Menu
Lectura del llibre d’Isaïes
Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens». Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dones el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia».
Estem a finals del segle VI aC: el retorn de l’exili és cosa feta. I la pràctica religiosa s’ha restablert a Jerusalem i, de bona fe, hom intenta plaure Déu.
Durant aquest lent desenvolupament de la fe d’Israel, els profetes van demanar al poble que no es conformés amb l’adoració sinó que visqués l’Aliança diàriament.
El missatge que ens vol donar el profeta és ben delicat: els diu que “el culte que plau a Déu no és el que vosaltres practiqueu”…
Abans del text que llegim avui, hi trobem (Is 58, 4-5):
Passeu el dejuni entre plets i baralles,
repartint amb malícia cops de puny.
Dejunant d’aquesta manera,
el vostre clam no pot arribar al cel.
¿Us penseu que jo tinc per un dejuni
que un home faci súpliques tot el dia,
abaixi el cap com un jonc,
es vesteixi de sac negre
i s’ajegui a la cendra?
¿D’això en dieu un dejuni,
un dia agradable al Senyor?
Un dels textos més impactants de l’Antic Testament!
Llàstima que no el llegim més sovint… Perquè interpel·la les nostres idees sobre Déu i la religió: aquí tenim la resposta a una de les nostres grans preguntes:
“Què espera Déu de nosaltres? I, de fet, la resposta no podria ser més clara!
“El dejuni que jo aprecio és aquest:
allibera els qui han estat
empresonats injustament,
deslliga les corretges del jou,
deixa lliures els oprimits
i trosseja jous de tota mena” (Is 58, 6).
I en el text que llegim:
“Diu el Senyor: Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí…”
I aquest és el significat d’aquest passatge…
Si entenc correctament, als ulls de Déu, qualsevol gest que pretén alliberar els nostres germans és
millor que el dejuni més estricte.
Isaïes ens diu: Quan doneu, reflectiu la presència de Déu…
“si dones el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor…”
I quan nosaltres ens comportem a la manera de Déu, fent accions d’encoratjar els nostres germans, de donar confiança, de pal·liar els efectes nocius de proves dures, llavors els estem reflectint la llum de Déu…
Una vegada més podem recordar aquesta magnífica frase de la tradició cristiana “On hi ha amor, hi ha Déu”
…els diu que “el culte que plau a Déu no és el que vosaltres practiqueu”
…als ulls de Déu, qualsevol gest que pretén alliberar els nostres germans és millor que el dejuni més estricte.
Isaïes ens diu: Quan doneu, reflectiu la presència de Déu… …aquesta magnífica frase de la tradició cristiana
“On hi ha amor, hi ha Déu”
L’home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca.
Sortós l’home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.
El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable.
Viu sense por de les males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor. R.
Té el cor incommovible, res no tem,
reparteix el que té, ho dona als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.
R. L’home just és llum que apunta en la fosca.
O bé: Al·leluia.
En aquest salm hi podem trobar:
Exaltació de les virtuts, les obres i la bondat del vertader just.
A qui observa els manaments, Déu li concedeix la felicitat ideal per a un jueu.
El veritable fidel es distingeix per la rectitud moral i la santedat de vida.
Aquest salm formava part de les cerimònies amb què Israel renovava la seva Aliança amb Déu. Dues vegades l’any, el dia de Pasqua i el dia de la Festa dels Tabernacles, Israel es comprometia una vegada més a ser fidel a Déu i a la seva Llei… Una mena de “professió de fe”.
Déu no ens prohibeix ser “feliços”, ans al contrari, el seu desig és que ho siguem: És la primera paraula del salm i la primera de les Benaurances.
Ara bé, la felicitat més profunda no es troba en els “béns materials”: hi ha una felicitat que ningú no pot arrabassar al just, i és la seva mateixa “justícia”…
És a dir, la felicitat de “compartir”, de complir el deure, de “fer correctament” els propis negocis, amb risc de pobresa en un món sense consciència.
És quan nosaltres donem i compartim que som la imatge de Déu; i és llavors quan, a la nostra petita escala, que reflectim la seva llum.
“Feliç l’home que venera el Senyor”
El just sap que la mà de Déu el protegeix en aquesta vida, i espera, amb confiança i senzillesa, que continuï protegint-lo per sempre. Justícia de Déu per a coronar la justícia del just.
…hi ha una felicitat que ningú no pot arrabassar al just, i és la seva mateixa “justícia”… És a dir, la felicitat de
“compartir”, de complir el deure, de “fer correctament” els propis negocis….
És quan nosaltres donem i compartim que som la imatge de Déu; i és llavors quan, a la nostra petita escala, que reflectim la seva llum.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
Sant Pau proposa contrastos: primer, el misteri de Déu és ben diferent de la saviesa humana; segon, el llenguatge que Pau fa servir per anunciar el misteri de Déu està lluny d’un llenguatge humà ple d’eloqüència…
“Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa”
Aquest misteri de Déu s’acompleix per un Messies crucificat; no és pas així com se l’esperava…
I per Pau Jesús-Crist és veritablement el centre de la història humana, el centre del projecte de Déu, el centre de la seva fe.
Aquest Messies crucificat ens ensenya quina és la saviesa de Déu, donar i perdonar, rebuig de la violència… és clarament el missatge de l’evangeli de les benaurances!
Quant al llenguatge de Pau: no té cap pretensió pel cantó de l’eloqüència…
La fe, com l’amor, no hi té res a veure amb la persuasió… com el misteri de Déu: s’hi pot entrar ben a poc a poc…
“En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit…”
El Messies pobre només pot ser anunciat amb mitjans pobres; el Messies servidor només pot ser anunciat per servidors… Potser ens va bé de llegir això en uns moments que ens agradaria disposar de mitjans potents de caràcter mediàtic, telemàtic i de tota mena.
No ha estat Pau qui ha convençut els corintis: ha estat l’Esperit de Déu qui ha donat a la predicació de Pau la força de la veritat en fer descobrir el Crist.
Evangelitzar vol dir: el “Regne de Déu” està enmig de vosaltres, en qualsevol gest, en qualsevol paraula d’amor. L’evangelització no és una conquesta. La Nova Evangelització no és una reconquesta…
Aquest Messies crucificat ens ensenya quina és la saviesa de Déu, donar i perdonar, rebuig de la violència… és clarament el missatge de l’evangeli de les benaurances!
Quant al llenguatge de Pau: no té cap pretensió pel cantó de l’eloqüència…La fe, com l’amor, no hi té res a veure amb la persuasió… com el misteri de Déu: s’hi pot entrar ben a poc a poc…
Potser ens va bé de llegir això en uns moments que ens agradaria disposar de mitjans potents de caràcter mediàtic, telemàtic i de tota mena.
Evangelitzar vol dir: el “Regne de Déu” està enmig de vosaltres, en qualsevol gest, en qualsevol paraula d’amor.
L’evangelització no és una conquesta. La Nova Evangelització no és una reconquesta…
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».
Avui, mitjançant aquestes imatges plenes de significat —la “sal de la terra” i la “llum del món”—, Jesús vol transmetre als seus deixebles el sentit de llur missió i de llur testimoni.
La “sal”, en la cultura de l’Orient Mig, evoca diversos valors com ara l’aliança, la solidaritat, la vida i la saviesa. La llum, per la seva banda, és la primera obra de Déu creador i és la font de la vida; la mateixa Paraula de Déu és comparada amb la llum.
I nosaltres vivim en un món que moltes vegades ha perdut el sentit de la vida i que viu a les fosques…
L´evangeli ens ofereix sentit i llum, ens dóna un horitzó i un sentit a la vida. I això no prové de doctrines ni de normes, sinó de la fe en la persona de Jesús de Natzaret.
Jesús és la llum del món i la sal de la vida, és la presència de Déu al nostre món i a la nostra història, és l’amor, la misericòrdia i la bondat de Déu enmig nostre.
En aquest sentit, ser cristià és seguir Jesús, ser sal i llum pel nostre món, donar esperança, estimar més les persones que els diners, lluitar per un món més just, lliure i respectuós amb la tota creació, la casa nostra.
I tot això, no com un deure feixuc i una càrrega pesada de complir, sinó amb l’alegria i el goig de l ´evangeli, de les benaurances…
“Vosaltres sou la sal del món”.
La sal servia per mantenir els aliments, per evitar que es malmetessin, per preservar-los de la corrupció.
Hi ha molta corrupció en el nostre món; però si encara és habitable és gràcies a la multitud de persones que, abnegadament, han fet de la seva vida un servei als altres… i que ajuden a aguantar el món, com les ocultes arrels aguanten els arbres.
Quantes persones bones hi ha en el món? Va preguntar l’ancià…
Molt poques!, hom li respon, per això el món va com va…!
Moltes!, hom li respon, per això el món no va pitjor…!
I és que la quantitat no és bona guia per a segons quins camins…
“Vosaltres sou la llum del món”.
Nosaltres som aquí per ressaltar la bellesa d’aquest món. És la mirada d’amor la que revela la veritable cara de les persones i les coses.
La metàfora de la llum, en el nostre món de tants llums, podria ser malentesa. En català distingim entre “la llum” i “els llums”. Els llums són objectes o instruments per fer llum. Els llums es veuen i, si els mires, t’enlluernen. En canvi la llum no es veu, però ens permet veure el món que ens envolta…
Discreció i humilitat. Vet ací dos ingredients molt necessaris:
Massa sal distorsiona el gust dels aliments en lloc de potenciar-lo.
Una llum massa forta perjudica el que vol il·luminar.
“Un poble dalt d’una muntanya…”
Literalment, una “ciutat dalt d’una muntanya”. És una referència directa a Jerusalem, la ciutat construïda sobre la muntanya de Sió.
Igualment, el “llum que algú encén”, a part de ser una acció domèstica diària, és també una al·lusió a la Menorà, canelobre de set braços que cremava contínuament al temple de Jerusalem. D’ells (de la ciutat i el seu temple) es deia que eren la “llum dels pobles” (Isaïes 60,3).
…ser cristià és seguir Jesús, ser sal i llum pel nostre món, donar esperança… amb l’alegria i el goig de les benaurances…
La sal servia per mantenir els aliments, per evitar que es malmetessin, per preservar-los de la corrupció… i n’hi ha molta en el nostre món; però si encara és habitable és gràcies a la multitud de persones que, abnegadament, han fet de la seva vida un servei als altres… i que ajuden a aguantar el món, com les ocultes arrels aguanten els arbres.
És la mirada d’amor la que revela la veritable cara de les persones i les coses.
…la llum no es veu, però ens permet veure el món que ens envolta…
El dejuni que plau al Senyor
1«Crida ben fort,
no t’estiguis de cridar.
Fes sentir com un corn la teva veu.
Recorda al meu poble
la seva infidelitat,
al casal de Jacob els seus pecats.
2M’interroguen cada dia,
volen saber per què em comporto així,
com si fossin gent que obrés el bé
i no s’apartés
del que mana el seu Déu.
Em reclamen que faci justícia,
voldrien que els fes costat,
3i em diuen:
“Per què no ens mires quan dejunem?
Per què no fas cas
de les nostres súpliques?”
Doncs jo us responc:
“Els dies de dejuni,
mireu pel vostre interès
i us mostreu encara més exigents
amb els qui treballen
per vosaltres.
4Passeu el dejuni entre plets i baralles,
repartint amb malícia cops de puny.
Dejunant d’aquesta manera,
el vostre clam no pot arribar al cel.
5¿Us penseu que jo tinc per un dejuni
que un home faci súpliques tot el dia,
abaixi el cap com un jonc,
es vesteixi de sac negre
i s’ajegui a la cendra?
¿D’això en dieu un dejuni,
un dia agradable al Senyor?
6El dejuni que jo aprecio és aquest:
allibera els qui han estat
empresonats injustament,
deslliga les corretges del jou,
deixa lliures els oprimits
i trosseja jous de tota mena.
7Comparteix el teu pa
amb els qui passen fam,
acull a casa teva
els pobres vagabunds,
vesteix el qui va despullat.
No els defugis, que són germans teus.
8Llavors brillarà com l’alba
la teva llum,
i les teves ferides
es clouran en un moment.
Tindràs per avantguarda
la teva bondat,
i per rereguarda
la glòria del Senyor.
9Quan invoquis el Senyor,
ell mateix et respondrà;
quan cridis auxili, ell et dirà:
Aquí em tens!
Si treus de casa teva tots els jous
i no assenyales amb el dit
per acusar,
10si dónes el teu pa als famolencs
i satisfàs la fam dels indigents,
llavors la teva llum
s’alçarà en la foscor,
el teu capvespre
serà clar com el migdia.
11En tot moment el Senyor et conduirà,
en ple desert saciarà la teva fam,
et farà fort i vigorós
i seràs com un hort amarat d’aigua,
com una font que mai no s’estronca.
12 Reconstruiràs les ruïnes antigues,
consolidaràs els fonaments
abandonats segles i segles.
Et diran: Reconstructor de muralles,
repoblador de ciutats.”»
13«Si t’abstens
de treballar en dissabte
i de vetllar pels teus interessos
en aquest dia sant;
si tens el dissabte
per un dia de delícies,
si el consideres un dia de glòria
consagrat al Senyor;
si l’honores
i no t’ocupes de cap feina,
no mires pel teu interès
ni et dediques a parlar sense mida,
14llavors trobaràs en mi, el Senyor,
les teves delícies.
Et conduiré als cims invencibles
i t’alimentaré de l’heretat
de Jacob, el teu pare.
Jo mateix, el Senyor, he parlat.»
1 Al·leluia! Àlef
Feliç l’home que venera el Senyor * Bet
i estima de cor els seus preceptes. Guímel
2 La seva descendència serà gran al país, * Dàlet
serà beneït el llinatge dels justos. He
3 A casa seva hi ha riquesa i abundància, * Vau
la seva bondat dura per sempre. Zain
4 Brilla en la fosca com llum per als justos, * Het
compassiu, benigne i just. * Tet
5 Sortós l’home que presta de bon grat, * Iod
que disposa a consciència els seus afers. Caf
6 El just no caurà mai * Làmed
i deixarà un record inesborrable.
Mem
7 Viu sense por de males noves, * Nun
se sent ferm confiant en el Senyor, * Sàmec
8 té el cor incommovible, res no tem
Ain
i a la fi veurà vençuts els enemics. * Pe
9 Reparteix el que té, ho dóna als pobres, Sade
la seva bondat dura per sempre, * Cof
pot alçar ple de glòria el seu front. * Reix
10 L’injust, quan ho veu, es consumeix, Xin
estreny les dents d’indignació: * Tau
l’ambició del malvat acaba malament. *
1 Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d’eloqüència o de saviesa. * 2 Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. * 3 Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. * 4 Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l’Esperit, * 5 perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
6 De fet, als qui són adults en la fe, * sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d’aquest món ni dels qui el dominen, * que han de ser destituïts, 7 sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: * des d’abans dels temps ell l’havia destinada a ser la nostra glòria. 8 Cap dels qui dominen aquest món no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. 9 Però, tal com diu l’Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, * ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen. 10 A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat * per mitjà de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu. 11 ¿Qui coneix allò que hi ha en l’home, fora del seu propi esperit? Igualment, ningú no coneix allò que hi ha en Déu fora de l’Esperit de Déu.
* 12 I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, perquè coneguem els dons que Déu ens ha concedit. * 13 I no parlem d’aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l’Esperit, ja que expressem les coses espirituals amb termes espirituals. * 14 L’home terrenal * no admet res que vingui de l’Esperit de Déu; li sembla insensat. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment. * 15 En canvi, l’home espiritual pot jutjarho tot, mentre que a ell no el jutja ningú. * 16 En efecte, qui pot conèixer el pensament del Senyor, que pugui instruir-lo? * Nosaltres, però, tenim el pensament de Crist.
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, * s’assegué, * i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
3 —Feliços * els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. *
4 »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. *
5 »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. *
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, * perquè seran saciats.
7 »Feliços els compassius, perquè seran compadits. *
8 »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. *
9 »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. *
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos, * perquè d’ells és el Regne del cel.
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. *
També així van perseguir els profetes que us han precedit. *
13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. *
14 »Vosaltres sou la llum del món. * No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, * sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. * 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; * així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel. *
17 »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; * no he vingut a anul·larlos sinó a dur-los a la plenitud. *
18 »En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma * de la Llei. *
Tot arribarà a la plenitud. * 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits * i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
20 »Jo us dic que, si no sou més justos * que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. *
21 »Ja sabeu que es va dir als antics: * No matis, * i el qui mati serà condemnat pel tribunal. *
22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti * serà condemnat pel Sanedrí, * i el qui el maleeixi * acabarà al foc de l’infern. *
23 »Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, * allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. *
25 »Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26 En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim. *
27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. *
28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. 30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos. *
31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. *
32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, * l’empeny a l’adulteri, * i el qui es casa amb una repudiada * comet adulteri.
33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. *
34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, * ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. * 36 No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne. *
38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. *
39 »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. * Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. 40 Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. * 41 Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil. * 42 Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
43 »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, * però detesta els enemics. *
44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. * 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? * 47 I, si només saludeu els vostres germans, * què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? *
48 »Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte. *
