Menu
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d’aquella província se n’alegrà molt.
Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant.
Recordem la primera lectura de diumenge proppassat: Felip era “un dels set”…
Eren jueus però entre ells hi havia força diferències: uns eren jueus de naixement, altres eren conversos al judaisme (anomenats prosèlits); alguns eren originaris del mateix Israel i en particular de Jerusalem i parlaven hebreu a la sinagoga i arameu al carrer: se’ls anomenava “hebreus”.
Altres eren originaris del que s’anomenava la Diàspora, és a dir, de tota la resta de l’imperi romà; parlaven grec i se’ls anomenava “hel·lenistes”.
Per a la celebració del shabbat, dissabte al matí, tots els jueus es reunien a la sinagoga i cadascú parlava el seu idioma: en un cantó els hebreus i a l’altre, els hel·lenistes.
Per a la celebració cristiana, els jueus conversos al cristianisme, es reunien en cases particulars, tots junts, hebreus i hel·lenistes.
Tornem “als set” i a Felip i Esteve entre ells. Tots dos jueus convertits al cristianisme des de molt poc, hel·lenistes fervents i probablement tinguts per capdavanters pels seus companys.
Van intentar convertir jueus que freqüentaven la sinagoga i que parlaven grec.
I va començar a néixer una querella molt important entre els jueus hel·lenistes que creien que Jesús era el veritable Messies, crucificat i ressuscitat i els que creien que Jesús era un impostor.
I aquí comença la primera persecució; Esteve ho pagarà amb la seva vida: denunciat a les autoritats de Jerusalem, és detingut i executat.
Aquesta primera persecució només es refereix als hel·lenistes i no pas als apòstols directes de Jesús com Pere, Joan, Jaume…
I és gràcies a aquesta persecució que la Bona Nova desborda Jerusalem i arriba a altres ciutats de Judea i Samaria; aquesta dispersió permet guanyar terreny a l’evangelització.
Fixem-nos en dos detalls: Inicialment Felip havia estat escollit com encarregat de distribuir equitativament béns materials a les vídues i ara el trobem com a predicador a Samaria… Un exemple de com adaptar-se a les necessitats de la comunitat. I de com mantenir l’equilibri: sentir-se lliure per innovar tot mantenint els lligams amb la institució per no esdevenir una mena de servent “lliure i solitari”…
I com a segon detall, recordem l’antiga querella entre jueus i samaritans i notem que Lluc insisteix en l’alegria dels samaritans d’acollir la Bona Nova…
I és que en tot el Nou Testament, Fets dels Apòstols i Epístoles, queda palès que el testimoniatge de la resurrecció del Crist és el centre de tota la predicació apostòlica.
Inicialment Felip havia estat escollit com encarregat de distribuir equitativament béns materials a les vídues i ara el trobem com a predicador a Samaria… Un exemple de com adaptar-se a les necessitats de la comunitat.
I de com mantenir l’equilibri: sentir-se lliure per innovar tot mantenint els lligams amb la institució per no esdevenir una mena de servent “lliure i solitari”…
Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu:
«Que en són d’admirables, les vostres obres!»
«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom».
Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n’és d’admirable el que fa amb els homes!
Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria,
ell, que sempre governa amb el seu poder. R.
Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m’ha negat el seu amor. R.
R. Aclama Déu, tota la terra.
Podem distingir en els versets que llegim d’aquest salm les següents etapes:
A la primera etapa el salmista ens parla del passat:
“Convertí la mar en terra ferma”: Record de l’Èxode, la sortida d’Egipte amb Moisès.
“passaren el riu a peu eixut”: L’entrada a la terra promesa amb Josuè…
A la segona etapa el salmista convida els seus contemporanis a la lloança de Déu i a compartir la pregària:
“Veniu, fidels de Déu, escolteu-me; us contaré el que ha fet per mi”.
Tercera etapa: l’avenir. Tota la terra convidada a lloar Déu:
“Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu:
Que en són d’admirables, les vostres obres!”
Aquest salm ens introdueix a què representa pel poble jueu la dimensió històrica de l’experiència creient: la seva missió no s’acabarà fins que tots els pobles estaran units per entrar a la glòria de Déu…
I com sempre, és el poble sencer: a l’univers bíblic, la dimensió col·lectiva prima sobre l’experiència individual.
Com hem vist sovint, el darrer verset, dóna sentit al salm sencer: aquest salm és un cant d’acció de gràcies…
“Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica, ni m’ha negat el seu amor”.
Certament, deu haver estat escrit per acompanyar els sacrificis d’acció de gràcies en el temple de Jerusalem.
I qui parla aquí no és un individu: és el poble sencer que dóna gràcies a Déu!
Tota la història d’Israel ve il·luminada per un esdeveniment fonamental: Déu vol homes lliures i la seva obra amb el seu poble, no te cap altre objectiu…
La primera part d’aquest salm consta d’un himne coral (vv. 1-7) i d’un cant comunitari d’acció de gràcies (vv. 8-12), el tema central del qual són les meravelles que va realitzar el Senyor al Mar Roig i al riu Jordà (v. 6).
Des del punt de vista poètic, admirem les imatges tan eloqüents:
Jesús és el nou Israel, l’home universal; així com el poble jueu va haver de travessar el Mar Roig i el Jordà, així també Jesús va ser “purificat al gresol de la Passió”.
Tota la història d’Israel ve il·luminada per un esdeveniment fonamental: Déu vol homes lliures…
La imatge del gresol en el qual es purifica el metall… d’una manera semblant, el sofriment purifica l’home La imatge de les calamitats de l’aigua, del foc… davant les quals l’home està sovint desproveït, i que tanmateix cal “travessar”, cal “passar a través de”
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit va ser retornat a la vida.
Els interlocutors de Pere es troben immersos en un ambient hostil…
Pere té un sol argument, un sol discurs; el Crist ha mort i ha ressuscitat:
“El seu cos va ser mort, però per l’Esperit va ser retornat a la vida”.
El testimoni que el món espera de nosaltres és que no deixem torçar el braç davant del mal, de l’odi, de la violència. El mal no és una fatalitat…
Pere lliga les dues etapes del testimoniatge del cristià: el que passa en el secret del cor, en la pregària:
“Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor”.
I el coratge de parlar:
“Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte”.
No podem donar testimoni de Jesús si no hem viscut primer l’esperança… És a dir, primer amb actes i després amb paraules.
Una frase de Pau VI: “Els nostres contemporanis necessiten testimonis i no mestres… i escolten només els mestres si donen testimoniatge”.
El testimoni que el món espera de nosaltres és que no deixem torçar el braç davant del mal, de l’odi, de la violència. El mal no és una fatalitat…
Pere lliga les dues etapes del testimoniatge del cristià: el que passa en el secret del cor, en la pregària…
I el coratge de parlar…
“Els nostres contemporanis necessiten testimonis i no mestres… i escolten només els mestres si donen testimoniatge”.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu.
Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament».
És el vespre de Dijous Sant després que Jesús hagi rentat els peus als seus deixebles; és una llarga conversa… i la darrera.
I quan està a punt de deixar-los, els anuncia la vinguda de l’Esperit. I com a bons jueus que eren, els apòstols coneixien la profecia d’Ezequiel:
“Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres el cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré el meu esperit dins vostre… (Ez 36, 26)
“El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres…”
Aquí “món” significa el conjunt d’humans que, creient en l’eficàcia del poder, han creat una societat basada en relacions de domini-subjecció. Aquest és el “món” que ha dictat sentència contra Jesús, i que no pot rebre l’Esperit de la veritat perquè ha proclamat com a “veritat” la seva pròpia mentida.
La paraula “món” no és pejorativa; Jesús no va ser mai pejoratiu (ser pejoratiu i derrotista no és cristià…). La podríem substituir per “esperit de món” contraposat a “esperit d’amor”.
“D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu”.
Acceptar ser deixeble de Jesús comporta optar per l’esperit de veritat, que permet vèncer l’impuls del “món”.
La mort de Jesús al Calvari és la visualització de la seva vida donada. I “deixebles” són tots aquells que acullen aquesta donació.
El millor mestre és aquell que aconsegueix que els seus alumnes arribin a no necessitar-lo. Jesús mateix ja els havia advertit: “Us convé que jo me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré” (Joan 16,7).
I els promet un altre Defensor. La paraula original és “paràclit”, que, segons els entesos, pot tenir diferents traduccions: defensor, advocat, acompanyant… però en realitat del que es tracta és d’un canvi de presència.
Enmig de les preocupacions quotidianes Jesús ens convida
a sentir-lo sempre present,
a saber descobrir que és viu i
que ens estima.
Vivim temps, viurem temps en el que necessitem i necessitarem molta llum, molt coratge i molta solidaritat…
Aquí “món” significa el conjunt d’humans que creuen en l’eficàcia del poder…
La paraula “món” no és pejorativa; Jesús no va ser mai pejoratiu… La podríem substituir per “esperit de món” contraposat a “esperit d’amor”.
Acceptar ser deixeble de Jesús comporta optar per l’esperit de veritat, que permet vèncer l’impuls del “món”.
El millor mestre és aquell que aconsegueix que els seus alumnes arribin a no necessitar-lo.
… del que es tracta és d’un canvi de presència. Jesús ens convida a sentir-lo sempre present, a saber descobrir que és viu i que ens estima.
Vivim temps, viurem temps en el que necessitem i necessitarem molta llum,
molt coratge i molta solidaritat…
1 Saule era dels qui aprovaven la mort d’Esteve.
Aquell dia va començar una gran persecució contra l’església que era a Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria. * 2 Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell.
3 Mentrestant, Saule assolava l’Església: entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones els portava a la presó. *
La Paraula es difon per tot Palestina, Síria i l’Àsia Menor (8,4-15,35)
4 Els qui s’havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la Paraula. * 5 Felip baixà a una ciutat de Samaria * i els predicava el Messies. * 6 Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia: 7 els esperits malignes sortien de molts posseïts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut. * 8 Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat. *
9 Feia temps que un tal Simó practicava la màgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders, 10 i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d’ell. La gent deia:
«Aquest home és el mateix poder de Déu, l’anomenat Gran Poder.» * 11 Estaven, doncs, pendents d’ell, perquè ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts màgiques. 12 Però quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu * i del nom de Jesucrist, * es van fer batejar, tant homes com dones. 13 També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, estupefacte pels grans prodigis i senyals que contemplava.
14 Quan els apòstols que eren a Jerusalem van saber que Samaria havia acollit la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. 15 Ells hi anaren i van pregar * pels samaritans perquè rebessin l’Esperit Sant. 16 Fins aleshores no havia baixat sobre cap d’ells; tan sols havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. 17 Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l’Esperit Sant. *
18 Quan Simó veié que l’Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apòstols, els va oferir diners 19 tot dient: Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l’Esperit Sant.
20 Pere li replicà: —Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pes de plata! 21 Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegre. 22 Penedeix-te de la teva maldat i prega al Senyor: potser ell et perdonarà aquest intent. 23 Veig que ets ple de fel amarg i que la dolenteria t’encadena.
24 Simó li respongué: —Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquè no em caigui al damunt res del que heu dit. *
25 Pere i Joan, després d’haver donat testimoni i de proclamar la paraula del Senyor, se’n van tornar a Jerusalem, tot anunciant la bona nova a molts pobles de Samaria.
26 Un àngel del Senyor va dir llavors a Felip:
—Vés cap al sud * a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú. *
27 Felip se n’hi anà.
Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d’Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge * a Jerusalem 28 i ara se’n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. 29 L’Esperit va dir a Felip: *
—Vés a atrapar aquest carruatge.
30 Felip hi anà corrents i va sentir l’eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà:
—¿Ho entens, això que llegeixes?
31 Ell li contestà:
—I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda?
L’eunuc demanà a Felip que s’assegués amb ell dalt del seu carruatge.
32 El passatge de l’Escriptura que llegia era aquest:
Com una ovella portada a matar
o com un anyell que calla mentre l’esquilen,
ell no obre la boca.
33 Humiliat, no li han fet justícia.
Qui podrà parlar dels seus descendents?
Perquè la seva vida és arrencada de la terra. *
34 L’eunuc s’adreçà a Felip i li preguntà:
—Digues-me, ¿de qui parla el profeta, d’ell mateix o bé d’un altre?
35 Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l’Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. * 36 Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc digué:
—Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat? 37 (37) * 38 L’eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l’aigua, i Felip el va batejar. 39 Quan hagueren pujat de l’aigua, l’Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L’eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. * 40 Felip es trobà a Asdod. * I des d’allí va continuar fins a Cesarea, * anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.
Aclameu Déu arreu de la terra *
1 Per al mestre de cor. Càntic: salm.
Aclameu Déu arreu de la terra,
2 canteu la glòria del seu nom, *
proclameu la seva lloança gloriosa.
3 Digueu a Déu:
«Que en són, d’admirables, les teves obres!
En veure’t tan gran i poderós,
els enemics et fan acatament.
4 Tota la terra es prosterna al teu davant *
i et canta, canta al teu nom.» Pausa *
5 Veniu a contemplar les gestes de Déu. *
Que n’és, d’admirable, el que fa amb els
homes!
6 Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut. *
Celebrem, doncs, * la seva gesta.
7 Ell governa sempre amb el seu poder,
els seus ulls vigilen les nacions:
que es guardin els rebels de revoltar-se.
8 Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu ressonar la seva lloança;
9 ell ens preserva la vida
i no deixa que vacil·lin els nostres peus. *
10 Ens has provat, Déu nostre;
com la plata, ens depuraves al foc. *
11 Has permès que caiguéssim al parany,
ens has carregat un pes feixuc.
12 Has fet passar gent a cavall per damunt
nostre, *
hem entrat dins del foc i dins de l’aigua,
però ens has fet sortir vers una terra abundosa.
13 Entro a casa teva per oferir holocaustos,
vinc a complir les prometences, *
14 les prometences fetes pels meus llavis,
que vaig pronunciar en hores de perill. *
15 T’ofereixo víctimes en holocaust,
faig pujar davant teu el fum dels moltons,
et sacrifico vedells i cabrits. Pausa
16 Veniu, escolteu-me, els qui venereu Déu,
i us contaré el que ell ha fet per mi. *
17 Quan li adreçava el meu clam,
ja tenia a flor de llavis l’acció de gràcies.
18 Si el meu cor s’hagués fiat de males arts,
el Senyor no m’hauria escoltat. *
19 Però Déu m’ha escoltat,
ha fet cas de la meva súplica. *
20 Beneït sigui Déu:
no ha refusat la meva súplica
ni m’ha negat el seu amor.
1 Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. * Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, 2 quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. * 3 No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats; * 4 cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. 5 Així s’adornaven en altre temps les dones santes, * que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, 6 com Sara, que obeïa Abraham i l’anomenava senyor. * Vosaltres sou ara filles seves, en la mesura que obreu el bé i res no us espanta.
7 També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb les vostres mullers * tenint en compte que la seva naturalesa femenina és més delicada; tracteu-les amb respecte, perquè són hereves amb vosaltres de la gràcia de la vida. * Així res no destorbarà les vostres pregàries.
8 Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu misericordiosos i humils; 9 no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, * ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció. 10 Diu l’Escriptura: *
El qui vol estimar la vida i veure dies feliços, que guardi la llengua del mal, que no diguin res de fals els seus llavis. 11 Que es decanti del mal i faci el bé, que busqui la pau i procuri aconseguir-la.
12 Perquè els ulls del Senyor vetllen pels justos, està atent a la seva pregària, però es gira contra els qui fan el mal.
13 Si esteu apassionats per fer el bé, qui us podrà fer cap mal? 14 Més encara, si heu de sofrir pel fet de ser justos, feliços de vosaltres! * No heu de témer l’altra gent ni heu de tremolar davant d’ells. * 15 Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. 16 Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència; així quedaran confosos els qui ara us calumnien, els qui us difamen per la vostra recta manera de viure en Crist. 17 Perquè val més sofrir, si aquest és el voler de Déu, per haver fet el bé que no pas per haver fet el mal.
18 També Crist patí * per raó dels pecats una vegada per sempre. * Ell, el just, va patir pels injustos, per conduirvos a Déu; el seu cos va ser mort, però l’Esperit el féu viure. * 19 Llavors * anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, * 20 aquells que havien refusat de creure en altre temps, quan s’allargava la paciència de Déu, en els dies que Noè construïa l’arca. En aquella arca, uns pocs, és a dir, vuit persones, se salvaren gràcies a l’aigua. * 21 I l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva i que no és una neteja de la brutícia del cos, sinó un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència, * gràcies a la resurrecció de Jesucrist. 22 Ell se’n va anar al cel i està a la dreta de Déu. A ell estan sotmesos àngels, autoritats i poders. *
L’Evangeli segons Joan és una de les obres més profundes del Nou Testament. El seu tremp teològic és comparable al dels textos més enlairats de Pau (p. ex., la Carta als Romans) o al de la Carta als Hebreus.
Tanmateix, és una obra que neix en un moment ben determinat (darrers anys del segle I) i en un context força específic (confrontació de l’Església cristiana amb el judaisme d’orientació farisea). L’Evangeli segons Joan pretén d’envigorir i aprofundir la confessió de la fe cristiana en un context cultural nou i divers. Això explica que utilitzi un vocabulari peculiar i un esquema de fons diferent de l’esquema dels evangelis sinòptics. Tot plegat fa que la lectura i comprensió de l’Evangeli segons Joan no siguin una tasca senzilla.
L’obra es va gestar en el decurs d’un bon nombre d’anys i anà enriquint-se i arrodonint-se a mesura que les circumstàncies demanaven aclariments i aprofundiments del seu missatge fonamental. El nucli de tradicions més antigues sobre Jesús hi és encara perceptible; es tracta d’un material que probablement es va anar configurant al marge de la tradició sinòptica. Ara bé, en el moment en què s’escriu el cos central de l’evangeli, l’autor refon aquest material amb un estil personal i característic, de manera que és molt difícil distingir en el text les tradicions més antigues.
D’altra banda, tot fa pensar que l’obra no assoleix una forma definitiva i que, per això, alguns fragments no acaben d’encaixar amb el context on han estat situats. Així, per exemple, el capítol 21 és un apèndix que serveix per a arrodonir el missatge fonamental de l’evangeli, i el pròleg s’afegeix al cos central de l’obra quan aquesta ja té una certa estructura.
