Menu
Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès s’adreçà al poble i li digué: «Escoltaràs el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d’aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Ni és tampoc a l’altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Són paraules que tens molt a prop teu per poderles complir: les tens als llavis, les tens al cor».
El llibre del Deuteronomi es presenta com el darrer discurs de Moisès, el seu testament espiritual tot i que no va ser escrit per ell (només cal notar les vegades on diu Moisès ha dit, Moisès ha fet…).
Cal notar que el Deuteronomi és, després del llibre dels Salms, el llibre més esmentat en els Evangelis.
I l’autor fa èmfasi en allò que creu que ha estat l’aportació més gran de Moisès: la sortida d’Egipte del poble d’Israel i l’Aliança amb Déu al Sinaí.
Amb aquesta Aliança Déu es comprometia a protegir el seu poble i aquest a respectar la Llei de Déu. I el poble d’Israel reconeixia en aquesta Aliança la millor garantia de la llibertat retrobada.
Però una cosa és comprometre’s i l’altra, respectar el compromís.
I aquest compromís el poble d’Israel, l’ha trencat sovint en la seva història…
El regne del Nord, després de la victòria dels assiris, ha desaparegut (en el 722 aC). I és als habitants del regne del Sud (Judà) a qui es dirigeix l’autor:
“Escoltaràs el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d’aquesta Llei…”
“La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast”: Déu no demana pas al seu poble coses impossibles!
El trobem primer aquí, en el Deuteronomi i després amb Jesús, a l’Evangeli:
“Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera (Mt 11, 29-30).
És el missatge més positiu de la Bíblia: la Llei no és inabastable, la podem acomplir; el mal no és irremeiable, la humanitat té un camí de salvació: viure en l’amor de Déu i dels altres, per a la més gran felicitat de tots.
A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics.
El vostre amor, Senyor, vessa bondat;
mireu-me, per la vostra gran misericòrdia.
Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor. R.
Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius. R.
Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà;
hi habitaran els servents del Senyor,
ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els que estimen el nom de Déu. R.
R. Els humils que busquen Déu sincerament
diran:
«Tingueu llarga vida». O bé: Al·leluia.
Cal notar que aquest salm conté 37 versets dels quals en llegim uns quants, molt pocs. En el document annex el teniu sencer: val la pena llegir-lo tot per fer-se’n una idea completa.
Aquesta anguniosa lamentació té molts trets comuns amb el salm 21, en especial, la dramàtica descripció de la malaltia i els sofriments que donen motiu a la súplica (vv. 2-5).
Entre aquests últims, el salmista esmenta particularment el menyspreu que rep per la seva fidelitat a la causa de Déu i el seu amor al temple (vv. 8-13).
Així fa present al Senyor que la seva malaltia posa en joc l’honor diví, perquè, si ell mor, tots els fidels quedaran exposats a la burla dels seus enemics (v. 7).
Salm de súplica, en tres parts:
El suplicant crida angoixat: … sofriment horrible … sofriment injust … sofriment per la causa de Déu … enemics nombrosos l’envolten.
Lluny de resignar-se, el suplicant s’adreça a Déu i prega: … implora el seu alliberament, la seva salvació… demana revenja conforme a la llei del talió.
Aquesta súplica tràgica acaba amb una acció de gràcies.
Els crits i les imprecacions de les dues primeres parts s’han d’interpretar a la llum d’aquesta part final: «lloaré Déu…»
Jesús cita explícitament aquest salm, la vigília de la seva Passió, parlant dels seus enemics: “m’han odiat sense motiu” (Jn 15,25)
El crit de lamentació que puja d’aquest salm, per a algú de nosaltres pot ser de candent actualitat:
“Salveu-me, Déu meu… No tinc on posar els peus… Estic rendit… Els ulls se’m consumeixen… els meus detractors són nombrosos… Ploro… Els insults plouen sobre mi”…
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
Colosses era una ciutat de l’Àsia Menor, al sud de la regió de Frígia, uns 175 km a l’est d’Efes, a la costa mediterrània; aquesta ciutat destacava, entre altres coses per una producció tèxtil notable.
Majoritàriament pagana, tenia una colònia jueva important i Pau no coneixia personalment la comunitat cristiana que havia fundat Èpafres, un deixeble seu de quan s’estava a Efes.
La intervenció epistolar de Pau va ser provocada per la barreja que feien els colossencs entre creences cristianes, paganes i jueves. Amb tot això, el paper central i únic de Jesucrist, salvador de la humanitat i de l’univers sencer, restava minvat.
“Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist”.
Pau aquí compara la mort de Crist a un sacrifici com els que s’oferien habitualment en el Temple de Jerusalem. De fet hi havia sacrificis anomenats “sacrificis de pau”.
Pau sabia que els que van condemnar Jesús no tenien cap intenció d’oferir un sacrifici: primer perquè els sacrificis humans ja no existien a Israel des de feia molt de temps i segon perquè Jesús va ser condemnat a mort com un malfactor i executat fora de la ciutat.
I sant Pau té en compte una cosa inaudita: amb la seva gràcia, Déu ha transformat l’horrible passió infligida al seu fill pels homes en una obra de pau!
És l’odi dels homes el que mata el Crist, però Déu, mitjançant la gràcia, transforma aquest odi en un instrument de reconciliació i de pacificació.
I per què som reconciliats? Doncs perquè finalment coneixem Déu tal com veritablement és: amor
pur i perdó total; ben lluny del Déu castigador i justicier que de vegades imaginem.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?». Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?». Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs».
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?». Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?». Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes igual».
El viatger misericordiós és als ulls dels jueus una persona poc recomanable: un samarità…
Jueus i samaritans tenien relacions força dolentes; els jueus els menyspreaven i els consideraven heretges i els samaritans per la seva banda no perdonaven als jueus el fet d’haver destruït el seu santuari dalt la muntanya de Garizim (en el 129 aC).
El sacerdot i el levita són servidors del Temple. Per servir el Temple havien de trobar-se en situació de puresa legal. Per això, en veure el mig mort, passen per l’altra banda del camí, ja que tocar un mort comportava impuresa legal.
Contràriament, el samarità no té problemes de puresa legal. Ell ja era tingut per un impur pel sol fet de ser samarità, i tenia totalment prohibit acostar-se al temple. Per tant, res li impedeix acostar-se al ferit mig mort, curar-li les ferides i tenir-ne cura.
Qui és el meu pròxim: La família? Els veïns del meu poble? Els fidels de la meva religió? I no es tracta d’una qüestió secundària, ja que estem parlant d’allò que és necessari per tenir en herència la vida eterna!
Jesús no respon amb conceptes sinó amb un exemple. No se situa a favor o en contra de cap de les diverses respostes que donaven els mestres. Simplement explica un cas concret i deixa que decideixi el mateix que li ha fet la pregunta. Jesús només haurà d’afegir: “Doncs tu fes igual”.
La gran lliçó que ens vol donar Jesús amb aquesta paràbola és que qui estima el pròxim també dóna culte a Déu. Més encara: l’única manera de donar culte a Déu és estimant el pròxim.
Per això la paràbola juga amb la paraula “lloc”. En el llenguatge popular jueu, “el lloc” volia dir el temple. Però a la paràbola, “el lloc” de referència, el “lloc” on Déu vol ser trobat, és allà on hi ha l’home ferit. El sacerdot i el levita arriben a aquest “lloc”, però passen per l’altra banda del camí.
Fixem-nos que Jesús fa un canvi de perspectiva: a la pregunta “qui és el meu proïsme?, no respon, com hom podria esperar, dibuixant un cercle dels que nosaltres hauríem de considerar com els nostres proïsmes. Perquè un cercle, per gran que sigui, marca un límit.
Jesús evita donar una definició de proïsme (a la paraula definició hi ha el terme llatí “finis” que vol dir límit…); en fa una qüestió de cor i no d’intel·lecte…
Si les dimensions del cercle del nostre proïsme depenen de la nostra bona voluntat, si les consideracions de les categories socials i de conveniències han de cedir el pas a la pietat (sembla clar que és la lliçó d’aquesta paràbola), llavors només ens resta inventar l’amor sense fronteres!
És interessant de notar que aquesta presentació eminentment simpàtica d’un samarità (Lc 10), ve tot seguit del relat per part de Lluc del refús d’un poble samarità de rebre Jesús i els seus deixebles en ruta de Galilea a Jerusalem (Lc 9). La qual cosa sembla voler dir que Jesús refusa categòricament tota amalgama, tota generalització.
La nostra vida és un camí (sé realment cap a on vaig?).
I al llarg d’aquest camí ens anem trobant amb persones de tota mena i de tota situació.
Quina actitud prenc amb elles? Sóc sensible a les necessitats dels altres? Quina mena de cor tinc: estimador o indiferent?
El primer que cal és ser sensible a les necessitats de les persones que m’envolten i acostarm’hi. Després ja miraré com puc concretar el meu ajut, d’acord amb les meves possibilitats. Però, de
moment acostar-m’hi.
La nostra fragilitat és font d’un gran tresor: Solament qui es reconeix vulnerable és capaç d’una acció solidària.
Compadir-se (“patir-amb”) del que està caigut a la vora del camí és l’actitud de qui reconeix en l’altre la seva pròpia imatge.
És el missatge més positiu de la Bíblia: la Llei no és inabastable, la podem acomplir; el mal no és irremeiable, la humanitat té un camí de salvació: viure en l’amor de Déu i dels altres, per a la més gran felicitat de tots.
Els crits i les imprecacions de les dues primeres parts s’han d’interpretar a la llum d’aquesta part final: «lloaré Déu…»
Jesús cita explícitament aquest salm, la vigília de la seva Passió, parlant dels seus enemics: “m’han odiat sense motiu” (Jn 15,25)
El crit de lamentació que puja d’aquest salm, per a algú de nosaltres pot ser de candent actualitat: “Salveu-me,
Déu meu… No tinc on posar els peus… Estic rendit… Els ulls se’m consumeixen… els meus detractors són nombrosos… Ploro… Els insults plouen sobre mi”…
I sant Pau té en compte una cosa inaudita: amb la seva gràcia, Déu ha transformat l’horrible passió infligida al seu fill pels homes en una obra de pau!
És l’odi dels homes el que mata el Crist, però Déu, mitjançant la gràcia, transforma aquest odi en un instrument de reconciliació i de pacificació.
I per què som reconciliats? Doncs perquè finalment coneixem Déu tal com veritablement és: amor pur i perdó total; ben lluny del Déu castigador i justicier que de vegades imaginem.
La gran lliçó que ens vol donar Jesús amb aquesta paràbola és que qui estima el pròxim també dóna culte a Déu.
Més encara: l’única manera de donar culte a Déu és estimant el pròxim.
Fixem-nos que Jesús fa un canvi de perspectiva: a la pregunta “qui és el meu proïsme?, no respon… no pas dibuixant un cercle …Perquè un cercle, per gran que sigui, marca un límit.
Jesús evita donar una definició de proïsme (a la paraula definició hi ha el terme llatí “finis” que vol dir límit…); en fa una qüestió de cor i no d’intel·lecte… només ens resta inventar l’amor sense fronteres!
La nostra vida és un camí (sé realment cap a on vaig?). I al llarg d’aquest camí ens anem trobant amb persones de tota mena i de tota situació. Quina actitud prenc amb elles?
El primer que cal és ser sensible a les necessitats de les persones que m’envolten i acostar-m’hi. Després ja miraré com puc concretar el meu ajut, d’acord amb les meves possibilitats. Però, de moment acostar-m’hi.
La nostra fragilitat és font d’un gran tresor: Solament qui es reconeix vulnerable és capaç d’una acció solidària.
Compadir-se (“patir-amb”) del que està caigut a la vora del camí és l’actitud de qui reconeix en l’altre la seva pròpia imatge.
1 »Quan es compliran en tu totes aquestes benediccions o malediccions que t’he proposat, * si reflexiones enmig de les nacions on el Senyor, el teu Déu, t’haurà dispersat, 2 i tu amb els teus fills et converteixes amb tot el cor i amb tota l’ànima al Senyor, el teu Déu, * i l’obeeixes en tot allò que avui et mano, 3 ell renovarà la teva vida i tindrà misericòrdia de tu. Llavors et tornarà a reunir de tots els pobles on t’havia dispersat. * 4 Ni que tinguessis la teva gent escampada fins a l’horitzó, el Senyor, el teu Déu, vindria allà a cercar-te i a reunir-te, 5 per fer-te entrar en el país que els teus pares havien posseït i que tu també posseiràs. Et farà feliç i et multiplicarà més que els teus pares.
6 »El Senyor, el teu Déu, circumcidarà el teu cor i el dels teus descendents, * perquè estimis el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima, i puguis viure. * 7 El Senyor, el teu Déu, farà caure totes aquestes amenaces sobre els teus enemics, que t’odiaven i et perseguien. 8 Tu tornaràs a escoltar la veu del Senyor i compliràs tots els manaments que avui et dono. 9 El Senyor, el teu Déu, t’omplirà de prosperitat en tot el que emprenguis: multiplicarà els fruits de les teves entranyes, del teu bestiar i de la teva terra. El Senyor tindrà, altra vegada, el goig de fer-te feliç, com el tenia de fer feliços els teus pares, 10 perquè tu aleshores obeiràs el Senyor, el teu Déu, i guardaràs els seus manaments i els seus decrets, escrits en aquest llibre de la Llei, * i perquè t’hauràs convertit al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima.
11 »Aquesta Llei * que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. 12 No és pas al cel, que puguis dir: “Qui serà capaç de pujar-hi i portar-nos-la, per fer-nos-la conèixer i perquè la puguem complir?” 13 Ni és tampoc a l’altra banda de mar, que puguis dir: “Qui serà capaç de travessar el mar i portar-nos-la, per fer-nos-la conèixer i perquè la puguem complir?” 14 La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor, perquè puguis complir-la. *
15 »Avui et proposo d’escollir entre la vida i la mort, entre la felicitat i la desgràcia. 16 Avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, que segueixis els seus camins i compleixis els seus manaments, els seus decrets i les seves prescripcions. * Si ho fas així, viuràs, seràs nombrós, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país on ara entraràs per prendre’n possessió. * 17 Però si el teu cor s’allunya d’ell, si no l’obeeixes i et deixes arrossegar a donar culte a altres déus i a adorar-los, 18 avui t’anuncio que aneu de cert a la perdició, que no viureu gaires anys a la terra on ara, un cop passat el Jordà, entrareu per prendre’n possessió.
19 »Avui prenc el cel i la terra com a testimonis contra vosaltres: * et proposo d’escollir entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. * Tu escull la vida i viuràs, tu i la teva descendència. 20 Estima el Senyor, el teu Déu, obeeix-lo i sigues-li fidel: * en ell * trobaràs la vida, i el Senyor et concedirà molts anys per a poder habitar en aquest país * que ell havia promès als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob. *
Salva’m, Déu meu *
1 Per al mestre de cor: a la tonada de
«Xoixannim». * Del recull de David.
2 Salva’m, Déu meu;
l’aigua m’arriba al coll.
3 M’enfonso en el fangar profund
i no tinc on posar els peus,
em trobo dins les aigües abismals
i els remolins se m’enduen.
4 Estic rendit de tant cridar,
em crema la gorja;
els ulls se’m consumeixen
d’esperar el meu Déu.
5 Són més que els cabells del meu cap *
els qui m’odien sense motiu; *
són forts els qui em volen destrossar,
els qui volen fer-me mal amb traïdoria.
¿M’obligaran a tornar allò que no he pres?
6 Déu meu, tu saps * les meves nicieses
i no et passen per alt les meves mancances.
7 Que per culpa meva no quedin defraudats
els qui esperen en tu, Senyor Déu de l’univers.
Que per causa meva, Déu d’Israel,
no tinguin un desengany els qui et cerquen.
8 És per tu que aguanto els escarnis
i abaixo els ulls, avergonyit.
9 Els meus germans em consideren foraster,
sóc un estranger per als fills de la meva mare.
10 El zel del teu temple em consumia, *
i ara rebo les burles dels qui t’ultratgen. *
11 Si veuen que ploro i dejuno,
encara m’escarneixen.
12 Si vaig de dol amb roba de sac,
tot són enraonies contra mi.
13 Em dediquen sàtires a les places, *
em fan cançons a les tavernes. *
14 Jo et prego, Senyor, en aquesta hora propícia;
respon, Déu meu, pel teu amor,
tu que em salves perquè ets fidel.
15 Treu-me del llot, que no m’enfonsi;
salva’m dels enemics i de les aigües abismals.
16 Que no se m’emportin els remolins,
que no m’engoleixin les aigües profundes
i no tanquin, com un pou, la seva boca.
17 Respon-me, Senyor, que el teu amor vessa
bondat;
mira’m, que és gran la teva misericòrdia.
18 No amaguis la mirada al teu servent;
afanya’t a respondre’m, que estic en perill.
19 Vine al meu costat, rescata’m,
allibera’m dels enemics.
20 Tu saps com m’escarneixen,
veus els desenganys i la vergonya que passo;
tens al davant tots els meus adversaris.
21 Els escarnis m’han trencat el cor
i per això defalleixo.
He esperat en va qui es compadís de mi,
no trobo ningú que em consoli.
22 Em tiren fel al menjar;
quan tinc set, em fan beure vinagre. *
23 Que la taula se’ls torni un parany,
que es torni una trampa per als seus convidats.
24 Que se’ls entelin els ulls i no hi vegin,
que els flaquegin tothora les forces. *
25 Aboca el càstig damunt d’ells,
que els atrapi la teva indignació,
26 que els sigui devastat el campament
i no quedi ni una ànima a les seves tendes, *
27 ja que persegueixen el qui tu has ferit
i afegeixen dolor al qui has traspassat.
28 Tingues en compte totes les seves culpes,
que no se’n vegin mai absolts;
29 esborra’ls del llibre dels vivents, *
no els inscriguis en el registre dels justos.
30 Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent;
que em sostingui la teva salvació.
31 Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
li donaré gràcies per la seva grandesa.
32 Això plaurà al Senyor més que una ofrena,
més que un toro i un vedell ja fet. *
33 Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui cerquen Déu es diran:
«Que visqueu per molts anys!» *
34 El Senyor escolta els pobres,
mai no abandona els captius. *
35 Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s’hi mou.
36 Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà.
Hi habitaran els servents del Senyor,
37 ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el seu nom.
1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, * i el germà Timoteu, * 2 als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. *
3 Donem gràcies a Déu, * Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres 4 d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, * 5 moguts com esteu per l’esperança d’allò que us és reservat en el cel. * Aquesta esperança us l’ha feta conèixer la paraula de la veritat, l’evangeli, * 6 que ha arribat fins a vosaltres. * I així com creix i dóna fruit en tot el món, * és present entre vosaltres des del dia que el vau sentir i que vau reconèixer la gràcia de Déu en tota la seva veritat. 7 Això és el que us va ensenyar Èpafres, * el nostre estimat company de servei, que ha estat per a vosaltres un servidor fidel del Crist. 8 Ell ens ha parlat de l’amor que us teniu gràcies a l’Esperit.
9 Així, doncs, també nosaltres, d’ençà que hem sentit a dir tot això, no ens cansem de pregar a favor vostre demanant a Déu que arribeu al ple coneixement de la seva voluntat, a tota mena de saviesa i a la intel·ligència que ve de l’Esperit. * 10 Així portareu una vida digna del Senyor, que el complagui en tot, * fructificareu en tota mena d’obres bones i creixereu en el coneixement de Déu; 11 el seu poder gloriós * us enfortirà i farà que sigueu sempre pacients i constants.
Amb alegria * 12 doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, * en el Regne de la llum. 13 Ell ens alliberà del poder de les tenebres * i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, * 14 en qui tenim la redempció, el perdó dels nostres pecats. *
15 Ell és la imatge del Déu invisible, *
engendrat abans de tota la creació, *
16 ja que Déu ha creat per ell totes les coses, *
tant les del cel com les de la terra,
tant les visibles com les invisibles,
trons i sobiranies,
potències i autoritats. *
Tot ha estat creat per ell i destinat a ell.
17 Ell existeix abans de tot, *
i tot es manté unit gràcies a ell. *
18 Ell és també el cap del cos, que és l’Església. *
Ell és l’origen, *
el primogènit dels qui retornen d’entre els morts, *
perquè ell ha de ser en tot el primer.
19 Déu volgué que residís en ell tota la plenitud. *
20 Déu volgué reconciliar-ho tot per ell
i destinar-ho a ell,
posant la pau en tot el que hi ha,
tant a la terra com al cel,
per la sang de la creu de Jesucrist. *
21 Vosaltres, en altre temps, estàveu allunyats, i amb les vostres obres us mostràveu contraris a Déu. *
22 Però ara Déu us ha reconciliat amb ell, per la mort que Crist ha sofert en el seu cos, a fi de portar-vos a la seva presència sants, irreprensibles i sense culpa. * 23 Cal, però, que us mantingueu ferms * en el fonament de la fe, sense deixar-vos apartar de l’esperança que us promet l’evangeli que heu sentit * i que ara ha estat anunciat a tota la creació que hi ha sota el cel. * És d’aquest evangeli que jo, Pau, sóc servidor.
24 Ara estic content de patir per vosaltres i de completar així en la meva carn allò que manca als sofriments del Crist * en bé del seu cos, que és l’Església. * 25 Jo sóc servidor d’aquesta Església en virtut de la missió que Déu m’ha confiat a favor vostre: anunciar plenament la paraula de Déu, * 26 el seu misteri, amagat durant segles i generacions i que ara ell ha revelat als qui formen el seu poble sant. 27 Déu els ha volgut fer conèixer la riquesa i la glòria d’aquest seu misteri a favor dels pagans, * és a dir, que Crist, l’esperança de la glòria, * estigui en vosaltres. * 28 Nosaltres l’anunciem a ell, encaminant tots els homes i instruint-los en tota mena de saviesa, per tal de fer arribar tothom a l’home perfecte en Crist. * 29 És per això que lluito i treballo, amb la seva força que actua poderosament en mi. *
1 Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos * i els envià de dos en dos * perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. * 2 Els deia:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. * 3 Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. * 4 No porteu bossa, * ni sarró, ni sandàlies, * i no us atureu a saludar ningú pel camí. * 5 Quan entreu en una casa, digueu primer:
“Pau en aquesta casa.” * 6 Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. * 7 Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. * No aneu de casa en casa. *
8 »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9 cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” * 10 Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11 “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. * Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” 12 Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població. *
13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! * Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat roba de sac i s’haurien convertit. * 14 Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 15 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! *
16 »Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. * Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em
rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat. *
17 Els setanta-dos * van tornar plens d’alegria i deien:
—Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom. *
18 Jesús els digué:
—Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. * 19 Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. * 20 Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel. *
21 En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, * digué:
—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això * que has amagat als savis i entesos. * Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. *
22 »El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. * Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. *
23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
—Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! 24 Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. *
25 Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
—Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? *
26 Jesús li digué: —Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
27 Ell va respondre: — Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, * i estima els altres com a tu mateix. *
28 Jesús li digué: —Has respost bé: fes això i viuràs. *
29 Però ell, amb ganes de justificar-se, * preguntà a Jesús:
—I qui són els altres que haig d’estimar? *
30 Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. * 31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. *
33 »Però un samarità * que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. 34 S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. 35 L’endemà va treure’s dos denaris * i els va donar a l’hostaler dient-li:
»—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
36 »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?
37 Ell respongué: —El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: —Vés, i tu fes igual. *
38 Mentre feien camí, * Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. 39 Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor * i escoltava la seva paraula. 40 Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué:
—Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
41 El Senyor li va respondre:
—Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, 42 quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa. *
