Menu
Lectura del llibre d’Isaïes
Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet. Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos». La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.
El text que avui llegim ha estat escrit en uns moments molt difícils: el retorn a Jerusalem després de l’exili a Babilònia (cap al 535 aC) i que ha durat cinquanta anys.
El retorn ha estat difícil: Jerusalem presenta les ferides de la catàstrofe del 587 quan Nabucodonosor la va arrasar: el Temple enrunat i una part de la ciutat també.
A més, els que hi tornen, ben lluny de les seves imaginacions, cap rebuda triomfal, ningú no els esperava: després de tot aquest temps, l’oblit ha fet acte de presència…
És per això que el profeta parla de dol i de consolació.
Cal fer notar que el text d’avui correspon a la tercera part del llibre d’Isaïes (el que en diem el tercer llibre d’Isaïes), escrit per deixebles ja molt allunyats en el temps del profeta i afegits al conjunt anterior del llibre.
“Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella”.
D’on li ve aquest discurs quasi triomfal, ple de joia? No era pas aquest el context…
Doncs li ve de la seva fe, de l’experiència que Déu sempre ha estat al costat del seu poble. És una crida a l’esperança, Déu els ha alliberat moltes vegades en el passat…
“Sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet”. El profeta recorda el llibre de l’Èxode quan travessaven el desert i estaven assedegats i afamats: Déu els va proveir sempre d’allò que necessitaren.
Però també hi veiem una lliçó en aquests passatges de l’Èxode: Déu ens vol lliures i ens dóna suport en el nostre esforç per instaurar la justícia i la llibertat; però també queda clar que són necessaris els nostres esforços.
Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu:
«Que en són, d’admirables, les vostres obres!»
«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom».
Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n’és d’admirable el que fa amb els homes!
Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria,
ell que sempre governa amb el seu poder. R.
Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m’ha negat el seu amor. R.
R. Aclama Déu, tota la terra. O bé: Al·leluia.
Com hem vist sovint, el darrer verset, dóna sentit al salm sencer: aquest salm és un cant d’acció de gràcies…
“Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica, ni m’ha negat el seu amor”.
Certament, deu haver estat escrit per acompanyar els sacrificis d’acció de gràcies en el temple de Jerusalem.
I qui parla aquí no és un individu: és el poble sencer que dóna gràcies a Déu!
Tota la història d’Israel ve il·luminada per un esdeveniment fonamental: Déu vol homes lliures i la seva obra amb el seu poble, no te cap altre objectiu…
I quan tot va malament, hom està segur que Déu intervindrà per alliberar-nos! És aquest el sentit del capítol 66 del llibre d’Isaïes que llegim avui a la primera lectura: en una època ben negra de la història d’Israel, Isaïes deia: “a Jerusalem sereu consolats”.
El profeta escrivia això en el segle VI aC, després de la tornada de l’exili a Babilònia; ¿potser el nostre salm d’avui va estar escrit a la mateixa època, un cop el temple ja estava restaurat?
La primera part d’aquest salm consta d’un himne coral (vv. 1-7) i d’un cant comunitari d’acció de gràcies (vv. 8-12), el tema central del qual són les meravelles que va realitzar el Senyor al Mar Roig i al riu Jordà (v. 6).
Des del punt de vista poètic, admirem les imatges tan eloqüents:
Jesús és el nou Israel, l’home universal; així com el poble jueu va haver de travessar el Mar Roig i el Jordà, així també Jesús va ser “purificat al gresol de la Passió”.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu. A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús. Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.
Continuem llegint la carta als Gàlates; i recordem que estan enmig d’un conflicte entre els cristians que abans eren jueus i els cristians que abans eren pagans. I sant Pau esbrina: Què és el que realment importa, on és el nucli?
Quan Pau parla de la Creu de Crist, no s’abandona a la contemplació dels seus dolors, dels seus sofriments; per a ell és un esdeveniment històric, un esdeveniment central de la història del món que ha reconciliat, d’una banda Déu i la humanitat i d’altra, els homes entre ells.
Ha estat un esdeveniment cabdal a la història: mai més tornarà a ser igual com abans.
La mort ha estat vençuda per primera vegada: Crist ha ressuscitat!
“Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món.”
Amb això ens vol dir: La manera de viure segons el món està abolida; d’ara endavant viurem segons l’Esperit.
Ens podríem preguntar: la nostra proclamació de l’Evangeli és realment adequada? No estarà una mica edulcorada, una mica massa conforme a “l’esperit del món”?
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí.
Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre.
Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble». Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms
estiguin escrits en el cel».
Aquest relat ve a continuació del que vàrem llegir el darrer diumenge. I en ell, vèiem com Jesús accepta tot el que li comporta la seva missió: la inseguretat, el refús, la resolució: cal agafar l’arada i no mirar endarrere, Ell mateix caminava decidit envers Jerusalem…
Avui ens parla de “passar el testimoni” als seus deixebles; i de com els instrueix per la seva missió i els prepara per a les temptacions i dificultats que hi trobaran: El refús, l’odi, la inseguretat, la incertesa del dia de demà, és a dir, viure el dia a dia…
Hauran de resistir a la temptació de l’èxit:
“No aneu de casa en casa”.
I també hauran d’aprendre a desitjar de transmetre el testimoni:
“…demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los”.
I finalment hauran de saber renunciar a la glòria dels èxits:
“Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel”. És a dir: alegreu-vos de ser comptats com a obra de Déu i col·laboradors seus.
El gra sembrat, en caure a terra, mor. I precisament per això, dóna fruit. Quin misteri més gran: la mort és portadora de vida!
Així ho veiem també en Jesús: morint ens dóna vida.
Per què ens consta tant d’entendre que el nostre sofriment també és portador de vida?
Totes les persones de bona voluntat, conscientment o no, troben en el seu interior la presència amorosa de Déu que les estimula a ser millors, i les ajuda a créixer i a donar bons fruits. I cal que ho descobreixin, perquè aquest impuls que porten dins no es malversi i es perdi.
És a dir: pertot arreu on hi ha un creient, s’ha de manifestar i encomanar la joia de ser homes i dones salvats.
En comptes de queixar-nos que el món està malament, comencem pregant. Però no n’hi ha prou amb la pregària: cal passar a l’acció; es tracta de prendre certes actituds enfront de la vida, que “xoquin”, que facin impacte, que sorprenguin.
Per exemple: no ser violents. Hem de ser “com anyells enmig de llops”- com ha dit Jesús. La seva Bona Nova s’escampa per mitjà de la serenor, de la bondat, de la comprensió, l’esperit de servei. I no pas per la violència, ni que sigui verbal.
“Setanta-dos” (o Setanta, segons altres fonts) és una manera d’indicar la universalització de l’elecció de Déu. Si fins ara, en el llenguatge bíblic, només Israel era el Poble elegit, Jesús marca el moment en què aquesta elecció s’estén a tots els pobles.
Si Dotze és la xifra d’Israel, Setanta-dos (o Setanta) és la xifra de la totalitat dels Pobles. També ells són “enviats” com a representants de tots els Pobles, amb les seves cultures, religions i peculiaritats.
És un gran grup de “fidels no ordenats”, és a dir, de fidels corrents de l’Església, fidels laics.
Ser laic és la forma normal de ser cristià i de viure l’Evangeli tot abordant les qüestions quotidianes d’aquest món.
“Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp”
L’èxit de la missió dels Setanta-dos anuncia la “victòria” del Regne de Déu sobre el regne de Satanàs.
I a continuació del fragment llegit avui, hi trobem el següent: “En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué: T’’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho” (Lluc 10,21).
“Us envio com anyells enmig de llops”. Semblants a llops, eren imaginats els pagans vistos des del redós del poble elegit; però, un cop els anyells s’han trobat entre ells, han pogut comprovar que no eren tan dolents com se suposava. Fins i tot hi van ser millor acollits que entre els propis. “Els setanta-dos tornaren tots contents”.
“…no us atureu a saludar ningú pel camí”. Es tracta d’un missatge alliberador. Si hi ha algú que el vulgui, que l’agafi. La finalitat de la missió no és obtenir seguidors sinó oferir la Pau (la Llibertat), i que la prengui qui la desitja i la valora.
No s’ha de perdre temps intentant convèncer amb moltes explicacions i atencions, com fan els comerciants que busquen clients, o els predicadors que busquen fidels.
Ser segadors no vol pas dir espoliar els sembrats, ni buscar clients. Vol dir adonar-se de la bondat de la collita, i ajudar entre tots a què no quedi ningú sense gaudir-ne.
… després de tot aquest temps, l’oblit ha fet acte de presència… És per això que el profeta parla de dol i de consolació.
D’on li ve aquest discurs quasi triomfal, ple de joia? No era pas aquest el context… Doncs li ve de la seva fe, de l’experiència que Déu sempre ha estat al costat del seu poble. És una crida a l’esperança…
Déu ens vol lliures i ens dóna suport en el nostre esforç per instaurar la justícia i la llibertat; però també queda clar que són necessaris els nostres esforços.
…admirem les imatges tan eloqüents:
La imatge del gresol en el qual es purifica el metall… d’una manera semblant, el sofriment purifica l’home.
La imatge de la trampa, del pes sobre l’esquena… El sofriment és terrible, capaç de bloquejar-ho tot i de fer perdre l’alè.
La imatge de les calamitats de l’aigua, del foc… davant les quals l’home està sovint desproveït, i que tanmateix cal “travessar”, cal “passar a través de”.
Jesús és el nou Israel, l’home universal; així com el poble jueu va haver de travessar el Mar Roig i el Jordà, així també Jesús va ser “purificat al gresol de la Passió”.
Quan Pau parla de la Creu de Crist… un esdeveniment central de la història del món que ha reconciliat, d’una banda Déu i la humanitat i d’altra, els homes entre ells.
La manera de viure segons el món està abolida; d’ara endavant viurem segons l’Esperit.
Ens podríem preguntar: la nostra proclamació de l’Evangeli és realment adequada? No estarà una mica edulcorada, una mica massa conforme a “l’esperit del món”?
Avui ens parla Jesús de “passar el testimoni” als seus deixebles; i de com els instrueix per la seva missió i els prepara per a les temptacions i dificultats que hi trobaran: El refús, l’odi, la inseguretat, la incertesa del dia de demà, és a dir, viure el dia a dia…
El gra sembrat, en caure a terra, mor. I precisament per això, dóna fruit. Quin misteri més gran: la mort és portadora de vida! Així ho veiem també en Jesús: morint ens dóna vida.
Per què ens consta tant d’entendre que el nostre sofriment també és portador de vida?
…es tracta de prendre certes actituds enfront de la vida, que “xoquin”, que facin impacte, que sorprenguin.
La finalitat de la missió no és obtenir seguidors sinó oferir la Pau (la Llibertat), i que la prengui qui la desitja i la valora.
No s’ha de perdre temps intentant convèncer amb moltes explicacions i atencions, com fan els comerciants que busquen clients, o els predicadors que busquen fidels.
Ser segadors no vol pas dir espoliar els sembrats. Vol dir adonar-se de la bondat de la collita, i ajudar entre tots a què no quedi ningú sense gaudir-ne.
1 Això diu el Senyor:
«El cel és el meu tron,
i la terra, l’escambell dels meus peus.
Quina casa em podríeu edificar?
A quin lloc podria residir? *
2 Tot ho ha fet la meva mà,
i per això tot existeix.
Ho dic jo, el Senyor.
Jo poso els meus ulls en el desvalgut i afligit,
que s’afanya a complir la meva paraula. *
3 Hi ha qui em sacrifica toros però també éssers
humans,
m’immola bocs i també em desnuca gossos,
em presenta ofrenes legítimes i també sang de
porc,
em crema encens però beneeix qualsevol déu.
Han preferit aquests camins,
perquè es complauen en ritus detestables. *
4 Doncs jo prefereixo burlar-me d’ells
i enviar-los allò que els espanta.
Quan jo els cridava, cap d’ells no responia; *
quan els parlava, no m’escoltaven.
Feien allò que em disgusta,
preferien el que em desplau.»
5 Escolteu, vosaltres, la paraula del Senyor,
els qui us afanyeu a complir-la.
Els germans vostres que us detesten
i us exclouen per causa del Senyor, * diuen:
«Que el Senyor mostri la seva glòria
i us puguem veure feliços!»
Però tots ells quedaran confosos. *
6 Una veu arriba de la ciutat,
un clam ve del temple: *
és la veu del Senyor que dóna als seus enemics
la paga que es mereixen.
7 Jerusalem ha infantat
abans de tenir els dolors del part.
Abans de venir-li les fiblades,
ja ha posat al món un fill. *
8 Qui ha sentit a dir una cosa així?
Qui ha vist mai res de semblant?
Podria néixer un país en un sol dia?
Qui podrà infantar d’un sol cop tot un poble?
Però Sió ha infantat els seus fills,
quan tot just començava a sentir els dolors. *
9 Diu el Senyor, el teu Déu:
«Si sóc jo qui obre el pas a l’infant, haig d’impedir
que neixi?
Sóc jo qui el faig néixer:
no el privaré pas de veure la llum.»
10 Alegreu-vos amb Jerusalem,
feu festa amb ella tots els qui l’estimeu. *
Alegreu-vos del seu goig
tots els qui portàveu dol per ella. *
11 Xuclareu i us saciareu
del seu pit que consola,
sereu alletats amb les delícies
del seu ric aliment.
12 Perquè això diu el Senyor:
«Jo decantaré cap a ella la pau * com un riu,
la riquesa de les nacions,
com un torrent desbordant.
Vosaltres en xuclareu les delícies; *
sereu portats al braç
i amanyagats sobre els genolls.
13 Com una mare consola el seu fill,
jo també us consolaré: *
a Jerusalem sereu consolats.
14 Quan ho veureu,
el vostre cor bategarà de goig
i reviuran com l’herba els vostres ossos.
La mà del Senyor es farà conèixer als seus
servents,
però els seus enemics tastaran la seva indignació.»
15 El Senyor vindrà armat de foc,
els seus carros seran com l’huracà.
Abocarà el braser del seu furor,
les flames i el foc de la seva condemna. *
16 El Senyor jutjarà tots els mortals
armat amb l’espasa i amb foc.
Seran moltes les seves víctimes. *
17 Els qui es consagren i purifiquen per entrar als
jardins sagrats *
i van al darrere d’aquell qui hi ha al mig, *
els qui mengen carn de porc,
de rates i d’altres animals detestables,
aquests moriran tots alhora.
Així ho ha dit el Senyor. *
18 «Quant a mi, el Senyor, tinc ben presents les obres dels homes i els seus pensaments. Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües. Tots vindran i contemplaran la meva glòria. 19 Alçaré enmig d’ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles * de Tarsis, Pul, Lud —terra famosa pels seus arquers—, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. * Ells l’anunciaran a tots aquests pobles. 20 Llavors, de totes les nacions em presentaran, com una ofrena, tots els vostres germans que hi vivien. Els portaran dalt de cavalls, en carruatges o en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la meva muntanya santa de Jerusalem. Ho dic jo, el Senyor. Serà la seva ofrena, i jo l’acceptaré com accepto l’ofrena que els israelites porten al meu temple en vasos purificats. * 21 I fins i tot d’entre ells jo escolliré sacerdots i levites. * Ho dic jo, el Senyor.
22 »La vostra descendència i el vostre nom persistiran davant meu com el cel nou i la terra nova que jo
creo. * Ho dic jo, el Senyor.
23 »Cada festa de lluna nova *
i cada dissabte,
tothom vindrà a adorar-me.
Ho dic jo, el Senyor. *
24 Quan surtin del temple,
veuran els cadàvers
dels qui es van revoltar contra mi.
El cuc que els devora no morirà
ni s’apagarà el foc que els crema.
Serà un espectacle repugnant als ulls dels mortals.» *
Aclameu Déu arreu de la terra *
1 Per al mestre de cor. Càntic: salm.
Aclameu Déu arreu de la terra,
2 canteu la glòria del seu nom, *
proclameu la seva lloança gloriosa.
3 Digueu a Déu:
«Que en són, d’admirables, les teves obres!
En veure’t tan gran i poderós,
els enemics et fan acatament.
4 Tota la terra es prosterna al teu davant
i et canta, canta al teu nom.» Pausa *
5 Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n’és, d’admirable, el que fa amb els
homes!
6 Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut. *
Celebrem, doncs, * la seva gesta.
7 Ell governa sempre amb el seu poder,
els seus ulls vigilen les nacions:
que es guardin els rebels de revoltar-se.
8 Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu ressonar la seva lloança;
9 ell ens preserva la vida
i no deixa que vacil·lin els nostres peus.
10 Ens has provat, Déu nostre;
com la plata, ens depuraves al foc. *
11 Has permès que caiguéssim al parany,
ens has carregat un pes feixuc.
12 Has fet passar gent a cavall per damunt
nostre,
hem entrat dins del foc i dins de l’aigua,
però ens has fet sortir vers una terra
abundosa. *
3 Entro a casa teva per oferir holocaustos, *
vinc a complir les prometences, *
14 les prometences fetes pels meus llavis,
que vaig pronunciar en hores de perill. *
15 T’ofereixo víctimes en holocaust,
faig pujar davant teu el fum dels moltons,
et sacrifico vedells i cabrits. Pausa
16 Veniu, escolteu-me, els qui venereu Déu,
i us contaré el que ell ha fet per mi. *
17 Quan li adreçava el meu clam,
ja tenia a flor de llavis l’acció de gràcies.
18 Si el meu cor s’hagués fiat de males arts,
el Senyor no m’hauria escoltat. *
19 Però Déu m’ha escoltat,
ha fet cas de la meva súplica. *
20 Beneït sigui Déu:
no ha refusat la meva súplica
ni m’ha negat el seu amor.
1 Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l’Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, * i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació.
2 Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist. * 3 Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s’enganya a si mateix. * 4 Més aviat, que cadascú examini la seva pròpia conducta; * llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres. 5 Cadascú ha de dur el pes de la seva vida. *
6 El qui és instruït en la paraula de Déu ha de compartir tots els seus béns amb aquell qui l’instrueix. *
7 No us enganyeu: de Déu no se’n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull. * 8 El qui sembra en el camp dels desigs terrenals, recollirà la perdició que prové d’aquests desigs. Però el qui sembra en el camp de l’Esperit, recollirà la vida eterna que prové de l’Esperit. * 9 No ens cansem de fer el bé; * perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. 10 Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients. *
11 Fixeu-vos amb quines lletres més grosses us escric: són de la meva pròpia mà. * 12 Els qui, per motius terrenals, volen quedar bé, exigeixen que us circumcideu, amb l’única intenció de no ser perseguits per causa de la creu de Crist. * 13 De fet, ni aquests que practiquen la circumcisió no observen tota la Llei i només volen que us circumcideu per poder-se gloriar de la vostra circumcisió. 14 Quant a mi, Déu me’n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el món està crucificat per a mi, i jo, per al món. * 15 Perquè no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta que som una creació nova. * 16 Que la pau i la misericòrdia davallin sobre tots els qui segueixen aquesta norma i sobre l’Israel de Déu. *
17 D’ara endavant, que ningú no m’amoïni, que jo porto en el meu cos les marques dels sofriments de Jesús.
18 Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. * Amén.
1 Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos * i els envià de dos en dos * perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. * 2 Els deia:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. * 3 Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. * 4 No porteu bossa, * ni sarró, ni sandàlies, * i no us atureu a saludar ningú pel camí. * 5 Quan entreu en una casa, digueu primer:
“Pau en aquesta casa.” * 6 Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. * 7 Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. * No aneu de casa en casa. *
8 »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9 cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” * 10 Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11 “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. * Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” 12 Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població. *
13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! * Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat roba de sac i s’haurien convertit. * 14 Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 15 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! *
16 »Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. * Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat. *
17 Els setanta-dos * van tornar plens d’alegria i deien:
—Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom. *
18 Jesús els digué:
—Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. * 19 Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. * 20 Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel. *
21 En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, * digué:
—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això * que has amagat als savis i entesos. * Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. *
22 »El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. * Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. *
23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
—Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! 24 Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. *
25 Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
—Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? *
26 Jesús li digué:
—Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
27 Ell va respondre:
— Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, * i estima els altres com a tu mateix. *
28 Jesús li digué:
—Has respost bé: fes això i viuràs. *
29 Però ell, amb ganes de justificar-se, * preguntà a Jesús:
—I qui són els altres que haig d’estimar? *
30 Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. * 31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. *
33 »Però un samarità * que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. 34 S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. 35 L’endemà va treure’s dos denaris * i els va donar a l’hostaler dient-li:
»—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
36 »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?
37 Ell respongué:
—El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué:
—Vés, i tu fes igual. *
38 Mentre feien camí, * Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. 39 Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor * i escoltava la seva paraula. 40 Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué:
—Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
41 El Senyor li va respondre:
—Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, 42 quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa. *
