Menu
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”».
Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió.
Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.
Examinem una mica el públic que Pau i Bernabé es troben i per tal de fer-ho imaginem tres cercles concèntrics. En el primer, hi col·loquem els jueus de naixement; en el segon, els que podem anomenar prosèlits, és a dir, no jueus de naixement però convertits i seguint tots els rituals jueus, circumcisió inclosa. En el tercer, hi posem els temerosos de Déu, a qui Lluc anomena pagans; fixem-nos, però, que anaven a la sinagoga i coneixien les escriptures jueves encara que no practicaven la circumcisió i tot el conjunt de pràctiques jueves.
Al començament, el projecte de Pau estava molt clar: primer calia convertir els jueus. I això tenia una lògica poderosa: tots els apòstols eren jueus i, per tant, consideren el Crist com el Messies esperat per tots els jueus. Ells han viscut com això s’ha acomplert i entenen que tot jueu que conegui les Escriptures, per força esdevindrà cristià… Un cop convertits els jueus, llavors ja es dedicarà a convertir els pagans.
Els jueus esperaven un Messies que seria un home, no s’imaginaven que pogués ser Déu: la fe en un Déu únic estava molt fortament arrelada a Israel! I això feia molt i molt difícil als jueus de poder creure en la divinitat de Jesús.
En el text, Lluc anomena “jueus” els qui s’oposen a Pau, els qui van refusar absolutament de reconèixer Jesús com el Messies; en realitat hi va haver jueus que van esdevenir cristians (el mateix Pau!).
La sordesa dels jueus va orientar els camins de Pau cap als pagans i ens n’ha informat la lectura:
“Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant”.
Calia, doncs, acceptar els fets i canviar l’objectiu. Atès que són pocs els jueus que els segueixen, cal abandonar l’esperança de poder convertir el poble jueu tot sencer; d’altra banda, cal no endarrerir l’anunci del Messies als pagans.
Llavors Pau recorda que ja Isaïes deia que el petit Reste d’Israel salvaria el conjunt del poble jueu i la humanitat sencera. Aquest petit Reste assumirà la vocació d’apòstol de les nacions que era la del poble jueu sencer. Pau, Bernabé i tots els que els voldran seguir, seran aquest petit Reste…
I així, a partir de llavors, van dirigir les seves energies, primerament vers els “temerosos de
Déu” i després vers els pagans.
Podem veure, doncs, que a Antioquia de Pisídia, la vida dels primers cristians va fer un
gir força important!
Salm responsorial 99,2.3.5 (R.: 3c)
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d’ell amb crits d’alegria.
Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.
Que n’és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles. R.
R.: Som el seu poble i el ramat que ell pastura.
O bé: Al·leluia.
La primera estrofa d’aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l’alegria i a l’acció de gràcies, adreçada a tota la comunitat cultual en el moment d’entrar al temple.
En la segona estrofa, Israel reconeix amb gratitud la seva condició de “poble” i “ramat” de l’únic Déu (v. 3).
L’estructura del salm sembla indicar que era cantat alternadament per dos cors.
Aquest salm 99 es classifica entre els salms del ritual de l’Aliança. La Bíblia ens refereix nombroses circumstàncies en les quals Israel va recelebrar l’Aliança:
Cada vegada que un nou esdeveniment feia experimentar la protecció de Déu, o quan s’havia incorregut en una gran infidelitat, es refeia l’Aliança.
Si hi ha un salm que podem col·locar als llavis de Jesús, és aquest…
Imaginem Jesús cantant aquest salm a Natzaret… O bé a la tarda després d’una predicació en la qual havia parlat del Pare a les multituds:
“Aclameu el Senyor arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa, entreu davant d’ell amb crits d’alegria… Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles.”
Tota època ha estat necessitada d’alegria. Però la nostra la desitja més que qualsevol altra; es troba amenaçada per la difusió massiva de catàstrofes a escala mundial.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls».
Aquesta multitud “que ningú no hauria pogut comptar” fa pensar en Abraham, en el Gènesi: Déu li havia promès una descendència innombrable…
L’Apocalipsi de Joan, el darrer llibre de la Bíblia, ens fa contemplar el projecte de Déu finalment acabat, acomplert.
En el text se’ns diu d’aquesta multitud “…Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari…”
Per descriure aquesta multitud, Joan barreja imatges de la litúrgia jueva i cristiana:
En referència a la litúrgia jueva, Joan fa al·lusió a la festa de les Tendes: ensems record del passat – el període del desert, on el poble jueu va descobrir l’Aliança amb el Déu de la proximitat i la tendresa – i de l’avenir promès per Déu: la nova creació, la celebració avançada del triomf del Messies futur i amb ell la realització del projecte de Déu, és a dir, la felicitat per a tothom.
La festa durava vuit dies i hom vivia en tendes fetes amb aquest propòsit (d’aquí el nom de la festa). La xifra vuit té un significat simbòlic: la nova creació. Joan ens té acostumats als símbols…
Entre els ritus de la festa de les Tendes, Joan ha recordat les palmes: “S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans”
De la litúrgia cristiana, sant Joan pren l’alba blanca dels batejats i també la sang de l’Anyell; recordem que la sang és signe de la vida entregada, donada.
Joan ens diu aquí: tot el que a la festa de les Tendes s’anunciava simbòlicament ara ja s’ha realitzat.
Des de l’Èxode, el poble de Déu esperava aquesta purificació definitiva, aquesta Aliança renovada, aquesta presència perfecta de Déu entre ells.
I així, en Jesucrist, aquesta espera s’ha acomplert: pel Baptisme i l’Eucaristia, la humanitat participa de la vida del Ressuscitat i entra definitivament a la intimitat de Déu.
La gentada immensa vestida de blanc (els vestits de les noces) seria la multitud dels salvats i això estaria en línia de la teologia del Servent de la qual estan impregnats els escrits joànics. En el document a part, trobareu els cants del segon llibre d’Isaïes, especialment adient pel text d’avui de l’Apocalipsi, el 53, 12 (El servent del Senyor, Isaïes 42, 1-9; 49, 1-6; 50, 4-9; 52, 13; 53,12)
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».
La imatge del pastor i les ovelles per descriure la relació entre Déu i el poble pertany a la més clàssica tradició bíblica profètica. I Jesús s’inspira en ella i la matisa per descriure la seva relació amb els seus seguidors i amb què serà el nou poble de Déu, com a comunitat cristiana, com a Església.
I Jesús, avui ha fonamentat aquesta relació en tres actituds mútues: l’escolta, el coneixement i el seguiment.
Les ovelles del ramat estan atentes a les indicacions del pastor. La comunitat no pot tancar-se al passat, al de “sempre s’ha fet així”. La paraula de Jesús s’encarna en el present. Per això, l’Església ha d’estar oberta a l’Esperit de Jesús…
L’actitud de conèixer, en sentit bíblic, ja sabem que no és un coneixement superficial, purament racional i fred. Conèixer, en sentit bíblic, és entrar en sintonia, en comunió amb l’altre. El pastor entra en comunió amb les seves ovelles, fa pròpies les seves situacions.
Les ovelles es fien del pastor i el segueixen. Els seguidors de Jesús confiem en ell, ens refiem d’ell i ens hem d’esforçar per seguir-lo. A tots i a cadascú de nosaltres ens assenyala un camí concret segons les nostres qualitats i circumstàncies. El segueixo?
L’experiència pasqual inclou el repte de fer arribar a tothom el missatge central de la resurrecció de Jesús: Déu estima el món.
No vol que es perdi ningú: La triple confessió de Pere del diumenge passat incloïa un compromís.
“Pere, la teva negació no aniquila l’amistat. Cuida, si et plau, les meves ovelles…”
No és Jesús el pastor universal, quan demana als apòstols que vagin arreu a fer tots els pobles deixebles i seguidors seus?
Coneixença i pertinència estan entrellaçats. El pastor coneix les ovelles perquè aquestes li pertanyen, i elles el coneixen precisament perquè són seves. “Conèixer” i “pertànyer” són bàsicament el mateix. El vertader pastor no “posseeix” les ovelles com un objecte qualsevol que és usat i consumit; elles li “pertanyen” en aquest conèixer-se mútuament, i aquesta “coneixença” és una acceptació interior. Indica una pertinència interior, que és molt més profunda que la possessió de les coses.
Arreu de la humanitat, i en el marc de les diferents religions o fora de tota religió, són innumerables les persones que explícitament o implícita, viuen donant la vida. I no calen demostracions, proves o sentències perquè qui viu així sàpiga que aquesta manera de viure és justa, saludable i plena.
“Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen”
En l’evangeli de Joan, Jesús encarna l’home que ha arribat a la seva plenitud fent de la seva vida una vida que es dóna del tot. I som “ovelles” d’aquest “pastor” tots els humans en la mesura que vivim donant la vida.
Al començament, el projecte de Pau estava molt clar: primer calia convertir els jueus.
Els jueus esperaven un Messies que seria un home, no s’imaginaven que pogués ser Déu..
La sordesa dels jueus va orientar els camins de Pau cap als pagans.
Isaïes deia que el petit Reste d’Israel salvaria el conjunt del poble jueu i la humanitat sencera…
Pau, Bernabé i tots els que els voldran seguir, seran aquest petit Reste…
Cada vegada que un nou esdeveniment feia experimentar la protecció de Déu, o quan s’havia incorregut en una gran infidelitat, es refeia l’Aliança.
Tota època ha estat necessitada d’alegria. Però la nostra la desitja més que qualsevol altra; es troba amenaçada per la difusió massiva de catàstrofes a escala mundial.
L’Apocalipsi de Joan, el darrer llibre de la Bíblia, ens fa contemplar el projecte de Déu finalment acabat, acomplert.
Per descriure aquesta multitud, Joan barreja imatges de la litúrgia jueva i cristiana:
En referència a la litúrgia jueva, Joan fa al·lusió a la festa de les Tendes… De la litúrgia cristiana, sant
Joan pren l’alba blanca dels batejats i també la sang de l’Anyell; recordem que la sang és signe de la vida entregada, donada.
…pel Baptisme i l’Eucaristia, la humanitat participa de la vida del Ressuscitat i entra definitivament a la intimitat de Déu.
La imatge del pastor i les ovelles per descriure la relació entre Déu i el poble pertany a la més clàssica tradició bíblica profètica.
I Jesús, avui ha fonamentat aquesta relació en tres actituds mútues:
l’escolta: La paraula de Jesús s’encarna en el present. Per això, l’Església ha d’estar oberta a l’Esperit de
Jesús…
el coneixement: Conèixer, en sentit bíblic, és entrar en sintonia, en comunió amb l’altre. El pastor entra en comunió amb les seves ovelles, fa pròpies les seves situacions.
i el seguiment: Les ovelles es fien del pastor i el segueixen… A tots i a cadascú de nosaltres ens assenyala un camí concret segons les nostres qualitats i circumstàncies. El segueixo jo?
…El vertader pastor no “posseeix” les ovelles com un objecte qualsevol que és usat i consumit; elles li “pertanyen” en aquest conèixer-se mútuament, i aquesta “coneixença” és una acceptació interior.
…són innumerables les persones que explícitament o implícita, viuen donant la vida…i aquesta manera de viure és justa, saludable i plena.
1 A l’església d’Antioquia hi havia profetes * i mestres: * Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, * i Saule. 2 Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni, * l’Esperit Sant * digué:
—Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat. *
3 Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans * i els van acomiadar.
4 Ells, doncs, enviats per l’Esperit Sant, * van baixar a Selèucia, * i d’allí navegaren cap a Xipre. 5 Arribats a Salamina, predicaven la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. * Joan * era el seu ajudant. 6 Després van travessar tota l’illa fins a Pafos, on trobaren un mag jueu, que era un fals profeta. Es deia Barjesús 7 i pertanyia al grup de persones que envoltaven el procònsol Sergi Pau, un home assenyat. El procònsol va fer cridar Bernabé i Saule amb el desig d’escoltar la paraula de Déu, 8 però Èlimes, el mag —ja que això vol dir el seu nom—, es va posar en contra d’ells, buscant d’apartar de la fe el procònsol. 9 Aleshores Saule, anomenat també Pau, * ple de l’Esperit Sant, se’l mirà fixament 10 i digué:
—Fill del diable, home carregat d’engany i d’astúcia, enemic de tot bé! ¿Quan pararàs de tòrcer el camí dret del Senyor? 11 Doncs sàpigues que el Senyor fa caure damunt teu la seva mà, i quedaràs cec: durant un quant temps no veuràs la llum del sol.
A l’instant van caure damunt d’ell foscor i tenebres, i buscava a les palpentes algú que li donés la mà i el guiés. 12 Aleshores el procònsol, en veure el que havia passat, es convertí a la fe, meravellat de la doctrina del Senyor. *
13 Pau i els seus companys es van embarcar a Pafos i es dirigiren a Perga de Pamfília. * Joan, en canvi, se separà d’ells i se’n tornà a Jerusalem. * 14 Ells continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s’assegueren. * 15 Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga * els van fer dur aquest missatge:
—Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble, * podeu parlar.
16 Aleshores Pau s’alçà, va fer senyal amb la mà per demanar silenci i digué: *
—Israelites i tots els qui creieu en l’únic Déu, * escolteu: 17 El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble * i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç. * 18 Durant quaranta anys * va tenir cura d’ells * al desert 19 i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori. * 20 Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. *
Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel. * 21 Aleshores van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar quaranta anys. * 22 Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei * i, testimoniant a favor d’ell, digué:
»— M’he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull.
23 »De la descendència d’ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús. * 24 Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d’Israel un baptisme de conversió. * 25 Joan, quan acabava el seu camí, deia: »—Jo no sóc pas el qui vosaltres penseu. Després de mi ve aquell a qui no sóc digne de deslligar les sandàlies. *
26 »Germans, descendents del llinatge d’Abraham i tots vosaltres que creieu en l’únic Déu: * és a nosaltres que s’adreça aquesta paraula de salvació. * 27 Els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, * però condemnant-lo les van complir: 28 tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort, * van demanar a Pilat que el fes matar. 29 I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures * deien d’ell, el baixaren del patíbul i el van dipositar en un sepulcre. 30 Però Déu el ressuscità d’entre els morts, * 31 i durant molts dies es va aparèixer als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. * Ells són ara els seus testimonis * davant el poble. 32 Nosaltres venim a anunciar-vos la bona nova que Déu havia promès als nostres pares 33 i que ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els seus descendents. Així es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat. * 34 I que l’ha ressuscitat d’entre els morts i no ha de tornar mai més a la corrupció, ho declara així: Us concediré les coses santes i irrevocables, promeses a David. * 35 Per això també en un altre lloc diu: No deixaràs que el teu Sant vegi la corrupció. *
36 »Doncs bé, David, després d’haver complert en el seu temps el designi de Déu, va morir, es reuní amb els seus pares, i el seu cos va veure la corrupció, * 37 però aquell que Déu va ressuscitar no l’ha coneguda. * 38-39 Sapigueu, doncs, germans, que gràcies a ell ara us és anunciat el perdó dels pecats, * i que tothom qui creu en ell és alliberat de tot allò de què la Llei de Moisès no us ha pogut alliberar. * 40 Vigileu, doncs, que no passi allò que s diu en els Profetes: 41 Mireu, arrogants, esglaieu-vos i desapareixeu! Jo realitzo una obra en els vostres dies: una obra que, si us la conten, no la creureu. *
42 Mentre Pau i Bernabé sortien de la sinagoga, els pregaven que el dissabte següent tornessin a parlar-los d’aquestes coses. 43 Quan s’hagué dissolt l’assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l’únic Déu * van seguir Pau i Bernabé. Ells els parlaven i els exhortaven a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu.
44 El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula del Senyor. 45 Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es van posar a contradir amb paraules injurioses tot el que deia Pau. 46 Llavors Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:
—Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans. * 47 Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l’extrem de la terra. *
48 Sentint això, els pagans s’alegraven * i lloaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna es van convertir a la fe. * 49 La paraula del Senyor s’estenia per tota la regió. * 50 Però els jueus van instigar les dones distingides que adoraven l’únic Déu * i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé fins que els van expulsar del seu territori. 51 Pau i Bernabé, en senyal de trencament amb ells, s’espolsaren la pols dels peus * i se n’anaren a Iconi. 52 Els deixebles, per la seva part, vivien plens d’alegria i de l’Esperit Sant.
Aclameu el Senyor arreu de la terra
1 Salm de lloança.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
2 serviu el Senyor amb alegria,
entreu davant d’ell amb crits d’entusiasme.
3 Reconeixeu que el Senyor és Déu;
ell ens ha creat i nosaltres som seus;
som el seu poble i el ramat que ell pastura.
4 Entreu als seus portals donant-li gràcies,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu-lo, beneïu el seu nom:
5 «Que n’és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles.»
1 Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, * que retenien els quatre vents * perquè cap d’ells no bufés sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre. 2 Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu viu, * i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut poder de fer mal a la terra i al mar:
3—No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre
Déu.
4 Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil * de totes les tribus d’Israel: * 5 dotze mil de la tribu de Judà, dotze mil de la tribu de Rubèn, dotze mil de la tribu de Gad, 6 dotze mil de la tribu d’Aser, dotze mil de la tribu de Neftalí, dotze mil de la tribu de Manassès, 7 dotze mil de la tribu de Simeó, dotze mil de la tribu de Leví, dotze mil de la tribu d’Issacar, 8 dotze mil de la tribu de Zabuló, dotze mil de la tribu de Josep, dotze mil de la tribu de Benjamí.
9 Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. * Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. * S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans. * 10 I proclamaven amb veu forta:
—La salvació és del nostre Déu, que seu al tron, i de l’Anyell.
11 I tots els àngels que s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front fins a terra i adoraven Déu 12 dient:
—Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.
13 Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà:
—Aquests que porten vestits blancs, qui són i d’on vénen?
14 Jo li vaig respondre:
—Senyor meu, tu ho saps. *
Ell em digué:
—Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. * Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell * i els han quedat blancs. * 15 Per això estan davant el tron de Déu donant-li culte nit i dia dins el seu temple. * El qui seu al tron plantarà damunt d’ells el seu tabernacle. * 16 Mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la xardor, * 17 perquè l’Anyell que és al mig del tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d’aigua viva. * I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls. *
1 «Aquí teniu el meu servent, * que jo sostinc, el
meu elegit, en qui s’ha complagut la meva ànima. *
He posat damunt d’ell el meu Esperit
perquè porti la justícia a les nacions. *
2 No crida ni alça la veu,
no la fa sentir pels carrers.
3 No trenca la canya esquerdada
ni apaga el ble que vacil·la. *
Porta la justícia amb fermesa,
4 sense vacil·lar ni doblegar-se,
fins que l’haurà implantada a la terra;
i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves
decisions.»
5 Això et fa saber Déu, el Senyor,
que ha creat el cel i l’ha desplegat, * que ha
esplanat la terra perquè hi germinin les llavors,
que dóna l’alè als pobles que hi viuen,
la respiració als qui la recorren:
6 «Jo, el Senyor, t’he cridat amb benvolença,
t’he pres per la mà i t’he format, *
perquè siguis aliança dels pobles, *
llum de les nacions. *
7 Els cecs recobraran la vista,
els captius sortiran de la presó,
deixaran el calabós els qui vivien a la fosca. *
8 »Jo sóc “el Senyor”, aquest és el meu nom. *
No cedeixo a ningú la meva glòria,
no cedeixo als ídols el meu honor.
9 S’han complert les primeres prediccions,
i ara n’anuncio de noves;
us les faig saber bans que despuntin.» *
El servent del Senyor
1 Escolteu els qui viviu lluny, a les illes!
Estigueu atents, pobles llunyans! *
Abans de néixer, el Senyor em va cridar,
va pronunciar el meu nom
quan era a les entranyes de la mare. *
2 Ha fet dels meus llavis una espasa tallant,
m’amaga a l’ombra de la seva mà.
M’ha convertit en una fletxa aguda,
ben guardada en el seu buirac. *
3 M’ha dit: «Ets el meu servent; *
en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.»
4 Jo pensava: «M’he cansat en va,
he consumit per no res les meves forces.»
Però el Senyor té a les mans la meva causa,
el meu Déu m’ha guardat la recompensa.
5 Ara ha parlat el Senyor,
ell que m’ha format des del si de la mare
perquè fos el seu servent,
perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob
i aplegués Israel al seu voltant.
Als ulls del Senyor jo sóc preciós; *
el meu Déu és la meva força.
6 M’ha dit: «És massa poc que siguis el meu servent
per a restablir les tribus de Jacob
i fer tornar els supervivents d’Israel.
Jo t’he fet llum de les nacions *
perquè portis la meva salvació * d’un cap a l’altre
de la terra.» *
4 El Senyor Déu
m’ha donat un parlar que convenç, perquè, amb
la paraula, sàpiga sostenir els cansats.
Un matí i un altre em desvetlla
perquè l’escolti
i sàpiga parlar i convèncer.
5 El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella,
i jo no m’he resistit
ni m’he fet enrere.
6 He parat l’esquena als qui m’assotaven,
i les galtes als qui m’arrencaven la barba;
no he amagat la cara
davant d’ofenses i escopinades. *
7 Però el Senyor Déu m’ajuda,
i per això no em dono per vençut; *
per això paro la cara com una roca *
i sé que no quedaré avergonyit. *
8 Tinc a prop el qui em declara innocent.
Qui vol pledejar amb mi?
Compareguem plegats a judici!
Qui em vol acusar? Que se m’acosti!
9 El Senyor Déu em defensa.
Qui em podrà condemnar? Tots els qui m’acusen
s’esfilaran com un vestit consumit per les arnes.
El servent del Senyor * (cant quart)
13 «El meu servent triomfarà, *
serà enlairat, enaltit, posat molt amunt. *
14 Així com tothom s’horroritzava de veure’l ja que,
de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home
i no tenia res d’humana la seva presència—,
15 així també ell purificarà tots els pobles. *
Els reis no sabran què dir,
quan veuran allò que mai no s’havia contat
i comprendran allò que mai no havien sentit.» *
7 Quan era maltractat,
s’humiliava i no obria la boca.
Com els anyells portats a matar
o les ovelles mentre les esquilen,
ell callava i ni tan sols obria la boca.
12 Per això els hi dono tots en possessió,
i tindrà per botí una multitud, perquè s’ha
despullat de la pròpia vida fins a la mort
i ha estat comptat entre els malfactors.
Ell ha portat damunt seu els pecats de tots
i ha intercedit per les seves infidelitats.»
1 »En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. 2 El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: 3 a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. * 4 Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. 5 Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
6 Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
7 Per això Jesús continuà:
—En veritat, en veritat us ho dic: jo sóc la porta de les ovelles. 8 Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. 10 El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.
11 »Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les ovelles. 12 El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 13 Com que és un mercenari, tant se li’n dóna de les ovelles.
14 »Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15 tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles. 16 Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
17 »El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. 18 Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare. 19 Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se. * 20 Molts d’ells començaren a dir:
—Està endimoniat, és boig. Per què l’escolteu?
21Però d’altres replicaven:—Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d’obrir els ulls dels cecs?
22 Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. * Era l’hivern. 23 Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. * 24 Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren:
—Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament. *
25 Jesús els respongué: —Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, 26 però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. 27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28 I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29 Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. 30 Jo i el Pare som u. *
31 Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo. * 32 Jesús els digué:
—Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?
33 Els jueus li respongueren: —No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu.
34 Jesús els replicà: —¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus? * 35 Per tant, si l’Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, 36 per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m’acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu? 37 Si no faig les obres del meu Pare, * no em cregueu, 38 però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare. *
39 Llavors van intentar novament d’agafar-lo, però se’ls escapà de les mans.
40 Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, a l’indret on Joan havia començat a batejar, * i va quedar-s’hi.
41 Molts l’anaren a trobar, i deien: —Joan no va fer cap senyal, però tot el que va dir d’ell era veritat. *
42 I, en aquell indret, molts van creure en ell.
