Llibre de l’Èxode

L’aliança del Sinaí (19-24) Capítol 19
El Senyor proposa una aliança

1 El primer dia del tercer mes després de la sortida d’Egipte, els israelites van arribar al desert del Sinaí. 2 Havien partit de Refidim i, quan van arribar al desert del Sinaí, * van plantar el campament. Israel acampà davant la muntanya, * 3 i Moisès va pujar cap a Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: —Parla al casal de Jacob, comunica això als fills d’Israel: 4 “Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l’àguila porta els aguilons sobre les ales * i us he conduït fins a mi. 5 Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: * 6 sereu per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa.” * Això és el que has de dir als israelites. *
7 Moisès va tornar i convocà els ancians del poble per exposar-los tot el que el Senyor li havia manat que digués. 8 Tot el poble, unànimement, va respondre:
—Complirem tot el que ha dit el Senyor.
Moisès va comunicar al Senyor la resposta del poble.

Revelació del Senyor a la muntanya *

9 El Senyor va dir a Moisès: —Jo et vindré a trobar enmig d’un núvol espès, perquè el poble em senti quan parlaré amb tu i així creguin en tu per sempre. *
Quan Moisès va transmetre al Senyor les paraules del poble, 10 el Senyor li digué:
—Vés a trobar el poble. Purifica’ls avui i demà i que es rentin també els vestits. * 11 Que estiguin preparats per al tercer dia, perquè el tercer dia el Senyor baixarà a la muntanya del Sinaí a la vista de tot el poble. 12 Assenyala’ls uns límits tot al voltant i adverteix-los que no pugin a la muntanya i que ni tan sols la toquin. Tothom qui s’acosti a la muntanya serà condemnat a mort. * 13 Però que ningú no toqui el culpable; mateu-lo amb pedres o amb fletxes, tant si és un home com un animal; no el deixeu viure. Només quan sentireu el toc llarg de corn, alguns podreu pujar a la muntanya.
14 Moisès va baixar de la muntanya a trobar el poble i el va purificar. La gent va rentar-se també els vestits. 15 Moisès els digué:
—Estigueu preparats per al tercer dia. No tingueu relacions amb les vostres dones.
16 El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. 17 Moisès va fer sortir el poble del campament per anar a trobar Déu, i es van aturar al peu de la muntanya. 18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia. 19 El toc del corn es va posar a retrunyir més fort. Moisès parlava i Déu li responia amb la veu del tro. *
20 El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya. Des d’allà va cridar Moisès, i ell va pujar-hi. 21 El Senyor digué a Moisès:
—Baixa i adverteix el poble que no es precipitin cap al Senyor per veure’l. Si ho fan, en moriran molts. *
22 Fins i tot els sacerdots, que es poden acostar al Senyor, s’han de purificar, perquè jo, el Senyor, no hagi de fulminar-los.
23 Moisès va dir al Senyor: —El poble no pot pujar a la muntanya del Sinaí, perquè tu ens has advertit que assenyaléssim uns límits a la muntanya i que la tinguéssim per sagrada.
24 El Senyor li respongué:
—Torna a baixar, i després puja amb Aaron. Però que ni els sacerdots ni el poble no es precipitin a pujar per veure’m a mi, el Senyor, perquè no els hagi de fulminar.
25 Moisès va anar cap al poble i els ho comunicà.

Salm 99

Carta de sant Pau als cristians de Roma

Capítol 5
Justificats i salvats. De la Llei a la vida en l’Esperit

1 Ara, doncs, que ja som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. * 2 Per ell, en virtut de la fe, * tenim accés * a aquesta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, tot esperant la glòria de Déu. 3 Més encara: fins i tot en les tribulacions * trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; * 4 la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. 5 I l’esperança no enganya, * perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.
6 Perquè, quan encara érem febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels injustos. 7 De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo. 8 Però Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors. * 9 Amb molta més raó, doncs, ara que ja som justos per la sang de Crist, serem salvats del càstig * gràcies al mateix Crist. 10 Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida. 11 Més encara: gràcies a nostre Senyor Jesucrist, que ens ha obtingut la reconciliació, trobem motiu de gloriar-nos en Déu. *

Adam i Crist

12 Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. * 13 Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat. * 14 Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d’Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d’Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir. *
15 Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d’un de sol, molt més abundosament s’ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist.
16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d’un de sol: el pecat d’un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. 17 Així, doncs, si per la falta d’un de sol la mort ha imperat per culpa d’ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.
18 Per tant, així com per la falta d’un sol home la condemna s’ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. 19 Així com per la desobediència d’un de sol tots han esdevingut * pecadors, també per l’obediència d’un de sol tots seran fets justos. *
20 La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; * però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia, 21 de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.

Evangeli segons sant Mateu

Capítol 9
Guarició d’un paralític
(Mc 2,1-12; Lc 5,17-26)

1 Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble. * 2 Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític:
—Coratge, fill, et són perdonats els pecats. *
3 Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.» *
4 Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:
—Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor? 5 Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? 6 Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
—Aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa. *
7 Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva. 8 La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava
Déu que havia donat als homes un poder tan gran.

Jesús crida Mateu, el publicà
(Mc 2,13-17; Lc 5,27-32)

9 Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, * i li digué:
—Segueix-me. *
Ell s’aixecà i el va seguir.
10 Més tard, mentre era a taula a casa seva, * van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. * 11 Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:
—Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?
12 Jesús ho va sentir i digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. 13 Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. * No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni
(Mc 2,18-22; Lc 5,33-39)

14 Els deixebles de Joan * van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, * i els teus deixebles no dejunen?
15 Jesús els contestà:
—¿Poden estar tristos els convidats a noces * mentre l’espòs és amb ells? * Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, * i llavors sí que dejunaran.
16 »Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: * el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. 17 Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, * el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi. *

Guarició d’una dona amb hemorràgies. Una noia, retornada a la vida
(Mc 5,21-43; Lc 8,40-56)

18 Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué:
—La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà * i viurà.
19 Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.
20 Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, * 21 perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» * 22 Jesús es girà i, en veure-la, digué:
—Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. *
I la dona quedà curada * des d’aquell moment.
23 Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, * 24
va dir:
—Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. *
Però ells es burlaven de Jesús. 25 Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. * 26 I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió. *

Guarició de dos cecs *

27 Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs * el seguien tot cridant:
—Fill de David, tingues pietat de nosaltres! *
28 Quan va arribar a casa, * els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:
—¿Creieu que ho puc fer, això?
Li responen:
—Sí que ho creiem, Senyor. *
29 Llavors els va tocar els ulls dient:
—Que es faci segons la vostra fe. *
30 I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:
—Mireu que ningú no ho sàpiga. *
31 Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió. *

Guarició d’un mut endimoniat *

32 Quan ells se n’anaven, * van portar a Jesús un mut endimoniat. 33 Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia:
—No s’havia vist mai res de semblant a Israel.
34 Però els fariseus deien:
—Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. *

Jesús es compadeix de les multituds *

35 Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. *
36 En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. * 37 Llavors diu als seus deixebles:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. 38 Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. *

Capítol 10
Elecció dels Dotze
(Mc 3,13-19; Lc 6,14-16)

1 Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. *
2 Els noms dels dotze apòstols * són aquests: * primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; 3 Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; * Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; * 4 Simó el Zelós * i Judes l’Iscariot, el qui el va trair. *

Instruccions als Dotze (Mc 6,7-13; Lc 9,1-5)

5 Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions:
—No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. * 6 Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. * 7 Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.” * 8 Cureu malalts, * ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. 9 No us emporteu a la bossa cap moneda: ni d’or, ni de plata, ni de coure; 10 no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. * El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin. * 11 Quan entreu en una vila o en un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-us i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 12 Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; 13 si la casa n’és digna, que rebi la pau que li desitgeu, * i si no n’és digna, que la pau torni a vosaltres. * 14 Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d’aquella casa i d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus. * 15 En veritat us dic que el dia del judici serà més suportable per al país de Sodoma i Gomorra que per a aquella població. *

Persecucions dels enviats
(Mc 13,9-13; Lc 21,12-19)

16 »Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: * sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.
17 »Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals * i us assotaran a les sinagogues,
18 i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i davant els pagans.
* 19 Quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, 20 perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre. *
21 »Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. * 22 Tothom us odiarà per causa del meu nom. * Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. * 23 Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. En veritat us dic que no acabareu de recórrer totes les poblacions d’Israel abans que vingui el Fill de l’home. *
24 »El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. 25 El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, * i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul, * molt més hi tractaran els altres de la casa.

Invitació a la confiança
(Lc 12,2-7)

26 »Per tant, no tingueu por de tots ells, * perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. * 27 Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats. * 28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. * 29 ¿No es venen dos ocells per una moneda? * Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. 30 I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. * 31 Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells. *

Reconèixer Jesucrist davant els homes
(Lc 12,8-9) *

32 »A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel.
33 Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel. *

Jesús, motiu de divisió
(Lc 12,51-53)

34 »No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa.
* 35 He vingut a separar el fill del pare, la filla de la mare, la nora de la sogra. 36 Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva. *

Disposicions dels seguidors de Jesús

37 »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. 38 Qui no pren la seva creu i em segueix, * no és digne de mi. * 39 Qui haurà guanyat * la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà. *

Acollir els enviats de Jesús

40 »Qui us acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. * 41 Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. * 42 I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, * en veritat us dic que no quedarà sense recompensa. *