Menu
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni». Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però soc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?»
Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar».
Salomó fou el successor de David en el tron de Jerusalem en una època en què totes les tribus d’Israel estaven reunides sota una mateixa corona. Per situar-ho cronològicament, Saül, el primer rei va regnar dels anys 1030 al 1010 c.C, David del 1010 al 973 i Salomó del 973 al 933 aC.
Cal llegir el context perquè si no correm el risc de pensar que Salomó tenia totes les qualitats; i no és pas cert això!
La seva ascensió al tron va estar plena de peripècies poc virtuoses, incloent-hi intrigues polítiques i fins i tot assassinats d’opositors. Per tant no es tracta pas d’un sant que es presentava davant Déu!.
La seva saviesa és proverbial però no va venir de seguida…
Podem treure dues lliçons del text que llegim avui. La primera és que la saviesa és el bé més preuat del món. La segona és que en la seva pregària, Salomó, la seva petició es refereix exclusivament pel seu poble; no demana res per a ell personalment…
“…sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar”.
El Senyor diu a Salomó: «Diga´m què vols que et doni». Què respondria jo si el Senyor em fes aquesta pregunta: què vols, què desitges?
A Israel, des del començament de la monarquia, tots els profetes han anat recordant a tots els reis que han de tenir una preocupació al cap: la de la felicitat del poble que els ha estat confiat.
La pregària humil té una resposta de Déu molt positiva…
Si llegim la continuació del text (el teniu en el document annex, 1R, Capítol 3), podrem comprovar la generositat de Déu: “Però, a més, et concedeixo allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visquis, cap rei no se’t podrà comparar”…
Aquesta manera de pregar amb humilitat, la trobem també en la paràbola del publicà (Lc 18, 9-14)
… dues lliçons del text que llegim avui. La primera és que la saviesa és el bé més preuat del món. La segona és que en la seva pregària, Salomó, la seva petició es refereix exclusivament pel seu poble; no demana res per a ell personalment…
La pregària humil té una resposta de Déu molt positiva…
El Senyor és la meva heretat;
vull estar atent a les vostres paraules.
M’estimo més la llei
que surt dels vostres llavis
que mil monedes d’or o de plata.
Que el vostre amor em conforti,
com vau prometre al vostre servent.
Que m’arribi la vostra misericòrdia i viuré;
la vostra llei fa les meves delícies. R.
Jo aprecio els vostres manaments
més que l’or i més que tot,
per això m’estimo els preceptes,
i m’aparto dels camins enganyosos. R.
És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meva ànima.
La vostra paraula, explicada, dona llum
i l’entenen els senzills. R.
R. Com estimo la vostra llei, Senyor!
El salmista és un humil servidor de Déu. Sap que la veritable felicitat neix en la fidelitat a Jahvè, que manifesta la seva voluntat per mitjà de la llei. Encara que esquinçat per una terrible prova, estima i observa la voluntat divina.
Aquest salm, el més llarg del saltiri, es compon de 22 estrofes de 8 versos cada una, encapçalades per les 22 lletres de l’alfabet hebreu. En cada estrofa, cada vers comença per la mateixa lletra. Així, per exemple, cada línia de la primera estrofa comença amb la lletra Aleph, cada línia de la segona comença per Beph, i així les altres (és el que en literatura s’anomena “acròstic”).
És com l’A.B.C. de l’amor a la Llei. És més, l’autor va introduir en cada vers la paraula “Llei” o un dels seus vuit sinònims que diuen les facetes de l’amor de Déu que es dóna en la seva Llei: manaments, llei, promesa, paraula, sentències, decrets, preceptes, testimonis.
“Manaments”: ordenar, manar
“Llei”: prové d’una arrel que no vol dir “prescriure”, sinó “ensenyar”: ensenya el camí per anar a Déu. És una pedagogia, un acompanyament que Déu ens ofereix, és un regal. “Paraula”: la paraula de Déu és sempre creativa, paraula d’amor: “Va dir i així va ser” (Gènesi 1). Sabem que “t’estimo” és una paraula creativa! “Promesa”: la paraula de Déu és sempre una promesa, fidelitat “Sentències”: tractar amb justícia “Decrets”: del verb “gravar”: les paraules gravades en pedra (Taules de la Llei) “Preceptes”: allò que ens va confiar “Testimonis”: de la fidelitat de Déu.
Elements del simbolisme del número vuit:
La Llei, per a un hebreu, no era aquest codi jurídic, rígid, de “permès i prohibit”, transmès per l’herència romana. La Llei era el més bell regal de Déu, el do de Déu al poble que ell estimava, amb qui havia fet Aliança.
L’home sense Llei és un home abandonat a si mateix, que no sap com comportar-se, que no coneix les normes de seu propi ser.
“Feliços els homes de conducta irreprensible, que segueixen la llei del Senyor”.
El bon camí, per a un creient bíblic, és simplement seguir la Llei de Déu…
Els manaments no són viscuts com una dominació que Déu exerceix sobre els creients bíblics, sinó com a consells valuosos per dur una vida feliç.
Els homes fidels a la Llei poden trobar tota mena de desgràcies a la seva vida, però el creient sap que la confiança en Déu li pot donar la pau de l’ànima.
El creient coneix la felicitat de viure en la fidelitat als manaments de Déu: heus ací el que ens vol dir aquest salm…
Deixar entrar en nosaltres la malfiança en Déu i en els seus manaments és agafar un camí sense sortida. Aquest va ser el problema d’Adam i Eva en el relat de la caiguda en el Paradís…
“Tant de bo que els meus camins no es desviïn de guardar els vostres decrets”.
Tornem a trobar aquí el tema dels dos camins: segons Ben Sira, som viatgers perpetus que estem obligats a verificar contínuament el nostre camí…
Aquest salm és un poema en honor de la Llei, una meditació sobre el do de Déu que significa la Llei, els manaments si ho volem dir així.
… l’autor va introduir en cada vers la paraula “Llei” o un dels seus vuit sinònims que diuen les facetes de l’amor de Déu que es dóna en la seva Llei: manaments, llei, promesa, paraula, sentències, decrets, preceptes, testimonis.
La Llei, per a un hebreu, no era aquest codi jurídic, rígid, de “permès i prohibit”, transmès per l’herència romana. La Llei era el més bell regal de Déu… L’home sense Llei és un home abandonat a si mateix, que no sap com comportar-se, que no coneix les normes de seu propi ser.
… el creient sap que la confiança en Déu li pot donar la pau de l’ànima….
… segons Ben Sira, som viatgers perpetus que estem obligats a verificar contínuament el nostre camí…
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans.
Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.
A la carta als cristians de Roma, Pau contempla tota la història de la humanitat i la descriu com un llarg camí cap a un avenir magnífic: un dia nosaltres serem com Jesucrist. Aquí la imatge és més aviat la de l’entrada en una gran família:
…”els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans”.
Per entrar-hi, la porta està oberta a tothom, però nosaltres som lliures d’entrar-hi o no…
Nosaltres caminem vers aquesta transformació de tot el nostre ésser, que ens modelarà a la imatge de Jesucrist.
Solem dir: “L’home proposa i Déu disposa”. Però sembla que el que Pau ens vol dir és: “Déu proposa, l’home disposa…”.
Déu no ens imposa el seu projecte, ens el proposa… I nosaltres responem per la fe, la confiança.
“Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen,”
Ens ho creiem això?
La paraula escollida aquí per Pau “l’estimen”, diu la resposta lliure de l’home a la crida de Déu, a la seva proposta.
… l’entrada en una gran família: Per entrar-hi, la porta està oberta a tothom, però nosaltres som lliures d’entrar-hi o no…
Solem dir: “L’home proposa i Déu disposa”. Però sembla que el que Pau ens vol dir és: “Déu proposa, l’home disposa…” Déu no ens imposa el seu projecte, ens el proposa…
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
Ho heu entès, tot això?». Li responen: «Sí que ho hem entès». Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues».
El fil conductor de les paràboles de l’evangeli d’avui és el tema de l’elecció, de la tria…
A les dues primeres els dos personatges fan una descoberta; a la tercera, és on la tria queda més palesa: destriar els peixos de la xarxa…
Bons i dolents no són dues categories d’homes sinó dos comportaments diferents…
Rebre la Bona Nova del Regne de Déu exigeix per part nostra una elecció. I ens demana que sacrifiquem la resta…
“Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues”.
Jesús ja ens ho va dir que seríem propietaris d’un tresor fet “de nou i d’antic”: Caldrà saber guardar tot el que hem après de l’Antic Testament i a la vegada saber acollir la novetat revelada per ell mateix.
“No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud” (Mt 5,17).
El regne de Déu és com trobar un tresor… Pertànyer al Regne del cel és gratificant…
Però cal tenir present que
només tenim realment allò que donem
només gaudim d’allò que compartim
Descobrir el tresor amagat i la perla més valuosa no depèn només de nosaltres. És un do de Déu…
Tanmateix també depèn de nosaltres… Per a això ens cal ser buscadors; estar atents; tenir orelles per sentir i ulls per veure.
Quin favor fem als nostres fills si els assegurem diners o benestar, però no els transmetem valors humans i cristians per a tota la seva vida?.
Bons i dolents no són dues categories d’homes sinó dos comportaments diferents…
Rebre la Bona Nova del Regne de Déu exigeix per part nostra una elecció. I ens demana que sacrifiquem la resta…
Caldrà saber guardar tot el que hem après de l’Antic Testament i a la vegada saber acollir la novetat revelada per Jesús.
Pertànyer al Regne del cel és gratificant…
Però cal tenir present que
només tenim realment allò que donem només gaudim d’allò que compartim
Descobrir el tresor amagat i la perla més valuosa no depèn només de nosaltres. És un do de Déu…
Tanmateix també depèn de nosaltres… Per a això ens cal ser buscadors; estar atents; tenir orelles per sentir i
ulls per veure.
1 Salomó va arribar a ser gendre del faraó, rei d’Egipte. Es casà amb la seva filla i va allotjar-la a la ciutat de David, mentre acabava de construir el seu palau, el temple del Senyor i la muralla que envoltava Jerusalem. *
2 El poble continuava encara oferint sacrificis en els turons sagrats, * perquè en aquells temps encara no havia estat construït el temple dedicat al nom del Senyor. 3 Salomó estimava el Senyor i complia les prescripcions del seu pare David, però oferia sacrificis i cremava ofrenes en els turons sagrats. *
4 El rei anà a oferir sacrificis a Gabaon, que era el turó sagrat més important, i en aquell altar va oferir mil holocaustos. 5 A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit. * Déu li va dir:—Demana’m què vols que et doni. 6 Salomó li va respondre:
—Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeís en el tron, com és el cas el dia d’avui. 7 Ara, Senyor Déu meu, tu m’has fet rei a mi, servent teu, perquè succeeixi el meu pare David. Però jo sóc molt jove i no sé com haig de governar. 8 El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de tants com són. 9 Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquè, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important? *
10 Al Senyor li va plaure la súplica que Salomó li feia. 11 Llavors Déu li digué:
—Ja que has demanat això, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, 12 faré el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després ningú no se’t podrà igualar. 13 Però, a més, et concedeixo allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visquis, cap rei no se’t podrà comparar. 14 I si segueixes els meus camins i guardes els meus decrets i els meus preceptes, com va fer el teu pare David, jo prolongaré els anys de la teva vida. *
15 Salomó es va despertar del somni. * Se’n tornà a Jerusalem, es va presentar davant l’arca de l’aliança del Senyor, va oferir holocaustos i sacrificis de comunió i va convidar tota la seva cort a un banquet.
16 Un dia, dues prostitutes anaren a veure el rei i van comparèixer davant seu. 17 Una d’elles digué:
—Escolta, senyor meu! Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella també era a casa, 18 i, al cap de tres dies, aquesta dona també en va tenir un. Vivim juntes, sense ningú més a casa fora de nosaltres dues. 19 Una nit, el fill d’aquesta dona va morir, perquè ella, tot dormint, se li havia posat al damunt. 20 Aleshores, en plena nit, ella es va llevar i, mentre la teva serventa dormia, va prendre el fill que jo tenia al meu costat i se’l va posar a la vora, i va deixar al meu costat el seu fill mort. 21 Quan a la matinada vaig llevar-me per donar de mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Però en fer-se de dia m’hi vaig fixar bé i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut.
22 L’altra dona va replicar: —No! El meu fill és el viu i el teu és el mort. Però l’altra responia: —No, el teu fill és el mort; el viu és el meu. I discutien així davant el rei. 23 Llavors el rei va dir:
—Aquesta diu: “El meu fill és el viu i el teu és el mort”; i aquesta altra diu: “No, el teu fill és el mort; el viu és el meu.”
24 El rei va ordenar: —Porteu-me una espasa. Li van portar l’espasa, 25 i aleshores digué:
—Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l’una i la meitat a l’altra.
26 A la mare de l’infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei:
—No, senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu!
En canvi, l’altra deia: —Ni per a tu ni per a mi: que la parteixin!
27 Llavors el rei va sentenciar: —Doneu la criatura a aquesta dona, no la mateu: ella és la seva mare.
28 Tot Israel va saber la sentència del rei i va sentir per ell un gran respecte, perquè veien que posseïa una saviesa divina per a administrar justícia.
1 Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, 2 perquè la llei de l’Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t’ha alliberat * de la llei del pecat i de la mort. * 3 Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: * enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, * Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana 4 perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. * 5 Els qui segueixen els desigs terrenals s’apassionen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l’Esperit s’apassionen per les coses de l’Esperit. 6 Les passions terrenals porten a la mort, * mentre que les de l’Esperit duen a la vida i a la pau. 7 I és que les passions terrenals porten a l’enemistat amb Déu, * ja que no volen sotmetre’s a la seva llei ni s’hi podrien sotmetre. 8 Per això els qui viuen d’acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu.
9 Ara bé, vosaltres no viviu d’acord amb els desigs terrenals, sinó d’acord amb l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, * i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. * 10 Però si Crist està en vosaltres, * encara que el vostre cos mori per culpa del pecat, l’Esperit us dóna la vida, gràcies a la justícia salvadora.
* 11 I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
12 Així, doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs. 13 Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres terrenals, viureu. * 14 Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu. 15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, * sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abbà, * Pare!» * 16 Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. 17 I si som fills, també som hereus: hereus de Déu * i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
18 Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s’ha de revelar en nosaltres. * 19 Perquè l’univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: * 20 l’univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l’hi ha sotmès, * però manté l’esperança 21 que també ell serà alliberat de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. * 22 Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part. 23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l’Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre * anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. * 24 Hem estat salvats, però només en esperança. * Ara bé, veure el que s’espera no és esperança: allò que es veu, per què s’ha d’esperar? 25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.
26 Igualment, l’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal, * però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. 27 I el qui coneix els cors * sap quin és el voler de l’Esperit: l’Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. 28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, * dels qui ell ha decidit cridar; 29 perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, * que així ha estat el primer d’una multitud de germans. * 30 I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els ha glorificat.
31 Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres, * qui tindrem en contra? 32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, * sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? 33 Qui s’alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? * 34 Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu * i intercedeix per nosaltres? * 35 Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? 36 Tal com diu l’Escriptura:
És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. * 37 Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. * 38 N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, * 39 ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
La comunitat de Mateu es troba confrontada amb el judaisme que, després de la destrucció del temple de Jerusalem l’any 70 dC, lluita per reorganitzar-se sota el guiatge dels fariseus. Mateu polemitza amb el grup dels fariseus perquè vol mostrar i demostrar que Jesús és el Messies promès a Israel, el fill de David, més gran, però, que David mateix.
Mentre que el judaisme renaixent es recentra exclusivament al voltant de la Llei, Mateu posa de manifest que el veritable centre se situa més enllà de la Llei i dels Profetes: Jesús no ha vingut a anul·lar-los, sinó a dur-los a la plenitud (5,17). Jesús adverteix als deixebles: «si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel» (5,20). D’aquesta manera, Mateu ofereix una alternativa que té en compte la tradició bíblica i jueva, i que es fa especialment visible en les anomenades «citacions de compliment» que es troben en el seu evangeli. En aquests textos, que recullen grans profecies de l’Antic Testament, es posa en relleu com el designi de Déu emergeix clarament en els moments més significatius de la vida de Jesús, el Messies (vegeu 1,23; 2,6.15.18.23; 4,15-16; 8,17; 12,18-21; 13,35; 21,5; 27,9-10).
Sobre aquest rerefons, cal destacar alguns episodis significatius –o fins grans conjunts de textos– que, dins la tradició sinòptica, només trobem en l’Evangeli segons Mateu: a part dels anomenats evangelis o narracions de la infància (cc. 1-2), hi ha fragments propis de Mateu en el sermó de la muntanya (cc. 5-7), en el discurs de la missió (c. 10), en el dedicat a la vida de l’Església (c. 18), en el discurs als fariseus (c. 23), en la narració del judici universal (25,31-46) i en diversos episodis on té un paper important l’apòstol Pere (14,22-33; 16,13-19; 17,24-27).
Feliços els homes de conducta irreprensible
Àlef
1 Feliços els homes * de conducta irreprensible, que segueixen la Llei del Senyor.
2 Feliços els homes que guarden el seu
pacte i cerquen el Senyor amb tot el cor,
3 no cometen mai cap mal, segueixen els
seus camins.
4 Has donat els teus preceptes
perquè siguin observats fidelment.
5 Tant de bo que els meus camins no es
desviïn de guardar els teus decrets;
6 mai no quedaré confós
i faig cas dels teus manaments.
7 El meu cor et lloarà amb sinceritat
quan aprendrà que són justes les teves decisions.
8 Vull guardar els teus decrets;
no m’abandonis, no em deixis sol.
Bet
9 Com mantindrà pur un jove el seu camí?
Vivint d’acord amb la teva paraula.
10 T’he cercat amb tot el cor: no deixis que
m’aparti dels teus manaments.
11 Guardo al fons del cor el que has promès,
per no pecar en contra teu.
12 Sigues beneït, Senyor!
Fes que aprengui els teus decrets.
13 Els meus llavis compten d’una a una totes
les teves decisions.
14 Sóc més feliç guardant el teu pacte
que fruint de grans riqueses.
15 Vull meditar els teus preceptes
i fer cas dels teus camins.
16 Els teus decrets són la meva delícia, no
oblidaré la teva paraula.
Guímel
17 Sigues bo amb el teu servent i viuré,
que vull guardar la teva paraula.
18 Obre’m els ulls i podré contemplar
les meravelles de la teva Llei.
19 Sóc un foraster en aquesta terra;
no m’amaguis els teus manaments.
20 La meva ànima es consumeix en el desig
de saber a cada moment els teus designis.
21 Tu amenaces aquests maleïts superbs
que es desvien dels teus manaments.
22 Allunya de mi les burles i els
menyspreus, perquè jo guardo el teu pacte.
23 Ni que els governants deliberin contra
mi, el teu servent meditarà els teus decrets.
24 El teu pacte és la meva delícia, ell em fa
de conseller.
Dàlet
25 Estic prostrat a la pols; *
dóna’m la vida, com havies promès.
26 T’he exposat els meus camins * i m’has
respost; fes que aprengui els teus decrets.
27 Fes-me entendre el camí dels preceptes
i meditaré les teves meravelles.
28 La meva ànima es consumeix de pena;
redreça’m, tal com vas prometre.
29 Aparta’m del camí enganyós
i fes-me el do de la teva Llei.
30 He escollit el camí veritable,
he acollit les teves decisions.
31 Estic enamorat del teu pacte; Senyor,
fes que no quedi confós.
32 Correré pel camí dels manaments,
perquè m’has eixamplat el cor.
He
33 Mostra’m el camí dels teus decrets,
Senyor, que el vull seguir fins al final. *
34 Fes-me entendre la teva Llei, que la vull
guardar amb tot el cor.
35 Guia’m per la senda dels manaments,
que jo me l’estimo de debò.
36 Inclina el meu cor al teu pacte, fes que
no em deixi subornar.
37 Aparta els meus ulls dels qui no són res;
el teu camí em donarà la vida.
38 Compleix amb mi la teva promesa,
i el teu servent et serà fidel.
39 Allunya les burles que jo temo;
sé que són bones les teves decisions.
40 Mira com estimo els teus preceptes;
per la teva bondat, dóna’m la vida.
Vau
41 Que m’arribi el teu amor, Senyor;
salva’m, com havies promès.
42 Que pugui respondre als qui es burlen de
mi: «Jo confio en la seva paraula.» *
43 No em treguis dels llavis la paraula veritable: confio en el teu judici.
44 Vull guardar sempre la teva Llei, per
segles i més segles. *
45 Caminaré amb el cor ample:
jo medito els teus preceptes. *
46 Davant els reis parlaré del teu pacte
i no hauré d’avergonyir-me’n.
47 Els teus manaments fan les meves delícies, me’ls estimo de debò.
48 Prego alçant les mans cap als manaments
que tant estimo, medito els teus decrets.
Zain
49 Recorda la paraula donada al teu servent
i que manté la meva esperança. *
50 Això és el que em conforta en les penes:
la teva promesa em dóna la vida.
51 Quan els superbs fan burla cruel de mi,
jo no em decanto de la teva Llei.
52 Recordo els judicis eterns,
i aquest record, Senyor, em conforta.
53 M’encenc d’indignació contra els injustos
quan veig que abandonen la Llei.
54 Els teus decrets són el tema dels meus
cants quan em trobo en terra estranya.
Fins de nit recordo el teu nom, Senyor, *
i vetllo pensant en la teva Llei.
56 Emprenc com a cosa meva
la guarda dels teus preceptes. *
Het
57 Jo dic, Senyor, que la meva heretat
és guardar les teves paraules.
58 El meu cor cerca de complaure’t:
compadeix-te de mi, com vas prometre.
59 Examino els meus camins
perquè els meus peus no es desviïn del teu
pacte.
60 M’afanyo, no vull deturar-me
en la guarda dels teus
manaments.
61 Els paranys dels injustos m’envolten,
però jo no oblido la teva Llei.
62 A mitjanit em llevo a lloar-te,
perquè són justes les teves decisions.
63 M’uneixo a tots els teus fidels,
als qui guarden els teus preceptes.
64 La terra és plena del teu amor, Senyor;
fes que aprengui els teus decrets.
Tet
65 Has fet feliç, * Senyor, el teu servent,
tal com havies promès.
66 Ensenya’m * a tenir enteniment i bon
sentit,que jo tinc fe en els teus manaments.
67 Abans de passar penes, vivia esgarriat,
però ara tinc present la teva promesa.
68 Tu ets bo i tu fas el bé; ensenya’m els
teus decrets.
69 Quan els superbs maquinen mentides
contra mi, jo guardo de tot cor els teus
preceptes.
70 Els seus cors s’han endurit, són insensibles, però la teva Llei fa la meva delícia.
71 M’ha fet bé haver sofert tantes penes:
així he après els teus decrets. *
72 M’estimo més la Llei que surt dels teus
llavis que mil monedes d’or o de plata.
Iod
73 Les teves mans m’han fet i m’han creat,
dóna’m seny i aprendré els teus manaments.
74 Quan em vegin, els teus fidels s’alegraran *
perquè confio en la teva paraula.
75 Reconec que són justes les teves decisions: amb raó, Senyor, he sofert tantes
penes.
76 Que el teu amor em conforti,
tal com vas prometre al teu servent.
77 Que m’arribi la teva misericòrdia i viuré;
la teva Llei fa les meves delícies. *
78 Que els superbs s’avergonyeixin d’oprimir-me amb engany; jo meditaré els teus
preceptes.
79 Que es posin a favor meu els teus fidels,
els qui coneixen el teu pacte.
80 Que el meu cor guardi irreprensible els
teus decrets i no quedaré confós.
Caf
81 Em sento defallir de tant esperar la salvació, però confio en la teva paraula.
82 Se’m consumeixen els ulls d’esperar el
que has promès, i exclamo: «Quan vindràs a
consolar-me?»
83 Fins si em quedava ressec com un odre
fumat, no oblidaria els teus decrets.
84 Quant de temps viurà encara el teu servent? Quan em faràs justícia dels qui em
persegueixen? *
85 M’han posat paranys els superbs,
que no viuen segons la teva Llei.
86 Tots els teus manaments són veritat;
ajuda’m, que em persegueixen sense causa.
87 Han estat a punt d’esborrar-me de la
terra, però jo no he abandonat els teus
preceptes.
88 Per l’amor que em tens, dóna’m la vida i
guardaré el pacte que vas proclamar.
Làmed
89 La teva paraula és eterna, Senyor,
persistirà com el cel. *
90 La teva fidelitat es manté pels segles,
com es manté la terra que has fixat. *
91 Tot subsisteix * fins ara perquè així ho
has decidit; tota cosa està al teu servei.
92 Si la teva Llei no fes les meves delícies,
jo hauria sucumbit, amb tantes penes.
93 Mai no oblidaré els teus preceptes;
gràcies a ells em dónes la vida.
94 Sóc teu: * et prego que em salvis,
que jo medito els teus preceptes.
95 Els injustos em sotgen per perdre’m,
però jo miro d’entendre el teu pacte.
96 He vist límits a la cosa més perfecta,
però els teus manaments són immensos.
Mem
97 Com estimo la teva Llei! Tot el dia la
porto al pensament.
98 Gràcies als teus manaments, tinc més
seny que l’enemic, perquè me’ls he fet meus
per sempre.
99 Sóc més instruït que tots els meus
mestres de tant que medito el teu pacte.
100 Guardar els teus preceptes em fa més
assenyat que els ancians.
101 Aparto els meus peus del mal camí,
vull viure atent a les teves paraules.
102 Les decisions que has pres, no les defujo; tu me les has ensenyades.
103 Quina dolçor, les teves promeses! Les
trobo, quan en parlo, més dolces que la mel.
104 El seny em ve dels teus preceptes;
per això detesto els camins enganyosos.
Nun
105 La teva paraula és llum dels meus passos,
la claror que m’il·lumina el camí. *
106 Ho he jurat i ho mantinc:
guardaré les teves justes decisions.
107 Són grans, Senyor, les penes que
sofreixo: dóna’m la vida, com havies promès.
108 Accepta, Senyor, l’ofrena dels meus
llavis i fes que aprengui els teus designis.
109 La meva vida està sempre en perill,
però no oblido la teva Llei.
110 M’han parat una trampa els injustos,
però jo no em desvio dels teus preceptes.
111 Tindré sempre per herència el teu
pacte: és l’alegria del meu cor. *
112 Compliré de cor els teus decrets,
del tot i per sempre. *
Sàmec
113 Em desagraden els qui són dobles de
cor, jo estimo la teva Llei.
114 Ets el meu recer i l’escut que em protegeix, confio en la teva paraula.
115 Aparteu-vos de mi, els qui obreu el mal,
que vull guardar els manaments del meu Déu.
116 Rep-me, tal com vas prometre, i viuré;
que no sigui confosa la meva esperança.
117 Sostén-me i seré salvat, els teus decrets sempre són la meva delícia.
118 Tu desaproves els qui s’allunyen dels
teus decrets, enganyats per la pròpia astúcia. 119 Per a tu són escòria els injustos del
país; per això estimo el teu pacte.
120 Tot el meu cos s’esborrona de por,
perquè temo els teus judicis.
Ain
121 He obrat segons el dret i la justícia: no
m’abandonis en mans dels opressors.
122 Garanteix que faràs feliç el teu servent, que no m’oprimiran els superbs.
123 Se’m consumeixen els ulls d’esperar que
em salvis
i que arribin els béns promesos.
124 Mostra l’amor que tens al teu servent,
fes que aprengui els teus decrets.
125 Sóc el teu servent, * dóna’m seny i
coneixeré el teu pacte.
126 Ja és hora que intervinguis, Senyor:
ells han violat la teva Llei.
127 Jo estimo els teus manaments
més que l’or, més que l’or fi; *
128 per això trobo justos els teus preceptes i em desagraden els camins enganyosos.
Pe
129 És admirable, el teu pacte;
per això el té present la meva ànima.
130 La teva paraula, explicada, dóna llum i
l’entenen els senzills.
131 Obro la boca i aspiro amb delit:
m’enamoren els teus manaments.
132 Mira’m i compadeix-te de mi, tu que et
compadeixes dels qui estimen el teu nom.
133 Que la teva promesa guiï els meus passos,
que ningú no em domini amb males arts.
134 Allibera’m dels homes que oprimeixen,
que pugui guardar els teus preceptes.
135 Fes veure al teu servent la llum de la
teva mirada, ensenya’m els teus decrets.
136 Mars de llàgrimes baixen dels meus ulls
quan veig els qui no guarden la teva Llei.
Sade
137 Ets just, Senyor, i són rectes les teves
decisions.
138 Has establert el teu pacte amb justícia
i amb tota veritat.
139 Sento un zel que em consumeix, veient
com l’adversari oblida les teves paraules.
140 La teva promesa és de bona llei; el teu
servent l’estima.
141 Sóc petit i menyspreat,
però no oblido els teus preceptes.
142 La teva justícia dura per sempre, és
veritat la teva Llei.
143 Quan em trobava en el perill i en la
desgràcia, els teus manaments feien la meva
delícia.
144 El teu pacte és just per sempre, dóna’m
seny i viuré.
Cof
145 Clamo amb tot el cor,Senyor, escolta’m:
vull complir els teus decrets.
146 Jo t’invoco: salva’m, i guardaré el teu
pacte.
147 Encara no és de dia * ja vinc a implorarte, confio en les teves paraules.
148 Abans d’hora es desvetllen els meus ulls
per meditar les teves promeses.
149 Pel teu amor, Senyor, escolta el meu
clam; dóna’m la vida, com vas decidir.
150 Són a prop els meus astuts perseguidors, que estan lluny de la teva Llei.
151 Però tu, Senyor, ets a prop meu, i es
mantenen ferms tots els teus manaments;
152 conec, de fa temps, el teu pacte i sé
que l’has assegurat per sempre.
Reix
153 Mira les penes que sofreixo i alliberame’n, que no oblido la teva Llei.
154 Pledeja a favor meu i rescata’m; com
vas prometre, dóna’m la vida.
155 La salvació és lluny dels injustos, perquè
no mediten els teus decrets.
156 És gran, Senyor, la teva misericòrdia;
com vas decidir, dóna’m la vida.
157 Són molts els enemics que em
persegueixen, però jo no m’he apartat del
teu pacte.
158 Em repugnen els qui he vist apostatar
sense fer cas de les teves promeses.
159 Mira com estimo els teus preceptes!
Senyor, per l’amor que em tens, dóna’m la
vida.
160 La teva paraula comença en la veritat,
són justes i eternes les teves decisions.
Xin
161 Quan els governants em persegueixen
sense causa, el meu cor només tem les teves
paraules.
162 La teva promesa em fa tan feliç com a
un home que troba un gran tresor.
163 Avorreixo l’engany, el detesto, i estimo
la teva Llei.
164 Et lloo set vegades cada dia,
perquè són justes les teves decisions.
165 Tenen molta pau els qui estimen la teva
Llei: res no els farà ensopegar.
166 Espero que em salvis, Senyor:
jo compleixo els teus manaments.
167 La meva ànima guarda el teu pacte; me
l’estimo de debò.
168 Guardo el teu pacte i els teus decrets;
tots els meus camins són davant teu.
Tau
169 Que el meu clam arribi a la teva
presència; Senyor, dóna’m seny, com vas
prometre.
170 Que arribi fins a tu la meva súplica; tal
com vas prometre, allibera’m.
171 Tinc a flor de llavis la lloança,
perquè em fas aprendre els teus decrets.
172 La meva llengua canta les teves promeses
perquè els teus manaments són justos.
173 Que la teva mà estigui a punt per a
ajudar-me: jo he escollit els teus preceptes.
174 Anhelo que em salvis, Senyor;
la teva Llei és la meva delícia. *
175 Que visqui la meva ànima i et lloï
i que m’ajudin les teves decisions.
176 M’havia esgarriat com una ovella perduda: vine a buscar el teu servent, que jo no
oblido els teus manaments.
