Menu
Lectura del llibre de l’Eclesiastès
Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va.
Després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort.
Perquè, de fet, què en treu l’home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en va.
Encara que aquest llibre, l’Eclesiastés, està classificat a la categoria de “llibres de saviesa”, el seu autor, Cohèlet, no és un filòsof sinó un predicador.
El Portaveu-del-poble ens resulta proper qui sap si precisament per la seva tendència al pessimisme.
“…Vanitat i més vanitat, tot és en va.”
Aquestes són les primeres paraules del nostre text d’avui, les primeres també del llibre de Qohèlet (Eclesiastés) i potser també les que millor el defineixen.
Aquí la paraula vanitat no té una connotació moral: vol expressar quelcom inconsistent, com un baf, que flueix i no podem agafar amb les mans.
Llavors, quina cosa val la pena?, que no sigui en va? L’autor ens ho diu al final del llibre: una de sola, la recerca de Déu!
A través del pessimisme aparent de Qohèlet, apareixen rajos de llum: la fe en Déu hi és present sempre, com a rerefons, l’horitzó no està barrat!
L’únic valor del món, aquell que no decebrà mai, és la fe, la Saviesa, que és abandonament a les mans de Déu:
“Certament, he reflexionat sobre tot això i ho he verificat: els justos i els savis, i tots els seus treballs, són a les mans de Déu. L’home ni tan sols sap si mereixerà amor o bé odi; tots els camins són oberts davant d’ell.” (Qo 9,1)
“Ell dóna saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau” (Qo 2,26)
“A qui observa el que està manat, no li passarà res de dolent. El savi sap discernir com i quan s’ha d’actuar.”(Qo 8,5)
I per acabar, la paraula clau de la saviesa, la veritable, aquella que només Déu pot donar: la humilitat. Viure la nostra vida com un regal de Déu.
“Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.” (Qo 3, 13)
Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d’Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit.
Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se de dia,
són com l’herba que s’espiga:
ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s’asseca. R.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents. R.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l’obra de les nostres mans.
R. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu
estat sempre la nostra muralla. O bé: Al·leluia.
La súplica continguda en aquest salm és motivada per llargs anys de penosos sofriments.
En ella, la comunitat d’Israel prega al Senyor que li concedeixi una alegria comparable a les tribulacions viscudes fins al present.
Són els cinquanta anys d’exili a Babilònia, que el poble jueu ha viscut com un càstig a les seves mancances amb l’aliança amb Déu.
La conclusió del salmista és que la veritable saviesa consisteix a reconèixer la brevetat de la vida.
És un salm de “súplica pels pecats”, oració “col·lectiva”: el salmista diu sempre “nosaltres”… No prega, només ni sobretot, pels seus propis pecats, sinó pels de tot el seu poble. Solidaritat admirable!
És un “eco” de la primera lectura; el salmista ens ve a donar una definició de la saviesa:
senzillament la veritable mesura dels nostres dies… I ens fa meditar l’oposició entre Adam i Salomó; el primer inflat d’orgull, mentre que Salomó no va perdre de vista que era una creatura.
Els creients saben que només Déu coneix el bé i el mal i l’orgull d’Adam en el Jardí del Gènesi el va fer pretendre adquirir per ell mateix aquest coneixement.
Salomó sabia perfectament que la saviesa no és natural a l’home. Al començament del capítol 9 del llibre de la Saviesa, hi ha una preciosa pregària, que està inclosa en el llibre de la Litúrgia de les Hores; encara que la trobareu en el document annex, la transcric a continuació:
“Pregària de Salomó per a obtenir la Saviesa
Déu dels pares i Senyor misericordiós, que has fet l’univers amb la teva paraula. Amb la teva saviesa has format l’home perquè sotmeti les criatures que has portat a l’existència, perquè governi el món amb santedat i justícia i judiqui les causes amb rectitud de cor. Dóna’m la Saviesa que seu amb tu en el teu tron. No em tinguis per indigne de ser comptat entre els teus fills. Perquè jo sóc el teu servent, fill de la teva serventa, home feble i de curta durada, poc intel·ligent per a fer justícia i aplicar les lleis; ja que, per molt madur que sigui un home, si li manca el do de la Saviesa que ve de tu, el tindran per no res.
Amb tu hi ha la Saviesa, que coneix les teves obres i era present quan creaves el món: ella sap què és plaent als teus ulls i què és conforme als teus manaments. Envia-la des de les altures santes del cel, fes-la baixar del teu tron gloriós, perquè treballi amb mi i em faci costat i jo pugui conèixer allò que et plau. Ella, que ho sap tot i ho comprèn tot, em guiarà assenyadament en les meves empreses i em guardarà amb la seva presència gloriosa (Sa 9, 1-6, 9-11)
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria; no us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement.
Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és de tots.
“…cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra…”
Ens vol dir que hi ha dues maneres de viure: els comportaments inspirats en l’Esperit Sant i els que no ho són.
“ Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist”: aquí fa referència al nostre baptisme i en fa un vincle amb la nostra manera de viure.
Ser ressuscitats és haver nascut a una nova manera de viure, una vida segons l’Esperit.
“Cristià”, normalment és algú que ha estat transformat i que viu a la manera de Crist. Sant Pau l’anomena un “home nou”.
No es tracta pas de viure una altra vida diferent de l’ordinària, sinó de viure la vida ordinària d’una altra manera: El baptisme ens fa germans…
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència». Jesús li contestà: «Bon home, qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?». Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida».
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir: ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: “Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te”. Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?” Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu».
Pobre home! Tan ric que es creu i mor la nit següent! El punt és aquest: ell es creu ric però la veritable riquesa no és pas el que ell creu…
Aquest ensenyament de Jesús no és pas nou; a l’Antic Testament ja hi trobem textos que hi fan referència:
El qui estima el diner no en té mai prou, el qui cobeja la riquesa no en treu profit.
Tot això també és en va. Com més béns té algú, més gent se n’aprofita, i l’únic que en treu l’amo és mirar-s’ho. El treballador dorm bé, mengi poc o mengi molt; però el ric, de massa tip, no pot dormir.
He vist sota el sol una gran desgràcia: la de l’home que ha atresorat una fortuna en perjudici propi. Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res.
Va sortir nu de les entranyes de la mare i nu se’n tornarà, tal com va venir.
Del seu treball no n’ha tret res que es pugui emportar. I això és una gran desgràcia: que se n’hagi d’anar tal com havia vingut. Què n’haurà tret de treballar en va? (Qo 5, 9… 15)
I en el llibre de Job hi trobem:
Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra i digué: Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dóna, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom! (Jb 1, 20-21)
En el text d’avui hi llegim:
“Però Déu li digué: Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?
Heus ací com som convidats a la lucidesa. Hi trobem un ensenyament força habitual en Jesús sobre l’únic tresor que nosaltres hem de cercar: el que està en el cel.
I això ens demana dues coses: no oblidar mai que les riqueses vénen d’ell i que sempre i en qualsevol circumstància pertanyen a Déu qui ens confia la seva gestió perquè les fem fructificar per al profit dels seus fills.
La seguretat de la vida no es pot posar en els béns posseïts sinó en els béns compartits; és a dir: la seguretat de la vida està en la comunió, únic camí que ens introdueix en el corrent vital de la Vida mateixa de Déu.
“Vas errat”, li diu Déu al propietari de les collites abundants que construïa grans graners per a guardar-les. Repetim-ho una vegada més: les riqueses no són per guardar sinó per compartir.
La paràbola de l’home que buscava la seguretat a força d’anar ampliant la seva riquesa material és ara tant o més real que la tendència prou generalitzada a desenganyar-se de tot.
La contraposició de l’aplegament de tresors per a un mateix amb el fet de fer-se ric als ulls de Déu resumeix admirablement tota la doctrina de les lectures d’avui.
Els béns materials: hem de saber situar-los al seu lloc. És a dir, que no ens hem de deixar esclavitzar per ells.
Tots busquem ser feliços: és una tendència que Déu ha posat en nosaltres. La felicitat no es troba fora de nosaltres.
La felicitat brolla de dins del cor. És conseqüència de saber descobrir que estem plens per dins, perquè hi portem l’Esperit de Déu, la nostra major riquesa. És prendre consciència que allò que omple i fa feliç és deixar-se guiar per aquest Esperit que ens impulsa a estimar i respectar els altres.
L’home modern té l’errònia convicció de ser l’únic autor de si mateix, de la seva vida i de la societat. És una presumpció fruit del tancament egoista en si mateix, que procedeix del pecat dels orígens.
Creure’s autosuficient ha induït l’home a confondre la felicitat i la salvació amb formes immanents de benestar material i actuació social.
El desenvolupament econòmic, social i polític necessita, si vol ser autènticament humà, donar espai al principi de gratuïtat com a expressió de fraternitat.
L’únic valor del món, aquell que no decebrà mai, és la fe, la Saviesa, que és abandonament a les mans de Déu.
…la paraula clau de la saviesa, la veritable, aquella que només Déu pot donar: la humilitat. Viure la nostra vida com un regal de Déu.
“Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.” (Qo 3, 13)
La conclusió del salmista és que la veritable saviesa consisteix a reconèixer la brevetat de la vida.
…el salmista ens ve a donar una definició de la saviesa: senzillament la veritable mesura dels nostres dies…
Salomó sabia perfectament que la saviesa no és natural a l’home…
Pau ens vol dir que hi ha dues maneres de viure: els comportaments inspirats en l’Esperit Sant i els que no ho són.
Ser ressuscitats és haver nascut a una nova manera de viure, una vida segons l’Esperit.
No es tracta pas de viure una altra vida diferent de l’ordinària, sinó de viure la vida ordinària d’una altra manera
…ell es creu ric però la veritable riquesa no és pas el que ell creu…
Heus ací com som convidats a la lucidesa… l’únic tresor que nosaltres hem de cercar: el que està en el cel.
La seguretat de la vida no es pot posar en els béns posseïts sinó en els béns compartits…
Els béns materials: hem de saber situar-los al seu lloc. És a dir, que no ens hem de deixar esclavitzar per ells.
La felicitat brolla de dins del cor. És conseqüència de saber descobrir que estem plens per dins, perquè hi portem
l’Esperit de Déu. És prendre consciència que allò que omple i fa feliç és deixar-se guiar per aquest Esperit que ens impulsa a estimar i respectar els altres.
L’home modern té l’errònia convicció de ser l’únic autor de si mateix, de la seva vida i de la societat.
El desenvolupament econòmic, social i polític necessita, si vol ser autènticament humà, donar espai al principi de gratuïtat com a expressió de fraternitat.
1 Reflexions de Cohèlet, * fill de David i rei * a
Jerusalem.
2 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va. *
3 Què en treu l’home de tots els treballs
amb què s’afanya sota el sol? *
Pròleg: No hi ha res de nou sota el sol
4 Una generació se’n va, i una altra ve, *
però la terra es manté sempre.
5 El sol surt, el sol es pon,
anhelant d’arribar al lloc
d’on tornarà a sortir.
6 El vent bufa de tramuntana,
ara es gira de migjorn;
dóna voltes i més voltes
i refà el camí que havia fet.
7 Els rius corren cap al mar,
i el mar no s’omple mai;
però els rius no cessen
d’anar sempre al mateix lloc.
8 Les paraules són pura rutina
i no val la pena de parlar;
l’ull no s’acontenta del que veu
ni l’orella del que sent. *
9 Allò que ha passat tornarà a passar,
allò que s’ha fet tornarà a fer-se: *
no hi ha res de nou sota el sol. *
10 Quan d’una cosa diuen:
«Mira, això és nou!»,
segur que ja existia abans,
en el temps que ens ha precedit.
11 De les generacions passades no en queda cap
record,
ni en quedarà cap de les futures;
el seu record s’haurà esvaït
entre els qui vindran després. *
12 Jo, Cohèlet, que era rei d’Israel, a Jerusalem, * 13 vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: * un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans!
* 14 Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil: *
15 «El que és tort no es pot adreçar;
amb el que manca, no hi pots comptar.» *
16 Em deia a mi mateix: «He crescut i avançat en saviesa més que cap altre dels reis que m’han precedit a Jerusalem. He fet l’experiència d’abundar en saviesa i coneixement.» * 17 Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil. *
18 Perquè: «Com més saviesa, més neguit; com més coneixement, més sofrença.»
Eclesiastés (Qohelet) – Capítol 2
1 Em deia encara a mi mateix: «Vine i tasta l’alegria, assaboreix el benestar.» * Però vaig veure que també tot això és en va: 2 les rialles em semblaven una estupidesa, i l’alegria, una cosa sense sentit. *
3 Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi * i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa. Llavors entendria allò que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel. * 4 Vaig emprendre grans obres: em construïa palaus, * plantava vinyes, 5 feia jardins i parcs i hi conreava tota mena d’arbres fruiters; 6 feia excavar basses per a regar les plantades d’arbres joves. 7 Vaig comprar esclaus i esclaves, i a casa tenia criats. De ramats de vaques i d’ovelles en posseïa més que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem. * 8 Vaig amuntegar plata i or, i tresors d’altres reis i governants. * Em vaig procurar cantors i cantores, i allò que fa la delícia dels homes: un estol de concubines. * 9 Vaig arribar a ser més important i més ric que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem. * I, amb tot això, conservava la meva saviesa. 10 Satisfeia tots els desigs dels meus ulls i no refusava cap alegria al meu cor, i aquest era el premi de tot el meu esforç: el meu cor n’estava content. 11 Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball. *
12 Em vaig detenir també a comparar la saviesa amb la follia i la niciesa, * ja que el successor del rei només ha de fer el que està establert. * 13 I em vaig adonar que la saviesa té més avantatges que la niciesa, com la llum en té més que la foscor:
14 «El savi té ulls a la cara,
el neci camina a les fosques.» *
Però també em vaig adonar que l’un i l’altre tenen el mateix destí. * 15 Em deia, doncs, a mi mateix: «La sort del neci serà també la meva; què en trec d’haver estat tan savi?» * I concloïa que també tot això és en va. 16 Perquè el savi morirà igual que el neci, i el pas del temps tot ho esborra: al capdavall, del savi, com del neci, no en perdurarà pas el record. * 17 Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: * tot és en va i afany inútil. *
18 Vaig detestar tots els treballs amb què m’havia afanyat durant la vida, * ja que n’hauré de deixar el fruit a l’home que em succeirà. 19 I qui pot dir si serà savi o neci? Tanmateix, disposarà de tot el que jo he guanyat sota el sol amb els meus afanys i la meva saviesa. * També tot això és en va. 20 Així, doncs, em vaig desanimar veient com m’havia escarrassat durant tota la vida. * 21 Pensava que un home s’esforça a treballar amb saviesa, traça i eficàcia, per haver-ho de donar tot en herència a un altre que no s’hi ha esforçat gens. * També tot això és en va, i és una gran injustícia. 22 Perquè, de fet, què li queda a l’home de tots els treballs i de tot l’esforç amb què s’afanya sota el sol? * 23 De dia no fa més que sofrir i neguitejar-se pels seus afers, i ni de nit el seu cor no reposa. * També tot això és en va.
24 Vaig comprendre que menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu. * 25 Perquè, ¿qui pot menjar i qui pot fruir si això no li arriba de Déu? * 26 Ell dóna saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. * Tot això també és en va i afany inútil. *
Has estat el nostre recer al llarg de tots els segles *
1 Pregària. Referida a Moisès, * home de Déu. *
Senyor, has estat el nostre recer
al llarg de tots els segles.
2 Abans que naixessin les muntanyes,
abans que infantessis la terra i el món,
des de sempre i per sempre tu ets Déu.
3 Tu fas tornar els homes a la pols * dient-los:
«Torneu-vos-en, fills d’Adam.»
4 Mil anys als teus ulls
són com un dia que ja ha passat, *
com el relleu d’una guàrdia de nit.
5 T’emportes els homes com si fossin un son,
com l’herba que s’espiga al matí:
6 al matí s’espiga i floreix,
al vespre es marceix i s’asseca. *
7 Com ens ha consumit el teu rigor!
La teva fúria ens té trastornats.
8 Has estès al teu davant les nostres culpes,
els nostres secrets, a la llum de la teva mirada.
9 Els nostres dies s’esvaeixen sota el pes del teu
enuig,
consumim els nostres anys com un sospir.
10 Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins als vuitanta,
al capdavall són de fatigues inútils, *
passen de pressa, i ens n’anem volant.
11 ¿Qui pot comprendre un rigor tan vehement?
És tan gran com la veneració que inspires! *
12 Ensenya’ns a comptar els nostres dies *
per obtenir la saviesa del cor.
13 Torna, Senyor, * fins quan esperaràs?
Tingues pietat dels teus servents.
14 Que cada matí ens saciï el teu amor,
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
15 Dóna’ns tants dies d’alegria
com ens n’has donat d’aflicció,
tants anys de joia com n’hem vist de penes.
16 Que els teus servents puguin veure la teva obra,
i els seus fills, la teva glòria.
17 Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt nostre.
Referma l’obra de les nostres mans; *
a l’obra de les nostres mans, dóna-li fermesa!
1 Ja que heu ressuscitat amb Crist, * cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. * 2 Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra. * 3 Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. * 4 Quan apareixerà el Crist, que és la vostra vida, * també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. *
5 Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal: * una vida libidinosa, la impuresa, les passions, els mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria. * 6 Per tot això la indignació divina cau sobre els qui són rebels. * 7 En altre temps, quan vivíeu entre ells, també vosaltres us havíeu comportat així; * 8 però ara desfeu-vos de tot el que sigui ira, enfuriment, dolenteria, injúries, paraules deshonestes. * 9 No us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home vell i de les seves obres * 10 i us heu revestit de l’home nou, * que es va renovant a imatge del seu creador * i avança cap al ple coneixement. 11 Aquí ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, * esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots. *
12 Així, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; * 13 suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. * 14 Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona. * 15 Que la pau de Crist regni en els vostres cors, * ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. * I sigueu agraïts. 16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; * moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit. * 17 Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’ell a Déu Pare. *
18 Dones, sotmeteu-vos als marits, però feu-ho com demana el Senyor. *
19 I vosaltres, marits, estimeu les vostres mullers i no us hi enfadeu.
20 Fills, obeïu en tot els vostres pares, perquè això agrada al Senyor.
21 I vosaltres, pares, no amoïneu * els vostres fills, que no es desanimin. *
22 Esclaus, obeïu en tot els vostres amos d’aquest món, * i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen; obeïu-los amb un cor senzill per respecte al Senyor. 23 Sigui quin sigui el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels homes, 24 sabent que el Senyor us donarà en recompensa la seva herència. *
L’amo a qui serviu és el Crist. 25 El qui actuï injustament rebrà el que li correspon per la seva injustícia, perquè Déu no fa distinció de persones. *
1 Mentrestant, la gent s’havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles:
—Guardeu-vos * del llevat dels fariseus, * que és la hipocresia. * 2 No hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. * 3 Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d’orella en la cambra més retirada, * ho pregonaran des dels terrats. *
4 »A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. 5 Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l’infern. * Us ho asseguro: a aquest sí que l’heu de témer. 6 ¿No es venen cinc ocells per dues monedes? *
Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. 7 Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. * No tingueu por:
vosaltres valeu més que tots els ocells. *
8 »I jo us dic: A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l’home el reconeixerà davant els àngels de Déu. 9 Però el qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels de Déu. *
10 »Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra
l’Esperit Sant no serà perdonat. *
11 »Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: 12 l’Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir. *
13 Un d’entre la gent digué a Jesús:
—Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència. *
14 Ell li respongué:
—Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o mediador entre vosaltres? *
15 Aleshores digué a la gent:
—Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns.
16 I els explicà una paràbola:
—A un home ric, la terra li va donar molt. 17 Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?” 18 I es va dir: “Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. 19 Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.”
20 »Però Déu li digué:
»—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? *
21 »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu. *
22 Després digué als seus deixebles:
—Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. 23 La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. 24 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! * 25 ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? * 26 Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? 27 Fixeu-vos com creixen els lliris: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’ells. * 28 I si l’herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. 29 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. 30 Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. * 31 Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més.
32 »No tinguis por, petit ramat, * que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. * 33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. * Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor * que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor. *
35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses. * 36 Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. 37 Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant. En veritat us dic que se cenyirà, * els farà seure a taula i es posarà a servir-los. * 38 Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada * i els troba vetllant així. *
39 »Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. * 40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada. *
41 Aleshores Pere li digué:
—Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?
42 El Senyor continuà:
—¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? 43 Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així.
44 Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45 Però si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a venir”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà * i li farà compartir la sort dels qui no són fidels. *
47 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. * 48 En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més. *
49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! * 50 Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! * 51 ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. * 52 D’ara endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra. *
54 I deia també a la gent:
—Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, de seguida dieu: “Ve pluja”, * i la pluja arriba. 55 I quan bufa el vent de migjorn, dieu: “Farà calor”, i en fa. 56 Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint? *
57 »Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que és just? 58 Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d’arribar a un acord amb ell, * no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l’oficial, i l’oficial et tanqui a la presó. 59 T’asseguro que, un cop allà, no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim. *
