Menu
Lectura del llibre d’Isaïes
En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel». Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor». Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel».
Estem davant d’una de les pàgines més dramàtiques de la història d’Israel. És l’any 735 aC, quan l’antic reialme de David, es parteix en dos: Samaria al nord, Jerusalem al sud. Acaba de pujar al tron a Jerusalem un jove rei, Acaz.
La situació del seu petit regne és molt difícil; l’imperi assiri, amb capital a Nínive, està pressionant tot el seu entorn: El rei de Damasc i el rei de Samaria posen setge a Jerusalem per destronar Acaz i posar un rei que accepti aliar-se amb ells per lluitar contra els assiris.
Com veiem Acaz ho té força complicat….
En els versets precedents (que no llegim avui), Isaïes intenta convèncer-lo perquè tingui calma i confiança en Déu.
De fet Acaz es troba davant un problema de fe: Déu ha promès que la dinastia de David no s’extingirà, que Déu no abandonarà el seu poble. Isaïes n’està convençut d’això i defensa davant del rei la seva postura.
Però Acaz no escolta… Pitjor encara: ofereix sacrificis a tots els ídols; fins i tot mata el seu fill únic… I finalment Acaz demana ajuda a l’emperador assiri: Isaïes hi està totalment en desacord!
Amb aquesta decisió, Acaz perd la seva independència política i religiosa.
“Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor».”
Resposta molt hipòcrita de qui, fins i tot, ha sacrificat el seu fill, desatenent el consell d’Isaïes de ser fidel al seu Déu únic!
Malgrat les repetides infidelitats d’Acaz, Déu mantindrà la fidelitat que ha promès a la descendència de David i al seu poble.
Per això, Isaïes anuncia que Déu roman fidel. I en vol donar una prova:
“Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel”.
I així, segle rere segle, hom guardarà en el seu cor les promeses de Déu, amb la certesa que arribarà un dia en què finalment hi haurà un rei digne de portar el nom d’Emmanuel.
…Isaïes intenta convèncer el rei Acaz perquè tingui calma i confiança en Déu.
De fet Acaz es troba davant un problema de fe: Déu ha promès que la dinastia de David no s’extingirà, que Déu no abandonarà el seu poble.
Però Acaz no escolta… Amb aquesta decisió, Acaz perd la seva independència política i religiosa
Malgrat les repetides infidelitats d’Acaz, Déu mantindrà la fidelitat que ha promès a la descendència de David i al seu poble.
És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos. R.
Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui venen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.R. Ha
d’entrar el Senyor, el rei de la glòria.
Aquest salm consta de tres parts: La primera és un breu himne al Creador (vv. 1-2).
La segona, de to sapiencial, enumera les condicions morals que ha de reunir el qui s’acosta al recinte sagrat (vv. 3-6)
En la darrera part (vv. 7-10), ressona un diàleg entre dos cors, davant les portes del santuari.
La vinculació d’aquestes tres parts apareix tot seguit, si es té en compte l’acció litúrgica que servia de marc al salm. La comunitat cultual, reunida processionalment a l’entrada del Temple, es disposava a entrar-hi amb l’Arca de l’Aliança, tron del “Rei de la glòria”.
Aquest “salm del Regne” descriu l’entrada d’una processó al temple… És Jahvè, el Déu creador de l’univers, el nostre Rei Jahvè, qui ve a prendre possessió del seu palau i de la seva ciutat. En aclamarlo, Israel el feia regnar d’una manera efectiva i li professava submissió.
Com en quasi tots els salms, estem en el Temple de Jerusalem, que està construït dalt d’un turó; una gran processó avança i en arribar a les seves portes:
“Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al recinte sagrat?”
Les mans sense culpa són d’aquells que no han ofert sacrificis als ídols…
“El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos”
Ens tornem a trobar davant la lluita continua dels profetes per evitar que el poble escollit caigui en pràctiques idolàtriques: Ja ho hem vist a la primera lectura, Isaïes, en el segle vuitè aC…
… estem en el Temple de Jerusalem, que està construït dalt d’un turó; una gran processó avança…
Les mans sense culpa són d’aquells que no han ofert sacrificis als ídols… Ens tornem a trobar davant la lluita continua dels profetes per evitar que el poble escollit caigui en pràctiques idolàtriques:
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David, però per l’esperit que santifica va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d’entre els morts.
Per ell he rebut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.
Aquestes són les primeres paraules que Pau adreça als romans, una comunitat cristiana que ell encara no ha visitat. En poques línies, ens fa tot un resum de la fe cristiana…
I es presenta ell mateix com a Servidor de Jesucrist i apòstol
“Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol…”
Per a nosaltres dir Jesús o Crist ve a ser el mateix; després de dos mil anys de fe cristiana és normal. Però per als contemporanis de Pau no era el mateix: Jesús és un nom que designa algú; “Crist” és un títol, ja que “Crist” significa “Messies”: és la traducció grega del molt hebreu “Messies”.
Ser cristià és simplement anunciar dues coses: Primer, que el designi de Déu és benevolent i segon, que aquest designi s’acompleix en Jesucrist.
En el text, Pau ens diu:
“…destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes”.
Sincerament, penso que no podem comprendre res de l’Evangeli ni del conjunt del Nou Testament, si no ens impregnem de l’Antic Testament…
Tradicionalment, hom donava el títol de fill de Déu a cada rei el dia de la seva coronació. Per a Jesucrist és el dia de la seva resurrecció que Déu el va entronitzar com rei de la nova humanitat.
La Resurrecció del Crist, per a Pau, és veritablement l’esdeveniment que capgirà la faç del món…
“..perquè siguin obedients a la fe”.
Fórmula curiosa per a nosaltres, ateses les nostres mentalitats poc favorables a tot el que pugui semblar “obediència”… Però per a Pau, home impregnat de l’Antic Testament, la paraula obediència, no tenia cap connotació de servilisme ni abaixament sinó que significava una escolta confiada de qui se sentia segur i podia seguir els consells que hom li donava; és l’actitud filial per exel·lència.
Dir Jesucrist, és afirmar el tot de la fe cristiana: el Jesús de Natzaret és el Messies…
Per a Pau, la Resurrecció de Crist és el veritable esdeveniment que capgira el món.
Fixem-nos que, curiosament, Pau no parla de la mort de Crist… només de la Resurrecció: és per a ell el primer article de fe!
…per a Pau, home impregnat de l’Antic Testament, la paraula obediència… significava una escolta confiada de qui se sentia segur i podia seguir els consells que hom li donava; és l’actitud filial per exel·lència.
Dir Jesucrist, és afirmar el tot de la fe cristiana: el Jesús de Natzaret és el Messies…
Per a Pau, la Resurrecció de Crist és el veritable esdeveniment que capgira el món.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.
En l’expressió “vingué al món”, usada en comptes de “va néixer”, tenen una doble intenció: afirmar la universalitat de Jesús, i posar en paral·lel el naixement de Jesús amb el “naixement” d’Adam (el primer home en el llenguatge simbòlic-religiós dels Jueus).
Aquest paral·lelisme Jesús – Adam ve reforçat per la referència a l’Esperit Sant.
Jesús, com Adam, no neix per la força fecundant d’un baró sinó per la força de l’Esperit. Recordem el segon relat de la Creació: “El Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè (“esperit”) de vida, i l’home es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7).
L’Esperit, sempre actuant, va portant la humanitat vers la plenitud, personificada en Jesús.
És important la figura de Josep, fill de David. L’Evangeli de Mateu comença amb la genealogia de Jesús per via de Josep; i, segons aquesta genealogia, Jesús és també cent per cent jueu.
Mateu vol ressaltar aquest punt perquè quedi clar que Déu és fidel al Poble Escollit. La universalitat de Jesús no exclou la singularitat d’Israel com a Poble Escollit.
En Jesús queden complertes les promeses fetes a Israel. “Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta”.
“Jesús” i “Emmanuel”:
Dos noms per posar en relleu tota la realitat d’aquest nen que ha de néixer:
Per a participar de la vida de Déu, evidentment, no serveix la força fecundant de cap poder humà.
És Déu mateix qui “l’engendra” en nosaltres amb la força fecundant del seu Esperit (Amor).
No es tracta de biologia sinó de l’acció de Déu que ens permet donar a la nostra vida una nova dimensió.
És com quan un bon músic “engendra” una simfonia excel·lent amb les vibracions sonores “generades” pels instruments pertinents. Un instrument, per perfecte que sigui, és incapaç per si sol d’engendrar cap melodia; però en mans d’un bon músic pot fer meravelles.
Com a creients, també aprenem la lliçó de reconèixer el Déu de les sorpreses que es manifesta en esdeveniments improbables i inesperats. La paraula de Déu d’aquest quart diumenge d’Advent reforça aquesta lliçó.
Hem d’estar disposats a deixar anar el nostre desig de controlar el futur i a acceptar el camí de Déu amb humilitat i coratge.
L’evangeli ens explica la història de com el pla de Déu es desplega i repercuteix en les vides de Maria i Josep. Sembla que hi ha un patró de manera de fer de Déu que irromp, trastorna i desafia el pensament i el comportament humà. En el relat de l’anunciació, va entrar en la vida pacífica d’una noia de Natzaret.
A l’episodi d’avui, Josep va ser pertorbat i es va capgirar la seva vida arran de la intervenció divina.
En descobrir que Maria ja estava embarassada, va planejar divorciar-se d’ella. Va ser llavors quan Déu va ajudar Josep a acollir la realitat i la situació concreta com a designi i camí de salvació. Això demana molta humilitat, obertura, valentia i confiança per part de Josep. Va ser capaç, amb l’ajuda de Déu, de modificar el seu projecte de vida segons la inspiració de Déu.
A nosaltres, com els va passar a Maria i a Josep, el Déu de les sorpreses també ens ve a trobar en els esdeveniments i, sovint, ens repta, tot capgirant les nostres expectatives.
Ens cal desitjar i demanar gràcia a Déu per a créixer en fe, bondat, obertura, humilitat, atenció, disponibilitat, abnegació… i per procurar disposar-nos i posar mitjans per a que l’Esperit ens pugui anar treballant.
Jesús, com Adam, no neix per la força fecundant d’un baró sinó per la força de l’Esperit. Recordem el segon relat de la Creació: “El Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè (“esperit”) de vida, i l’home es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7).
Com a creients, també aprenem la lliçó de reconèixer el Déu de les sorpreses que es manifesta en esdeveniments improbables i inesperats. La paraula de Déu d’aquest quart diumenge d’Advent reforça aquesta lliçó.
Hem d’estar disposats a deixar anar el nostre desig de controlar el futur i a acceptar el camí de Déu amb humilitat i coratge.
A nosaltres, com els va passar a Maria i a Josep, el Déu de les sorpreses també ens ve a trobar en els esdeveniments i, sovint, ens repta, tot capgirant les nostres expectatives.
Ens cal desitjar i demanar gràcia a Déu per a créixer en fe, bondat, obertura, humilitat, atenció, disponibilitat, abnegació… i per procurar disposar-nos i posar mitjans per a que l’Esperit ens pugui anar treballant.
1 En temps d’Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i nét d’Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d’Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir. *
2 Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, * el cor del rei i del seu poble s’estremí, com s’estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada. 3 Aleshores el Senyor va dir a Isaïes:
—Vés amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: “Una resta tornarà”) * a trobar Acaz, a l’extrem * del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors, 4 i digues-li: “No perdis la calma, no tinguis por, no et deixis intimidar per la fúria dels arameus de Ressín i la fúria del fill de Remaliahu: és tan sols la fumarada de dos caps de tió. 5 Els arameus i les tropes efraïmites de Pècah volen la teva ruïna. Han dit: 6 ‘Ataquem Judà, fem-li por! Que es passi al nostre bàndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.’ * 7 Però el Senyor Déu et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:
8-9 »Ressín és rei de Damasc i prou,
i Damasc és tan sols capital dels arameus;
el fill de Remaliahu és rei de Samaria i prou,
i Samaria és tan sols capital d’Efraïm.
D’aquí a seixanta-cinc anys,
Efraïm no existirà com a poble. *
Si no teniu fe,
no us podreu mantenir ferms.” *
10 Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:
11 —Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.
12 Però Acaz va respondre:
—No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor. *
13 Aleshores Isaïes digué:
—Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? 14 Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, * i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”). 15 El noi menjarà mel i mató * així que sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé. * 16 Perquè, abans que sigui capaç de destriar el bé del mal, les terres d’aquests dos reis que et fan tanta basarda hauran estat abandonades. * 17 Damunt de tu i del teu poble, i damunt de tota la teva família, el Senyor farà venir uns dies com no se n’havien vist mai de semblants * des del temps que Efraïm es va separar de Judà: * vindrà el rei d’Assíria. *
18 Aquell dia,
el Senyor farà un xiulet
a les mosques dels canals del Nil
i a les abelles del país d’Assíria. *
19 Totes acudiran i es posaran
a les fondalades dels torrents, a les escletxes de
les roques,
per tots els matolls i per tots els abeuradors.
20 Aquell dia, el Senyor llogarà una navalla
a l’altra banda de l’Eufrates:
la navalla és el rei d’Assíria.
Us afaitarà el pèl de cap a peus
i us traurà fins i tot la barba. *
21 Aquell dia,
cadascú criarà una vaca i dues ovelles,
22 i faran tanta llet
que tothom podrà menjar mató.
Els qui sobreviuran al país
menjaran mel i mató. *
23 Aquell dia,
les vinyes d’un miler de ceps,
valorades en mil peces d’argent,
seran abandonades a les espines i esbarzers.
24 Sols hi aniran els caçadors, armats amb l’arc i
les fletxes.
Els esbarzers i les espines cobriran tot el país.
25 Per por de les espines i els esbarzers,
ningú no es voldrà acostar
als turons que abans eren conreats.
Hi aviaran els bous a pasturar i seran trepitjats
per les ovelles.
El rei de la glòria *
1 Del recull de David. Salm.
És del Senyor la terra * i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
2 Ell li ha posat els fonaments als mars
profunds;
les bases, a les aigües abismals. *
3 Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se en el seu temple sant? *
4 El qui té el cor sincer i les mans sense culpa
que no confia en els déus falsos *
ni jura per ganes d’enganyar.
5 Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors * del Déu que el salva.
6 Aquest és el poble que el cerca,
que cerca el teu rostre, Déu de Jacob. Pausa
7 Portals, alceu les llindes; *
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria!
8 Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, valent i poderós,
és el Senyor, poderós en el combat.
9 Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria! *
10 Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor de l’univers,
ell és el rei de la glòria. *
1 Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit * per a anunciar l’evangeli de Déu. *
2 Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, * 3 es refereix al seu Fill, descendent de David * pel que fa al llinatge humà, * 4 i, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts. * Ell, Jesucrist, Senyor nostre, 5 m’ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a l’obediència de la fe, a glòria del seu nom. *
6 Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist.
7 A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, * us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. *
8 Primer de tot, dono gràcies al meu Déu per mitjà de Jesucrist a causa de tots vosaltres: arreu del món parlen admirats de la vostra fe. * 9 Déu, a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l’evangeli del seu Fill, m’és testimoni * de com em recordo constantment de vosaltres 10 en les meves pregàries: * sempre li demano que em concedeixi finalment l’oportunitat de venir a veure-us. * 11 Desitjo vivament de visitar-vos per comunicar-vos alguns dons de l’Esperit; així sereu enfortits, 12 o, més ben dit, quan sigui enmig vostre ens confortarà la fe que tenim en comú vosaltres i jo. 13 Germans, no vull que ignoreu que m’he proposat moltes vegades de venir a veure-us; però, fins ara, sempre m’ho ha impedit algun destorb. Voldria recollir també entre vosaltres algun fruit, * com l’he recollit entre els altres pobles. 14 Em dec a grecs i a bàrbars, * a savis i a ignorants; 15 per això, per part meva, estic decidit a anunciar-vos l’evangeli també a vosaltres, els qui sou a Roma.
16 Perquè no m’avergonyeixo de l’evangeli, * que és poder * de Déu per a salvar tots els qui creuen, * primer els jueus, i després els dels altres pobles. * 17 En l’evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, * en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe. *
Justos per la fe en Jesucrist
18 La indignació divina es revela * des del cel contra tota la impietat i la injustícia dels homes * que ofeguen la veritat amb el seu obrar injust. * 19 Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. * 20 D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. * Per això no tenen excusa, 21 ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix.
Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor. *
22 Presumint de savis, * s’han tornat necis, * 23 i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils. * 24 Per això Déu ha permès que seguissin les seves pròpies passions * i els ha deixat a mercè de les impureses amb què profanen el seu propi cos.
25 Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, * venerant i adorant les criatures en lloc del Creador.
Que ell sigui beneït pels segles. Amén! * 26 Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses.
Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura, 27 i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s’han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. * Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error!
28 I encara, com que han refusat de reconèixer Déu, Déu els ha deixat a mercè d’uns criteris rebutjables, que els porten a fer allò que no és correcte: 29 s’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors, 30 calumniadors, enemics de Déu, insolents, orgullosos, vanitosos, llestos per a fer el mal, rebels als pares, 31 gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió. 32 Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d’aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells.
1 Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, * fill d’Abraham.
2 Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans; 3 Judà va ser el pare de Fares i Zara, nascuts de Tamar; * Fares va ser el pare d’Hesron; Hesron, d’Aram; 4 Aram, d’Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; 5 Salmon va ser el pare de Booz, nascut de Rahab; * Booz va ser el pare d’Obed, nascut de Rut; * Obed va ser el pare de Jessè; 6 Jessè va ser el pare de David, el rei. * David va ser el pare de Salomó, nascut de la muller d’Uries; * 7 Salomó va ser el pare de Roboam; Roboam, d’Abies; Abies, d’Asà; 8 Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d’Ozies; 9 Ozies, de Jotam; Jotam, d’Acaz; Acaz, d’Ezequies; 10 Ezequies, de Manassès; Manassès, d’Amon; Amon, de Josies; 11 Josies va ser el pare de Jeconies i els seus germans. En aquell temps hi hagué la deportació a Babilònia. *
12 Després de la deportació de Babilònia, Jeconies va ser el pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; * 13 Zorobabel, d’Abihud; Abihud, d’Eliaquim; Eliaquim, d’Azor; 14 Azor, de Sadoc; Sadoc, d’Aquim; Aquim, d’Eliüd; 15 Eliüd, d’Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, 16 i Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies. *
17 En total, doncs, són catorze les generacions des d’Abraham fins a David; catorze, des de David fins a la deportació de Babilònia, i catorze, des de la deportació de Babilònia fins al Messies.
18 Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. * 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis * un àngel del Senyor * que li digué:
—Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. * 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, * perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. *
22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: * 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel, * que vol dir «Déu amb nosaltres». *
24 Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. 25 No hi havia tingut relacions conjugals * quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.
