Menu
David és ungit rei d’Israel
Lectura del primer llibre de Samuel
En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i ves-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei». Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor». Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap». I Samuel afegí: «No queda cap més fill?».
Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí». Jesè el feu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.
“No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla”.
Déu escull el més petit…
Segons sembla, Moisès tenia dificultats per parlar, ja que va intentar evadir la crida de Déu dient:
“Per favor, Senyor, no sóc dotat per la paraula… (Ex 4,10). Alguns dedueixen que era tartamut, cosa gens adient a un capdavanter d’un poble!
El profeta Samuel (lectura d’avui) era molt jove i sense experiència quan el Senyor el va cridar.
Jeremies era massa jove i es va oposar: “Ah, Senyor Déu, no puc parlar, sóc massa jove! “(Jr 1,6).
Sant Pau ens dirà:
“…i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els forts” (1 Co 1, 27).
“He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi, però ell m’ha donat aquesta resposta: En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder” (2 Co 12, 9).
Timoteu, el qui va ser col·laborador de Pau, tenia febleses freqüents, de les quals Pau ens en parla … I, certament, podríem ampliar la llista.
Pel que fa al poble d’Israel, el poble escollit per Déu, associat a l’obra de salvació de la humanitat, era un poble petit i que no podia presumir de cap virtut especial.
Aquestes opcions de Déu no s’expliquen en termes humans. Recordem el que va dir Isaïes:
“Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. Ho dic jo, el Senyor. Estan tan lluny els meus camins dels vostres, les vostres intencions de les meves, com el cel és lluny de la terra”. (Is 55,8-9)
Heus aquí unes bones raons per canviar la mirada dels homes!
El rei és l’escollit de Déu per al servei al poble, així com el poble d’Israel és escollit per Déu per al servei a la humanitat.
“Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David”.
El rei rep la unció de l’oli (Messies vol dir això, ungit amb l’oli) i aquesta unció li confereix l’esperit de Déu.
I això vol dir que governarà el poble segons la visió de Déu, no segons l’esperit del món…
Cal adonar-se que molts relats bíblics accentuen l’elecció de Déu envers els més febles; i això no s’adiu amb l’elecció humana…
“Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor”
Perquè no es tracta de mèrits sinó de disponibilitat: ningú de nosaltres no posseeix en si mateix les qualitats o la força necessària, però Déu proveirà…
Aquestes opcions de Déu no s’expliquen en termes humans… Heus aquí unes bones raons per canviar la mirada dels homes!
Cal adonar-se que molts relats bíblics accentuen l’elecció de Déu envers els més febles; i això no s’adiu amb l’elecció humana…
Perquè no es tracta de mèrits sinó de disponibilitat: ningú de nosaltres no posseeix en si mateix les qualitats o la força necessària, però Déu proveirà…
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna;
em guia per camins segurs,
per l’amor del seu nom.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Per fer notar la felicitat del creient, el nostre salm fa referència a dues experiències: la d’un levita i la d’un peregrí.
Fem memòria de qui eren els levites…Anem al llibre del Gènesi:
Levi era un dels dotze fills de Jacob, els mateixos que han donat nom a les dotze tribus d’Israel; però la tribu de Levi des del bon començament es va dedicar al culte diví i no va tenir cap territori propi sinó que van viure dispersats en els territoris de les altres tribus i vivien de les almoines que els donaven. A Jerusalem estaven consagrats al servei del temple (“la casa del Senyor”).
Aquí, el nostre levita canta:
“Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor”.
Quan el peregrí anava al temple a oferir un sacrifici d’acció de gràcies, se sentia com una ovella en un ramat: el seu pastor era Déu…
“El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos”
Un fet distintiu d’Israel és que hom afirmava que el seu veritable rei era Déu; de la mateixa manera que el veritable pastor d’Israel era també Déu…
De vegades el pelegrinatge podia ser perillós:
“Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu”
En arribar al temple, el peregrí acomplia el sacrifici d’acció de gràcies i després feia l’àpat ritual:
“Davant meu pareu taula vós mateix, i els enemics ho veuen; m’heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa”.
Aquest salm és d’una densitat tal que no és gens estrany que els primers cristians el prenguessin com a salm privilegiat per a la nit pasqual: els nou batejats el cantaven mentre anaven al lloc de la seva Confirmació i la seva primera Eucaristia. Hom l’ha anomenat el “salm de la iniciació cristiana”…
La imatge del pastor és molt present en tota la Bíblia: la confiança del seu ajut durant les difícils proves que el pobles d’Israel, el ramat, ha anat sofrint…
El mateix Jesús és el veritable pastor (Jn 10) el qual mitjançant el baptisme ens treu de l’abisme de la mort.
La taula preparada i la copa plena a vessar: el menjar eucarístic.
El perfum en el cap, la confirmació…
Una vegada més, els cristians descobrim com Jesús no anul·la l’experiència creient del seu poble sinó que li dóna tota la seva dimensió!
Un fet distintiu d’Israel és que hom afirmava que el seu veritable rei era Déu; de la mateixa manera que el veritable pastor d’Israel era també Déu…
La imatge del pastor és molt present en tota la Bíblia: la confiança del seu ajut durant les difícils proves que el pobles d’Israel, el ramat, ha anat sofrint…
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà».
Sovint, a les Escriptures, és al final d’un text on trobem la clau per a la seva comprensió:
“Per això diuen: Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà”.
Ara comprenen millor el text que acabem de llegir: està fet per explicar les paraules d’aquest càntic.
Tal com introdueix la frase Pau, demostra que ell no inventa el cant sinó que només el menciona: era un càntic habitual en les cerimònies del baptisme.
Quin significat té? Pau ens ho explica:
Gràcies al nostre baptisme, comença una nova vida, una vida radicalment nova; de tal manera que en aquella època -i fins i tot avui encara- al nou batejat se l’anomenava neòfit, que vol dir plançó, planta nova…
Quan fem un empelt, el brot empeltat és diferent de la planta base: és aquest l’objectiu cercat…
Semblantment passa en el cas del baptisme: els fruits del “nou arbre”, la persona batejada, són diferents… Abans, eren fruits de tenebres; després, fruits de bondat, de justícia i de veritat.
“Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat”.
Qui pot fer produir fruits de llum? Només Jesucrist ens diu sant Pau…
Reflectir la llum de Crist: aquesta és la vocació dels batejats.
I una llum no brilla per il·luminar-se ella mateixa sinó que està feta per il·luminar el seu voltant, tot el seu entorn…
Trobem en aquest text, com en tants d’altres, el tema dels dos camins tan estimats per Pau com per a tots els jueus. El mateix paral·lelisme que hi ha entre la llum i la vida, oposats a la foscor i a la mort.
Qui pot fer produir fruits de llum? Només Jesucrist ens diu sant Pau… Reflectir la llum de Crist: aquesta és la vocació dels batejats.
I una llum no brilla per il·luminar-se ella mateixa sinó que està feta per il·luminar el seu voltant, tot el seu entorn…
El mateix paral·lelisme que hi ha entre la llum i la vida, oposats a la foscor i a la mort.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (el text el trobareu en el document annex: és tot el capítol 9…)
Al començament de l’evangeli segons sant Joan trobem:
“Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu” (Jn 1,9-12,Pròleg)
Això és exactament el que passa aquí: el drama d’aquells que s’oposen a Jesús i es neguen obstinadament a reconèixer en ell el missatger de Déu; però també, i per sort, la salvació d’aquells que tenen la gràcia d’obrir els ulls, com el nostre cec, avui.
Una persona senzilla i sincera, que de manera gradual, recorre un camí de fe: en un primer moment troba Jesús com un “home” entre els altres; després el considera un “profeta”; i, finalment, els seus ulls s’obren i el proclama “Senyor”.
Aquell home reconeix el signe realitzat per Jesús i passa de la llum dels ulls a la llum de la fe: “Hi crec, Senyor”.
Joan explica el significat de la paraula “Siloè” que significa “Enviat”. Tanmateix, en altres casos similars, no explica el sentit de les paraules. Això vol dir que li dóna molta importància. Jesús és realment enviat pel Pare per il·luminar el món amb la seva presència.
Però, un cop més, ens plantegem el mateix problema: com és que aquell qui va ser enviat al món a la llum de Déu allà fos rebutjat per les mateixes persones que l’esperaven amb més fervor?
Aquesta és la gran pregunta que acompanyarà tota la vida de Jesús: és el Messies, sí o no?
Tant el cec com el conjunt del poble i les autoritats religioses esperaven el Messies. Però molts d’ells tenien massa idees tancades i massa certeses sobre allò que calia fer o dir i no estaven preparats per als fets inesperats de Déu.
Els fariseus es dividiren; alguns deien: “Aquest home és un pecador, ja que no observa el descans del dissabte”. D’altres responien: “Com podria un home pecador aconseguir aquests signes?”
El cec va parlar amb molta senzillesa:
“Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat.
D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement.
Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res”
Però sempre és la mateixa història: qui es tanca en les seves certeses ni tan sols pot obrir els ulls; mentre que qui camina pel camí de la fe està disposat a acceptar la gràcia que s’ofereix; llavors pot rebre la veritable llum de Jesús.
Aquest episodi de curació de cec té lloc en un context de controvèrsia entre Jesús i els fariseus. En dues ocasions, Jesús els va criticar per “jutjar segons les aparences”. (Jn 7,24; 8,15). La primera lectura que llegim està ben relacionada amb tot això:
”Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor”
En contraposició a la fe del cec curat es troba l’enduriment del cor dels fariseus que no volen acceptar el miracle, perquè es neguen a acceptar Jesús com el Messies; recorren un camí oposat, esdevenen cada vegada més i més cecs… La ceguesa del cor, molt greu…
Jesús ha “vingut en aquest món” per acompanyar els humils en el seu viatge a la visió i, d’altra banda, per fer palesa la ceguesa dels arrogants.
Tanmateix, també en cadascú hi ha llum i foscor. En cada persona es dóna aquest contrast…
Però en un món on encara hi ha molta foscor, ser filles i fills de la llum comporta d’assumir les càrregues i les creus de ser deixebles.
En aquesta narració veiem que Joan utilitza un llenguatge de doble nivell: un nivell superficial, anecdòtic, sorprenent; i un nivell profund que ens parla directament del nucli mateix de la vida humana.
Sorprèn la “tranquil·litat” del cec: ni es queixa de la ceguesa ni s’immuta quan esdevé vident. Ell no ha demanat de veure-hi. Ni tan sols sap què és la llum. Per a un cec de naixement, la llum no és cap “necessitat”.
Però Jesús se li acosta i li ofereix la possibilitat de veure-hi. La conseqüència és que, al final, pot veure, creure i adorar Jesús.
I la vida del cec queda transformada…
Et demanem Senyor que faci’s un miracle per a nosaltres en aquesta Quaresma:
Aquell home reconeix el signe realitzat per Jesús i passa de la llum dels ulls a la llum de la fe: “Hi crec, Senyor”.
…Però molts d’ells tenien massa idees tancades i massa certeses sobre allò que calia fer o dir i no estaven preparats per als fets inesperats de Déu.
… qui es tanca en les seves certeses ni tan sols pot obrir els ulls; mentre que qui camina pel camí de la fe està disposat a acceptar la gràcia que s’ofereix; llavors pot rebre la veritable llum de Jesús.
… un context de controvèrsia entre Jesús i els fariseus. En dues ocasions, Jesús els va criticar per “jutjar segons les aparences”. (Jn 7,24; 8,15). La primera lectura que llegim està ben relacionada amb tot això: ”Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor”
La ceguesa del cor, molt greu… Jesús ha “vingut en aquest món” per acompanyar els humils en el seu viatge a la visió i, d’altra banda, per fer palesa la ceguesa dels arrogants.
… el cec: ni es queixa de la ceguesa ni s’immuta quan esdevé vident. Ell no ha demanat de veure-hi. Ni tan sols sap què és la llum. Per a un cec de naixement, la llum no és cap “necessitat”… Però Jesús se li acosta i li ofereix la possibilitat de veure-hi. La conseqüència és que, al final, pot veure, creure i adorar Jesús.
I la vida del cec queda transformada…
1 El Senyor va dir a Samuel:
—Fins quan t’aniràs lamentant per Saül? Sóc jo qui l’ha rebutjat com a rei d’Israel! Ara omple d’oli el corn i vés. Jo t’envio a casa de Jessè, de Betlem, * perquè he escollit el rei entre els seus fills.
2 Samuel respongué:
—Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarà. *
El Senyor li va dir:
—Pren una vedella i digues que hi vas per oferir un sacrifici al Senyor. 3 Convida Jessè al sacrifici, i jo t’indicaré què has de fer. M’ungiràs rei aquell que jo et diré.
4 Samuel va fer allò que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre’l, alarmats, i li van preguntar:
—Véns en so de pau?
5 Samuel respongué:
—Sí, vinc en so de pau. Sóc aquí per oferir un sacrifici al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici. Samuel també va purificar Jessè i els seus fills i els convidà al sacrifici.
6 Quan arribaven, va veure Eliab i pensà: «L’ungit del Senyor és aquí, davant d’ell.»
7 Però el Senyor digué a Samuel:
—No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L’he descartat. El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor. *
8 Llavors Jessè va cridar Abinadab i el va fer passar per davant de Samuel, però aquest digué:
—No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.
9 Després Jessè va fer passar Ximà, però Samuel digué:
—No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.
10 Així Jessè va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel li digué:
—D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.
11 Samuel va afegir:
—No queda cap més fill? Jessè va respondre:
—Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat. Samuel li digué:
—Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.
12 Jessè va fer que l’anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: —Ungeix-lo, que és ell.
13 Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir * enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. * Samuel va tornar-se’n a Ramà.
14 L’esperit del Senyor s’havia apartat de Saül, i un esperit maligne, * enviat pel Senyor, el turmentava.
15 Els consellers de Saül li van dir:
—Es veu que un esperit maligne enviat per Déu et turmenta. 16 Si tu ens ho manes, senyor, els qui prestem servei a casa teva buscarem algú que sàpiga tocar la cítara. Així, quan t’assalti l’esperit maligne enviat per Déu, ell tocarà i et trobaràs millor. *
17 Saül va dir als seus consellers:
—Busqueu-me un home que toqui bé i porteu-me’l.
18 Un dels criats digué:
—He sabut que Jessè, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presència. El Senyor és amb ell. *
19 Saül va trametre missatgers a Jessè per dir-li que li enviés el seu fill David, que s’estava amb el ramat. * 20 Jessè va preparar un ase, pans, un bot de vi i un cabrit, i va fer que David, el seu fill, ho portés a Saül.
21 David es presentà a casa de Saül i va entrar al seu servei. Saül va arribar a tenir-li tant d’afecte * que va fer-lo el seu escuder. 22 Saül va fer dir a Jessè:
—David, m’agrada: et prego que es quedi al meu servei.
23 Quan aquell esperit enviat per Déu assaltava Saül, David prenia la cítara i tocava. Saül es calmava i es trobava millor, perquè fugia d’ell l’esperit maligne.
1 Salm del recull de David.
El Senyor és el meu pastor: *
no em manca res. *
2 Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l’aigua,
3 i allí em retorna. *
Em guia per camins segurs, *
per amor del seu nom.
4 Ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal. *
Perquè tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó *
em donen confiança.
5 Davant meu pares taula tu mateix, *
i els adversaris ho veuen;
m’has ungit el cap amb perfums, *
omples a vessar la meva copa.
6 N’estic cert, tota la vida m’acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré * anys i més anys
a la casa del Senyor. *
1 Sigueu imitadors de Déu, * com a fills seus estimats; 2 viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, * oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable. * 3 Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar. * 4 Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; * més aviat eleveu accions de gràcies. * 5 Perquè, sapigueu-ho bé: cap libidinós, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu. *
6 Que ningú no us sedueixi amb discursos sense valor, * ja que per discursos com aquests la indignació divina cau sobre els qui són rebels. * 7 No tingueu res a veure amb ells. * 8 En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. * 9 Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat. * 10 Sapigueu reconèixer el que és agradable al Senyor. * 11 I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les. * 12 Tot el que fan d’amagat, fins fa vergonya de dir-ho; 13 però quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència, * 14 ja que les coses evidents són lluminoses. Per això diem:
«Aixeca’t, tu que dorms, *
ressuscita d’entre els morts,
i el Crist t’il·luminarà.» *
15 Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. 16 Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. * 17 No sigueu irreflexius: mireu de comprendre què vol el Senyor. * 18 No us embriagueu de vi, que això porta a la disbauxa: * ompliu-vos més aviat de l’Esperit. 19 Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor. * 20 Doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist.
21 Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. *
22 Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, * 23 perquè el marit és cap de la seva muller, * igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos. * 24 Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits. *
25 Marits, estimeu les vostres mullers, * tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella. * 26 L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula. * 27 Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. * 28 Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix. * 29 No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església, 30 ja que som membres del seu cos. * 31 Per això, tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. * 32 Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l’Església, 33 i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.
1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 2 Els seus deixebles li van preguntar:
—Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? *
3 Jesús respongué:
—No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu.
4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món, sóc la llum del món.
6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec 7 i li digué:
—Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».
Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi.
8 Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven: —Aquest, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat?
9 Uns deien: —Sí que és ell. Altres contestaven: —No és pas ell: és un que s’hi assembla.
Ell digué: —Sóc jo mateix.
10 Llavors li preguntaren: —Doncs com és que se t’han obert els ulls?
11 Ell respongué: —Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha estès sobre els ulls i m’ha dit: “Vés a Siloè i renta-t’hi.” Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig.
12 Li digueren:—On és, aquest home? Respongué: —No ho sé.
13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:
—M’ha posat fang sobre els ulls, m’he rentat i ara hi veig.
16 Alguns dels fariseus començaren a dir:
—Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.
Però altres replicaven: —Com és possible que un pecador faci uns senyals com aquests?
I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:
—I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls? Ell respongué: —Que és un profeta.
18 Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia 19 i els van interrogar:
—¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?
20 Els seus pares respongueren: —Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.
22 Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.
24 Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia estat cec i li digueren:
—Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador.
25 Ell contestà: —Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.
26 Ells insistiren: —Digues què t’ha fet. Com t’ha obert els ulls?
27 Ell els respongué:
—Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?
28 Ells el van insultar i li digueren: —Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. 29 I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d’on és.
30 L’home els contestà:
—Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d’on és. 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. 32 Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement. 33 Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.
34 Ells li van replicar: —Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons? I el van treure fora.
35 Jesús va sentir a dir que l’havien tret fora i, quan el trobà, li digué:
—Creus en el Fill de l’home?
36 Ell li va respondre: —I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? 37 Li diu Jesús: —Ja l’has vist: és el qui et parla. 38 Ell va afirmar: —Hi crec, Senyor. I el va adorar.
39 Llavors Jesús digué: —Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.
40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:
—¿És que nosaltres també som cecs? 41 Jesús els contestà:
—Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.
