Menu
Digué Jeremies: «Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen: Vosaltres que teniu amb ell un pacte d’amistat, denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar; seguiu-lo de prop: potser es deixarà enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d’ell. Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi, quedaran tan confosos del seu fracàs, que ningú no oblidarà mai més la seva vergonya.
Senyor de l’univers que coneixeu a fons els justos, que penetreu tot l’interior dels homes: feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós que jo he confiat la meva causa.
Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal».
Per Jeremies la Paraula de Déu representa la seva joia més pregona, la seva raó de viure i alhora la font de tots els seus sofriments. Tota una paradoxa.
Què se li reprotxava? Doncs senzillament de tenir el coratge de dir la veritat…
Va escriure el llibre durant quaranta anys, del 627 al 587 aC; durant aquests anys hi va haver diferents reis a Jerusalem, però cap d’ells va escoltar el que ell els deia…
Jeremies contínuament denuncia la corrupció existent i l’amor pels diners que ha gangrenat tota la societat; la religió no és sinó una façana…
En l’àmbit polític els vol fer veure el perill que representa el rei babiloni Nabucodonosor. Però ell ja veu que no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar…
“…seguiu-lo de prop: potser es deixarà enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d’ell…”
Però Jeremies confia que Déu li donarà sempre les forces necessàries per acomplir la seva missió.
“Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi…”
“feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós que jo he confiat la meva causa”.
Jeremies demana justícia i que sigui Déu qui se n’encarregui, no demana la revenja directa: això ja representa un pas endavant. El perdó de totes les ofenses, no apareix a Israel fins més tard, amb Isaïes…
El que sí que queda clar que demana Jeremies és el triomf de la veritat.
I com a bon profeta que és, ell sap que l’amor de Déu serà més fort que tot, i que arribarà un dia que suprimirà el mal sobre la terra: és el que ell anomena “la revenja” de Déu.
Per Jeremies la Paraula de Déu representa la seva joia més pregona…
Què se li reprotxava? Doncs senzillament de tenir el coratge de dir la veritat…
Jeremies contínuament denuncia la corrupció existent i l’amor pels diners que ha gangrenat tota la societat; la religió no és sinó una façana… Però Jeremies confia que Déu li donarà sempre les forces necessàries per acomplir la seva missió.
El que sí que queda clar que demana Jeremies és el triomf de la veritat.
Per vós, Déu meu, he d’aguantar els escarnis,
i abaixo els ulls avergonyit;
els meus germans em consideren foraster,
em desconeixen els meus familiars.
El zel del vostre temple em consumia,
i he hagut de rebre els insults dels qui us
ultratgen.
A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics.
El vostre amor, Senyor, vessa bondat,
mireu-me, per la vostra gran misericòrdia. R.
Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius.
Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s’hi mou. R.
R. Escolteu-me, Senyor, vós que estimeu tant.
Cal notar que aquest salm conté 37 versets dels quals en llegim uns quants, molt pocs. En el document annex el teniu sencer: val la pena llegir-lo tot per fer-se’n una idea completa.
Aquesta anguniosa lamentació té molts trets comuns amb el salm 21, en especial, la dramàtica descripció de la malaltia i els sofriments que donen motiu a la súplica (vv. 2-5).
Entre aquests últims, el salmista esmenta particularment el menyspreu que rep per la seva fidelitat a la causa de Déu i el seu amor al temple (vv. 8-13).
Així fa present al Senyor que la seva malaltia posa en joc l’honor diví, perquè, si ell mor, tots els fidels quedaran exposats a la burla dels seus enemics (v. 7).
“Per vós, Déu meu, he d’aguantar els escarnis, i abaixo els ulls avergonyit;”
Aparentment es tracta d’un creient perseguit per causa de la seva fe; malauradament era una situació força coneguda a Israel: els profetes van estar perseguits dintre mateix del seu poble…
Per què, doncs, un profeta rebia insults i era objecte d’escarnis?
Podríem dir que el profeta era “la boca de Déu”, l’intèrpret de Déu… I si era l’eco fidel dels pensaments de Déu, estava contínuament en contradicció amb tothom; estava condemnat a nedar sempre a contra-corrent…
Però un veritable profeta, ni en el fons del precipici perd la confiança en Déu!
La Paraula que li porta tants de problemes és al mateix temps el seu més gran suport.
Quan Joan ens explica el relat de quan Jesús va expulsar els venedors del temple, utilitza aquesta frase del salm d’avui (Jn 2,17): “El zel del vostre temple em consumia,”
En la pregària jueva, la súplica i l’acció de gràcies van juntes:
“Se n’alegraran els humils quan ho vegin; els qui busquen Déu sincerament diran: Tingueu llarga vida”.
Salm de súplica, en tres parts:
El suplicant crida angoixat: … sofriment horrible … sofriment injust … sofriment per la causa de Déu
… enemics nombrosos l’envolten.
Lluny de resignar-se, el suplicant s’adreça a Déu i prega: … implora el seu alliberament, la seva salvació… demana revenja conforme a la llei del talió.
Aquesta súplica tràgica acaba amb una acció de gràcies.
Els crits i les imprecacions de les dues primeres parts s’han d’interpretar a la llum d’aquesta part final: «lloaré Déu…»
Jesús cita explícitament aquest salm, la vigília de la seva Passió, parlant dels seus enemics: “m’han odiat sense motiu” (Jn 15,25)
El crit de lamentació que puja d’aquest salm, per a algú de nosaltres pot ser de candent actualitat:
“Salveu-me, Déu meu… No tinc on posar els peus… Estic rendit… Els ulls se’m consumeixen… els meus detractors són nombrosos… Ploro… Els insults plouen sobre mi”…
…el profeta era “la boca de Déu”, l’intèrpret de Déu… I si era l’eco fidel dels pensaments de Déu, estava contínuament en contradicció amb tothom; estava condemnat a nedar sempre a contra-corrent…
La Paraula que li porta tants de problemes és al mateix temps el seu més gran suport.
En la pregària jueva, la súplica i l’acció de gràcies van juntes
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard.
Però el do no té comparació amb la caiguda perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist.
Pau aborda en el relat d’avui un tema recurrent: la comparació entre Adam i Jesucrist. I els oposa; no com dos individus sinó dos tipus de comportament.
Sant Pau no llegeix el relat del Gènesi com un relat històric sinó com una meditació sobre la situació humana de tots els temps, una mena de paràbola…
“Adam” no representa un individu concret sinó la naturalesa humana. Una naturalesa que tendeix no a acceptar la vida com un do sinó a conquerir-nos-la pel nostre compte lluitant contra el Donant.
Aquest “orgull humà” és descrit en forma de relat mitològic, bellíssim i molt intuïtiu: el famós relat d’Adam i Eva al paradís terrenal” (Gènesi 2 i 3).
On la serp enganya a l’home i la dona, és en el fet de fer-los creure que arribaran a la felicitat amb les seves pròpies forces, desobeint Déu i menjant la fruita de l’arbre prohibit…
El comportament a l’estil d’Adam mena a la mort espiritual; el comportament a l’estil de Jesús porta a la vida.
Pau aborda en el relat d’avui un tema recurrent: la comparació entre Adam i Jesucrist…
Aquest “orgull humà” és descrit en forma de relat mitològic, bellíssim i molt intuïtiu: el famós relat d’Adam i Eva al paradís terrenal” (Gènesi 2 i 3).
On la serp enganya a l’home i la dona, és en el fet de fer-los creure que arribaran a la felicitat amb les seves pròpies forces, desobeint Déu i menjant la fruita de l’arbre prohibit…
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel».
Ser perseguit fa por… En el relat de Mateu, abans del text que hem llegit, Jesús els preveu dels problemes que poden trobar en la seva missió.
En el text que llegim, Jesús els encoratja:
“No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut”.
Quan Mateu escriu el seu evangeli, la persecució per part dels jueus era una realitat:
“No tingueu por dels homes”, vol dir que no tinguin por de restar fidels a la seva missió encara que sigui a risc de mort, de la mort biològica, s’entén.
L’única por que cal tenir és la de mancar a la missió encomanada, el de la deserció…
I per encoratjar els seus deixebles, Jesús els convida a la confiança:
“No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare”.
La vida humana té diferents dimensions o nivells.
Si ho comparéssim amb un arbre, podríem dir que les branques són els cos, i les arrels amb les seves connexions amb les fonts de la vida serien l’ànima.
Les fulles depenen totalment de l’arbre per viure; però si una fulla es desentén de l’arbre, no és l’arbre qui li fa mal sinó ella mateixa separant-se’n.
La vida és un do… Tanmateix, cadascú de nosaltres pot rebutjar aquest do.
De caure en aquesta temptació, sí que n’hem de “tenir por”.
“..però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel”.
No pas perquè la iniciativa amorosa de Déu depengui del nostre comportament sinó perquè Déu ha volgut que els seus dons fossin també mèrits nostres.
A la segona lectura hem comentat el relat del Gènesi i hem constatat com l’home s’autodivinitza… I això ens porta a arrogar-nos el dret de dominar els altres perquè “sabem què és bo i què és dolent”. I a judicar i condemnar a qui no pensa com nosaltres…
La conseqüència més directa de tot això és la mort…
La resposta que se’ns demana només pot venir de la nostra fe en Déu que ressuscita els morts.
Després d’acollir la resurrecció, aquells apòstols covards i porucs se’ns presenten valents i decidits.
Què havia passat? Simplement: havien assumit que “Déu està amb nosaltres”.
Com diu bellament Rabindranath Tagore:
Hem rebut la vida com un do, i la mereixem fent-ne un do.
I, si vivim donant la vida, tampoc és tan tràgic que algú ens la prengui…
La vida és un do… Tanmateix, cadascú de nosaltres pot rebutjar aquest do.
De caure en aquesta temptació, sí que n’hem de “tenir por”.
…el relat del Gènesi… hem constatat com l’home s’autodivinitza… I això ens porta a arrogar-nos el dret de dominar els altres perquè “sabem què és bo i què és dolent”. I a judicar i condemnar a qui no pensa com nosaltres… L’home autodivinitzat ha sembrat la terra de morts, assassinats, tortures, violacions, exterminis, guerres santes…
Com diu bellament Rabindranath Tagore:
Hem rebut la vida com un do, i la mereixem fent-ne un do.
1 El sacerdot Paixhur, fill d’Immer, * s’encarregava de la vigilància al temple del Senyor. Quan va sentir que Jeremies profetitzava tot això, 2 va fer apallissar el profeta i el va lligar al cep * que hi havia a la porta superior de Benjamí, la del temple del Senyor. * 3 L’endemà, quan Paixhur va treure Jeremies del cep, aquest li va dir:
—El Senyor ja no t’anomena Paixhur, sinó Magor-Missabib (que vol dir “terror de tot arreu”). * 4 Això t’anuncia el Senyor: “Jo faig de tu un terror per a tu i per a tots els teus amics. * Amb els teus propis ulls veuràs com cauen sota l’espasa dels enemics. Posaré tota la gent de Judà en mans del rei de Babilònia: en matarà alguns amb l’espasa i en deportarà d’altres a Babilònia. 5 Tota la riquesa d’aquesta ciutat, els seus béns i els objectes de valor, com també els tresors dels reis de Judà, tot ho posaré en mans dels seus enemics, perquè ho saquegin, ho prenguin i s’ho enduguin a Babilònia. * 6 I tu, Paixhur, i tots els qui viuen a casa teva, anireu al captiveri. Arribaràs a Babilònia, allà moriràs, i allà t’enterraran, a tu i a tots els teus amics que has enganyat amb les teves profecies.”
7 Senyor, m’has seduït i m’he deixat seduir;
has volgut forçar-me i te n’has sortit.
He estat la riota de tothom,
tot el dia es burlen de mi. *
8 Sempre que parlo, haig de cridar i anunciar:
«Violència, destrucció!»
M’has adreçat la teva paraula,
i tot el dia m’insulten i m’ultratgen.
9 Si em dic: «No hi pensaré més,
no anunciaré la paraula en el seu nom», *
llavors ella es torna dintre meu
com un foc devorador tancat en el meu cos: *
he provat d’apagar-lo i no he pogut.
10 En sento molts que mormolen: «Aquest és
“Terror de tot arreu”. *
Denuncieu-lo, i nosaltres també el denunciarem.»
Tots els meus millors amics
esperen que ensopegui:
«Qui sap si es deixarà enganyar i el podrem fer
caure,
i prendrem revenja d’ell.» *
11 Però el Senyor és al meu costat com un
guerrer poderós:
els meus perseguidors ensopegaran, no podran
fer res. *
El seu fracàs els cobrirà de vergonya,
el seu deshonor no serà mai oblidat. *
12 Senyor de l’univers,
tu saps si un home t’és fidel,
tu penetres l’interior dels cors.
Fes que pugui veure com els demanes comptes,
ja que he confiat * a tu la meva causa. *
13 Canteu al Senyor, lloeu el Senyor:
ell ha salvat la vida dels pobres
de les mans dels malvats. *
14 Maleït sigui el dia que vaig néixer:
que ningú no proclami beneït
el dia que la mare em va infantar! *
15 Maleït l’home que va córrer a dir al meu pare
que havia tingut un fill
i li va donar una alegria!
16 Que aquell home sigui com les ciutats
que el Senyor va destruir sense compassió! *
Que al matí senti clamors
i al migdia crits de guerra! *
17 Per què aquell dia no em va matar abans de
néixer?
La mare m’hauria fet de sepulcre,
les seves entranyes m’haurien portat eternament.
18 Per què vaig sortir del si matern
si havia de tastar pena i sofriments
i acabar els meus dies en la vergonya? *
Salva’m, Déu meu *
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». * Del recull de David.
2 Salva’m, Déu meu;
l’aigua m’arriba al coll.
3 M’enfonso en el fangar profund
i no tinc on posar els peus,
em trobo dins les aigües abismals
i els remolins se m’enduen.
4 Estic rendit de tant cridar,
em crema la gorja;
els ulls se’m consumeixen
d’esperar el meu Déu.
5 Són més que els cabells del meu cap *
els qui m’odien sense motiu; *
són forts els qui em volen destrossar,
els qui volen fer-me mal amb traïdoria.
¿M’obligaran a tornar allò que no he pres?
6 Déu meu, tu saps * les meves nicieses
i no et passen per alt les meves mancances.
7 Que per culpa meva no quedin defraudats
els qui esperen en tu, Senyor Déu de l’univers.
Que per causa meva, Déu d’Israel,
no tinguin un desengany els qui et cerquen.
8 És per tu que aguanto els escarnis
i abaixo els ulls, avergonyit.
9 Els meus germans em consideren foraster,
sóc un estranger per als fills de la meva mare.
10 El zel del teu temple em consumia, *
i ara rebo les burles dels qui t’ultratgen. *
11 Si veuen que ploro i dejuno,
encara m’escarneixen.
12 Si vaig de dol amb roba de sac,
tot són enraonies contra mi.
13 Em dediquen sàtires a les places, *
em fan cançons a les tavernes. *
14 Jo et prego, Senyor, en aquesta hora propícia;
respon, Déu meu, pel teu amor,
tu que em salves perquè ets fidel.
15 Treu-me del llot, que no m’enfonsi;
salva’m dels enemics i de les aigües abismals.
16 Que no se m’emportin els remolins,
que no m’engoleixin les aigües profundes
i no tanquin, com un pou, la seva boca.
17 Respon-me, Senyor, que el teu amor vessa bondat;
mira’m, que és gran la teva misericòrdia.
18 No amaguis la mirada al teu servent;
afanya’t a respondre’m, que estic en perill.
19 Vine al meu costat, rescata’m,
allibera’m dels enemics.
20 Tu saps com m’escarneixen,
veus els desenganys i la vergonya que passo;
tens al davant tots els meus adversaris.
21 Els escarnis m’han trencat el cor
i per això defalleixo.
He esperat en va qui es compadís de mi,
no trobo ningú que em consoli.
22 Em tiren fel al menjar;
quan tinc set, em fan beure vinagre. *
23 Que la taula se’ls torni un parany,
que es torni una trampa per als seus convidats.
24 Que se’ls entelin els ulls i no hi vegin,
que els flaquegin tothora les forces. *
25 Aboca el càstig damunt d’ells,
que els atrapi la teva indignació,
26 que els sigui devastat el campament
i no quedi ni una ànima a les seves tendes, *
27 ja que persegueixen el qui tu has ferit
i afegeixen dolor al qui has traspassat.
28 Tingues en compte totes les seves culpes,
que no se’n vegin mai absolts;
29 esborra’ls del llibre dels vivents, *
no els inscriguis en el registre dels justos.
30 Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent;
que em sostingui la teva salvació.
31 Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
li donaré gràcies per la seva grandesa.
32 Això plaurà al Senyor més que una ofrena,
més que un toro i un vedell ja fet. *
33 Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui cerquen Déu es diran:
«Que visqueu per molts anys!» *
34 El Senyor escolta els pobres,
mai no abandona els captius. *
35 Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s’hi mou.
36 Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà.
Hi habitaran els servents del Senyor,
37 ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el seu nom.
1 Ara, doncs, que ja som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. * 2 Per ell, en virtut de la fe, * tenim accés * a aquesta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, tot esperant la glòria de Déu. 3 Més encara: fins i tot en les tribulacions * trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; * 4 la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. 5 I l’esperança no enganya, * perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor. 6 Perquè, quan encara érem febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels injustos. 7 De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo. 8 Però Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors. * 9 Amb molta més raó, doncs, ara que ja som justos per la sang de Crist, serem salvats del càstig * gràcies al mateix Crist. 10 Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida. 11 Més encara: gràcies a nostre Senyor Jesucrist, que ens ha obtingut la reconciliació, trobem motiu de gloriar-nos en Déu. *
12 Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. * 13 Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat. * 14 Tot i això, la mort va imper- ar durant el temps que va d’Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d’Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir. *
15 Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d’un de sol, molt més abundosament s’ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist.
16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d’un de sol: el pecat d’un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. 17 Així, doncs, si per la falta d’un de sol la mort ha imperat per culpa d’ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.
18 Per tant, així com per la falta d’un sol home la condemna s’ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. 19 Així com per la desobediència d’un de sol tots han esdevingut * pecadors, també per l’obediència d’un de sol tots seran fets justos. *
20 La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; * però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia, 21 de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.
1 Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. *
2 Els noms dels dotze apòstols * són aquests: * primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; 3 Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; * Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; * 4 Simó el Zelós * i Judes l’Iscariot, el qui el va trair. *
5 Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions:
—No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. * 6 Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. * 7 Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.” * 8 Cureu malalts, * ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. 9 No us emporteu a la bossa cap moneda: ni d’or, ni de plata, ni de coure; 10 no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. * El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin. * 11 Quan entreu en una vila o en un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-us i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 12 Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; 13 si la casa n’és digna, que rebi la pau que li desitgeu, * i si no n’és digna, que la pau torni a vosaltres. * 14 Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d’aquella casa i d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus. * 15 En veritat us dic que el dia del judici serà més suportable per al país de Sodoma i Gomorra que per a aquella població. *
16 »Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: * sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.
17 »Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals * i us assotaran a les sinagogues,
18 i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i davant els pagans.
* 19 Quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, 20 perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre. *
21 »Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. * 22 Tothom us odiarà per causa del meu nom. * Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. * 23 Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. En veritat us dic que no acabareu de recórrer totes les poblacions d’Israel abans que vingui el Fill de l’home. *
24 »El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. 25 El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, * i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul, * molt més hi tractaran els altres de la casa.
26 »Per tant, no tingueu por de tots ells, * perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. * 27 Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats. * 28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. * 29 ¿No es venen dos ocells per una moneda? * Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. 30 I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. * 31 Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells. *
32 »A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel.
33 Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel. *
34 »No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa.
* 35 He vingut a separar el fill del pare, la filla de la mare, la nora de la sogra. 36 Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva. *
37 »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. 38 Qui no pren la seva creu i em segueix, * no és digne de mi. * 39 Qui haurà guanyat * la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà. *
40 »Qui us acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. * 41 Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. * 42 I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, * en veritat us dic que no quedarà sense recompensa. *
