Menu
Lectura dels Fets dels Apòstols
Així que Pere entrà, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. Pere el féu aixecar dient-li: «Posa’t dret, que jo sóc home, igual que tu». Llavors Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui». Mentre Pere deia això, l’Esperit Sant vingué sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere s’estranyaren molt en veure que el do de l’Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sentien parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres?». Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesucrist.
Després li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies.
Cal valorar el fet que Pere va a casa d’un pagà… que a més pertany a l’exèrcit d’ocupació! Fins al dia abans, ni ell mateix s’ho hauria imaginat! Corneli era un soldat romà, un pagà… Pere el “descobreix”…
Per entendre bé la lectura d’avui cal llegir el capítol sencer; perquè Corneli també té una “visita” ben particular… Tot plegat fa que els dos homes tingueren una actuació ben diferent de la que hom podia esperar…
“Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l’Esperit Sant li digué: Hi ha tres homes que et busquen.
Aixeca’t i baixa, i no dubtis d’anar amb ells, que els he enviat jo”
En el relat queda palès que és l’Esperit Sant qui ha dit a Pere que no fes cas dels seus escrúpols…
Cosa que ens ensenya que hem de distingir d’aquells escrúpols que són inspirats… dels que ho són menys.
Pere va comprendre tot d’una la visió:
“Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú”.
Per què a la prohibició de freqüentar els pagans? Déu el va convidar a depassar aquesta llei; així com la visió el convidava a no distingir entre animals purs i animals impurs, també calia fer el mateix quan hom tractava de fer la distinció entre homes purs i impurs.
Jesús mateix havia dit als seus apòstols que la llei antiga està caducada, i que s’obria una nova etapa.
Ser fidel als pares no significava repetir indefinidament llurs maneres d’actuar i de parlar.
“Pere parlava encara, quan l’Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació”.
I Pere els bateja: “Qui pot privar de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres? Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist…”
Ens sorprèn com de sovint en el llibre dels Fets surten relats on s’anomena l’Esperit Sant; la seva acció queda reconeguda en cada pàgina i és gràcies a ell que l’Església afronta els problemes nous i gosa presentar-se davant d’auditoris nous.
No ens podem permetre pensar que avui la seva presència és menys activa que en els primers temps de l’Església!
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria. R.
R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els
pobles contemplen la salvació. O bé: Al·leluia.
Aquest salm ens transporta en pensament a la fi del món: és tota la Creació sencera, renovada, que crida la seva alegria perquè el regne de Déu finalment ha arribat!
L’objectiu dels salms és fer-nos repetir, incansablement, motius d’esperança. En aquest cas, cantem el restabliment de l’harmonia universal.
Després de tantes injustícies de tota mena, un regne de justícia i de rectitud començarà.
És una anticipació:
“El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment a la casa d’Israel”.
Una de les grans constatacions de la Bíblia és que Déu estima tota la humanitat i no només el poble d’Israel. I en aquest salm, s’hi nota la insistència en els dos amors de Déu: del seu poble escollit d’una part i de tota la humanitat per l’altra part.
Però el salmista parla en present… perquè l’experiència del passat permet parlar de l’avenir.
Els qui canten aquest salm són els humils, els qui esperen la vinguda del Senyor…
A l’època que va ser escrit aquest salm, era només el poble escollit qui el cantava en el Temple de Jerusalem; però quan els temps seran acomplerts, és tota la Creació qui el cantarà i no només el poble escollit.
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.
Aquest text parla d’amor en quasi totes les línies… Si Joan en parla tant, és perquè la cosa no és tan senzilla! I és que la comunitat a la qual ell escriu (probablement a finals del segle primer), està en crisi. Falsos profetes de tota mena estan extraviant els esperits en interminables discussions teològiques.
I Joan vol portar la seva comunitat vers allò que és l’essencial, és a dir, Déu, és a dir, l’Amor…
Si volguéssim fer un resum d’aquest relat, podríem dir: Déu és amor, tot amor humà ve de Déu.
Joan els diu: vosaltres cerqueu el coneixement de Déu, molt bé, però no us perdeu en discussions teòriques: atès que Déu és Amor, tot el que en vosaltres és Amor, ve de Déu; i cada vegada que vosaltres estimeu, esteu en ressonància amb Déu.
Potser el paper dels creients és aquest: estar a l’aguait de tot el que és una parcel·la d’amor, esguards d’amor, gestos d’amor, i, cada vegada, saber dir “Déu és allà”…
L’Antic Testament ja havia comprès que conèixer Déu i estimar és la mateixa cosa, i que el dia quan la humanitat coneixerà veritablement Déu, esdevindrà fraterna…
I això ens fa recordar l’evangeli de Joan:
“I la vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, i aquell que tu has enviat, Jesucrist” (Jn 17, 3).
Viure (el sentit de la vida eterna) és conèixer Déu; i per tal que nosaltres el coneguem tal com Ell és, i no pas com nosaltres l’imaginem, Ell ha enviat el seu Fill.
Aquesta descoberta de la veritable cara de Déu, canvia la cara del món: abans hom creia que la humanitat pecadora tenia comptes a pagar a un Déu a qui calia oferir sacrificis. Amb Jesucrist hom descobreix que Déu és Amor i Perdó i amb Qui no hi ha comptes a pagar i que només demana que ens hi assemblem estimant-nos els uns amb els altres.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».
Avui, “fruit” i “amor” apareixen units: el fruit vertader és l’amor que ha passat per la creu, per les purificacions de Déu. També el “perseverar” («mantenir-se») és part de tot això. Joan 15 esmenta nombroses vegades el verb “perseverar”.
La pregària és un factor essencial d’aquest “mantenir-se”: a qui resa se li promet que serà escoltat. Resar en nom de Jesús no és demanar qualsevol cosa, sinó el do fonamental que, en els seus sermons d’acomiadament, Ell denomina com “l’alegria”.
“Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena”
Quina bona notícia! Quan el Crist parla als seus apòstols, és per omplir-los d’alegria…
I és perquè la vida de Jesús no ha estat més que amor, a la imatge del seu Pare:
“Jo us estimo tal com el Pare m’estima”
El problema de la humanitat és el de no conèixer Déu, d’equivocar-se sobre Ell.
Des de l’Antic Testament, tot el treball dels profetes ha consistit a revelar el veritable rostre de Déu, de tendresa i de pietat, com diuen els salms, un Déu que vol la nostra alegria.
“No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre”.
Els humans som invitats a “entrar en la convivència de Déu” on queden excloses les relacions de superioritat-dependència. I aquesta iniciativa comença en Déu. Podríem no haver-hi estat invitats, però hi hem estat.
L’acceptació d’aquesta oferta per part nostra té caràcter de resposta. Per tant, tampoc en aquest punt hi ha d’haver relacions de dependència entre nosaltres.
Les relacions de superioritat-dependència han anat construint el “Regne d’aquest món”. Els “superiors”, per mantenir la seva superioritat, solen utilitzar sobretot dos camins: la força i el secret, que genera inseguretat en aquells que no coneixen com “funciona” la convivència programada….
La Comunitat de Jesús té com a vincle la dinàmica de l’Amor: “Jo us estimo tal com el Pare m’estima”.
L’Amor exclou les eines pròpies del Domini, la força i el secret:
“A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare”.
El procés de jerarquització que ha patit la Comunitat Cristiana, l’ha feta, estructuralment, molt semblant als “regnes d’aquest món” i contradiu directament l’obra de Jesús…
La nostra resposta podria consistir a fer alguna cosa per corregir aquesta situació. No es tracta que allò que ara és secret sigui públic, sinó de trobar aquella forma d’organització en què el secret no sigui necessari i en quedi exclòs.
Però també hi ha l’Església més real: aquella que es caracteritza, i de manera destacada, pels innombrables serveis de tota mena que fa a la societat i al món actuals.
Cal un canvi, i un canvi important. I no hem d’esperar que aquest canvi es faci “des de dalt”. “A dalt” hi ha uns companys nostres que necessiten el nostre ajut per poder “baixar” i gaudir, també ells, del vertader goig de la germanor.
En el relat queda palès que és l’Esperit Sant qui ha dit a Pere que no fes cas dels seus escrúpols… Cosa que ens ensenya que hem de distingir d’aquells escrúpols que són inspirats… dels que ho són menys.
L’acció de l’Esperit Sant queda reconeguda en cada pàgina del llibre dels Fets i és gràcies a ell que l’Església afronta els problemes nous i gosa presentar-se davant d’auditoris nous.
No ens podem permetre pensar que avui la seva presència és menys activa que en els primers temps de l’Església!
L’objectiu dels salms és fer-nos repetir, incansablement, motius d’esperança. En aquest cas, cantem el restabliment de l’harmonia universal.
Els qui canten aquest salm són els humils, els qui esperen la vinguda del Senyor…
Aquest text parla d’amor en quasi totes les línies… la comunitat a la qual ell escriu (probablement a finals del segle primer), està en crisi. Falsos profetes de tota mena estan extraviant els esperits en interminables discussions teològiques.
I Joan vol portar la seva comunitat vers allò que és l’essencial, és a dir, Déu, és a dir, l’Amor…
Recordem l’evangeli de Joan: “I la vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, i aquell que tu has enviat, Jesucrist” (Jn 17, 3).
Viure (el sentit de la vida eterna) és conèixer Déu; i per tal que nosaltres el coneguem tal com Ell és, i no pas com nosaltres l’imaginem, Ell ha enviat el seu Fill.
El problema de la humanitat és el de no conèixer Déu, d’equivocar-se sobre Ell.
Des de l’Antic Testament, tot el treball dels profetes ha consistit a revelar el veritable rostre de Déu, de tendresa i de pietat, com diuen els salms, un Déu que vol la nostra alegria.
Les relacions de superioritat-dependència han anat construint el “Regne d’aquest món”.
La Comunitat de Jesús té com a vincle la dinàmica de l’Amor: “Jo us estimo tal com el Pare m’estima”.
1 Hi havia a Cesarea * un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; * 2 era un home piadós, que creia en l’únic Déu * amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu * i pregava a Déu constantment. 3 Un dia, a l’hora de la pregària de la tarda, * va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava:
—Corneli! 4 Ell se’l mirà fixament i, esglaiat, digué: —Què hi ha, Senyor?
L’àngel continuà: Les teves pregàries i les teves almoines han arribat davant de Déu, i ell les té presents. 5 Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa a cercar un tal Simó, que duu el sobrenom de Pere. 6 S’allotja a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici, que té la casa vora el mar.
7 Quan l’àngel que li parlava se n’hagué anat, Corneli va fer venir dos criats i un soldat piadós, un dels seus homes de confiança, 8 els ho va explicar tot i els envià a Jafa.
9 L’endemà, cap al migdia, * mentre ells encara feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar. * 10 Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi: 11 veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes. 12 Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells. * 13 Llavors una veu li va dir:
—Pere, aixeca’t. Mata i menja.
14 Pere contestà:
—De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur. *
15 La veu es va adreçar a Pere per segona vegada:
—No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur. *
16 Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquell llençol fou endut cap al cel.
17 Mentre Pere, tot perplex, es preguntava què podia significar la visió que havia tingut, els homes enviats per Corneli havien demanat per la casa de Simó i ja eren davant la porta. 18 Trucaren i preguntaren:
—¿S’allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere?
19 Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l’Esperit Sant * li digué:
—Hi ha tres homes que et busquen. 20 Aixeca’t i baixa, i no dubtis d’anar amb ells, que els he enviat jo.
21 Pere baixà a trobar aquells homes i digué:
—Jo sóc el qui busqueu. Per què heu vingut?
22 Ells respongueren:
—El centurió Corneli, un home just i que creu en l’únic Déu, * molt apreciat per tots els jueus, * ha rebut d’un àngel sant l’ordre de fer-te venir a casa d’ell i d’escoltar les paraules que tu li diràs.
23 Pere, aleshores, els féu entrar i els donà acolliment. L’endemà se’n va anar amb ells acompanyat d’alguns germans de Jafa.
24 El dia següent van arribar a Cesarea, * on Corneli, que havia convocat els seus parents i els amics més íntims, ja els esperava. 25 Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. * 26 Pere el va fer aixecar dient-li:
—Alça’t, que jo no sóc més que un home, igual que tu. *
27 Tot conversant amb ell, Pere entrà a la casa i va trobar-hi molta gent reunida. 28 Els digué:
—Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú. * 29 Per això, quan han vingut a buscar-me, no hi he posat dificultats. Ara, doncs, pregunto per què m’heu vingut a trobar.
30 Corneli respongué:
—Fa quatre dies, en aquesta hora, mentre jo feia aquí a casa meva la pregària de la tarda, * es presentà davant meu un home amb vestits resplendents * 31 i em va dir: “Corneli, Déu ha escoltat la teva pregària i té presents les teves almoines. 32 Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. S’allotja a casa de Simó, blanquer d’ofici, vora el mar.” 33 Immediatament t’he fet anar a buscar, i tu has tingut la bondat de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí davant de Déu per escoltar tot allò que el Senyor t’ha manat de dir-nos. *
34 Llavors Pere prengué la paraula i digué: *
—Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, * 35 sinó que es complau en els qui creuen en ell * i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. 36 Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau * que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots. * 37 Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després del baptisme predicat per Joan. * 38 Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant * i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, * perquè Déu era amb ell. * 39 Nosaltres som testimonis * de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Ells el van matar penjantlo en un patíbul, * 40 però Déu el ressuscità * el tercer dia * i li concedí que s’aparegués, 41 no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d’abans, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d’entre els morts. * 42 Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l’ha constituït jutge de vius i de morts. * 43 Tots els profetes donen testimoni * a favor seu dient que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats * gràcies al seu nom. *
44 Pere parlava encara, quan l’Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. 45 Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere * van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans. * 46 Els sentien parlar en diverses llengües i proclamar les grandeses de Déu. * Llavors Pere digué:
47 —Qui pot privar de l’aigua del baptisme * aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres? *
48 Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li van pregar que es quedés amb ells uns quants dies.
Tothom ha vist la salvació del nostre Déu *
1 Salm.
Canteu al Senyor un càntic nou: *
ha fet obres prodigioses, *
la seva dreta i el seu braç sagrat
li han donat la victòria. *
2 El Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles.
3 S’ha recordat del seu amor,
de la seva fidelitat a la casa d’Israel. *
Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu. *
4 Aclameu el Senyor arreu de la terra, *
esclateu en cants i en crits d’alegria.
5 Canteu al Senyor al so de les cítares,
amb les cítares i amb so melodiós.
6 Amb trompetes i tocs de corn,
aclameu el rei, que és el Senyor.
7 Bramula el mar amb tot el que s’hi mou, *
el món i tots els qui l’habiten; *
8 tots els rius aplaudeixen
i aclamen alhora les muntanyes, *
9 en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb rectitud. *
1 Estimats, no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes. * 2 Reconeixereu l’Esperit de Déu d’aquesta manera: l’esperit que confessa que Jesucrist ha vingut realment en la carn, * és de Déu, * 3 però l’esperit que nega Jesús, * no és de Déu; aquest és l’esperit de l’Anticrist. * Heu sentit a dir que arribava, i ara ja és al món.
4 Vosaltres, fills meus, sou de Déu i heu vençut els falsos profetes, perquè el qui està en vosaltres és més poderós que el qui està en el món. * 5 Ells són del món. Per això parlen d’acord amb el món, i el món se’ls escolta. * 6 Nosaltres som de Déu: els qui coneixen Déu ens escolten, però els qui no són de Déu no ens volen escoltar. D’aquesta manera distingireu l’esperit de la veritat i l’esperit de l’error.
7 Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. 8 El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. *
9 L’amor de Déu s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. * 10 L’amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer * i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats. *
11 Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. 12 A Déu, ningú no l’ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud. * 13 Coneixem que estem en ell i que ell està en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit. *
14 Nosaltres donem testimoni d’allò que hem contemplat: el Pare ha enviat el Fill com a salvador del món. * 15 Per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell.
16 Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell. 17 A dins nostre, l’amor ha arribat a la plenitud, i per això mirem amb confiança el dia del judici, perquè, tot i que estem en aquest món, vivim tal com Jesucrist viu. 18 On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet, treu fora la por. La por i el càstig van junts; per això el qui té por no és perfecte en l’amor. *
19 Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres. 20 Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però detestava el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. * 21 Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà. *
1 »Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. 2 Les sarments que no donen fruit, * el Pare les talla, * però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. 3 Vosaltres ja sou nets * gràcies a la paraula que us he comunicat. 4 Estigueu en mi com jo estic en vosaltres. * Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. 5 Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. * 6 Si algú no està en mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. * 7 Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, * podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. * 8 La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus. * 9 Tal com el Pare m’estima, * també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. * 10 Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. *
11 »Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. * 12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. * 13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. * 14 Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. * 16 No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, * i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. * 17 Això us mano: que us estimeu els uns als altres.
18 »Si el món us odia, tingueu present que m’ha odiat primer a mi que a vosaltres. * 19 Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia. 20 Recordeu allò que us he dit: “El criat no és més important que el seu amo.” * Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres. Si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra. 21 Però tot això us ho faran per causa del meu nom, * ja que no coneixen aquell qui m’ha enviat. 22 Si jo no hagués vingut a parlar-los, no tindrien pecat, però ara no tenen excusa del seu pecat. * 23 Els qui m’odien a mi també odien el meu Pare. * 24 Si jo no hagués fet entre ells les obres que ningú més no havia fet, no tindrien pecat; però ara, tot i haver-les vistes, ens tenen odi tant a mi com al meu Pare. 25 S’havien de complir les paraules escrites en els llibres de la seva Llei: M’odien sense motiu. *
26 »Quan vingui el Defensor, l’Esperit de la veritat * que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, * ell donarà testimoni de mi. * 27 I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi. *
