Menu
Lectura dels Fets dels Apòstols
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del Regne de Déu.
Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant». Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra».
Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren:
«Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel».
“i els parlava del Regne de Déu”.
Més que parlar d’ell mateix, sovint, Jesús els parlava del Regne de Déu.
“Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?”
No havien entès de quin Regne parlava Jesús… ells tenien al cap la idea d’un reialme humà…
I què en podem dir d’aquest Regne?:
no és una entitat territorial
no és una institució
els qui hi pertanyen no es coneixen entre si: l’àmbit de creure, confiar i estimar és molt íntim i
reservat de cadascú…
podem dir-ne que és una manera que té Déu de regnar, una manera de fer conèixer els seus
designis;
conté un element de misteri…
“…d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant”.
“… quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra”.
El baptisme no és només purificació dels pecats i participació en la mort sacrificial de Crist, sinó que també és il·luminació, acollida de l’Esperit del Ressuscitat.
A la segona lectura, Pau ens parla de “la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients…”
La festa de l’Ascensió, igual que la Pentecosta, no es basa en un relat evangèlic sinó en un relat del Actes dels pòstols. Només Lluc fa aquesta escenificació. La posa a l’inici dels Actes dels Apòstols, però ja hi fa referència al final de l’Evangeli.
Escenificant la “vida ressuscitada” de Jesús com una ascensió al cel, Lluc l’enriqueix amb una gran quantitat de detalls ben significatius: el fet de “pujar” al cel, que és el “lloc de Déu” en el llenguatge popular; el “núvol” que el fa invisible als ulls dels deixebles; els “dos personatges” vestits de blanc, representant Moisès i Elies, i que “s‘interposen” entre Jesús i els deixebles; la promesa que “tornarà de la mateixa manera que l’han vist pujar al cel”…
El punt clau d’aquest relat és la notificació que Jesús tornarà de la mateixa manera que l’han vist pujar al cel. Es refereix a la vinguda de l’Esperit Sant, presentat ara com “l’Esperit de Jesús”.
Els deixebles acaben de veure que un núvol “agafava” Jesús i els el feia “invisible”. El núvol significa la presència de Déu; però també “tempesta”, “vent“, “força“, “esperit“,…
I és en forma de tempesta, vent, força i esperit… que els deixebles, dintre pocs dies (en la Pentecosta) i al llarg de tota la Història, l’aniran rebent; com abans l’havia rebut Maria, per engendrar el Fill de l’Altíssim, i com el va rebre Jesús mateix, en el baptisme, per ser constituït Messies (Lluc 3,22).
L’Ascensió de Jesús està en funció de la Pentecosta i és un llenguatge per expressar experiències importants i profundes de la vida humana, i no l’hem d’entendre com la descripció d’un fet objectiu.
“Amunt” i “avall” són llenguatges per expressar vivències humanes.
Sentim la nostra vida posada en l’espai i en el temps.
“Espai” i “temps” no tenen realitat en si mateixos; són idees que ens ajuden a situar-nos, mesurant i expressant la nostra relació amb allò que ens envolta; tenen tanta força significativa com força tenen com a llenguatge simbòlic.
Dissortadament, ha passat sovint que ens hem quedat amb l’escenificació, sense atendre a allò que se’ns vol dir, com aquells que, quan algú amb el dit assenyala les estrelles, es queden mirant el dit.
“Homes de Galilea, ¿per què us esteu mirant al cel?”
És com si Jesús digués als seus deixebles: ”M’allunyo de vosaltres com a Mestre i Senyor; i tornaré com a Llum i Força”.
Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l’Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.
Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li,
canteu al nostre rei. R.
Que és rei de tot el món,
canteu a Déu un himne.
Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat. R.
R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns
puja el Senyor. O bé: Al·leluia.
El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv. 3,7-9) manifestada victoriosament quan ell lliurà la Terra promesa en herència al seu poble (vv. 4-5).
En la vibrant aclamació del verset:
“Déu puja enmig d’aclamacions,”
es percep l’eco d’una litúrgia d’entronització de l’Arca de l’Aliança en el santuari de Sió.
Quan s’anà perdent el record d’aquesta festa, el salm s’aplicà al triomf final de Déu i a la
implantació definitiva del seu Regne.
Un dels dies de la “festa dels Tabernacles”, Jerusalem festejava el “seu rei” Déu. Se sortia de la part baixa, de la font de Sió en el fons de la vall del Cedró. Després, la processó pujava, s’“elevava” fins al turó de Sió dominat pel temple.
La cerimònia no donava la reialesa a Déu. Perquè Jahvè és Déu des de sempre. Però sí que actualitzava aquesta reialesa, ja que, per la celebració mateixa, Déu regnava, de fet, sobre aquest poble
Era un anunci profètic! Allò que mai no s’havia realitzat humanament, arribà a ser realitat misteriosa amb Jesucrist.
El verb “Déu s’eleva”, Déu puja, present en el cor d’aquest salm, esperava la seva plena realització.
L’Església “cristifica” els salms i assumeix tota la revelació antiga que queda il·luminada pel fulgor de la resurrecció. Des del començament, va prendre aquest verb “pujar” per aplicar-lo a l’Ascensió de Jesús ressuscitat a la glòria del Pare.
Més enllà de la paraula, és “la reialesa universal de Déu” el que volia celebrar aquest salm, i que també es canta en la festa de l’Ascensió.
L’Ascensió, alegria de la humanitat que es veu “coronada” en un dels seus. Sí, el triomf reial de Déu és també el triomf ple d’un home “nascut de dona” (Ga 4,4).
Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.
“Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts,…”
Es tracta d’una sobirania que no situa ningú per sobre dels altres sinó que “manifesta la plenitud a què tots estem cridats. Ell (Jesús) que té en totes les coses la seva plenitud”.
Evidentment, la resposta adequada a una bona notícia és creure-la i deixar-se inundar per l’optimisme i per l’alegria del seu contingut.
Jesús, “l’home pels altres“, ressuscita i “puja al cel” per convertir-se en “esperit” que serà vessat sobre tots aquells que tinguin el cor obert.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt». Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.
El Ressuscitat els ajudarà a fer el pas del “coneixement extern” al “coneixement intern” del Senyor, el pas de comprendre’l com a “Jesús històric” a reconèixer-lo com el “Crist de la fe”.
Per això a la primera de canvi, fiquen escandalosament la pota! Quan Pere, en nom de tots i amb una excel·lent bona voluntat, el confessa Messies, de seguida es veu que estan pensant en un Messies poderós: “lluny de tu la creu i el fracàs!”. El Messies no pot ser un Crucificat, un perdedor…
Ara, en aquests “Quaranta dies d’Exercicis” han de recuperar la “humanitat” de Jesús, tan “normaleta”. I justament, encaixant la “humanitat” del Senyor, fins a assumir tota la seva feblesa, faran la descoberta de la “divinitat” de Jesús. Serà el pas del “coneixement extern” del Senyor, al “coneixement intern”
Aquest relat que llegim avui dels Fets dels Apòstols és d’un detallisme magnífic, que val la pena de llegir a poc a poc. Testimonia que costa molt veure la divinitat del Ressuscitat rere la feblesa de la humanitat: és un llarg procés acompanyat per Jesús que dura 40 dies.
I fins al darrer dia no comprendran. Just quan ja no estigui amb ells, arrabassat per un núvol, aleshores l’adoraran, com contempla poèticament el relat.
St. Lluc escenifica amb el relat de l’ascensió el final d’una presència que prepara i provoca la descoberta d’una altra presència més subtil i més profunda. Que expressa aquella experiència vital de tants humans per als quals la figura de Jesús, el mestre, és a la vegada fortament absent i profundament present.
“Us convé que jo me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres” (Joan 16,7), havia dit Jesús als seus deixebles.
Marxa com a mestre i senyor perquè el descobreixin com a llum i força. Serà l’experiència de la Pentecosta, que celebrarem diumenge que ve.
La tornada consisteix en la descoberta que faran els deixebles d’una altra classe de presència: una presència gens ni mica avassalladora ni dominant, com una llum que ja no enlluerna perquè es fa visible només en les coses il·luminades. “Per què us esteu mirant al cel?”.
Jesús desapareix com a “objectiu de la nostra mirada”; i tornarà capacitant els nostres ulls per veure-hi amb el cor.
Cal que experimentem aquella presència transformadora que ens convertirà en vertaders homes adults, capaços de veure, escoltar i respondre al nostre món.
La Llum no és per ser vista sinó per fer visibles les altres coses. Ho entendrem algun dia?
Jesús els parlava del Regne de Déu. I què en podem dir d’aquest Regne?:
no és una entitat territorial
no és una institució
els qui hi pertanyen no es coneixen entre si: l’àmbit de creure, confiar i estimar és molt íntim i reservat de cadascú…
podem dir-ne que és una manera que té Déu de regnar, una manera de fer conèixer els seus designis; conté un element de misteri…
L’Ascensió de Jesús està en funció de la Pentecosta i és un llenguatge…i no l’hem d’entendre com la descripció d’un fet objectiu.
El verb “Déu s’eleva”, Déu puja, present en el cor d’aquest salm, esperava la seva plena realització.
L’Església “cristifica” els salms i assumeix tota la revelació antiga que queda il·luminada pel fulgor de la resurrecció. Des del començament, va prendre aquest verb “pujar” per aplicar-lo a l’Ascensió de Jesús ressuscitat a la glòria del Pare.
Evidentment, la resposta adequada a una bona notícia és creure-la i deixar-se inundar per l’optimisme i per l’alegria del seu contingut.
Jesús, “l’home pels altres“, ressuscita i “puja al cel” per convertir-se en “esperit” que serà vessat sobre tots aquells que tinguin el cor obert.
Ara, en aquests “Quaranta dies d’Exercicis” han de recuperar la “humanitat” de Jesús, tan “normaleta”. I justament, encaixant la “humanitat” del Senyor, fins a assumir tota la seva feblesa, faran la descoberta de la
“divinitat” de Jesús. Serà el pas del “coneixement extern” del Senyor, al “coneixement intern”
…costa molt veure la divinitat del Ressuscitat rere la feblesa de la humanitat: és un llarg procés acompanyat per Jesús que dura 40 dies.
St. Lluc escenifica amb el relat de l’ascensió el final d’una presència que prepara i provoca la descoberta d’una altra presència més subtil i més profunda. Que expressa aquella experiència vital de tants humans per als quals la figura de Jesús, el mestre, és a la vegada fortament absent i profundament present.
La Llum no és per ser vista sinó per fer visibles les altres coses. Ho entendrem algun dia?
1 En el meu primer llibre * he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar 2 fins al dia que fou endut al cel, després d’haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l’Esperit Sant. *
3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se’ls va aparèixer * i els parlava del Regne de Déu. * 4 Un dia, mentre menjava amb ells, * els donà aquesta ordre:
—No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès * i que us vaig anunciar: 5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant. *
6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:
—Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d’Israel? *
7 Ell els contestà:
—No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. * 8 Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus * a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra. *
9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol * se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. * 10 Encara s’estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n’anava, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits blancs * 11 i els digueren:
—Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava. *
12 Després els apòstols se’n tornaren a Jerusalem * des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. * 13 Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó el Zelós, * i Judes, fill de Jaume. * 14 Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, *
juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell. *
15 Un d’aquells dies, Pere es posà dret enmig dels germans reunits, * que eren unes cent vint persones, i els digué: 16 —Germans, calia que es complís allò que l’Esperit Sant havia anunciat en l’Escriptura per boca de David referent a Judes, l’home que va guiar els qui agafaren Jesús. * 17 Era un que pertanyia al nostre grup i havia estat designat per a participar d’aquest mateix ministeri. 18 Doncs bé, aquest home es va comprar un camp amb la paga del seu crim, es va tirar de dalt a baix, se li va obrir el cos pel mig i s’escamparen les seves entranyes. 19 Tots els habitants de Jerusalem van conèixer el fet i van anomenar aquell camp, en la seva llengua, Hacèldama, que vol dir “camp de sang”. *
20 »Ara bé, en el llibre dels Salms hi ha escrit: Que la seva propietat sigui devastada i no hi hagi ningú que l’habiti. * Però també: Que un altre ocupi el seu càrrec. * 21-22 Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, * un d’aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, * des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d’enmig nostre cap al cel.
23 En van proposar dos: Josep, l’anomenat Barsabàs, que duia el sobrenom de Just, * i Maties. 24 Llavors pregaren així: *
«Senyor, tu coneixes el cor de tots; * fes-nos veure quin d’aquests dos has escollit 25 per a ocupar el lloc d’aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se’n al lloc que li corresponia.»
26 Ho van fer a sorts, i la sort recaigué sobre Maties, que fou agregat als onze apòstols.
Aplaudiu, tots els pobles del món *
1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de
Corè. * Salm.
2 Aplaudiu, tots els pobles del món,
aclameu Déu amb crits de joia. *
3 El Senyor és l’Altíssim, el temible, *
el gran rei de tota la terra. *
4 Sotmet els pobles al nostre govern,
posa nacions als nostres peus;
5 l’heretat que ell escull per a nosaltres *
és la glòria de Jacob, el seu estimat. Pausa *
6 Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
7 Canteu a Déu, canteu-li. *
Canteu al nostre rei, canteu-li.
8 Déu és rei de tot el món: *
canteu a Déu un himne.
9 Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat. *
10 Els prínceps dels pobles s’apleguen:
és el poble del Déu d’Abraham. *
Perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d’ell, que és sobirà de tots. *
1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, * al poble sant que viu a Efes * i que és fidel a Jesucrist. 2 Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. *
3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist *
amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel.
4 Ens escollí en ell abans de crear el món, *
perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. *
Per amor 5 ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, *
segons la seva benèvola decisió,
6 a lloança i glòria de la gràcia
que ens ha concedit en el seu Estimat. *
7 En ell, per la seva sang,
hem obtingut la redempció,
el perdó dels nostres pecats.
La riquesa de la gràcia de Déu *
8 s’ha desbordat en nosaltres.
Ell ens ha omplert de tota saviesa i intel·ligència.
9 Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi,
la decisió benèvola que havia pres *
10 per executar-la en la plenitud dels temps: *
recapitular en el Crist * totes les coses,
tant les del cel com les de la terra.
11 En Crist hem rebut la nostra part en l’herència; *
ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a
terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. *
12 Volia que fóssim lloança de la seva glòria,
nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la
nostra esperança. *
13 En ell, vosaltres vau escoltar la paraula de la veritat,
l’evangeli que us salva. *
En ell heu cregut i heu estat marcats amb el segell de
l’Esperit Sant promès.
14 I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té
reservada, * quan ens redimirà com a possessió seva,
a lloança de la seva glòria.
15 També jo, d’ençà que m’han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant, * 16 no em canso de donar gràcies per vosaltres i de tenir-vos presents en les meves pregàries.
* 17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè el conegueu de veritat. * 18 Li demano que il·lumini els ulls del vostre cor * perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dóna entre els sants, * 19 i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç 20 amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d’entre els morts * i el féu seure a la seva dreta dalt al cel, * 21 per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, * i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. * 22 Déu ho ha posat tot sota els seus peus, * i a ell, l’ha posat al capdamunt de tot * com a cap de l’Església, 23 que és el seu cos, la plenitud d’aquell * qui omple totes les coses. *
1 El primer dia de la setmana —el diumenge —, * molt de matí, les dones * arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat, * 2 i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. 3 Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. 4 Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. * 5 Esglaiades, van abaixar el rostre.
Ells els digueren:
—Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? 6 No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: 7 “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.” *
8 Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.
9 Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. * També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, 11 però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. 12 Amb tot, Pere s’aixecà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar.
Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.
13 Aquell mateix dia, * dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres * de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. *
17 Jesús els preguntà:
—Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat trist, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
—¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem * que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19 Els preguntà: —Què hi ha passat? Li contestaren:
—El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:
20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents * el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. * 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. * 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.
25 Aleshores Jesús els digué:
—Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! * 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria? *
27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:
—Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. * 31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l’un a l’altre:
—¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:
—Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó! *
35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
36 Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:
—Pau a vosaltres.
37 Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit. * 38 Jesús els digué:
—Per què esteu torbats? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39 Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
40 I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
41 Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure * i estaven tots sorpresos, els digué:
—¿Teniu aquí res per a menjar? *
42 Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43 El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
44 Després els digué:
—Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.” *
45 Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures. 46 Els digué:
—Així ho diu l’Escriptura: * El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, 47 i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió * i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. *
48 Vosaltres en sou testimonis. 49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. *
Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt. *
50 Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, * i, alçant les mans, els va beneir. 51 I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. * 52 Ells el van adorar. * Després se’n tornaren a Jerusalem * plens d’una gran alegria. 53 I contínuament eren al temple beneint Déu. *
