Primer Llibre dels Reis –

Capítol 18
Elies al Carmel

1 Va passar molt de temps i, al cap de tres anys, * el Senyor va comunicar a Elies la seva paraula. Li digué: —Vés, presenta’t a Acab, que vull enviar la pluja a la terra.
2 Elies es posà en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria. 3 Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor. 4 Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n’havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua. 5 Acab, doncs, li va dir:
—Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap si trobarem herba i podrem mantenir amb vida els cavalls i les mules sense haver de sacrificar cap dels animals!
6 Es van dividir el territori: Acab anà sol per un camí i Obadiahu, sol també, per un altre. 7 Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va reconèixer, es prosternà amb el front a terra i li digué: ¿Ets tu Elies, el meu senyor? 8 Ell li va respondre: Sóc jo mateix. Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí. 9 Obadiahu replicà:
—Quin pecat he comès, * que vulguis posar aquest servent teu a les mans d’Acab perquè em mati? 10 Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: “Aquí no hi és”, fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t’han trobat. 11 I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí”. 12 Quan m’hauré separat de tu, l’esperit del Senyor se t’endurà qui sap a on: * jo hauré transmès a Acab el teu missatge, però ell no et trobarà i llavors em matarà. I això que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove! 13 ¿Que no ha sentit a dir el meu senyor el que jo vaig fer quan Jezabel matava els profetes del Senyor? Vaig amagar-ne cent en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els proveïa de pa i aigua. 14 I ara tu em dius:
“Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.” Em matarà! 15 Però Elies va insistir: —Per la vida del Senyor de l’univers, a qui jo serveixo, et juro que avui mateix em presentaré davant d’Acab.
16 Obadiahu anà a trobar Acab i el va informar, i Acab anà a trobar Elies. 17 Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar: ¿Ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel? 18 Ell li respongué:
—Jo no porto la desgràcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor * per anar darrere els Baals. * 19 Però ara aplega’m tot Israel a la muntanya del Carmel, * i també els quatre cents
cinquanta profetes * de Baal i els quatre-cents profetes dels bosquets sagrats, * que Jezabel manté.
20 Acab va fer venir tots els israelites i va aplegar aquells profetes a la muntanya del Carmel. 21 Aleshores Elies s’acostà a tot el poble i va exclamar: Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? * Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell! El poble no responia res. 22 Llavors Elies els va dir:
—Jo sóc l’únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. 23 Que ens donin dos vedells: que ells se’n triïn un, el tallin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo prepararé l’altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc. 24 Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjà del foc, és realment Déu.
Tot el poble va respondre: —Hi estem d’acord! 25 Elies va dir als profetes de Baal: Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc.
26 Van agafar el vedell que els havien donat, el van preparar i anaren invocant el nom de Baal des del matí fins al migdia, dient: «Baal, respon-nos!» Però no se sentia cap veu ni cap resposta, per més que saltaven al voltant de l’altar que els havien construït. 27 Al migdia, Elies es burlava d’ells dient: —Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà!
28 Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang. 29 Passat ja migdia, van entrar en deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena. * Però no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú.
30 Aleshores Elies va dir a tot el poble: —Acosteu-vos a mi. Tothom se li va acostar. Elies va refer l’altar del
Senyor que estava enderrocat: 31 va agafar dotze pedres, * segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.» * 32 Amb aquelles pedres, doncs, va reconstruir l’altar dedicat al nom del Senyor i després, al seu voltant, va obrir un solc com per a sembrar-hi dues mesures * de gra. 33 Va col·locar la llenya, preparà el vedell, el posà damunt la llenya 34 i digué: —Ompliu quatre gerres d’aigua i tireu-la sobre la víctima de l’holocaust i sobre la llenya.
Ho van fer així. Després va manar: Torneu-hi! Ells hi van tornar. Digué encara: —Feu-ho per tercera vegada! I ho van fer per tercera vegada. 35 L’aigua regalimava per tot l’altar, i el solc n’anava ple. 36 Quan va ser l’hora de l’ofrena del capvespre, * el profeta Elies s’acostà i pregà així:
—Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel: que se sàpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot això per ordre teva. 37 Respon-me, Senyor, respon-me, perquè aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu.
38 Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l’holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l’aigua del solc. * 39 Tot el poble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava:
—El Senyor és Déu! El Senyor és Déu! 40 Elies els va ordenar: —Agafeu els profetes de Baal! Que no se n’escapi ni un! Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon * i allí els va degollar. 41 Després Elies digué a Acab:
Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal.
42 Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls 43 i digué al seu servent: Puja i mira en direcció al mar. Ell va pujar, va mirar i digué: No es veu res. Elies va insistir: Torna-hi. I així fins a set vegades. 44 A la setena, el servent va dir: —Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar. Aleshores Elies digué: Vés i digues a Acab: “Enganxa els cavalls i baixa, que no t’atrapi el xàfec.” 45 El cel s’anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. * Acab va pujar al carruatge i se n’anà cap a Jizreel. 46 La mà del Senyor s’apoderà d’Elies, * que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d’Acab fins a l’entrada de Jizreel. *

Capítol 19
Fugida d’Elies a la muntanya de l’Horeb

1 Acab va explicar a Jezabel tot el que Elies havia fet i com havia matat tots els profetes. 2 Llavors Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies:
—Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d’ells!
3 Elies tingué por * i va fugir per salvar la vida. En arribar a Beerxeba, * que és a Judà, va deixar-hi el seu criat 4 i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules:
—Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, * que no sóc pas millor que els meus pares.
5 Es va ajeure i s’adormí sota aquella ginestera. Però, mentre dormia, un àngel el va tocar i li digué: Aixeca’t i menja.
6 Va mirar i va veure al seu capçal un pa cuit al caliu i un gerro d’aigua. Va menjar, va beure i s’ajagué de bell nou.
7 L’àngel del Senyor va tornar, el va tocar i li digué:
—Aixeca’t i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu.
8 Elies es va alçar, va menjar i beure, i després, amb la força d’aquell aliment, caminà quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l’Horeb. *
9 En arribar-hi, va entrar a la cova * per passar-hi la nit. El Senyor li va adreçar la paraula i li preguntà:
—Què hi fas, aquí, Elies? 10 Ell respongué: —Estic encès de zel * per tu, Senyor, Déu de l’univers: els d’Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me. *
11 El Senyor li digué: —Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor. *
Aleshores s’aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. 12 Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d’un ventijol suau. * 13 En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, * va sortir de la cova i es quedà dret a l’entrada. Llavors una veu li digué: —Què hi fas, aquí, Elies? 14 Ell va respondre:
Estic encès de zel * per tu, Senyor, Déu de l’univers: els d’Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.
15 El Senyor li va dir: —Torna a posar-te en camí i vés cap al desert de Damasc. Quan hi arribis, ungeix Hazael per rei dels arameus. * 16 Després ungeix Jehú, fill de Nimxí, per rei d’Israel. * Ungeix també Eliseu, fill de Xafat, d’AbelMeholà, com a profeta successor teu. 17 El qui s’escapi de l’espasa d’Hazael, el farà morir Jehú; i el qui s’escapi de l’espasa de Jehú, el farà morir Eliseu. 18 Però jo deixaré a Israel una resta de set mil homes: tots els genolls que no s’han doblegat davant de Baal i tots els llavis que no l’han besat. *

Elies crida Eliseu a seguir-lo

19 Elies se’n va anar a trobar Eliseu, fill de Xafat. Eliseu havia de llaurar dotze jovades de terra i ara llaurava la darrera. Elies passà pel seu costat i li va tirar el seu mantell * al damunt. 20 Eliseu deixà els bous, va córrer darrere d’Elies i li digué: —Deixa’m anar a besar el pare i la mare, i després et seguiré. *
Elies li va respondre: Vés! Torna-te’n! A què t’obligo jo? *
21 Eliseu se’n tornà de darrere d’Elies, va agafar la parella de bous, els immolà i, amb el jou per llenya, en va bullir la carn. I convidà tothom a menjar-ne. Després va seguir Elies i es quedà al seu servei. *

Salm 33

Carta de sant Pau als cristians d’Efes – Capítol 4

Exhortacions (4,1-6,20)
Edificar el cos de Crist

1 Ara jo, presoner per causa del Senyor, * us demano que visqueu d’una manera digna de la vocació que heu rebut, * 2 amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, 3 procurant de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau. 4 Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dóna la vocació que heu rebut. 5 Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, 6 un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, * actua en tots i és present en tots. *
7 Cada un de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist. * 8 Per això diu l’Escriptura:
Va pujar a les altures, s’endugué un seguici de captius, va repartir dons als homes. *
9 Ara bé, això de va pujar vol dir que abans havia baixat a les regions inferiors, és a dir, a la terra. * 10 El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per omplir totes les coses. 11 I és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelitzadors, a d’altres el de ser
pastors i mestres; * 12 i així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d’edificar el cos de Crist, * 13 fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l’home perfecte, * a la talla pròpia de la plenitud del Crist. *
14 Així ja no serem infants, moguts d’ací d’allà i portats a la deriva pel vent de qualsevol doctrina, a mercè dels
enganys humans i víctimes de l’astúcia que encamina a l’error. * 15 Més aviat, mantenint-nos en la veritat i en l’amor, creixerem en tot vers el Crist, que és el cap. * 16 Per ell, tot el cos es manté unit harmoniosament gràcies a tota mena de juntures que el sostenen; * així, d’acord amb l’energia distribuïda segons la mesura de cada membre, * tot el cos va creixent i edificant-se en l’amor.

Revestir-se de l’home nou

17 Us dic, doncs, i us demano pel Senyor que no visqueu més com viuen els pagans, que es guien per raonaments sense valor. 18 La seva intel·ligència és plena de tenebra i estan allunyats de la vida de Déu, * ja que l’enduriment del seu cor els manté en la ignorància. * 19 Insensibles com són, s’han donat al llibertinatge, fins al punt de cometre sense fre tota mena d’impureses. * 20 Però vosaltres, no és pas això el que heu après del Crist, 21 si és que realment heu escoltat el seu anunci i heu estat instruïts per ell. * Així, doncs, segons la veritat que ve de Jesús, 22 renuncieu al vostre comportament passat i despulleu-vos de l’home vell que es va destruint rere els desigs seductors;
* 23 renoveu espiritualment el vostre interior * 24 i revestiu-vos de l’home nou, * creat a imatge de Déu * en la justícia i la santedat que neixen de la veritat.

Normes de vida cristiana

25 Per tant, abandoneu la mentida i que cadascú digui la veritat al seu proïsme, * ja que tots som membres els uns dels altres. * 26 Encara que us irriteu, no pequeu; * que la posta de sol no us trobi encara ressentits: 27 no doneu ocasió al diable. * 28 El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans * i així pugui donar al qui passa necessitat. 29 Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten. * 30 I no entristiu l’Esperit Sant de Déu, * que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits. * 31 Llanceu lluny de vosaltres l’amargor, l’enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria. * 32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. *

Capítol 5

1 Sigueu imitadors de Déu, * com a fills seus estimats; 2 viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, * oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable. * 3 Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar. * 4 Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; * més aviat eleveu accions de gràcies. * 5 Perquè, sapigueu-ho bé: cap libidinós, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu. *
6 Que ningú no us sedueixi amb discursos sense valor, * ja que per discursos com aquests la indignació divina cau
sobre els qui són rebels. * 7 No tingueu res a veure amb ells. * 8 En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. * 9 Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat. * 10 Sapigueu reconèixer el que és agradable al Senyor. * 11 I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les. * 12 Tot el que fan d’amagat, fins fa vergonya de dir-ho; 13 però quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència, * 14 ja que les coses evidents són lluminoses. Per això diem:
«Aixeca’t, tu que dorms, ressuscita d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.» *
15 Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. 16 Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. * 17 No sigueu irreflexius: mireu de comprendre què vol el Senyor. * 18 No us embriagueu de vi, que això porta a la disbauxa: * ompliu-vos més aviat de l’Esperit. 19 Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor. * 20 Doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist.

Noves relacions personals

21 Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. *
22 Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, * 23 perquè el marit és cap de la seva muller, * igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos. * 24 Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits. *
25 Marits, estimeu les vostres mullers, * tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella. * 26 L’ha
volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula. * 27 Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. * 28 Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix. * 29 No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església, 30 ja que som membres del seu cos. * 31 Per això, tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. * 32 Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l’Església, 33 i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.

Evangeli segons sant Joan – Introducció B

Pla de l’evangeli

L’evangeli es divideix en dues grans parts (1,19-12,50 i 13-20), precedides per una introducció poètica (1,1-18) i amb l’esmentat capítol 21 com a apèndix.
El text comença amb un fragment que se sol anomenar pròleg (1,1-18). Es tracta d’un himne que presenta Jesucrist en una relació de plena intimitat amb Déu i en el marc solemne de l’univers creat. Difícilment el pròleg es pot entendre sense la resta de l’evangeli.
Després hi ha la primera part de l’obra (1,19-12,50), que presenta un seguit de senyals prodigiosos i de diàlegs, que tenen Jesús com a figura central. Aquests capítols giren entorn d’un eix vertebrador: les discussions de Jesús amb els «jueus» (els representants del poble d’Israel que no volen creure en Jesús) i els seus diàlegs amb altres personatges que li són pròxims (Nicodem, la samaritana, les germanes de Llàtzer). El marc geogràfic de moltes d’aquestes escenes és fonamentalment Jerusalem i més en concret el temple. Les festes jueves i la seva significació teològica són el fil conductor intern que serveix per a presentar la figura de Jesús. Ens trobem amb una confrontació entre Jesús i el judaisme, que respon més al temps en què s’escriu l’evangeli que no pas al temps en què Jesús va viure.
D’altra banda, els diàlegs que emmarquen els senyals prodigiosos realitzats per Jesús, serveixen per a aprofundir alguns elements centrals de la fe de la comunitat que respira sota les pàgines d’aquesta obra: el baptisme, el culte, l’eucaristia, la resurrecció.
Ve després la segona part, que parla de l’hora de la glòria de Jesús, el Fill (cc. 13-20). Aquesta segona part presenta primerament Jesús i els seus deixebles en el marc d’un sopar de comiat (cc. 13-17). Són capítols cabdals, en els quals Jesús s’adreça directament a la comunitat (el lector) i li anuncia l’esdevenidor, que serà marcat per l’acció i la presència de l’Esperit Sant (el Paràclit o Defensor).
Jesús anuncia la seva absència, però promet que tornarà; aquest retorn s’acompleix mitjançant la seva nova presència, que és el resultat de l’acció de l’Esperit. El qui parla en aquesta secció és Jesús ressuscitat i glorificat. El lector es troba, doncs, transportat al moment en què Jesús se’n va: és un més dels deixebles i escolta Jesús que il·lumina la seva vida i les seves dificultats i angoixes presents.
La resta de la segona part de l’evangeli és formada pels relats de la passió i la resurrecció (cc. 18-20). La tradició sobre la passió, comuna als altres evangelis, ha estat encabida en l’esquema cristològic de l’obra; així la passió es converteix en una marxa triomfal de Jesús vers la creu, la qual és presentada més com un tron que com un patíbul. Jesús és exaltat i glorificat en la seva reialesa («el rei dels jueus», 19,19).
La mort de Jesús és el començament de l’existència de la comunitat (19,25-27). Aquest començament coincideix amb el do de l’Esperit (19,30). Els relats de les aparicions tenen com a nucli fonamental l’explicació del pas de la vida terrenal de Jesús a la seva nova presència («Feliços els qui creuran sense haver vist!», 20,29).
El capítol 21, l’apèndix de l’obra, ens situa en la vida de la comunitat de després de Pasqua. El text subratlla la figura de Pere (es reconeix la seva funció en el si de les comunitats cristianes primitives) i presenta el «deixeble estimat» com a model de la fe de la comunitat i com a autor de l’evangeli. La tradició més antiga identificà el deixeble estimat amb Joan, fill de Zebedeu i germà de Jaume.
Tanmateix aquesta identificació no acaba de ser clara. En qualsevol cas, l’atribució de l’evangeli a Joan és posterior a l’acabament de l’obra.