo…
Cal notar que Isaïes s’adreçava a persones molt desanimades: durant l’exili a Babilònia, el poble d’Israel tenia la temptació de creure que Déu l’havia abandonat. Aquest dubte, aquesta sospita provoca aquest allunyament de Déu: aquests són els pensaments malèfics als quals es refereix el profeta.
“…que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar”.
Aquesta descoberta del Déu de tendresa i de perdó és molt present en l’Antic Testament, molt abans de la vinguda de Jesús a la terra.
Isaïes recull aquesta descoberta de forma magistral en aquesta frase:
“Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra”.
Cal anar més lluny: és precisament aquesta riquesa en el perdó la que constitueix la distància infinita de la qual parla Isaïes…
“Perquè els meus pensaments no són els vostres,…”
El que ens diu Isaïes és que nosaltres no tenim el mateix registre que Déu: Ell que és l’amor està en el registre de la gratuïtat, que en diem de “la gràcia”, i també en el registre del perdó sense condicions. Nosaltres en canvi estem en el registre del càlcul.
“…que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar”.
Aquesta descoberta del Déu de tendresa i de perdó és molt present en l’Antic Testament, molt abans de la vinguda de Jesús a la terra.
… el registre de Déu: Ell que és l’amor està en el registre de la gratuïtat, que en diem de “la gràcia”, i també en el registre del perdó sense condicions. Nosaltres en canvi estem en el registre del càlcul.
Us beneiré, Déu meu, dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.
Són camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat. R.
R. El Senyor és a prop dels qui l’invoquen.
Aquest salm és la resposta del poble que retorna al seu Déu:
“Us beneiré, Déu meu, dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom”.
És veritablement el càntic de la fe retrobada…
Els sis versets que en llegim avui són una presentació de la Revelació de forma condensada i concisa, i a més, estan en consonància amb les altres lectures d’aquest diumenge. La grandesa de l’amor…
L’única i veritable grandesa de l’ésser humà és la seva capacitat d’estimar. De fet, això no ens hauria d’estranyar car nosaltres estem fets a la imatge de Déu!
I és que Isaïes ja havia previst la nostra dificultat per comprendre aquest tipus de veritat i ja va prendre una precaució: la de precisar que el que ell anunciava no representava el seu pensament sinó que era paraula de Déu…
Per tal de cantar les perfeccions de Jahvè, que assenyalen les seves intervencions en la història, aquest himne copia i reprodueix un cert nombre de sentències molt repetides, que organitza en un poema alfabètic.
La composició d’aquest salm és molt acurada: veureu que conté vint-i-dos versets, cadascun d’ells comença per una lletra de l’alfabet hebreu; és el que s’anomena en literatura un “acròstic”. A més, noteu que hi ha un marcat paral·lelisme entre les dues línies de cada verset; això quedaria palès si ho llegíssim a dues veus o cantéssim dos cors alternats.
Lloa i exalta la grandesa i el poder de Jahvè, la seva bondat i el seu amor, la glòria i el poder del seu regne, la seva justícia i veritat.
Que tothom beneeixi el seu nom per sempre més.
Aquest salm forma part de la pregària jueva de cada matí.
El salmista no pot contenir-se de “donar glòria” al seu rei que és Déu. Lloa la seva “glòria”, la seva “magnificència”, la seva “grandesa”, el seu “poder”, la seva “esplendor”… Qualitats eminentment reials!
Però canta també la seva “bondat”, la seva “justícia”, la seva “tendresa”, la seva “pietat”, el seu “amor”, la seva “fidelitat”, la seva “proximitat”… Qualitats més que tot paternals. Déu és rei!
Però un rei que posa tot el seu poder al servei del seu amor i vessa les seves benediccions sobre la humanitat.
Jesús és l’expressió vivent i l’encarnació d’aquesta tendresa de Déu de què parla el salm 144. Ell és aquell “que sosté els qui cauen i aixeca els afeixugats”.
L’evangeli que llegim avui, també ens esperona a canviar de lògica…
Digues-me com és la teva oració, i et diré qui ets. Hi ha persones que diuen “estimar” una altra persona, i de fet només s’estimen a si mateixes.
Sovint amb Déu també som uns interessats egoistes. Encara que diem a Déu “faci’s la vostra voluntat”, de fet estem dient “que es faci la meva voluntat”.
… a les lectures d’aquest diumenge hi trobem la grandesa de l’amor…
L’única i veritable grandesa de l’ésser humà és la seva capacitat d’estimar…
El salmista canta també de Déu la seva “bondat”, la seva “justícia”, la seva “tendresa”, la seva “pietat”, el seu “amor”, la seva “fidelitat”, la seva “proximitat”… Qualitats més que tot paternals. Déu és rei!
Digues-me com és la teva oració, i et diré qui ets…
Sovint amb Déu també som uns interessats egoistes. Encara que diem a Déu “faci’s la vostra voluntat”, de fet estem dient “que es faci la meva voluntat”.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tant si surto amb vida d’aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan penso que mentre continua la meva vida puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d’una banda, el meu desig és morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
Ara, a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist.
Sempre resulta emocionant llegir la carta de Pau als filipencs: està plena de passió per la seva missió d’apòstol, per la seva passió pel Crist i plena d’afecte fraternal per les persones que ha conegut a Filips…
I això porta a desenvolupaments teològics que podem dir-ne d’alta volada i a confidències humanes d’un home vers els seus amics.
“Germans, tant si surto amb vida d’aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos”.
Pau està empresonat com tantes altres vegades ho ha estat; però no sabem on està quan escriu aquesta carta.
Quan Pau escriu “cos” es refereix a tota la seva persona.
Si condemnen a Pau a mort, el seu martiri, acceptat amb joia, serà un testimoniatge suprem de la fe dels cristians en la Resurrecció: És realment sorprenent la seguretat amb la qual afrontaven el martiri els primers cristians.
Les persecucions volien asfixiar la naixent religió cristiana, però aquesta seguretat va provocar moltes conversions…
“Ara, a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist”.
Això és tot un programa!
Per a ell, tenir un comportament digne de l’evangeli, vol dir simplement consagrar tota la nostra vida a l’evangelització… I això ens qüestiona moltes de les nostres preocupacions…
És realment sorprenent la seguretat amb la qual afrontaven el martiri els primers cristians.
Les persecucions volien asfixiar la naixent religió cristiana, però aquesta seguretat va provocar moltes conversions…
Per a Pau, tenir un comportament digne de l’evangeli, vol dir simplement consagrar tota la nostra vida a l’evangelització… I això ens qüestiona moltes de les nostres preocupacions…
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal d’un denari, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya, us pagaré el que sigui just”. I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: “Què feu aquí tot el dia desvagats?” Ells li contesten: “És que ningú no ens ha llogat!” Els diu: “Aneu també vosaltres a la meva vinya!” Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers”. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren un denari cada un. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però també van cobrar un denari. En veure això, rondinaven i deien al propietari: “Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor”. Ell va respondre a un d’aquests: “Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un denari? Doncs, pren el que et toca i ves-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo soc generós?” Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».
La paràbola(1) és un gènere literari que hem de saber interpretar. Busca transmetre un ensenyament central, que és l’únic que cal retenir. Jesús, aquí, ens parla de la salvació.
Vol que entenguem una cosa fonamenta que sovint oblidem: que Déu ens salva no pas perquè ens ho mereixem, sinó perquè ell és bo i generós.
D’entrada ja sabem que es tracta del Regne del cel… i Isaïes, a la primera lectura, ja ens ha recordat:
“Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor”.
Déu és bo i la seva bondat no fa “números”; això vol dir que aquesta bondat ho depassa tot fins al fet que nosaltres no la mereixem: hem d’abandonar la nostra lògica comptable; en el Regne del cel no hi ha màquina de calcular els mèrits…
En el salm d’avui hem llegit: “El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat”. Estima sense distincions, tothom, infinitament, sense mesura…
Tot continuant en l’Antic Testament, Jonàs trobava escandalós que Déu perdonés tan fàcilment els descreguts ninivites. Així doncs, ja en l’Antic Testament hom sabia que hi havia “darrers que esdevindrien primers”.
Jesús mateix va trobar hostilitat amb els creients (de sempre, jueus) perquè freqüentava els publicans i altres pecadors. I quan penjat a la creu va fer “primer” un que era el “darrer”: el bon lladre…
Avui veiem com els treballadors que han treballat des de primera hora recriminen al propietari la seva lògica: igual com va fer Jonàs, com feien els fariseus amb Jesús, com va fer el fill quan el seu pare va acollir a casa el fill petit descarrilat… Quan la lògica de Déu és massa diferent de la nostra, la temptació és de contestar…
I aquí ve a tomb la frase d’Isaïes que hem llegit a la primera lectura:
“Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra”.
Pere (que personifica aquells deixebles que encara no han assumit el missatge de Jesús) havia dit a Jesús: “Mira: nosaltres ho hem deixat tot per venir amb tu. Què ens tocarà?”(Mateu 19:27).
Jesús, després de contestar-li que la paga serà generosa, afegeix unes paraules misterioses, que es repeteixen també al final de la lectura d’avui: “Els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers”.
La vinya no era un camp qualsevol. Era el tros de terra preferit; el més cuidat i amanyagat. “Anar a treballar a la vinya d’algú” era com participar de la seva vida familiar.
Per això els profetes a vegades es refereixen al poble elegit com a la Vinya del Senyor (per exemple Isaïes 5,7)
A la vinya del Senyor tothom és invitat a treballar-hi sense que això generi “drets d’uns sobre dels altres”.
Però fixem-nos que treballar a la vinya del Senyor no és fer qualsevol feina, sinó fer un esforç sincer perquè al nostre entorn les coses vagin millor, més d’acord amb el projecte de Déu, d’un Déu que és Amor.
Treballar en la vinya del Senyor voldrà dir sembrar esperança al nostre entorn.
Quins fruits està donant la meva vida?
Ens diu la paràbola que cinc vegades el propietari ha anat a cercar treballadors. Déu crida constantment els homes i dones a col·laborar amb ell…
Uns se senten cridats a fer-ho des de petits, perquè els pares són creients i a través d’ells senten la crida de Déu molt aviat. D’altres se senten cridats més endavant, quan són joves: potser pel testimoni d’un educador o d’un company que els ha fet impacte.
El perquè crida uns a la primera hora, des de petits, i altres quan ja són persones fetes, no el sabem: és un misteri que a nosaltres se’ns escapa.
És allò que ens ha dit la primera lectura: “Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres, tant com la distància del cel a la terra”. Són incomprensibles per a nosaltres.
(1) Paràbola. Designa una forma literària consistent en un relat figurat, del qual, per analogia o semblança, es deriva un ensenyament relatiu a un tema que no és l’explícit. La paràbola té una finalitat didàctica i en podem trobar un exemple en els evangelis cristians, on Jesús utilitza diverses paràboles per ensenyar al poble.
La paràbola sol narrar una acció simple, singular i consistent, sense detalls estranys ni circumstàncies que comportin distracció. Lluny de proveir una guia i donar suggeriments de l’acció correcta en la vida, les paràboles ofereixen un llenguatge metafòric que permet a la gent discutir més fàcilment idees difícils o complexes.
La paràbola no és una al·legoria: cada detall del conte no pretén tenir un significat precís i és del conjunt de la comparació que el lector (o auditor) n’ha de deduir una lliçó concreta.
Déu és bo i la seva bondat no fa “números”; això vol dir que aquesta bondat ho depassa tot fins al fet que nosaltres no la mereixem: hem d’abandonar la nostra lògica comptable; en el Regne del cel no hi ha màquina de calcular els mèrits…
Avui veiem com els treballadors… recriminen al propietari la seva lògica: igual com va fer Jonàs, com feien els fariseus amb Jesús, com va fer el fill quan el seu pare va acollir a casa el fill petit descarrilat…
Quan la lògica de Déu és massa diferent de la nostra, la temptació és de contestar…
La vinya no era un camp qualsevol. Era el tros de terra preferit; el més cuidat i amanyagat. “Anar a treballar a la vinya d’algú” era com participar de la seva vida familiar.
Però fixem-nos que treballar a la vinya del Senyor no és fer qualsevol feina, sinó fer un esforç sincer perquè al nostre entorn les coses vagin millor, més d’acord amb el projecte de Déu, d’un Déu que és Amor.
Treballar en la vinya del Senyor voldrà dir sembrar esperança al nostre entorn.
Déu crida constantment els homes i dones a col·laborar amb ell…
Uns se senten cridats a fer-ho des de petits… D’altres se senten cridats més endavant…
El perquè crida uns a la primera hora, des de petits, i altres quan ja són persones fetes, no el sabem: és un misteri que a nosaltres se’ns escapa.
És allò que ens ha dit la primera lectura: “Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres, tant com la distància del cel a la terra”. Són incomprensibles per a nosaltres…
1 «Oh, tots els assedegats, veniu a l’aigua,
veniu els qui no teniu diners! *
Compreu i mengeu,
veniu i compreu llet i vi
sense diners, sense pagar res. *
2 Per què gasteu els diners comprant un pa que
no alimenta i malgasteu el vostre sou en menjars
que no satisfan?
Si m’escolteu, menjareu cosa bona,
tastareu amb gust el bo i millor. *
3 Estigueu atents, veniu a mi.
Escolteu-me i viureu! *
Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,
els favors irrevocables promesos a David. *
4 El vaig fer testimoni davant els pobles,
sobirà i preceptor de nacions.
5 També tu, Israel, * cridaràs una nació que no
coneixies,
i ells, que no et coneixien, vindran corrents.
Vindran per mi, el Senyor, el teu Déu,
pel Sant d’Israel que t’ha honorat.»
6 Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,
invoqueu-lo, ara que és a prop. *
7 Que l’injust abandoni el mal camí,
i el malèfic, les seves intencions!
Que tornin al Senyor, que és compassiu,
al nostre Déu, tan generós a perdonar. *
8 «Les meves intencions no són les vostres, *
i els vostres camins no són els meus.
Ho dic jo, el Senyor.
9 Estan tan lluny els meus camins dels vostres,
les vostres intencions de les meves,
com el cel és lluny de la terra. *
10 »Tal com la pluja i la neu
cauen del cel i no hi tornen,
sinó que amaren la terra i la fecunden,
i la fan germinar
fins que dóna llavor als sembradors
i pa per a aliment, *
11 així serà la paraula que surt dels meus llavis:
no tornarà a mi infecunda.
Realitzarà el que jo volia,
complirà la missió que jo li havia confiat.» *
12 Sortireu de Babilònia cridant de goig,
i us conduiran en pau a casa vostra.
En veure-us, les muntanyes i els turons
esclataran en crits d’alegria,
i aplaudiran tots els arbres del bosc. *
13 En lloc d’espines creixerà el xiprer,
en lloc d’ortigues, la murtra. *
L’anomenada del Senyor serà gran,
un senyal perpetu, indestructible. *
1 Lloança. * Del recull de David.
Àlef
T’exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre. *
Bet
2 Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.
Guímel
3 El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.
Dàlet
4 Que a cada generació et lloïn pel que has
fet, que anunciïn les teves proeses.
He
5 Que proclamin l’esplendor gloriosa de la
teva majestat, i jo repassaré els teus prodigis.
Vau
6 Que parlin del teu poder temible,
i jo contaré les teves grandeses.
Zain
7 Que difonguin el record de la teva gran
bondat i aclamin els teus favors. *
Het
8 El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor. *
Tet
9 El Senyor és bo per a tothom, estima
entranyablement totes les seves criatures.
Iod
10 Que t’enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels.
Caf
11 Que proclamin la glòria del teu regne *
i parlin de les teves proeses.
Làmed
12 Que facin conèixer a tothom les teves
gestes, la glòria esplendorosa del teu regne.
Mem
13 El teu regne s’estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.
Nun
Les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor. *
Sàmec
14 El Senyor sosté * els qui estan a punt de
caure; *
als qui han ensopegat, ell els redreça.
Ain
15 Tothom posa els ulls en tu, mirant
esperançat,
i al seu temps els dónes l’aliment.
Pe
16 Tan bon punt obres la mà,
sacies de bon grat tots els vivents. *
Sade
17 Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
Cof
18 El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.
Reix
19 Satisfà el voler dels qui el veneren,
escolta la seva súplica i els salva.
Xin
20 El Senyor guarda els qui l’estimen,
però farà que els injustos es dispersin.
Tau
21 Que els meus llavis lloïn el Senyor, *
que tothom beneeixi * el seu sant nom
per sempre més. *
1 Pau i Timoteu, * servents de Jesucrist, * a tots els membres del poble sant * en Jesucrist que viuen a Filips, i als seus pastors i servidors. * 2 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. *
3 Dono gràcies al meu Déu cada vegada que faig memòria de vosaltres. * 4 Sempre, en totes les meves pregàries, demano ple de goig * per tots vosaltres, 5 ja que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. * 6 Estic segur d’una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme * fins al dia que vingui Jesucrist. * 7 Trobo ben just de tenir aquests sentiments per tots vosaltres, ja que us porto dins el cor. * I vosaltres compartiu amb mi aquesta gràcia de Déu, ara que estic encadenat * i haig de defensar i confirmar l’evangeli davant el tribunal. 8 Déu és testimoni * de com us enyoro a tots, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. 9 I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, * 10 perquè sapigueu discernir allò que més convé. * Així arribareu íntegres i sense ensopecs * al dia que Crist ha de venir, * 11 plens del fruit de justícia * que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu. *
12 Vull que sapigueu, germans, que tot el que passo ha contribuït, més aviat, a difondre l’evangeli: 13 en tot el pretori i pertot arreu és sabut que estic encadenat per causa de Crist, * 14 i la majoria dels germans, esperonats en el Senyor per les meves cadenes, s’atreveixen cada vegada més a proclamar la Paraula sense por.
15 És cert que alguns proclamen el Crist per enveja i per rivalitat, però altres ho fan amb una intenció recta. * 16 Aquests l’anuncien per amor, sabent que em trobo així per a defensar l’evangeli. 17 Els altres, en canvi, anuncien el Crist enduts només per la gelosia, amb segones intencions, i es pensen que així fan més feixugues les meves cadenes. 18 No hi fa res! El cert és que, de la manera que sigui, com a pretext o sincerament, el Crist és anunciat. I d’això, jo me n’alegro!
I encara tindré una alegria més gran, 19 perquè sé que tot això m’ha de conduir a la salvació, * gràcies a les vostres pregàries * i a l’assistència de l’Esperit de Jesucrist. 20 Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir. 21 Perquè per a mi, viure és Crist, * i morir m’és un guany; * 22 però si continuo vivint en el cos, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir. 23 Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor; * 24 però, d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
25 Convençut d’això, sé que em quedaré i que restaré prop de tots vosaltres perquè continueu avançant i la vostra fe hi trobi un motiu de goig. 26 Així, el meu retorn enmig vostre farà que tingueu una nova ocasió * per a gloriar-vos de mi en Jesucrist.
27 Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’evangeli del Crist. * Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, * i que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli, * 28 sense deixar-vos intimidar en res pels adversaris. D’aquesta manera, ells tindran un signe de la seva perdició, i vosaltres, en canvi, el tindreu de la salvació. I això ve de Déu, * 29 perquè ell us ha fet no tan sols la gràcia de creure en Crist, sinó també la de patir per ell. * 30 Per això sosteniu el mateix combat que m’havíeu vist mantenir i que sentiu a dir que encara mantinc. *
1 »Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. * 2 Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, * els envià a la seva propietat. 3 Va tornar a sortir cap a mig matí, * en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina 4 i els digué:
»—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.
5 »Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda * va sortir una altra vegada i va fer el mateix. 6 Encara va sortir cap al final de la tarda, * en va trobar d’altres i els digué:
»—Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
7 »Ells li responen: »—És que ningú no ens ha llogat. »Els diu: »—Aneu també vosaltres a la meva vinya.
8 »Quan va arribar el vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat:
»—Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.
9 »Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda * i van cobrar un denari cada un. 10 Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11 Mentre cobraven, murmuraven contra el propietari 12 i deien:
»—Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
13 »L’amo va respondre a un d’aquests:
»—Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? 14 Doncs pren el que és teu i vés-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. 15 ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós? *
16 »Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers. *
17 Mentre Jesús pujava a Jerusalem va prendre a part els dotze deixebles i pel camí els digué:
18 —Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort 19 i el posaran en mans dels pagans perquè l’escarneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà. *
20 Llavors la mare dels fills de Zebedeu * va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. 21 Jesús li preguntà: —Què vols? Ella li respongué:
—Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.
22 Jesús contestà: —No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure? Ells li responen:
—Sí que podem.
23 Jesús els diu: —Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.
24 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. 25 Jesús els cridà i els digué: —Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 26 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, * 27 i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; * 28 com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom. *
29 Mentre sortien de Jericó, * molta gent seguia Jesús. 30 Dos cecs * que seien a la vora del camí van sentir dir que passava Jesús, i començaren a cridar:
—Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres! *
31 La gent els renyava perquè callessin, però ells cridaven encara més fort:
—Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres!
32 Jesús s’aturà, els cridà i digué: —Què voleu que faci per vosaltres?
33 Ells li responen: —Senyor, que se’ns obrin els ulls.
34 Jesús se’n compadí, els va tocar els ulls, i a l’instant hi veieren * i el van seguir.
