Menu
Lectura del llibre del profeta Sofonies
2,3 Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor.
3,12 Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor.
3,13 No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.
Cal situar-nos una mica en el moment històric: Estem en el segle setè aC, en el regne de
Judà (regne del Sud) i el jove (vuit anys) rei Josies acaba de pujar al tron arran de l’assassinat del seu pare; estem doncs en una època força convulsa…
L’imperi assiri, amb capital a Nínive, està en plena expansió: els reis de la zona prefereixen deixar-se dominar que no pas plantar cara i exposar-se a desaparèixer totalment.
I aquí topen amb la postura dels profetes.
Primer: demanar aliança a un rei de la terra és prova de no fer confiança al rei del cel! Déu us va alliberar d’Egipte, no us va deixar pas morir de fam!
Segon, fent aliança amb els pagans, tard o d’hora esdevindreu pagans vosaltres també!
“Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat”
En la paraula humilitat hi ha l’arrel “humus”, que vol dir terra; els humils són els qui saben que tot ho esperen de Déu.
“La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor”.
Aquesta Resta d’Israel, feta d’homes fidels, humils i pobres, portarà d’ara endavant el pes de la missió del poble escollit: revelar al món el gran projecte de Déu.
És sempre un petit grup de creients el que és enviat al món “com el ferment per a la pasta…”
Aquesta Resta d’Israel, feta d’homes fidels, humils i pobres, portarà d’ara endavant el pes de la missió del poble escollit: revelar al món el gran projecte de Déu.
És sempre un petit grup de creients el que és enviat al món “com el ferment per a la pasta…”
El Senyor fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
El Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters. R
El Senyor manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. RR.
Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells.
En aquests versets trobem un inventari dels beneficiaris de la generositat de Déu… que són tots aquells que els homes ignoren i menystenen!
Recordem que el temple havia estat destruït el 587 aC i va ser el 538 aC quan el rei persa Cir va autoritzar els jueus, que estaven com esclaus a Babilònia, a tornar a Israel i
reconstruir-lo.
Aquest salm està impregnat de la joia del retorn al seu país… Un cop més, Déu ha provat la seva fidelitat a la seva Aliança amb Israel…
És un cant de reconeixement el que ells canten aquí:
“El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos”.
Adonem-nos que la pregària d’Israel està focalitzada vers el futur: només evoca el passat per reforçar la seva espera, la seva esperança…:
“El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, Sió, per tots els segles”
Aquest salm està impregnat de la joia del retorn al seu país… És un cant de reconeixement.
…la pregària d’Israel està focalitzada vers el futur: només evoca el passat per reforçar la seva espera, la seva esperança…
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l’Escriptura: «Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor».
A la Bíblia hi trobem un llenguatge ben particular sobre la saviesa!
Dues reflexions en podem fer: primerament, que la saviesa de Déu és la inversa de la dels homes i en segon lloc, que només Déu la pot donar…
Podríem pensar que estem llegint la paràbola del fariseu i el publicà; veritablement, el món a l’inrevés: els qui humanament són savis als ulls dels homes, no reben cap consideració per part de Pau…
De fet, per a Pau hi ha dues classes de saviesa, i encara que utilitza la mateixa paraula “sofia” per designar-les, les distingeix molt bé: hi ha la saviesa dels homes i la saviesa de Déu…
La nostra saviesa és una lògica de raonament; la de Déu és la lògica de l’amor.
I tot el que podem saber de Déu, no ho podem saber per nosaltres mateixos. Tot el que podem saber d’Ell és per revelació…
Dues reflexions en podem fer: primerament, que la saviesa de Déu és la inversa de la dels homes i en segon lloc, que només Déu la pot donar…
…hi ha la saviesa dels homes i la saviesa de Déu…
La nostra saviesa és una lògica de raonament; la de Déu és la lògica de l’amor.
Tot el que podem saber d’Ell és per revelació…
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
Estem davant de la quinta essència de l’Evangeli; uns diuen que és el viu retrat de la persona i la vida de Jesús; altres creuen que és el Regne de Déu en estat pur.
Per més que passi el temps, no es consumeix la seva transcendència, el seu atractiu i també la seva dificultat a viure-les i a dur-les a la pràctica.
L’evangeli de Mateu, segons els experts, va ser escrit en l’àmbit d’unes comunitats cristianes formades sobretot per jueus.
Potser per això, la figura de Jesús hi és presentada com un nou Moisès, el promotor (en nom de Déu) d’Israel com a Poble Escollit.
Com Moisès, també Jesús “puja a la muntanya”, la qual representa el “lloc de la trobada amb Déu”.
Ara, a la vora del llac de Galilea, és el mateix Jesús el qui puja a la muntanya “amb els seus deixebles i la gent”, la gentada d’una humanitat assedegada de felicitat…
Hi ha, però, importants diferències entre Moisès i Jesús:
Sembla que Déu ha canviat d’imatge, s’ha humanitzat, s’ha fet més proper.
I tot gràcies a aquest Jesús que, ja des del moment del seu Baptisme, es barreja amb la gent, fa olor de pobresa, d’innocència, de pau, de dolor, de misericòrdia, de Déu encarnat en la humanitat.
El missatge de Jesús no va dirigit a una societat neutra, sinó a una societat contradictòria i és aquí on Jesús declara que Déu es mostra només entre els desafavorits.
Com ens diu St. Pau en la segona Lectura: Déu “ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas…”
Totes les propostes que ens fa Jesús parlen de futur. Però no es tracta del futur més enllà de la mort, del Cel, de la Vida Eterna.
Es tracta de l’“ara i aquí”, de viure aquesta benaurança i aquesta plenitud ja en aquesta vida. Es tracta d’una proximitat, tal com li agrada dir al Bisbe de Roma, el Papa Francesc.
Pobres d’esperit: els qui ho esperen tot de Déu i li donen gràcies de “revelar les coses
als humils i els petits”.
Els homes busquem la felicitat en el fet de tenir, en el poder, en el saber. Els qui busquen Déu saben que no és aquí on cal cercar-lo…
Déu ens diu que la presència del Regne la trobarem allà on no l’esperaríem: la pobresa d’esperit, l’amabilitat, la fam i set de justícia, la persecució…
I això ens porta a una descoberta: la nostra feblesa esdevé la matèria primera del Regne de Déu…
…la figura de Jesús hi és presentada com un nou Moisès, el promotor (en nom de Déu) d’Israel com a Poble Escollit.
Com Moisès, també Jesús “puja a la muntanya”, la qual representa el “lloc de la trobada amb Déu”.
Sembla que Déu ha canviat d’imatge, s’ha humanitzat, s’ha fet més proper… Jesús que, ja des del moment del seu Baptisme, es barreja amb la gent, fa olor de pobresa, d’innocència, de pau, de dolor, de misericòrdia, de Déu encarnat en la humanitat.
…una societat contradictòria i és aquí on Jesús declara que Déu es mostra només entre els desafavorits.
Totes les propostes que ens fa Jesús parlen de futur. Però no es tracta del futur més enllà de la mort… Es tracta de l’“ara i aquí”, de viure aquesta benaurança i aquesta plenitud ja en aquesta vida.
Es tracta d’una proximitat, tal com li agrada dir al Bisbe de Roma, el Papa Francesc.
Pobres d’esperit: els qui ho esperen tot de Déu…
Els homes busquem la felicitat en el fet de tenir, en el poder, en el saber. Els qui busquen Déu saben que no és aquí on cal cercar-lo…
Déu ens diu que la presència del Regne la trobarem allà on no l’esperaríem: la pobresa d’esperit, l’amabilitat, la fam i set de justícia, la persecució…
I això ens porta a una descoberta:
la nostra feblesa esdevé la matèria primera del Regne de Déu…
1 Examineu-vos a fons, *
gent menyspreable,
2 abans no es compleixi el decret,
abans no passi el dia i us escampin com la palla,
abans no caigui damunt vostre
l’enuig ardent del Senyor,
abans no caigui damunt vostre
el dia de la seva indignació.
3Cerqueu el Senyor, vosaltres, tots els humils del
país, *
que compliu els seus preceptes.
Cerqueu la bondat,
cerqueu la humilitat.
Potser així quedareu protegits
el dia de l’enuig del Senyor.
4 Gaza quedarà desolada,
i Ascaló, devastada.
En ple dia seran expulsats els d’Asdod,
i els d’Ecron seran arrencats.
5 Ai de vosaltres, els quereteus, que viviu a la
regió de vora el mar.
El Senyor ha parlat així contra vosaltres:
«Canaan, país dels filisteus,
jo t’arrasaré, no hi quedarà ningú.
6 La regió de vora el mar serà terra de pasturatges,
amb pous per als pastors
i pletes per als ramats.»
7 Els supervivents de Judà
ocuparan aquesta regió;
hi portaran els ramats a pasturar,
i al vespre els ajauran a les cases d’Ascaló.
Perquè el Senyor, el seu Déu, els serà favorable
i renovarà la seva vida.
8 «Jo, el Senyor, he sentit les burles de Moab
i els menyspreus dels ammonites.
S’han burlat del meu poble
i s’han engrandit a costa del seu territori.
9 Ara, doncs, declaro, tan cert com visc,
que Moab i els ammonites
acabaran com Sodoma i Gomorra, *
terres de males herbes d’on es treu la sal,
terres desolades per sempre.
Ho dic jo, el Senyor de l’univers, Déu d’Israel.
Seran saquejats pels supervivents del meu poble,
la resta de la meva gent els posseirà.» *
10 Així pagaran la seva arrogància,
ja que es burlaven del poble del Senyor de l’univers
i s’engrandien a costa d’ell.
11 El Senyor es mostrarà temible davant d’ells,
destituirà tots els déus d’aquells països.
Llavors l’adoraran les nacions més llunyanes, *
cada una en la pròpia terra.
12 «També a vosaltres, els etíops,
jo, el Senyor, us faré morir a la guerra.»
13 El Senyor també aixecarà la mà cap al nord
per fer desaparèixer els assiris
i convertirà Nínive en una devastació,
en un lloc eixut com el desert.
14 S’hi ajauran els ramats,
tot el bestiar dels seus veïns.
El mussol i l’eriçó faran nit
dalt dels seus capitells,
i se’n sentiran els esgarips a les finestres. *
Des dels llindars es veuran les ruïnes,
perquè l’embigat de cedre quedarà al descobert.
15 Així acabarà la ciutat altiva
que vivia confiada
i pensava dintre seu:
Sóc jo sola i ningú més. *
Com s’ha convertit en solitud,
en refugi de les bèsties!
Tothom qui hi passi se’n riurà,
alçarà la mà amb aires de mofa. *
1 Ai de Jerusalem, ciutat rebel,
impura i opressora!
2 No ha escoltat la crida,
no s’ha deixat corregir,
no ha confiat en el Senyor,
no s’ha acostat al seu Déu. *
3 Els seus governants
són lleons que rugeixen;
els seus jutges, llops del capvespre
a qui al matí no queda res per rosegar.
4 Els seus profetes són uns desvergonyits,
gent traïdora.
Els seus sacerdots profanen allò que és sagrat,
donen respostes injustes. *
5 Però, enmig de la ciutat, el Senyor és just: *
fer el mal no és cosa seva.
Un matí rere un altre dóna la seva sentència;
quan despunta el dia, no falta mai.
En canvi, l’home malvat no coneix la vergonya.
6 «Jo, el Senyor,
he esborrat nacions senceres,
les seves torres estan enderrocades;
he devastat els seus carrers, no hi passa ningú;
les seves ciutats han quedat desolades,
sense ningú que les habiti.
7 Jo m’havia dit:
“Almenys Jerusalem em respectarà;
es deixarà corregir,
i no destruiré els seus habitatges
ni la castigaré, tal com havia decidit.”
Però, així que es lleven, es desencaminen
i posen en pràctica tots els seus mals propòsits.
8 Ara, doncs, espereu-me!
Ho dic jo, el Senyor.
Espereu el dia que m’aixecaré per acusar-vos.
He decidit de reunir nacions,
d’aplegar reialmes,
per abocar damunt d’ells el meu enuig,
tot el foc del meu rigor.
Tota la terra serà devorada
pel foc de la meva gelosia.» *
9 «Llavors jo, el Senyor, canviaré els llavis dels
pobles:
els donaré uns llavis purs
perquè tots invoquin el meu nom
i tots plegats se’m sotmetin. *
10 De més enllà dels rius d’Etiòpia,
els qui jo havia dispersat i ara em supliquen
em portaran la seva ofrena. *
11 Aquell dia, ciutat meva, *
no t’hauràs d’avergonyir de les males accions
amb què fins ara m’eres infidel, *
perquè trauré de dintre teu
els qui es glorien de la teva altivesa
i tu deixaràs de fer l’arrogant
en la meva muntanya santa. *
12 Jo faré que resti dintre teu
un poble humil i pobre
que cercarà refugi en el meu nom. *
13 La resta d’Israel
no farà res de mal ni mentirà,
no tindrà als llavis paraules enganyoses. *
Podrà pasturar i reposar
sense que ningú l’esveri.»
14 Crida de goig, ciutat de Sió!
Clameu ben fort, gent d’Israel!
Alegra’t i celebra-ho de tot cor, Jerusalem! *
15 El Senyor ha revocat la teva condemna,
ha allunyat els teus enemics. *
El Senyor, rei d’Israel, és dintre teu:
mai més no hauràs de témer cap mal.
16 Aquell dia,
diran a Jerusalem:
«No tinguis por, Sió,
que les teves mans no defalleixin! *
17 El Senyor, el teu Déu, el tens a dins. *
Ell és poderós i et salva.
Per tu se sent joiós i alegre;
per l’amor que et té,
no et vol blasmar; *
per tu està content i crida de goig.»
18 «Jo, el Senyor,
aplegaré els qui estaven lluny de tu,
privats de festes i entristits. *
Aquest era l’oprobi que pesava sobre la ciutat!
19 En aquell temps
faré sentir el meu poder
contra tots els teus opressors.
Salvaré les ovelles coixes,
aplegaré les disperses
i els donaré glòria i renom
per tots els països on ara les menyspreen. *
20 En aquell temps, jo us conduiré,
llavors us aplegaré.
Vosaltres mateixos veureu
com renovaré la vostra vida
i us donaré glòria i renom
per tots els pobles de la terra.
Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit.
Lloa el Senyor, ànima meva *
1 Al·leluia!
Lloa el Senyor, ànima meva.
2 Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.
3 No us fieu dels poderosos,
homes mortals, incapaços de salvar. *
4 Exhalen l’esperit i tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans. *
5 Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob,
el qui espera en el Senyor, el seu Déu,
6 que ha fet el cel i la terra,
el mar i tot el que s’hi mou. *
Ell es manté fidel per sempre,
7 fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
8 el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui han ensopegat,
el Senyor estima els justos;
9 el Senyor guarda els forasters,
sosté les viudes i els orfes, *
però capgira els camins dels injustos. *
10 El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
Al·leluia!
Si bé no es pot cercar en la Primera carta als Corintis una estructura global ben organitzada, la successió dels diversos temes és prou clara i ordenada.
En primer lloc, després de la salutació i l’acció de gràcies habituals en els seus escrits (1,1-9), Pau afronta el tema de les divisions a l’interior de la comunitat coríntia (1,10-4,21). Era pròpia del món hel·lenístic la proliferació d’escoles de pensament, cada una amb el seu mestre al capdavant, totes maldant per aconseguir la saviesa. La comunitat de Corint pren model d’aquesta manera de fer i en el seu interior es creen grups que apel·len a l’autoritat de mestres diversos. Pau reacciona amb força contra aquesta situació que redueix la fe cristiana a una saviesa filosòfica i compromet l’anunci de l’evangeli. L’apòstol recorda que la veritable saviesa prové de l’Esperit i subratlla que tot el poder de Déu es troba en la creu de Jesucrist, fonament únic de la comunitat cristiana.
Seguidament, Pau s’ocupa de tres fets concrets que s’han plantejat entre els cristians de Corint (cc. 5-6): es pronuncia sobre un cas de relacions il·legítimes (c. 5), sobre la qüestió de les denúncies judicials entre membres de la comunitat (6,1-11) i sobre els comportaments desordenats (6,12-20).
A partir d’aquí, l’apòstol dóna la seva resposta a les consultes que li han fet els corintis (cc. 7-15). La primera es refereix al matrimoni (c. 7). A Corint, l’ambient era fortament permissiu respecte a la moral sexual; però, com a reacció, també hi havia qui propugnava el menyspreu del cos i, per tant, l’abstenció absoluta de matrimoni. Pau, que en els capítols anteriors havia condemnat la immoralitat, legitima i valora el matrimoni, alhora que fa l’elogi de la virginitat, amb el benentès que tant l’un com l’altra són do de Déu.
A continuació, probablement com a resposta a una altra pregunta dels corintis, parla de la carn oferta als ídols (8,1-11,1). Hi ha un principi, repetit dues vegades en la carta (6,12; 10,23), que és l’origen de moltes posicions que pren l’apòstol: tot és permès, però no tot convé ni edifica. Certament, la llibertat del cristià és total, però és una llibertat que neix de l’Esperit i, per tant, ha de donar els fruits propis de l’Esperit. En tractar el problema de la carn sacrificada als ídols, Pau també parteix d’aquest principi.
S’oposa a la participació dels cristians en els àpats sagrats pagans (10,14-22), però manifesta que és totalment inofensiu menjar la carn que prové d’aquests sacrificis. L’únic límit és l’amor al germà que s’escandalitza veient aquesta actuació.
Un nou apartat se centra en la temàtica de les assemblees comunitàries (11,2-14,40). Les celebracions religioses paganes estaven marcades per elements d’exaltació delirant, de vegades tendents a comportaments orgiàstics. Les reunions dels cristians, l’eucaristia mateixa, es veuen afectades d’alguna manera per aquestes tendències. Pau recorda que la litúrgia cristiana ha de reflectir el misteri que celebra, la unió de la comunitat en el Crist, i proposa uns criteris fonamentals: el reconeixement dels dons de l’Esperit distribuïts a cadascú (12,12-31), l’edificació de la comunitat (c. 14) i, per damunt de tot, l’amor (12,31-13,13).
L’últim tema de fons tractat per la carta és la resurrecció dels morts (c. 15). Pau no cedeix davant la dificultat que suposa parlar amb cristians a qui costa molt d’admetre la resurrecció de la realitat personal de l’ésser humà. En aquest cas, Pau no busca raonaments filosòfics, sinó que apel·la al nucli de la fe: «si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat» i, per tant, la fe dels corintis seria il·lusòria (15,13-17). El cos dels ressuscitats, transformat i incorruptible, participarà del Regne celestial.
La cloenda de la carta (c. 16) recull indicacions de Pau sobre la col·lecta en favor de la comunitat de Jerusalem i sobre els seus projectes de viatge, i acaba amb les recomanacions finals i les salutacions.
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, * s’assegué, * i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
3 —Feliços * els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. *
4 »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. *
5 »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. *
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, * perquè seran saciats.
7 »Feliços els compassius, perquè seran compadits. *
8 »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. *
9 »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. *
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos, * perquè d’ells és el Regne del cel.
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. * També així van perseguir els profetes que us han precedit. *
13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per
a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. *
14 »Vosaltres sou la llum del món. * No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, * sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. * 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; * així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel. *
17 »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; * no he vingut a anul·larlos sinó a dur-los a la plenitud. *
18 »En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma * de la Llei. * Tot arribarà a la plenitud. * 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits * i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
20 »Jo us dic que, si no sou més justos * que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. *
21 »Ja sabeu que es va dir als antics: * No matis, * i el qui mati serà condemnat pel tribunal. *
22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti * serà condemnat pel Sanedrí, * i el qui el maleeixi * acabarà al foc de l’infern. *
23 »Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, * allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. *
25 »Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26 En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim. *
27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. *
28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. 30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, tallate-la i llença-la; al més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos. *
31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. *
32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, *
l’empeny a l’adulteri, * i el qui es casa amb una repudiada * comet adulteri.
33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. *
34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, * ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. * 36 No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne. *
38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. *
39 »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. * Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. 40 Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. * 41 Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil. * 42 Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
43 »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, * però detesta els enemics. *
44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. * 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? * 47 I, si només saludeu els vostres germans, * què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? *
48 »Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte. *
