Menu
Lectura del llibre dels Proverbis
La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes. Prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que dominen la ciutat: «Que vinguin els illetrats». I als qui no tenen enteniment, ella els diu: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement».
Sempre i arreu, des que el món és món, els homes han compendiat reflexions, màximes, proverbis…
tota una saviesa popular que és accessible a tothom, independent del naixement i de la cultura.
Les sentències del poble d’Israel, tot i tenir trets comuns amb les dels pobles veïns, en la saviesa, Israel té una característica particular: aquest poble ha descobert que només Déu coneix la veritable saviesa i que només d’ell pot venir.
El relat de la caiguda d’Adam és una manera imaginativa d’explicar que allò que fa feliç o infeliç (l’arbre del coneixement) només és accessible a Déu i no a l’home sol (Gn 2, 8-3,24).
Per contra, l’home que accepta viure sota la llei de Déu, l’arbre de la vida (la saviesa de Déu), li proporciona molts fruits. El llibre dels Proverbis ho explica d’una altra manera:
“Feliç l’home que aconsegueix la saviesa, l’home que arriba a tenir enteniment!
La saviesa és més lucrativa que la plata, en trauràs més profit que de l’or; val més que les pedres precioses, ultrapassa el que pots desitjar.
Amb una mà ofereix llarga vida, amb l’altra, riquesa i honor; condueix per camins delitosos, per viaranys tranquils.
Feliç el qui s’aferra a la saviesa: s’aferra a l’arbre de la vida!” (Pr 3, 13-18).
Del que més en pot estar orgullós Israel és de ser, davant del món, el poble dipositari de la saviesa de Déu. El profeta Jeremies ja ens ho diu:
“Això diu el Senyor: Que el savi no es gloriï de la seva saviesa, ni el fort de la seva força, ni el ric de la seva riquesa.
D’una sola cosa podeu gloriar-vos: d’entendre’m i conèixer-me. Jo, el Senyor, estimo fidelment i obro amb dret i justícia sobre la terra. Aquestes són les coses que em complauen. Ho dic jo, el Senyor (Jr 9, 22-23).
La saviesa es va instal·lar a la muntanya de Jerusalem:
“La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes”.
Set: la xifra de la plenitud… Però ella es vol oferir a tothom: proposa generosament el seu festí:
“Prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que dominen la ciutat…”
Hom té la temptació de fer el paral·lelisme amb la paràbola de Jesús:
“Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar” (Mt 22, 2-3).
Tornem a trobar el tema dels dos camins i que és una imatge de les opcions que se’ns ofereixen a la nostra llibertat:
El camí de l’obediència als manaments de Déu és el camí únic per a la felicitat; el camí de la desobediència és un pendent que mena a la mort…
El llibre dels Proverbis introdueix trets femenins per identificar els dos camins, la Saviesa i la Niciesa; en el relat d’avui trobem:
“Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement”
I més endavant, en el mateix capítol:
“La Niciesa és una dona esvalotada, ignorant, no sap què fa (Pr 9, 13)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res.
Els rics s’empobriran, passaran fam,
però als qui busquen el Senyor
no els faltarà cap bé. R.
Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré com heu de venerar el Senyor.
Qui és l’home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar? R.
Guarda’t la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decanta’t del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la. R.
R. Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor.
Avui llegim el mateix salm que diumenge proppassat; llegim, però, uns versets diferents car el salm és prou llarg!
Així doncs, els comentaris fets llavors els podem aplicar avui. I a més en farem de nous…
Els pelegrins que anaven Jerusalem, hi anaven per aprendre la veritable saviesa, la veritable felicitat, la que només Déu els podia donar.
Llur model era el rei Salomó: a la Bíblia ell va deixar el record d’un home àvid de la saviesa que ve de Déu (quant de menys a l’inici del seu regnat…).
El llibre de la Saviesa posa en els seus llavis una pregària preciosa; val la pena llegir-la. Aquí la teniu:
“Em vaig adonar, però, que mai no arribaria a posseir la Saviesa si Déu no me la donava: saber que aquesta gràcia ve de Déu, ja era signe de bon seny. Per això em vaig adreçar al Senyor, pregant-li de tot cor amb aquestes paraules:
Pregària de Salomó per a obtenir la Saviesa
Déu dels pares i Senyor misericordiós, que has fet l’univers amb la teva paraula. Amb la teva saviesa has format l’home perquè sotmeti les criatures que has portat a l’existència, perquè governi el món amb santedat i justícia i judiqui les causes amb rectitud de cor. Dóna’m la Saviesa que seu amb tu en el teu tron. No em tinguis per indigne de ser comptat entre els teus fills. Perquè jo sóc el teu servent, fill de la teva serventa, home feble i de curta durada, poc intel·ligent per a fer justícia i aplicar les lleis; ja que, per molt madur que sigui un home, si li manca el do de la Saviesa que ve de tu, el tindran per no res” (Sv 8,21-9-6).
“Veniu, fills meus, escolteu-me; us ensenyaré com heu de venerar el Senyor”.
En el llibre del Siràcida (Ben Sira) trobem una magnífica manera d’explicar-ho:
“Venerar el Senyor és primícia de saviesa, ell l’ha creada en els fidels des del si de la mare. La Saviesa ha niat des de sempre entre els homes i serà sempre fidel als humans. Venerar el Senyor és la plenitud de la saviesa; l’abundor dels seus fruits embriaga els homes, els omple la casa de tot el que desitgen, i els graners amb els seus mateixos fruits. Venerar el Senyor és el coronament de la saviesa, fa florir la pau i la bona salut. Una cosa i l’altra són dons de Déu que porten a la pau; ell omple d’honor els qui l’estimen. Escampa, com la pluja, saber i intel·ligència, i dóna grans honors als qui la posseeixen. L’arrel de la saviesa és venerar el Senyor, i els seus fruits són llarga vida. (Si 1, 14-20).
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d’aquells que no fan cas de res: més aviat mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l’Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.
Com diumenge passat, Pau prodiga recomanacions als cristians d’Efes. Analitzem què ens diu avui.
1) A la primera lectura hem trobat la Saviesa i la Niciesa: sempre el tema dels dos camins…
Pau ens diu:
“fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny…”
I abans, en el mateix capítol:
“viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable” (Ef 5, 2).
“En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum” (Ef 5,8).
2) “…mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents…”
Amb l’expressió “temps dolents” Pau es refereix a l’atmosfera de paganisme que envoltava la comunitat cristiana.
La veritable saviesa consisteix a comprendre en el dia a dia quina és la voluntat de Déu. No es tracta d’evitar les condicions actuals que ens toca viure sinó de viure-les en la fe.
3) “No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa”.
Un savi consell… però Pau no aporta res de nou: l’alcoholisme és tan vell probablement com l’home…
Però fixem-nos que Pau afegeix:
4) “Deixeu que us ompli l’Esperit Sant”
Aquí és on hi ha la veritable font de joia!
I a més:
“…donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor”.
I aquí la gran novetat: Jesucrist és l’únic motiu d’acció de gràcies!
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».
Ja hem vist altres vegades com el poble jueu tenia costum d’utilitzar la metàfora del menjar i la beguda i de considerar que hi ha fam més important que la de l’estómac…
Joan en el seu evangeli no relata la institució de l’Eucaristia en el cenacle a Jerusalem, el Dijous Sant. Però hom té la impressió que a Cafarnaüm l’evangelista fa una catequesi de Jesús sobre l’Eucaristia.
“Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”.
Aquí parla d’una assimilació profunda. Evoca aquí, clarament, la Passió i la Creu.
De fet sembla clar que aquestes paraules que l’evangelista posa en boca de Jesús quasi 80 anys més tard (quan ja hi havia la segona generació de cristians), encara actualment són força mal enteses…
Les paraules que hem llegit estan tretes, en part, del ritual pasqual. Jesús és presentat com el nou anyell pasqual, i l’anyell pasqual era menjat.
La pregunta dels jueus és coherent: ¿Com s’ho pot fer aquest per donar-nos la seva carn com a menjar?”. Ells entenen les paraules de Jesús en el seu sentit directe i superficial, sense copsar el sentit profund que es posarà de manifest a la Creu on Jesús hi donarà realment la seva carn i la seva sang.
L’Eucaristia és el gran invent del Fill de Déu per a restar entre nosaltres i alimentar la nostra vida.
Hi ha una diferència remarcable entre l’aliment espiritual i el material. Aquest es transforma en qui el menja. L’Eucaristia, en canvi, essent menjar diví, actua a l’inrevés: és el Crist qui ens transforma i assimila a Ell.
La mort-donació de Jesús no va ser ritual sinó real, realíssima; i és precisament aquesta mort-donació allò que constitueix l’essència de la vida eterna (ben diferent de la mort-aniquilació).
Convé superar la idea que l’Eucaristia és el resultat d’un poder sacerdotal que pot “convertir el pa” en el “cos de Jesús”. L’Eucaristia és el record, actualitzat i continuat en la comunitat cristiana, de l’acció fonamental de Jesús: fer de la seva vida una vida donada, realment donada.
Tots i cada un de nosaltres podem decidir fer de la nostra vida un aliment per als altres, i així entrar en la “circuit de Vida” que té el seu origen i destí en Déu “el Pare”. En això consisteix la “vida eterna”
La vida eterna no comença després la mort, sinó que ja és present ara en la mesura que fem de la nostra vida una vida-que-es-dóna. En aquest cas, la mort física adquireix un relleu sacramental:
confirma i porta a plenitud la pròpia donació.
Déu ens fa participar també de la seva pròpia Vida. De la Vida d’un Déu que és Amor i que viu per sempre.
Tot l’evangeli de St Joan està centrat en aquest missatge: Jesús va venir per donar-nos Vida.
Una persona ressuscitada és aquella que:
Viure així, com a ressuscitats, no és cap utopia: és la salvació que ens ha vingut a portar Jesús i que s’actualitza a cada eucaristia quan la rebem amb fe:
“Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi i jo en ell”.
Sempre i arreu, des que el món és món, els homes han compendiat reflexions, màximes, proverbis… tota una saviesa popular que és accessible a tothom, independent del naixement i de la cultura.
Les sentències del poble d’Israel… aquest poble ha descobert que només Déu coneix la veritable saviesa i que només d’ell pot venir.
Tornem a trobar el tema dels dos camins i que és una imatge de les opcions que se’ns ofereixen a la nostra llibertat:
El camí de l’obediència als manaments de Déu és el camí únic per a la felicitat; el camí de la desobediència és un pendent que mena a la mort…
Els pelegrins que anaven Jerusalem, hi anaven per aprendre la veritable saviesa, la veritable felicitat, la que només Déu els podia donar.
Pregària de Salomó per a obtenir la Saviesa
Déu dels pares i Senyor misericordiós, que has fet l’univers amb la teva paraula. Amb la teva saviesa has format l’home perquè sotmeti les criatures que has portat a l’existència, perquè governi el món amb santedat i justícia i judiqui les causes amb rectitud de cor. Dóna’m la Saviesa que seu amb tu en el teu tron. No em tinguis per indigne de ser comptat entre els teus fills. Perquè jo sóc el teu servent, fill de la teva serventa, home feble i de curta durada, poc intel·ligent per a fer justícia i aplicar les lleis; ja que, per molt madur que sigui un home, si li manca el do de la Saviesa que ve de tu, el tindran per no res” (Sv 8,21-9-6).
La veritable saviesa consisteix a comprendre en el dia a dia quina és la voluntat de Déu. No es tracta d’evitar les condicions actuals que ens toca viure sinó de viure-les en la fe.
“Deixeu que us ompli l’Esperit Sant”
Aquí és on hi ha la veritable font de joia!
I a més:
“…donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor”.
I aquí la gran novetat: Jesucrist és l’únic motiu d’acció de gràcies!
“Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”.
Aquí parla d’una assimilació profunda. Evoca aquí, clarament, la Passió i la Creu.
Les paraules que hem llegit estan tretes, en part, del ritual pasqual. Jesús és presentat com el nou anyell pasqual, i l’anyell pasqual era menjat…
L’Eucaristia és el gran invent del Fill de Déu per a restar entre nosaltres i alimentar la nostra vida.
La mort-donació de Jesús no va ser ritual sinó real, realíssima; i és precisament aquesta mort-donació allò que constitueix l’essència de la vida eterna…
Tot l’evangeli de St Joan està centrat en aquest missatge: Jesús va venir per donar-nos Vida.
Una persona ressuscitada és aquella que:
• sap valorar el que té: la vida, el sol, el mar, la muntanya, els fills, la fe…
• malgrat les dificultats, viu sempre amb l’alegria al cor
• és sensible a les necessitats dels altres i sap estimar i compartir
• sentint-se “sarment”, torna a començar cada dia sense tenir mai moral de derrota
• està convençuda que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús, capaç de fer germinar nova vida després de cada “hivern” de l’esperit
Viure així, com a ressuscitats, no és cap utopia: és la salvació que ens ha vingut a portar Jesús i que
s’actualitza a cada eucaristia quan la rebem amb fe:
“Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi i jo en ell”.
Llibre de la· Saviesa – Capítol 9
1 La Saviesa s’ha construït un palau
amb set columnes * ben tallades,
2 ha matat el bestiar, ha preparat el vi
i fins ha parat la taula.
3 Ha enviat les serventes, fa una invitació
des dels punts més alts de la ciutat: *
4 «Veniu aquí, gent sense experiència.
Als qui no teniu seny us dic:
5 Veniu a menjar el meu pa,
a beure el vi que he preparat. *
6 Abandoneu la niciesa i viureu,
empreneu el camí de la intel·ligència.»
7 Rebrà insults, qui renya l’insolent;
qui reprèn el malvat en rebrà injúries.
8 No blasmis l’insolent, que t’odiarà;
reprèn, en canvi, l’assenyat i t’estimarà.
9 El savi serà més savi si l’instrueixes;
alliçona el just i augmentarà el seu saber.
10 Venerar el Senyor és primícia de saviesa,
conèixer el Déu sant fa ser intel·ligent.
11 La Saviesa allargarà els teus dies,
multiplicarà els anys de la teva vida. *
12 Si ets assenyat, ho seràs en profit teu;
si ets insolent, ho pagaràs tu sol.
13 La Niciesa * és una dona esvalotada,
ignorant, no sap què fa;
14 s’asseu en un tron a la porta de casa,
en el punt més alt de la ciutat,
15 i convida els vianants,
que van fent el seu camí:
16 «Veniu aquí, gent inexperta,
als qui no teniu seny us dic:
17 l’aigua robada és més dolça;
el menjar prohibit, més saborós.» *
18 Però ells no saben que allí ronden les ombres,
que els seus convidats baixen al país dels morts.
Beneiré el Senyor en tot moment *
1 Del recull de David. De quan canvià de pensar en presència d’Abimèlec, i aquest se’l va treure del davant i ell se n’anà. *
Àlef
2 Beneiré * el Senyor en tot moment, *
tindré sempre als llavis la seva lloança.
Bet
3 La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
Guímel
4 Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
Dàlet
5 He cercat el Senyor i ell m’ha respost,
m’ha alliberat de l’angoixa que tenia.
He
6 Alceu vers ell la mirada i us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.
Zain
7 El Senyor escolta el pobre que l’invoca,
i el salva de tots els perills.
Het
8 Acampa l’àngel del Senyor *
entorn dels seus fidels i els allibera.
Tet
9 Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia. *
Iod
10 Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res. *
Caf
11 Els rics * s’empobreixen, passen fam,
però als qui cerquen el Senyor no els faltarà
cap bé.
Làmed
12 Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré * de venerar el Senyor.
Mem
13 Qui és l’home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?
Nun
14 Guarda’t la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Sàmec
15 Decanta’t del mal i fes el bé, *
busca la pau, procura aconseguir-la.
Ain
16 Els ulls del Senyor vetllen pels justos, *
els escolta quan criden auxili.
Pe
17 El Senyor es gira contra els malfactors *
per esborrar de la terra el seu record.
Sade
18 Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els allibera de tots els perills. *
Cof
19 El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes abatuts d’esperit. *
Reix
20 El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l’allibera;
Xin
21 vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un. *
Tau
22 La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just pagaran la seva
culpa.
23 El Senyor rescata * la vida dels seus
servents;
1 Sigueu imitadors de Déu, * com a fills seus estimats; 2 viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, * oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable. * 3 Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar. * 4 Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; * més aviat eleveu accions de gràcies. * 5 Perquè, sapigueu-ho bé: cap libidinós, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu. *
6 Que ningú no us sedueixi amb discursos sense valor, * ja que per discursos com aquests la indignació divina cau sobre els qui són rebels. * 7 No tingueu res a veure amb ells. * 8 En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. * 9 Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat. * 10 Sapigueu reconèixer el que és agradable al Senyor. * 11 I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les. * 12 Tot el que fan d’amagat, fins fa vergonya de dir-ho; 13 però quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència, * 14 ja que les coses evidents són lluminoses. Per això diem:
«Aixeca’t, tu que dorms, *
ressuscita d’entre els morts,
i el Crist t’il·luminarà.» *
15 Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. 16 Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. * 17 No sigueu irreflexius: mireu de comprendre què vol el Senyor. * 18 No us embriagueu de vi, que això porta a la disbauxa: * ompliu-vos més aviat de l’Esperit. 19 Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor. * 20 Doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist.
21 Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. *
22 Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, * 23 perquè el marit és cap de la seva muller, * igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos. * 24 Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits. *
25 Marits, estimeu les vostres mullers, * tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella. * 26 L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula. * 27 Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. * 28 Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix. * 29 No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església, 30 ja que som membres del seu cos. * 31 Per això, tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. * 32 Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l’Església, 33 i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.
1 Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. 2 El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. 3 Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus deixebles. * 4 Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus. *
5 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip:
—On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?
6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.
7 Felip li va respondre:
—Ni amb dos-cents denaris * no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.
8 Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:
9 —Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?
10 Jesús digué: —Feu seure tothom.
En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil. 11 Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. 12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:
—Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.
13 Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat. *
14 Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir:
—Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món. *
15 Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.
16 Al capvespre, els seus deixebles van baixar al llac * 17 i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra riba. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells; 18 a més, com que el vent bufava fort, el llac s’anava encrespant. 19 Quan havien remat unes dues o tres milles, * van veure que Jesús s’acostava a la barca caminant sobre l’aigua, i es van esglaiar. 20 Ell els diu:
—Sóc jo, * no tingueu por.
21 Volien fer-lo pujar a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven. *
22 L’endemà, la gent encara era a l’altra banda del llac. * Llavors s’adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n’havien anat tots sols. 23 Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l’indret on havien menjat després que el Senyor digués l’acció de gràcies. 24 Així, doncs, quan la gent s’adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.
25 Així que el trobaren a l’altra banda del llac, li van preguntar: —Rabí, quan has arribat?
26 Jesús prengué la paraula i els digué:
—En veritat, en veritat us ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. 27 Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura * i dóna vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell. *
28 Ells li preguntaren: —Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?
29 Jesús els respongué: —L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.
30 Li replicaren: —I tu, quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? * 31 Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment. *
32 Llavors Jesús els respongué:
—En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel. 33 El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.
34 Ells li demanen:
—Senyor, dóna’ns sempre pa d’aquest. * 35 Jesús els diu:
—Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. * 36 Però ja us ho he dit: vosaltres m’heu vist i encara no creieu. * 37 Tots els qui * el Pare em dóna * vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, 38 perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat. * 39 I la voluntat del qui m’ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. * 40 Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.
41 Aleshores els jueus es posaren a murmurar d’ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel»,
* 42 i es preguntaven:
—Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare! * ¿Com és que ara diu que ha baixat del cel?
43 Jesús els digué: —No murmureu entre vosaltres. 44 Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu. * I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia. 45 En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. * Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. 46 No és pas que algú hagi vist el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; * aquest sí que ha vist el Pare. 47 En veritat, en veritat us ho dic: els qui creuen tenen vida eterna. * 48 Jo sóc el pa de vida. 49 Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. 50 Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. 51 Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. *
52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:
—Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?
53 Jesús els respongué:
—En veritat, en veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55 La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. 57 A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. * 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.
59 Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.
60 Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir:
—Aquestes paraules són molt dures. ¿Qui és capaç d’acceptar-les?
61 Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué:
—Això us escandalitza? 62 Doncs què direu quan veureu el Fill de l’home pujant on era abans? * 63 És l’Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. * Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. 64 Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.
Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l’havia de trair. * 65 I afegí:
—Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare. *
66 Des d’aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. 67
Llavors Jesús digué als Dotze: —¿També vosaltres em voleu deixar?
68 Simó Pere li respongué: —Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna. 69 I nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu. *
70 Jesús els digué: —¿No us vaig escollir tots dotze? Però un de vosaltres és un diable. *
71 Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot. Era ell, un dels Dotze, qui l’havia de trair. *
