Menu
Aquestes lectures no les hem llegit diumenge: hem llegit les de l’Ascensió (veure 31C…).
Aquí faré només els comentaris de l’Apocalipsi i l’evangeli de Joan; hi afegiré els capítols sensers d’ambdós.
12 «Vinc de seguida, i m’acompanya la meva recompensa, per pagar a cadascú segons les seves obres. 13 Jo sóc l’alfa i l’omega, el primer i el darrer, el principi i la fi. 14 »Feliços els qui renten els seus vestits per poder tenir accés a l’arbre de la vida i poder entrar a la ciutat per les seves portes! 16 »Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè doni testimoni davant vostre de tot el que es refereix a les esglésies. Jo sóc el rebrot del llinatge de David, l’estel resplendent del matí.» 17 L’Esperit i l’esposa diuen: «Vine!» I els qui escolten, que diguin: «Vine!» Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res.
20 El qui dóna testimoni de tot això, diu: «Sí, vinc de seguida.» Amén! Vine, Senyor Jesús!
En una obra simfònica, el final és l’apoteosi, però tot això ja estava expressat en el començament de l’obra, en el que es coneix com l’obertura. I això també ens ho trobem en el llibre de l’Apocalipsi de Joan…
Les mateixes paraules i les mateixes fórmules són respostes en el primer i el darrer capítol de l’Apocalipsi. Veritablement, podem parlar d’una inclusió en el conjunt del llibre (ja hem trobat diverses vegades aquest procediment literari de la “inclusió”, utilitzat per valorar el que és la part important del text). Així doncs, diversos versets són pràcticament idèntics en el primer i el darrer capítol.
Igualment, trobem a les darreres línies de l’Apocalipsi les expressions: “Jo sóc el primer i el darrer”,
“Jo sóc l’alfa i l’omega” tal com els havíem llegit en el primer capítol:
“En veure’l vaig caure als seus peus com mort, però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué: —
No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer” (1, 17) i
“Jo sóc l’alfa i l’omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l’univers. (1, 8).
Sens dubte això ens ajuda a desencriptar aquest llibre una mica estrany com un cant de victòria! El final de l’Apocalipsi és efectivament l’apoteosi, el projecte de Déu finalment acomplert.
“Jo sóc el rebrot del llinatge de David, l’estel resplendent del matí”.
Dir solemnement que ell ve, és també afirmar que ell és el Messies. I més encara de què esperàvem:
aquest Messies és Déu!
És el sentit de la triple expressió: “Jo sóc l’alfa i l’omega, el primer i el darrer, el començament i el final”: la xifra tres, recordem-ho, evoca Déu…
Per cert, en el profeta Isaïes, la fórmula “el primer i el darrer” s’aplicava a Déu i només a ell:
“Això diu el Senyor, rei d’Israel, el qui l’allibera, el Senyor de l’univers: Jo sóc el primer i el darrer; fora de mi no hi ha cap Déu.” (Is 44,6) o també: “Escolta’m, poble de Jacob, Israel, a qui jo he cridat. Jo sóc. Sóc el primer i seré també el darrer” (Is 48,12).
L’expressió “l’alfa i l’omega” és equivalent: ja sabem que l’alfa i l’omega són la primera i la darrera lletres de l’alfabet grec (recordem que el llibre de l’Apocalipsi va ser escrit en grec).
L’apocalipsi és el darrer llibre de la Bíblia i hom pot descobrir les correspondències entre les declaracions de l’Apocalipsi i el Gènesi.
En aquest, en el primer capítol, hi trobem la Creació, el projecte de Déu, Adam, és a dir, la humanitat, vivint en harmonia i reina de la creació… el final de l’Apocalipsi ens mostra aquest projecte de Déu realitzat en la persona del Crist, un Nou Adam.
Quan, en el darrer dia, el projecte de Déu es farà efectiu per a tots els fills d’Adam, llavors la humanitat sencera podrà repetir la darrera paraula del relat de la Creació, en el Gènesi: “Déu va veure tot el que havia fet, i era molt bo”…
20 »No prego només per ells, sinó també pels qui creuran * en mi gràcies a la seva paraula. 21 Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. * Que també ells estiguin en nosaltres, * perquè el món cregui que tu m’has enviat. 22 Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. 23 Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi. 24 Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic * i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món. * 25 Pare bo, * el món no t’ha conegut, * però jo t’he conegut, * i ells han reconegut que tu m’has enviat. 26 Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.
En el capítol 13, Joan ens relata com Jesús renta els peus als seus deixebles: acció realment sorprenent… un gran gest que és signe d’estimació i servei cap als altres.
En el cinquè Diumenge de Pasqua llegim la part final d’aquest capítol (“el manament nou”, 13:31-33a, 34-35).
En el sisè Diumenge de Pasqua llegim el capítol 14 (“la promesa de l’Esperit”, 14, 23-29).
I avui llegim el capítol 17, “la pregària de Jesús”, (17,20-26).
Joan no fa cap referència a la institució de l’Eucaristia en l’últim sopar:
Estem al final de la darrera conversa de Jesús amb els seus apòstols unes hores abans de la seva mort. I esdevé una pregària de Jesús, que fa davant els seus deixebles, i per tant, fent-los entrar en la seva intimitat. Els fa partícips dels seus desitjos més pregons…
Els parla del món; el que ell vol és que el món cregui:
“Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat”.
I per què és tan important que el món reconegui en Jesús l’enviat del Pare?
Enviar el seu Fill és la prova més gran d’amor que Déu pot donar al món:
“Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi”.
Cal notar la insistència de Jesús en les paraules unitat i amor; i és que la història de Déu amb els homes és una gran aventura, una història d’amor. Déu és Amor, ell estima els homes i ell envia el seu Fill per dir-los-ho de viva veu!
És el que Jesús dirà algunes hores més tard a Pilat, en el curs del seu interrogatori:
“Pilat li digué: —Per tant, tu ets rei? Jesús respongué: —Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. Li diu Pilat: —I què és la veritat?” (Jn 18, 37-38).
Aquesta missió és sempre la mateixa per a tots els profetes de tots els temps: anunciar que Déu estima els homes.
Seguint Jesucrist, tot cristià pot dir o hauria de poder dir: “…per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat”. Aquesta veritat que és l’amor sense límits de Déu per a la humanitat.
Ens podem preguntar per què aquest missatge és tan impertinent per arribar a portar a Jesús a pagar-ho amb la seva vida.
“Pare bo, el món no t’ha conegut…”
És el drama del desconeixement. Aquest desconeixement de l’amor de Déu és l’arrel de la desgràcia de la humanitat. Aquesta reflexió la trobem ja en el Gènesi. I Isaïes també ho feia notar:
“Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora” (Is 1,3)
El món és l’objecte de l’amor de Déu però també i al mateix temps, el lloc del refús d’aquest amor.
1 L’àngel em va mostrar també el riu de l’aigua de la vida, transparent com el cristall, que naixia del tron de Déu i de l’Anyell. * 2 Al mig de la plaça de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l’arbre de la vida, * que fa fruit dotze vegades; * cada mes dóna el seu fruit, i les seves fulles serveixen per a guarir els pobles. 3 A la ciutat no hi haurà res de maleït. * Hi tindran el seu tron Déu i l’Anyell. * Els seus servents l’adoraran, 4 el veuran cara a cara * i portaran el nom d’ell escrit al front. * 5 La nit ja no existirà, no caldrà la llum dels gresols ni la llum del sol: * el Senyor Déu els il·luminarà, i regnaran pels segles dels segles. *
6 Després l’àngel * em va dir: —Les paraules que has sentit són certes i veritables. * El Senyor Déu, que inspira els profetes, * ha enviat el seu àngel per fer conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. * 7 «Vinc de seguida.» * Feliços els qui fan cas de les paraules de la profecia que hi ha en aquest llibre! *
8 Jo, Joan, sóc el qui vaig sentir i vaig veure aquestes coses. * I després de sentir-les i veure-les, em vaig prosternar als peus de l’àngel que me les havia mostrades, amb la intenció d’adorar-lo. 9 Però ell em digué:—No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans els profetes, i com tots els qui fan cas de les paraules que hi ha en aquest llibre. A Déu, has d’adorar.
10 L’àngel em digué encara:—No guardis sota segell les paraules de la profecia que hi ha en aquest llibre, perquè el temps s’acosta. 11 Que el malvat continuï fent el mal i que l’impur continuï en la impuresa, però que l’home bo no deixi de fer el bé i que l’home sant continuï santificant-se!
12 «Vinc de seguida, * i m’acompanya la meva recompensa, per pagar a cadascú segons les seves obres. * 13 Jo sóc l’alfa i l’omega, el primer i el darrer, el principi i la fi. *
14 »Feliços * els qui renten els seus vestits * per poder tenir accés a l’arbre de la vida * i poder entrar a la ciutat per les seves portes! * 15 Fora els gossos, els qui practiquen la bruixeria, els libidinosos, els assassins, els idòlatres i tots els qui estimen o fabriquen la mentida! *
16 »Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè doni testimoni davant vostre de tot el que es refereix a les esglésies. * Jo sóc el rebrot del llinatge de David, * l’estel resplendent del matí.» *
17 L’Esperit i l’esposa * diuen: «Vine!» I els qui escolten, que diguin: «Vine!»
Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res. *
18 Adverteixo solemnement a tothom qui escolti les paraules de la profecia que hi ha en aquest llibre que, si algú hi posa res més, Déu posarà damunt d’ell les plagues escrites en aquest llibre, * 19 i si algú treu cap paraula del llibre d’aquesta profecia, Déu li traurà la seva part de l’arbre de la vida * i de la ciutat santa que aquest llibre ha descrit. 20 El qui dóna testimoni de tot això, diu: «Sí, vinc de seguida.» *
Amén! Vine, Senyor Jesús! * 21 Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb tothom.
1 Després d’haver dit tot això, Jesús va alçar els ulls al cel i digué:
—Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui, * 2 ja que li has concedit poder sobre tot home, * perquè doni vida eterna a tots els qui li has confiat. 3 I la vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, * i aquell que tu has enviat, Jesucrist. 4 Jo t’he glorificat a la terra, duent a terme l’obra que m’havies encomanat; 5 ara glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia vora teu abans que el món existís. *
6 »He fet conèixer el teu nom als qui tu has pres del món i m’has donat; eren teus i tu me’ls has donat, i ells han guardat la teva paraula. 7 Ara saben que tot el que m’has donat ho he rebut de tu, 8 perquè jo els he confiat les paraules que tu m’has confiat. Ells les han acollides i han reconegut realment que jo he sortit de tu, i han cregut que tu m’has enviat. *
9 »Jo prego per ells; no prego pel món, * sinó pels qui tu m’has donat, perquè són teus. 10 Tot allò que és meu és teu, i allò que és teu és meu. * En ells s’ha manifestat la meva glòria. * 11 Jo no em quedo més al món, però ells s’hi queden, mentre que jo vinc a tu. Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom * que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. * 12 Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura. * 13 Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també l’alegria que jo tinc, una alegria completa. * 14 Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, * perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. * 15 No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. * 16 Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. 17 Consagra’ls en la veritat, * que és la teva paraula. * 18 Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. * 19 I jo em consagro a mi mateix per ells, * perquè ells també siguin consagrats en la veritat.
20 »No prego només per ells, sinó també pels qui creuran * en mi gràcies a la seva paraula. 21 Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. * Que també ells estiguin en nosaltres, * perquè el món cregui que tu m’has enviat. 22 Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. 23 Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi. 24 Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic * i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món. * 25 Pare bo, * el món no t’ha conegut, * però jo t’he conegut, * i ells han reconegut que tu m’has enviat. 26 Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.
Les mateixes paraules i les mateixes fórmules són respostes en el primer i el darrer capítol de l’Apocalipsi.
L’apocalipsi és el darrer llibre de la Bíblia i hom pot descobrir les correspondències entre les declaracions de l’Apocalipsi i el Gènesi.
En aquest, en el primer capítol, hi trobem la Creació, el projecte de Déu, Adam, és a dir, la humanitat, vivint en harmonia i reina de la creació… el final de l’Apocalipsi ens mostra aquest projecte de Déu realitzat en la persona del Crist, un Nou Adam.
Quan, en el darrer dia, el projecte de Déu es farà efectiu per a tots els fills d’Adam, llavors la humanitat sencera podrà repetir la darrera paraula del relat de la Creació, en el Gènesi: “Déu va veure tot el que havia fet, i era molt bo”…
I esdevé una pregària de Jesús, que fa davant els seus deixebles, i per tant, fent-los entrar en la seva intimitat.
Els fa partícips dels seus desitjos més pregons…
És el que Jesús dirà algunes hores més tard a Pilat, en el curs del seu interrogatori:
“Pilat li digué: —Per tant, tu ets rei? Jesús respongué: —Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. Li diu Pilat:
—I què és la veritat?” (Jn 18, 37-38).
Aquesta missió és sempre la mateixa per a tots els profetes de tots els temps: anunciar que Déu estima els homes.
El món és l’objecte de l’amor de Déu però també i al mateix temps, el lloc del refús d’aquest amor.
