Menu
Lectura del llibre del Levític
El Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant.
No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix.
Jo soc el Senyor».
Els primers capítols de la Bíblia ja deien que l’home està fet per semblar-se a Déu. Cal saber en què consisteix la semblança (anem al Gènesi, capítol 1, versets 26 i 27):
“Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen”.
el vocabulari utilitzat per l’autor suggereix que la reialesa a la qual es refereix és una autoritat d’amor i no una dominació.
“ Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona”.
Van haver de passar segles perquè hom entengués que les paraules “Santedat” i “Amor” són sinònims. “Sant”, com recordem, és la paraula de la vocació d’Isaïes: al capítol 6, ens parla de la visió quan estava al temple de Jerusalem:
“L’any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari. Uns serafins l’assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. Cridaven l’un a l’altre: —Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria. El ressò d’aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s’omplia de fum” (Isaïes 6, 1-4).
“…sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant”.
És una crida, és la nostra vocació.
“Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat”.
Reprendre sàviament: heus ací un art força difícil! Tanmateix, això és estimar… La crítica positiva, per amor, fa créixer.
“No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble”.
Aquesta és la semblança amb Déu: Ell no coneix ni l’odi, ni la venjança ni la rancúnia…
I els profetes, a poc a poc, van comprendre ells mateixos i van fer comprendre al poble, que assemblar-se al Déu sant era senzillament desenvolupar les seves capacitats d’estimar.
Fixem-nos que en aquest text no ens parla d’amor universal: és ja una primera etapa de la pedagogia bíblica; segles més tard, amb Jesús, a la paràbola del bon samarità, portarà molt més lluny el cercle del proïsme…
Reprendre sàviament: heus ací un art força difícil! Tanmateix, això és estimar… La crítica positiva, per amor, fa créixer.
… assemblar-se al Déu sant era senzillament desenvolupar les seves capacitats d’estimar.
… Ell no coneix ni l’odi, ni la venjança ni la rancúnia…
… segles més tard, amb Jesús, a la paràbola del bon samarità, portarà molt més lluny el cercle del proïsme…
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.
Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable. R.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.
No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes. R.
Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’Orient és lluny de l’Occident.
Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels. R.
Aquest salm ja l’hem trobat durant els tres anys litúrgics. Hem parlat del paral·lelisme dels versets, d’aquesta espècie de balanceig de les línies que es van responent (l’ideal fóra dir-lo a dues veus, línia a línia…). També hem fet notar aquest to de joia de l’acció de gràcies.
Recordem les famoses quatre lletres, el “Tetragrama”, YHVH: pronunciar-les seria pretendre conèixer Déu… Encara avui, les Bíblies escrites en hebreu, no transcriuen les vocals que permetrien pronunciar el nom, senzillament transcriuen les quatre consonants YHVH.
I quan el lector veu aquesta paraula, automàticament la canvia per un altre, Adonai, que significa “el Senyor” però que no pretén pas definir Déu…
A la nostra tradició cristiana trobem que els primers traductors de l’Antic Testament, i en particular Sant Jeròni, han traduït el Tetragrama per “Dominus” , és a dir, “Senyor”.
En els versets del salm que llegim avui, el perdó hi és present tothora:
“Ell et perdona les culpes…
No ens castiga els pecats com mereixíem…”
Heus ací una de les grans descobertes de la Bíblia: Déu és amor i perdó. És en això que és diferent de nosaltres, tan sorprenent per nosaltres…
Caldria tenir al cap aquesta frase d’Isaïes: “Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus”. I cal tenir present el context en el qual va ser dita:
“Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo, ara que és a prop. Que l’injust abandoni el mal camí, i el malèfic, les seves intencions! Que tornin al Senyor, que és compassiu, al nostre Déu, tan generós a perdonar. Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. Ho dic jo, el Senyor” (Is 55, 6-8).
És precisament la misericòrdia inesgotable de Déu la que fa la diferència entre Déu i nosaltres (val a dir que aquest text va ser escrit cinc-cents anys abans de Crist…).
El perdó de Déu no és un acte puntual, un esdeveniment, és el mateix ésser seu.
Quan nosaltres fem el pas per entrar en el perdó de Déu, aquest perdó ja ha estat concedit a l’avançada…
Etimològicament, la paraula “per-dó”, és el do perfecte, el do més enllà de l’ofensa, més enllà de la ingratitud; és l’aliança oferta sempre malgrat la infidelitat. Perdonar qui ens ha fet mal, és continuar, malgrat això, de proposar-li una aliança, una relació d’amor o d’amistat.
I això no vol pas dir oblidar. Perdonar i oblidar són dues coses diferents.
Perdonar no és ni oblidar ni esborrar: el que està fet, fet està, res no l’esborrarà.
Així doncs, el perdó no esborra el passat… però obre l’avenir. Deixa anar les cadenes de la culpabilitat, aporta l’alliberament interior, hom pot continuar…
Quan els pares d’una jove assassinada perdonen a l’assassí, no vol dir que han oblidat l’acte comès; però és en el mateix dolor, potser, d’on ells treuen la misericòrdia necessària per perdonar; el perdó és llavors no un cop d’esborrador sinó un acte profundament alliberador.
El qui és perdonat no és un innocent, no ho serà mai, però podrà aixecar el cap…
Quan perdonem i quan som perdonats, deixem de mirar vers el passat i aixequem el cap envers l’avenir.
En la nostra relació amb Déu succeeix el mateix: cap de nosaltres no és un innocent però tots som pecadors perdonats.
Heus ací una de les grans descobertes de la Bíblia: Déu és amor i perdó.
Perdó… és l’aliança oferta sempre malgrat la infidelitat. Perdonar qui ens ha fet mal, és continuar, malgrat això, de proposar-li una aliança, una relació d’amor o d’amistat.
I això no vol pas dir oblidar. Perdonar i oblidar són dues coses diferents.
… el perdó no esborra el passat… però obre l’avenir. Deixa anar les cadenes de la culpabilitat, aporta l’alliberament interior, hom pot continuar… cap de nosaltres no és un innocent però tots som pecadors perdonats.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s’enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància. L’Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys». I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s’aguanten més que el fum». Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.
Fóra interessant de preguntar-nos, cadascú en l’àmbit personal i també com església, ¿quines són les columnes que suporten el temple que som nosaltres?
Certament, la raó, el raonament humà, no:
Pau ens diu: “Perquè, davant de Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància”.
“El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s’aguanten més que el fum”.
El vent, no tan sols no fa una columna estable sinó que a més, si esdevé tempestuós, pot descalçar les columnes que ho siguin!
Aquells a qui devem la nostra fe com ara els nostres pares, les persones properes, la nostra comunitat… són per a nosaltres punts de suport necessaris: hom no pot pas ser cristià tot sol!
“Que ningú no s’enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat”.
Trobem aquesta insistència de Pau sobre l’abisme que separa la lògica de Déu de les nostres lògiques humanes.
“Els vostres pensaments no són els meus pensaments, els meus camins no són els vostres camins”, com diu Isaïes (Is 55,8).
I l’abisme que separa els nostres pensaments dels de Déu és tal que si ens deixem vèncer pel raonament humà, ens arrisquem a sacsejar-nos i destruir el temple que som.
Aquells a qui devem la nostra fe com ara els nostres pares, les persones properes, la nostra comunitat… són per a nosaltres punts de suport necessaris: hom no pot pas ser cristià tot sol!
… insistència de Pau sobre l’abisme que separa la lògica de Déu de les nostres lògiques humanes: l’abisme que separa els nostres pensaments dels de Déu és tal que si ens deixem vèncer pel raonament humà, ens arrisquem
a sacsejar-nos i destruir el temple que som.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent”. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.
Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial».
Avui la litúrgia ens proposa reflexionar sobre els paral·lelismes entre la Llei del Sinaí i la Llei de la muntanya de les Benaurances.
Jesús vol que, en primer lloc, rebutgem la falsa noció, que hem de relacionar-nos amb els altres només com ells ens tracten a nosaltres. Això aniria en contra del que ens va ensenyar mitjançant paraules i amb el seu exemple.
Ens és concedit viure com a fills de Déu, si acceptem que Déu és generós, desbordant, que contínuament dóna la vida i “fa sortir el sol sobre bons i dolents”, no mesura, no passa contínuament comptes…
El seu amor és do per a tots…
Ell perdona els seus enemics; i a més ens demana pregar pels enemics.
L’amor als enemics ens “empobreix”, com Jesús mateix, que s’anorreà fins a fer-se pobre.
És el camí que recorregué Déu, fins a conquerir-nos la gràcia que ens ha fet rics.
Aquest és el misteri de la salvació: amb el perdó ens fem més pobres.
Però aquesta pobresa és llavor fecunda per als altres, com la pobresa de Jesús esdevingué gràcia i salvació per a tots.
«Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent”.
És el que anomenem la llei del talió… que està a l’Antic Testament però que no l’ha inventat pas! La trobem ja en el codi d’Hammurabi el 1750 aC, a Mesopotàmia. Avui ho veiem com a molt cruel…
però va representar un progrés considerable!
A Israel, la llei del talió va aparèixer en el llibre de l’Èxode, per imposar una reglamentació de la venjança: en endavant el càstig estava limitat, havia de ser proporcional a l’ofensa.
“Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop (Ex 21, 23-25).
Ja no són l’instint i l’odi els que determinen la mesura de la venjança, és un principi jurídic que s’imposa a la voluntat individual.
“Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial”.
Evidentment cal fer molt de camí per assemblar-se a Déu! Ja des dels començaments, la Bíblia ens diu que l’Home (home i dona) va ser fet a imatge de Déu.
Amb la plenitud del temps, els Evangelis ens desvelen que Déu ens invita a ser fills seus, i ens mostren Jesús de Natzaret com l’exemple perfecte d’Home-Fill de Déu.
Això que ens proposa l’Evangeli és certament “sobrehumà”; o sobrenatural, si fem servir el llenguatge clàssic.
Però no és “inhumà”, perquè forma part de la naturalesa humana créixer i superar-se. És un do que se’ns ofereix.
Des de sempre Déu, que és Amor, ens ha cridat a ser fills. Però això només ho anem descobrint a poc a poc. Passa igual que en la vida natural: naixem petits, dèbils i ignorants, i fins que no hem crescut degudament, no descobrim què vol dir realment ser fills dels nostres pares.
Jesús vol que, en primer lloc, rebutgem la falsa noció, que hem de relacionar-nos amb els altres només com ells ens tracten a nosaltres.
…com Jesús mateix, que s’anorreà fins a fer-se pobre… per conquerir-nos la gràcia que ens ha fet rics.
Aquest és el misteri de la salvació: amb el perdó ens fem més pobres. Però aquesta pobresa és llavor fecunda per als altres, com la pobresa de Jesús esdevingué gràcia i salvació per a tots.
…la llei del talió… per imposar una reglamentació de la venjança: en endavant el càstig estava limitat, havia de ser proporcional a l’ofensa.
Això que ens proposa l’Evangeli és certament “sobrehumà”. Però no és “inhumà”, perquè forma part de la naturalesa humana créixer i superar-se. És un do que se’ns ofereix.
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 —Comunica això a tota la comunitat dels israelites: *
»Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant. *
3 »Que tothom respecti la seva mare i el seu pare.»Guardeu el repòs dels meus dies festius. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
4 »No us decanteu cap als ídols, no us fabriqueu déus de fosa. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
5 »Quan oferiu al Senyor un sacrifici de comunió, * feu-ho de manera que el Senyor es complagui en vosaltres. 6 Mengeu la carn el mateix dia del sacrifici i l’endemà, però el tercer dia cremeu tot el que en quedi. 7 Si algú en menjava el tercer dia, jo no m’hi complauria; aquesta carn és com si fos carronya. 8 El qui en mengés portaria el pes de la seva culpa, perquè profanaria una cosa consagrada a mi, el Senyor, i seria exclòs del poble d’Israel.
9 »Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. 10 I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
11 »No robeu. * No mentiu ni us comporteu falsament amb algú del poble. * 12 No jureu en fals pel meu nom. * Seria profanar el nom del teu Déu. Jo sóc el Senyor.13 »No explotis el teu proïsme ni li prenguis allò que és seu. No retinguis fins l’endemà la paga del jornaler. * 14 No insultis un sord ni facis la traveta a un cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo sóc el Senyor. *
15 »En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom. 16 No vagis a escampar calúmnies entre els teus parents. No et presentis com a testimoni buscant la mort del teu proïsme. * Jo sóc el Senyor.
17 »No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del seu pecat. * 18 No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. * Jo sóc el Senyor.
19 »Guardeu també aquestes lleis: »No aparellis dos animals d’espècies diferents, no sembris el teu camp amb dues classes de llavor ni duguis vestits de roba teixida amb dues menes de fibra. *
20 »Si un home té relacions sexuals amb una esclava que és concubina d’un altre i que no ha estat ni rescatada ni alliberada, després d’investigar el cas haurà de pagar una indemnització. * Però no seran condemnats a mort, ja que ella encara és esclava. 21 L’home oferirà a l’entrada de la tenda del trobament un moltó com a sacrifici de reparació. * 22 El sacerdot, amb aquest sacrifici de reparació, farà el ritu d’expiació pel pecat que aquell home ha comès; i així obtindrà el perdó del seu pecat.
23 »Quan entrareu a la terra promesa * i plantareu arbres fruiters de tota mena, tingueu per profans * els seus fruits durant tres anys; no en mengeu. 24 Tots els fruits que produiran el quart any, consagreu-los al Senyor amb cants de lloança. * 25 A partir del cinquè any podreu menjar-ne els fruits. Si ho feu així tindreu millors collites. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
26 »No mengeu la carn damunt el lloc mateix on heu vessat la sang. * No practiqueu les arts d’endevinar ni els encanteris. * 27 No us retalleu tot al volt les vores de la cabellera ni us afaiteu els costats de la barba.
28 No us feu incisions en senyal de dol per un difunt ni us feu gravar cap mena de tatuatge. * Jo sóc el Senyor.29 »No profanis la teva filla dedicant-la a la prostitució: el país acabaria prostituint-se i es cobriria d’infàmia. 30 »Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu així el meu santuari. * Jo sóc el Senyor.
31 »No acudiu als nigromants ni consulteu els endevins, perquè quedaríeu impurs. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.32 »Aixeca’t al davant de l’ancià i honora els seus cabells blancs; * així reverenciaràs el teu Déu.
Jo sóc el Senyor.
33 »Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l’exploteu. 34 Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
35 »No falsegeu els judicis, ni les mides, ni els pesos o les mesures. 36 Tingueu balances exactes, pesos exactes, mesures exactes. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d’Egipte.
37 »Observeu tots els meus decrets i les meves decisions. Jo sóc el Senyor.
Beneeix el Senyor, ànima meva *
1 Referit a David.
Beneeix el Senyor, ànima meva, *
del fons del cor beneeix el seu sant nom. *
2 Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors. *
3 Ell et perdona les culpes *
i et guareix de tota malaltia;
4 rescata de la mort la teva vida *
i et corona d’amor entranyable;
5 et sacia dels béns que desitjaves, *
i tu, com l’àguila, recobres la joventut. *
6 El Senyor fa justícia als oprimits, *
sentencia a favor d’ells.
7 Ha revelat a Moisès els seus camins,
les seves gestes, als fills d’Israel.
8 «El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.» *
9 No acusa sense fi
ni es manté irritat per sempre; *
10 no ens tracta com caldria pels pecats,
no ens paga com deuria les nostres culpes. *
11 El seu amor als fidels és tan immens *
com la distància del cel a la terra; *
12 llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’orient és lluny de l’occident. *
13 Com un pare s’apiada dels seus fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,
14 perquè sap de quin fang ens va formar
i es recorda que som pols. *
15 La vida de l’home dura com l’herba,
floreix com la flor dels camps: *
16 desapareix quan hi passa la ventada *
i ni es coneix el lloc on era.
17 Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre; *
la seva bondat s’estén als fills dels fills
18 si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes i els compleixen. *
19 El Senyor té el seu tron en el cel, *
i el seu regnat s’estén per l’univers. *
20 Beneïu-lo, àngels del Senyor, *
herois poderosos que compliu les seves ordres,
sempre a punt d’obeir els seus manaments.
21 Beneïu el Senyor, tots els seus estols, *
servidors que executeu els seus designis.
22 Beneïu el Senyor, totes les seves criatures,
a tot arreu on ell és sobirà. *
Beneeix el Senyor, ànima meva. *
1 Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes espirituals, * sinó com a homes terrenals, * encara infants en Crist. 2 Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l’hauríeu pogut assimilar. * De fet, ara tampoc no podeu fer-ho, 3 perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, * què són sinó comportar-se de manera terrenal i purament humana? 4 Quan uns afirmen: «Jo sóc de Pau», i els altres: «Jo sóc d’Apol·ló», * ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana? 5 Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor. 6 Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, * però és Déu qui feia créixer. 7 Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer. 8 El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrà la seva recompensa d’acord amb el seu treball. 9 Nosaltres som col·laboradors de Déu, * i vosaltres sou el seu conreu, l’edifici que ell construeix. *
10 Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, * he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú miri bé com construeix! 11 De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist. * 12 Sobre aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla, 13 i ja es veurà què val l’obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra. * 14 Si l’obra resisteix, el qui l’ha construïda en rebrà la recompensa, 15 mentre que, si crema, en sofrirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s’escapa just del foc.
16 ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? * 17 Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.
18 Que ningú no s’enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d’aquest món, que es faci ignorant, per tal d’arribar a ser realment savi. * 19 Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d’aquest món és una insensatesa, tal com diu l’Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia. * 20 I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits. * 21 Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre: 22 Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, * 23 però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, * s’assegué, * i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
3 —Feliços * els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. *
4 »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. *
5 »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. *
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, * perquè seran saciats.
7 »Feliços els compassius, perquè seran compadits. *
8 »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. *
9 »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. *
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos, * perquè d’ells és el Regne del cel.
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. *
També així van perseguir els profetes que us han precedit. *
13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. *
14 »Vosaltres sou la llum del món. * No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, * sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. * 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; * així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel. *
17 »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; * no he vingut a anul·larlos sinó a dur-los a la plenitud. *
18 »En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma * de la Llei. * Tot arribarà a la plenitud. * 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits * i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
20 »Jo us dic que, si no sou més justos * que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. *
21 »Ja sabeu que es va dir als antics: * No matis, * i el qui mati serà condemnat pel tribunal. *
22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti * serà condemnat pel Sanedrí, * i el qui el maleeixi * acabarà al foc de l’infern. *
23 »Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, * allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. *
25 »Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26 En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim. *
27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. *
28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. 30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos. *
31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. *
32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, * l’empeny a l’adulteri, * i el qui es casa amb una repudiada * comet adulteri.
33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. *
34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, * ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. * 36 No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne. *
38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. *
39 »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. * Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. 40 Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. * 41 Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil. * 42 Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
43 »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, * però detesta els enemics. *
44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. * 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? * 47 I, si només saludeu els vostres germans, * què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? *
48 »Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte. *
