Menu
Lectura de la profecia de Zacaries
El Senyor diu: «Alegra’t, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. Bandejarà d’Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i els arcs dels guerrers seran bandejats. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran Riu fins a l’extrem del país».
Aquesta predicació de Zacaries va ser feta en temps de guerra: és el que s’anomena un oracle de consolació. Era l’època de la dominació grega, cap al 330 aC, després de la conquesta d’Alexandre:
calia com mai tenir l’esperança en una intervenció de Déu.
Les expressions que utilitza són les que habitualment servien per designar el Messies. I l’audàcia de Zacaries consisteix a donar un missatge d’esperança en un moment tan difícil i dur, on hom veia el futur molt incert.
“Adreçarà a tots els pobles, paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre…”
El projecte de Déu és de caràcter universal, per a tothom, per a tota la humanitat; és a partir de l’exili a Babilònia quan el poble d’Israel pren consciència d’aquesta universalitat…
“Bandejarà d’Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls…”
Citar Efraïm i Jerusalem és una manera discreta d’anunciar la restauració i la reunificació de l’antic regne de David. Recordem que Efraïm estava en el regne del Nord i Jerusalem era la capital del regne de Sud; ambdós regnes havien perdut des de feia temps la seva sobirania.
“És bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera”.
No era pas freqüent la imatge d’un rei muntant un ase…
Tanmateix Isaïes ja havia albirat un Messies humil: va anunciar un Servidor de Déu humil i fidel, encara que sense el títol de rei.
Zacaries sí que el presenta com un rei: així doncs representa la tradicional espera del Messies-Rei.
… l’audàcia de Zacaries consisteix a donar un missatge d’esperança en un moment tan difícil i dur, on hom veia el futur molt incert.
El projecte de Déu és de caràcter universal, per a tothom… és a partir de l’exili a Babilònia quan el poble d’Israel pren consciència d’aquesta universalitat…
No era pas freqüent la imatge d’un rei muntant un ase… Tanmateix Isaïes ja havia albirat un Messies humil: va anunciar un Servidor de Déu humil i fidel…
Zacaries sí que el presenta com un rei: així doncs representa la tradicional espera del Messies-Rei.
Us exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el vostre nom per sempre.
Us beneiré dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.
Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre regne
i parlin de la vostra potència. R.
Totes les obres del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça. R.
R. Beneiré el vostre nom per sempre Déu meu i rei
meu.
Per tal de cantar les perfeccions de Jahvè, que assenyalen les seves intervencions en la història, aquest himne copia i reprodueix un cert nombre de sentències molt repetides, que organitza en un poema alfabètic.
La composició d’aquest salm és molt acurada: veureu que conté vint-i-dos versets, cadascun d’ells comença per una lletra de l’alfabet hebreu; és el que s’anomena en literatura un “acròstic”. A més, noteu que hi ha un marcat paral·lelisme entre les dues línies de cada verset; això quedaria palès si ho llegíssim a dues veus o cantéssim dos cors alternats.
Lloa i exalta la grandesa i el poder de Jahvè, la seva bondat i el seu amor, la glòria i el poder del seu regne, la seva justícia i veritat.
Que tothom beneeixi el seu nom per sempre més.
Aquest salm forma part de la pregària jueva de cada matí.
El salmista no pot contenir-se de “donar glòria” al seu rei que és Déu. Lloa la seva “glòria”, la seva “magnificència”, la seva “grandesa”, el seu “poder”, la seva “esplendor”… Qualitats eminentment reials!
Però canta també la seva “bondat”, la seva “justícia”, la seva “tendresa”, la seva “pietat”, el seu “amor”, la seva “fidelitat”, la seva “proximitat”… Qualitats més que tot paternals. Déu és rei!
Però un rei que posa tot el seu poder al servei del seu amor i vessa les seves benediccions sobre la humanitat.
Jesús és l’expressió vivent i l’encarnació d’aquesta tendresa de Déu de què parla el salm 144.
Ell és aquell “que sosté els qui cauen i aixeca els afeixugats”.
Digues-me com és la teva oració, i et diré qui ets. Hi ha persones que diuen “estimar” una altra persona, i de fet només s’estimen a si mateixes.
Sovint amb Déu també som uns interessats egoistes. Encara que diem a Déu “faci’s la vostra voluntat”, de fet estem dient “que es faci la meva voluntat”.
El salmista… canta de Déu la seva “bondat”, la seva “justícia”, la seva “tendresa”, la seva “pietat”, el seu “amor”, la seva “fidelitat”, la seva “proximitat”… Qualitats més que tot paternals. Déu és rei! Però un rei que posa tot el seu poder al servei del seu amor…
Sovint amb Déu som uns interessats egoistes. Encara que diem a Déu “faci’s la vostra voluntat”, de fet estem dient “que es faci la meva voluntat”.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit, que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.
El que Pau anomena “carn” no és pas el que nosaltres anomenem cos ni el que Pau diu l’Esperit no és el que nosaltres en diem ànima…
Ell no oposa les dues paraules sinó les dues expressions “viure segons la carn” i “viure segons l’Esperit”. Segons Pau, cal escollir entre dues maneres de viure.
“Viure segons la carn”, és viure sense Déu, comptant només amb les nostres forces, tancat dins dels límits de la intel·ligència i les forces humanes.
És el que Pau ha descrit en els primers capítols d’aquesta carta als Romans. Si anem a les imatges del Gènesi, viure segons la carn seria viure com Adam: volia esdevenir com Déu però sense l’ajut de Déu. Una equivocació!.
Per contra, “viure segons l’Esperit”, és deixar-nos guiar per ell i així viure de la força de Déu; això ho canvia tot!
“I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts…”
Quin és el significat que Pau dóna a la paraula “habitar”?
Qui habita una casa és l’amo, és el qui dirigeix… Nosaltres hem esdevingut literalment cases de l’Esperit: en endavant és ell qui dirigeix…
Tanmateix cal saber quin és el lloc que nosaltres li donem a la nostra casa: nosaltres som lliures d’obrir-li o tancar-li la porta… Pau insisteix en la nostra llibertat…
Hem d’escollir en tot moment!
Nosaltres ressuscitarem amb Crist: és una promesa pel futur; però des d’ara, la nostra vida s’ha transformat, com la de Pau, car estem sota la influència de l’Esperit.
Tot i encara vivint en el nostre cos mortal, nosaltres ja podem viure de l’Esperit de Crist; és el que sant Joan anomena la “vida eterna”.
“Viure segons l’Esperit”: podem substituir “Esperit” per “amor”… Deixar-nos omplir per ell de paraules i gestos d’amor!
En el cant del Servidor, Isaïes afirma que viure segons l’Esperit de Déu és estimar i servir els nostres germans
Pau oposa les dues expressions “viure segons la carn” i “viure segons l’Esperit”. Segons Pau, cal escollir…
“Viure segons la carn”, és viure sense Déu, comptant només amb les nostres forces, tancat dins dels límits de la intel·ligència i les forces humanes… les imatges del Gènesi… viure com Adam: voler esdevenir com Déu però sense l’ajut de Déu. Una equivocació!.
“Viure segons l’Esperit”, és deixar-nos guiar per ell i així viure de la força de Déu; això ho canvia tot!
Qui habita una casa és l’amo, és el qui dirigeix… Nosaltres hem esdevingut literalment cases de l’Esperit: en endavant és ell qui dirigeix… però nosaltres som lliures d’obrir-li o tancar-li la porta… Pau insisteix en la nostra llibertat…
Tot i encara vivint en el nostre cos mortal, nosaltres ja podem viure de l’Esperit de Crist; és el que sant Joan anomena la “vida eterna”.
En el cant del Servidor, Isaïes afirma que viure segons l’Esperit de Déu és estimar i servir els nostres germans.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».
Avui és de les poques vegades que Jesús es proposa ell mateix com a model i que ens demana explícitament que l’imitem: “Feu-vos deixebles meus que jo sóc benèvol i humil de cor”.
“Feu-vos deixebles meus”, és a dir, preneu-me per Mestre, imiteu-me. I en què vol que l’imitem?
Hem de voler ser benèvols i humils de cor.
La bondat i la humilitat no són un punt de partida. No és una qüestió genètica, com si ja s’hi nasqués. És més aviat el final d’un llarg procés. S’hi arriba a través d’un treball dur i pacient contra les nostres pròpies tendències negatives.
Per això, per adquirir-la, fa falta molta força, cal ser molt coratjós. La humilitat no és passivitat, sinó fruit d’una gran victòria sobre un mateix.
No és estrany que Jesús hagi formulat aquella benaurança: “Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país” (Mt 5,5).
Només ens posa una condició: que acceptem el seu jou. Això que, de moment, pot semblar un pes, en realitat és font de pau perquè, si complim la voluntat de Déu, el seu Esperit habitarà en nosaltres. Ho hem escoltat a la segona lectura.
La imatge del jou ja la vàrem trobar a les lectures de la festa de la Trinitat: en sentit figurat “acceptar el jou” vol dir lligar-se a algú per caminar junts acoblats a la mateixa tasca.
“El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera”. Ens ho creiem això?
Pot haver-hi un jou suau? És possible una càrrega lleugera?
Cal donar a aquestes frases un significat actiu: parlen de jous que suavitzen la vida, i de càrregues que alleugen el pes de l’existència.
Els senzills no són els tontets, sinó aquells que saben copsar les coses de Déu. És a dir, els qui necessiten Déu, els qui saben escoltar-lo, els qui saben admirar-se i sorprendre’s per les seves obres i meravelles, els qui es deixen omplir de la seva felicitat.
Són els “senzills” els que reben la revelació de Déu que els permet saber i entendre.
Si els savis i entesos no saben ni entenen, no és pas a causa dels seus coneixements, sinó perquè consideren que els seus coneixements els situen per damunt dels altres. Això sí que impedeix conèixer i entendre els projectes de Déu.
Una vegada més, Jesús està en la línia de l’Antic Testament que sempre havia deixat ben clar que tota veritable saviesa, tota veritable intel·ligència no podien sinó venir de Déu.
Llegim aquest poema del llibre de Job:
Però, on es troba la saviesa?
on resideix la intel·ligència?
L’home ignora el preu que té,
perquè no es troba en aquest món.
L’Abisme crida: «Jo no la tinc pas!»
L’Oceà declara: «Amb mi no hi és.»
No es pot comprar amb or massís
ni es pot pagar a pes de plata.
No es canvia per l’or d’Ofir
ni pel safir o per l’ònix.
Val més que l’or i el cristall,
no l’hauries amb un vas d’or fi
ni amb el coral o el cristall de quars.
La saviesa val molt més que les perles.
No la iguala el topazi de Cuix
ni es canvia per l’or més refinat.
D’on ve, doncs, la saviesa?
On resideix la intel·ligència?
Resta amagada als ulls de tothom,
no la veuen ni els ocells del cel.
L’Abisme i la Mort declaren:
«N’hem sentit parlar només d’oïda.»
Però Déu coneix el camí que hi mena,
ell sap on podem trobar-la (Jb 28, 12… 23).
Ben Sirac ho deia en el seu llibre (Siràcida o Eclesiàstic):
Déu és la font de la saviesa
Tota saviesa ve del Senyor
i és amb ell per sempre (Si 1, 1).
“Fica els peus en els grillons de la saviesa
i el coll en el seu collar.
Segueix-la i cerca-la, i se’t farà conèixer;
i quan la tinguis, no la deixis escapar,
que a la fi hi trobaràs el repòs
i es convertirà en la teva felicitat” (Si 6,24,27-28)
Hem de voler ser benèvols i humils de cor.
La bondat i la humilitat no són un punt de partida. És més aviat el final d’un llarg procés. S’hi arriba a través d’un treball dur i pacient contra les nostres pròpies tendències negatives.
La humilitat no és passivitat, sinó fruit d’una gran victòria sobre un mateix.
Els senzills no són els tontets, sinó aquells que saben copsar les coses de Déu, els qui necessiten Déu, els qui saben escoltar-lo, els qui saben admirar-se i sorprendre’s per les seves obres i meravelles, els qui es deixen omplir de la seva felicitat.
Són els “senzills” els que reben la revelació de Déu que els permet saber i entendre.
Llibre de Job: Però, on es troba la saviesa? On resideix la intel·ligència?…
Déu coneix el camí que hi mena, ell sap on podem trobar-la (Jb 28, 12… 23).
Siràcida: Déu és la font de la saviesa … que a la fi hi trobaràs el repòs i es convertirà en la teva felicitat” (Si 6,24,27-28)
1 Presagi. Paraula del Senyor que arriba al país
d’Hadrac, *
i a Damasc, * lloc on es detura,
perquè tothom miri cap al Senyor,
com fan totes les tribus d’Israel. *
2 És també per a Hamat, * veïna de Damasc,
per a Tir i Sidó, * que són tan llestes.
3 Tir s’ha envoltat de muralles,
ha apilat la plata com la pols
i l’or com el fang dels carrers.
4 Però el Senyor prendrà la ciutat,
enfonsarà dins el mar les seves defenses,
i el foc la devorarà.
5 Ascaló tindrà por quan ho vegi,
Gaza s’estremirà tota sencera,
Ecron sentirà que perd el seu puntal. *
No hi haurà més reis a Gaza,
Ascaló quedarà deshabitada,
6 i a Asdod s’hi instal·laran bastards. *
Diu el Senyor: «Jo abatré l’orgull dels filisteus:
7 no els deixaré menjar més carn amb sang, *
els trauré de la boca els aliments abominables;
els supervivents em tindran per Déu,
seran com els principals de Judà;
el que havia passat amb els jebuseus, passarà
amb Ecron. *
8 Acamparé com un guardià per defensar el meu
país,
el guardaré dels qui el travessen una vegada i
una altra;
no hi passarà mai més cap opressor,
perquè ara vetllo amb els meus propis ulls.»
9 Alegra’t, ciutat de Sió,
crida de goig, Jerusalem.
Mira el teu rei que ve cap a tu,
just i victoriós;
arriba humilment, muntat en un ase,
en un pollí, un fill de somera. *
10 Destruirà els carros de guerra d’Efraïm
i la cavalleria de Jerusalem, *
trencarà els arcs dels guerrers
i anunciarà la pau als pobles;
dominarà d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país. *
11 El Senyor declara:
«Per l’aliança segellada amb sang * que vaig fer
amb vosaltres,
jo alliberaré els qui esteu empresonats
al fons d’un pou eixut.
12 Torneu a Sió, la ciutat fortificada,
presoners que viviu d’esperança!
Avui mateix us ho prometo:
la vostra recompensa serà doble. *
13 Tensaré Judà com un arc,
hi posaré Efraïm com a fletxa;
enviaré els teus homes, Sió,
a lluitar contra els pobles hel·lènics: *
ells seran per a mi com l’espasa d’un guerrer.»
14 El Senyor s’apareixerà damunt d’ells,
i les seves fletxes sortiran com el llamp;
el Senyor Déu tocarà la trompeta
i arribarà amb les tempestes de migjorn. *
15 El Senyor de l’univers els farà d’escut.
Les pedres de la seva fona devoraran i esclafaran,
s’embriagaran i faran brogit com els bevedors de
vi,
quedaran plenes de sang com les calderetes d’aspersió *
o com els angles de l’altar dels holocaustos. *
16 Aquell dia, el Senyor, el seu Déu,
salvarà el poble, que és el seu ramat. *
Resplendiran en el país
com les pedres precioses d’una corona.
17 Quina bellesa! Quina felicitat!
Nois i noies creixeran ferms
amb el blat i el vi novell.
1 Lloança. * Del recull de David.
Àlef
T’exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre. *
Bet
2 Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.
Guímel
3 El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.
Dàlet
4 Que a cada generació et lloïn pel que
has fet,
que anunciïn les teves proeses.
He
5 Que proclamin l’esplendor gloriosa de
la teva majestat,
i jo repassaré els teus prodigis.
Vau
6 Que parlin del teu poder temible,
i jo contaré les teves grandeses.
Zain
7 Que difonguin el record de la teva gran
bondat
i aclamin els teus favors. *
Het
8 El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor. *
Tet
9 El Senyor és bo per a tothom, estima
entranyablement totes les seves criatures.
Iod
10 Que t’enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels.
Caf
11 Que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de les teves proeses.
Làmed
12 Que facin conèixer a tothom les teves
gestes,
la glòria esplendorosa del teu regne.
Mem
13 El teu regne s’estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.
Nun
Les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor. *
Sàmec
14 El Senyor sosté * els qui estan a punt de
caure; als qui han ensopegat, ell els redreça.
Ain
15 Tothom posa els ulls en tu, mirant
esperançat, i al seu temps els dónes l’aliment.
Pe
16 Tan bon punt obres la mà,
sacies de bon grat tots els vivents. *
Sade
17 Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
Cof
18 El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.
Reix
19 Satisfà el voler dels qui el veneren,
escolta la seva súplica i els salva.
Xin
20 El Senyor guarda els qui l’estimen,
però farà que els injustos es dispersin.
Tau
21 Que els meus llavis lloïn el Senyor, *
que tothom beneeixi * el seu sant nom
per sempre més. *
1 Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, * 2 perquè la llei de l’Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t’ha alliberat * de la llei del pecat i de la mort. * 3 Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: * enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, * Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana 4 perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. * 5 Els qui segueixen els desigs terrenals s’apassionen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l’Esperit s’apassionen per les coses de l’Esperit. 6 Les passions terrenals porten a la mort, * mentre que les de l’Esperit duen a la vida i a la pau. 7 I és que les passions terrenals porten a l’enemistat amb Déu, * ja que no volen sotmetre’s a la seva llei ni s’hi podrien sotmetre. 8 Per això els qui viuen d’acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu.
9 Ara bé, vosaltres no viviu d’acord amb els desigs terrenals, sinó d’acord amb l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, * i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. * 10 Però si Crist està en vosaltres, * encara que el vostre cos mori per culpa del pecat, l’Esperit us dóna la vida, gràcies a la justícia salvadora. * 11 I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
12 Així, doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs. 13 Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres terrenals, viureu. * 14 Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu. 15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, * sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abbà, * Pare!» * 16 Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. 17 I si som fills, també som hereus: hereus de Déu * i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
18 Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s’ha de revelar en nosaltres. * 19 Perquè l’univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: * 20 l’univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l’hi ha sotmès, * però manté l’esperança 21 que també ell serà alliberat de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. * 22 Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part.
23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l’Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre * anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. * 24 Hem estat salvats, però només en esperança. * Ara bé, veure el que s’espera no és esperança: allò que es veu, per què s’ha d’esperar? 25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.
26 Igualment, l’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal, * però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. 27 I el qui coneix els cors * sap quin és el voler de l’Esperit: l’Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. 28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, * dels qui ell ha decidit cridar; 29 perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, * que així ha estat el primer d’una multitud de germans. *
30 I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els ha glorificat.
31 Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres, * qui tindrem en contra? 32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, * sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? 33 Qui s’alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? * 34 Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu * i intercedeix per nosaltres? * 35 Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? 36 Tal com diu l’Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. * 37 Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. * 38 N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, * 39 ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
1 Quan Jesús hagué acabat de donar aquestes instruccions * als seus dotze deixebles, se’n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions. *
2 Joan, que era a la presó, * va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles 3 a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, * o n’hem d’esperar un altre?» *
4 Jesús els respongué: —Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: 5 els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova. * 6 I feliç aquell qui no em rebutjarà! *
7 Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
—Què heu sortit a contemplar al desert? * ¿Una canya sacsejada pel vent? 8 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats s’estan als palaus dels reis! 9 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? * Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 10 És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. * 11 En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. 12 Des de Joan Baptista fins ara, el Regne del cel sofreix violència, i gent violenta se’n vol apoderar. * 13 Tots els profetes i la Llei han profetitzat fins que ha arribat Joan. * 14 I ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir. * 15 Qui tingui orelles, que escolti. *
16 »A qui compararé la gent d’aquesta generació? * S’assemblen als nois que seuen a les places i criden als seus companys 17 dient-los: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no us planyeu!” * 18 Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu, * i diuen: “Té el dimoni”; * 19 ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i diuen: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.” * Però les obres de la saviesa acrediten que és justa. *
20 Aleshores Jesús començà a blasmar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s’havien convertit: *
21 —Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! * Si a Tir i a Sidó * s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i roba de sac * i s’haurien convertit. 22 Per això us dic que el dia del judici * serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres.
23 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! * Perquè si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que s’han fet dins teu, encara avui existiria. * 24 Per això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu. *
25 En aquell temps, Jesús digué:
—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això * que has amagat als savis i entesos. * 26 Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. *
27 »El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. * Ningú no coneix el Fill, * fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. *
28 »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, * i jo us faré reposar. 29 Accepteu el meu jou * i feu-vos deixebles meus, que sóc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, * 30 perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera. *
