Menu
Lectura dels Fets dels Apòstols
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del Regne de Déu.
Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant». Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra».
Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel».
“i els parlava del Regne de Déu”.
Més que parlar d’ell mateix, sovint, Jesús els parlava del Regne de Déu.
“Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?”
No havien entès de quin Regne parlava Jesús… ells tenien al cap la idea d’un reialme humà…
I què en podem dir d’aquest Regne?:
“…d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant”.
“… quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra”.
El baptisme no és només purificació dels pecats i participació en la mort sacrificial de Crist, sinó que també és il·luminació, acollida de l’Esperit del Ressuscitat.
A la segona lectura, Pau ens parla de “la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients…”
La festa de l’Ascensió, igual que la Pentecosta, no es basa en un relat evangèlic sinó en un relat dels Actes dels Apòstols. Només Lluc fa aquesta escenificació. La posa a l’inici dels Actes dels Apòstols, però ja hi fa referència al final de l’Evangeli.
Escenificant la “vida ressuscitada” de Jesús com una ascensió al cel, Lluc l’enriqueix amb una gran quantitat de detalls ben significatius: el fet de “pujar” al cel, que és el “lloc de Déu” en el llenguatge popular; el “núvol” que el fa invisible als ulls dels deixebles; els “dos personatges” vestits de blanc,
representant Moisès i Elies, i que “s‘interposen” entre Jesús i els deixebles; la promesa que “tornarà de la mateixa manera que l’han vist pujar al cel”…
El punt clau d’aquest relat és la notificació que Jesús tornarà de la mateixa manera que l’han vist pujar al cel. Es refereix a la vinguda de l’Esperit Sant, presentat ara com “l’Esperit de Jesús”.
Els deixebles acaben de veure que un núvol “agafava” Jesús i els el feia “invisible”. El núvol significa la presència de Déu; però també “tempesta”, “vent“, “força“, “esperit“,…
I és en forma de tempesta, vent, força i esperit… que els deixebles, dintre pocs dies (en la Pentecosta) i al llarg de tota la Història, l’aniran rebent; com abans l’havia rebut Maria, per engendrar el Fill de l’Altíssim, i com el va rebre Jesús mateix, en el baptisme, per ser constituït Messies (Lluc 3,22) .
L’Ascensió de Jesús està en funció de la Pentecosta i és un llenguatge per expressar experiències importants i profundes de la vida humana, i no l’hem d’entendre com la descripció d’un fet objectiu.
“Enlaire” i “avall” són llenguatges per expressar vivències humanes.
Sentim la nostra vida posada en l’espai i en el temps.
“Espai” i “temps” no tenen realitat en si mateixos; són idees que ens ajuden a situar-nos, mesurant i expressant la nostra relació amb allò que ens envolta; tenen tanta força significativa com a llenguatge simbòlic.
Dissortadament ha passat sovint que ens hem quedat amb l’escenificació, sense atendre a allò que se’ns vol dir, com aquells que, quan algú amb el dit assenyala les estrelles, es queden mirant el dit.
“Homes de Galilea, ¿per què us esteu mirant al cel?”
És com si Jesús digués als seus deixebles: ”M’allunyo de vosaltres com a Mestre i Senyor; i tornaré com a Llum i Força”.
Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l’Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.
Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li,canteu al nostre rei. R.
Que és rei de tot el món,
canteu a Déu un himne.
Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.
R. Déu puja enmig d’acla macions,al so dels corns
puja el Senyor.O bé: Al·leluia.
El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv. 3,7-9) manifestada victoriosament quan ell lliurà la Terra promesa en herència al seu poble (vv. 4-5).
En la vibrant aclamació del verset: “Déu puja enmig d’aclamacions,” es percep l’eco d’una litúrgia d’entronització de l’Arca de l’Aliança en el santuari de Sió.
Quan s’anà perdent el record d’aquesta festa, el salm s’aplicà al triomf final de Déu i a la implantació definitiva del seu Regne.
Un dels dies de la “festa dels Tabernacles”, Jerusalem festejava el “seu rei” Déu. Se sortia de la part baixa, de la font de Sió en el fons de la vall del Cedró. Després, la processó pujava, s’“elevava” fins al turó de Sió dominat pel temple.
La cerimònia no donava la reialesa a Déu. Perquè Jahvè és Déu des de sempre. Però sí que actualitzava aquesta reialesa, ja que, per la celebració mateixa, Déu regnava, de fet, sobre aquest poble.
Era un anunci profètic! Allò que mai no s’havia realitzat humanament, arribà a ser realitat misteriosa amb Jesucrist.
El verb “Déu s’eleva”, Déu puja, present en el cor d’aquest salm, esperava la seva plena realització.
L’Església “cristifica” els salms i assumeix tota la revelació antiga que queda il·luminada pel fulgor de la resurrecció. Des del començament, va prendre aquest verb “pujar” per aplicar-lo a l’Ascensió de Jesús ressuscitat a la glòria del Pare.
Més enllà de la paraula, és “la reialesa universal de Déu” el que volia celebrar aquest salm, i que també es canta en la festa de l’Ascensió.
L’Ascensió, alegria de la humanitat que es veu “coronada” en un dels seus. Sí, el triomf reial de Déu és també el triomf ple d’un home “nascut de dona” (Ga 4,4).
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.
“Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts,…”
Es tracta d’una sobirania que no situa ningú per sobre dels altres sinó que “manifesta la plenitud a què tots estem cridats. Ell (Jesús) que té en totes les coses la seva plenitud”.
Evidentment, la resposta adequada a una bona notícia és creure-la i deixar-se inundar per l’optimisme i per l’alegria del seu contingut.
Jesús, “l’home pels altres“, ressuscita i “puja al cel” per convertir-se en “esperit” que serà vessat sobre tots aquells que tinguin el cor obert.
En aquell temps, Jesús s’aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats.
Els qui hauran cregut faran miracles com aquests:mexpulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons.»
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar per tot arreu, i el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien.
A la missa, aquest “Any B” toca la lectura sobretot de l’Evangeli de Marc. Hem vist que Marc també parla de l’Ascensió. Amb tot, els estudiosos estan d’acord en el fet que aquest relat no pertany a l’Evangeli original de Marc sinó que hi va ser afegit, ja al segle II, per algú que va pensar que l’Evangeli de Marc havia quedat inacabat. Per això va posar-hi un “final” inspirant-se en el que diuen els altres evangelis. El relat de l’Ascensió està tret de Lluc.
L’ús del verb “elevar” té el seu origen en l’Antic Testament, i es refereix a la presa de possessió de la reialesa: l’Ascensió del Crist significa, en primer lloc, la presa de possessió del Fill de l’home crucificat i ressuscitat de la reialesa de Déu sobre el món.
A part de l’Ascensió, l’Evangeli d’avui conté unes sentències que, si s’interpreten malament, poden resultar força escandaloses. Diu:
“Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats”.
“Batejar-se” significava morir a l’home vell per ressuscitar a l’home nou. Ens diu sant Pau:
“Despulleu-vos de l’home vell que es va destruint rere els desigs seductors; renoveu espiritualment el vostre interior i revestiu-vos de l’home nou…” (Efesis 4,22). O també: “Tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort” (Romans 6,3).
“Morir a l’home vell” vol dir apartar-se de tot allò que genera divisió, separació, superioritat, indiferència, domini,…
“Néixer a l’home nou” és obrir el cor a tots els homes; és sentir-se “connectat” al Cep Veritable; Recordem l’examen final, segons l’Evangeli de Mateu:
“Tenia fam i em donàreu menjar…” (Mateu 25,35ss); o bé el Relat del Samarità que es compadeix de l’home mig mort que troba pel camí (Lluc 10,33ss).
Amb la referència a les “serps” i al “verí”, es vol relacionar aquest “final” amb “l’inici” de la humanitat, quan al “Paradís terrenal” Adam i Eva van deixar-se enredar per la “serp” que va incitar-los a menjar el fruit, “verinós” per als humans, de l’Arbre del coneixement del bé i del mal (Gènesi 3,1ss).
Aquest verí causa malalties i mort.
L’evangelista ens presenta una espècie de “cap i cua” que emmarca tota la Història de la Salvació, des d’Adam i Eva fins a Jesús i la nova Comunitat.
“Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli”.
El missatge de la festa d’avui ve expressat per aquestes paraules que llegim a l’evangeli d’avui. Així havia començat també la predicació de Jesús a Galilea (Marc 1,15)…
El nostre punt de referència no està al “cel” sinó a la “terra”. És aquí on ens cal realitzar el Regne de Déu, no pas com els regnes d’aquest món sinó com a àmbit de comunió. És per això que Jesús s’ha fet “vida que ens és donada”, força, esperit…
El “cel” no representa un lloc més amunt de la terra, sinó la nova manera d’estar, Jesús, amb nosaltres…
I què en podem dir d’aquest Regne?:
• no és una entitat territorial ni és una institució
• els qui hi pertanyen no es coneixen entre si: l’àmbit de creure, confiar i estimar és molt íntim i reservat de cadascú…
• podem dir-ne que és una manera que té Déu de regnar, una manera de fer conèixer els seus designis;
• conté un element de misteri…
El punt clau d’aquest relat és la notificació que Jesús tornarà de la mateixa manera que l’han vist pujar al cel. Es refereix a la vinguda de l’Esperit Sant, presentat ara com “l’Esperit de Jesús”.
L’Ascensió de Jesús… no l’hem d’entendre com la descripció d’un fet objectiu.
“Enlaire” i “avall” són llenguatges per expressar vivències humanes.
“Espai” i “temps” no tenen realitat en si mateixos; són idees que ens ajuden a situar-nos, Dissortadament ha passat sovint que ens hem quedat amb l’escenificació, sense atendre a allò que se’ns vol dir, com aquells que, quan algú amb el dit assenyala les estrelles, es queden mirant el dit.
“Homes de Galilea, ¿per què us esteu mirant al cel?”
Era un anunci profètic! Allò que mai no s’havia realitzat humanament, arribà a ser realitat misteriosa amb Jesucrist.
L’Església “cristifica” els salms i assumeix tota la revelació antiga que queda il·luminada pel fulgor de la resurrecció
…la resposta adequada a una bona notícia és creure-la i deixar-se inundar per l’optimisme i per l’alegria del seu contingut.
Jesús, “l’home pels altres“, ressuscita i “puja al cel” per convertir-se en “esperit” que serà vessat sobre tots aquells que tinguin el cor obert.
L’ús del verb “elevar” té el seu origen en l’Antic Testament, i es refereix a la presa de possessió de la reialesa: l’Ascensió del Crist significa, en primer lloc, la presa de possessió del Fill de l’home crucificat i ressuscitat de la reialesa de Déu sobre el món.
“Batejar-se” significava morir a l’home vell per ressuscitar a l’home nou.
“Morir a l’home vell” vol dir apartar-se de tot allò que genera divisió, separació, superioritat, indiferència, domini,…
“Néixer a l’home nou” és obrir el cor a tots els homes; és sentir-se “connectat” al Cep Veritable.
El nostre punt de referència no està al “cel” sinó a la “terra”. És aquí on ens cal realitzar el Regne de Déu… És per això que Jesús s’ha fet “vida que ens és donada”, força, esperit…
El “cel” no representa un lloc més amunt de la terra, sinó la nova manera d’estar, Jesús, amb nosaltres…
1 En el meu primer llibre * he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar 2 fins al dia que fou endut al cel, després d’haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l’Esperit Sant. *
3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se’ls va aparèixer * i els parlava del Regne de Déu. * 4 Un dia, mentre menjava amb ells, * els donà aquesta ordre:
—No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès * i que us vaig anunciar: 5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant. *
6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:
—Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d’Israel? *
7 Ell els contestà:
—No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. * 8 Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus * a
Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra. *
9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol * se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. * 10 Encara s’estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n’anava, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits blancs * 11 i els digueren:
—Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava. *
12 Després els apòstols se’n tornaren a Jerusalem * des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. * 13 Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó el Zelós, * i Judes, fill de Jaume. * 14 Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, * juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell. *
15 Un d’aquells dies, Pere es posà dret enmig dels germans reunits, * que eren unes cent vint persones, i els digué:
16 —Germans, calia que es complís allò que l’Esperit Sant havia anunciat en l’Escriptura per boca de David referent a Judes, l’home que va guiar els qui agafaren Jesús. * 17 Era un que pertanyia al nostre grup i havia estat designat per a participar d’aquest mateix ministeri. 18 Doncs bé, aquest home es va comprar un camp amb la paga del seu crim, es va tirar de dalt a baix, se li va obrir el cos pel mig i s’escamparen les seves entranyes. 19 Tots els habitants de Jerusalem van conèixer el fet i van anomenar aquell camp, en la seva llengua, Hacèldama, que vol dir “camp de sang”. *
20 »Ara bé, en el llibre dels Salms hi ha escrit: Que la seva propietat sigui devastada i no hi hagi ningú que l’habiti. * Però també: Que un altre ocupi el seu càrrec. * 21-22 Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, * un d’aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, * des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d’enmig nostre cap al cel.
23 En van proposar dos: Josep, l’anomenat Barsabàs, que duia el sobrenom de Just, * i Maties. 24 Llavors pregaren així: *
«Senyor, tu coneixes el cor de tots; * fes-nos veure quin d’aquests dos has escollit 25 per a ocupar el lloc d’aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se’n al lloc que li corresponia.»
26 Ho van fer a sorts, i la sort recaigué sobre Maties, que fou agregat als onze apòstols.
Aplaudiu, tots els pobles del món *
1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. * Salm.
2 Aplaudiu, tots els pobles del món,
aclameu Déu amb crits de joia. *
3 El Senyor és l’Altíssim, el temible, *
el gran rei de tota la terra. *
4 Sotmet els pobles al nostre govern,
posa nacions als nostres peus;
5 l’heretat que ell escull per a nosaltres *
és la glòria de Jacob, el seu estimat. Pausa *
6 Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
7 Canteu a Déu, canteu-li. *
Canteu al nostre rei, canteu-li.
8 Déu és rei de tot el món: *
canteu a Déu un himne.
9 Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat. *
10 Els prínceps dels pobles s’apleguen:
és el poble del Déu d’Abraham. *
Perquè són de Déu els poderosos de la terra, *
són d’ell, que és sobirà de tots. *
1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, * al poble sant que viu a Efes * i que és fidel a Jesucrist. 2 Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. *
3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist *
amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel.
4 Ens escollí en ell abans de crear el món, *
perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. *
Per amor 5 ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, *
segons la seva benèvola decisió,
6 a lloança i glòria de la gràcia
que ens ha concedit en el seu Estimat. *
7 En ell, per la seva sang,
hem obtingut la redempció,
el perdó dels nostres pecats.
La riquesa de la gràcia de Déu *
8 s’ha desbordat en nosaltres.
Ell ens ha omplert de tota saviesa i intel·ligència.
9 Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi,
la decisió benèvola que havia pres *
10 per executar-la en la plenitud dels temps: *
recapitular en el Crist * totes les coses,
tant les del cel com les de la terra.
11 En Crist hem rebut la nostra part en l’herència
ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho
duu a terme
d’acord amb la decisió de la seva voluntat. *
12 Volia que fóssim lloança de la seva glòria,
nosaltres que des del principi tenim posada en
Crist la nostra esperança. *
13 En ell, vosaltres vau escoltar la paraula de la
veritat,
l’evangeli que us salva. *
En ell heu cregut
i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant
promès.
14 I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu
ens té reservada, *
quan ens redimirà com a possessió seva,
a lloança de la seva glòria.
15 També jo, d’ençà que m’han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant, * 16 no em canso de donar gràcies per vosaltres i de tenir-vos presents en les meves pregàries.
* 17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè el conegueu de veritat. * 18 Li demano que il·lumini els ulls del vostre cor * perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dóna entre els sants, * 19 i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç 20 amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d’entre els morts * i el féu seure a la seva dreta dalt al cel, * 21 per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, * i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. * 22 Déu ho ha posat tot sota els seus peus, * i a ell, l’ha posat al capdamunt de tot * com a cap de l’Església, 23 que és el seu cos, la plenitud d’aquell * qui omple totes les coses. *
1 Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. * 2 El primer dia de la setmana —el diumenge—, * molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3 Es deien entre elles:
—¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre?
4 Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. 5 Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, * i es van espantar. 6 Ell els diu:
—No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. 7 Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir.” *
8 Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses. I no digueren res a ningú, perquè tenien por. *
9 Després que Jesús hagué ressuscitat el primer dia de la setmana —el diumenge— de bon matí, es va aparèixer primerament a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. * 10 Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven. 11 Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l’havia vist, no la van creure. *
12 Després d’això, es va manifestar amb un aspecte diferent a dos d’ells que feien camí fora ciutat. * 13 Aquests, llavors, se’n tornaren a anunciar-ho als altres, però tampoc no els van creure.
14 Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva manca de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat. 15 Els digué:
—Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. * 16 Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17 Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, * 18 agafaran serps amb les mans * i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.
19 Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. 20 Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.
