Menu
Lectura del segon llibre de Samuel
Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat». Natan digué al rei: «Ves, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor».
Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Ves, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra.
He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill.
El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre».
En el relat d’avui hi trobem dues sorpreses: la primera, el refús de Déu a què David li construeixi un temple; la segona és la promesa de Déu que li construirà a David una “casa”, en el sentit de casal, de dinastia: i aquesta ens interessa especialment avui…
Anem per la primera: Déu no li ha demanat pas res a David, cap construcció; a més, el que Déu vol és establir el poble d’Israel de forma duradora; és el poble el que està en el centre del projecte de Déu, no el seu rei i si el protegeix, és pel benefici del seu poble.
Així com Déu va escollir un poble i li va assignar una terra i una ciutat, Ell també va escollir una dinastia reial per regnar en aquesta ciutat i governar el seu poble:
“I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne”.
“Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill”.
Era una fórmula d’aliança, emprada pel senyor cap al seu vassall. Es feia servir quan un rei era coronat. D’aquí el títol de Fill de Déu que se li donava al rei.
Al llarg de la història bíblica, gràcies a la Revelació, el poble d’Israel va descobrir que la relació de l’home amb Déu no era la d’un vassall amb el seu senyor, sinó que el conjunt dels creients pot dir realment “Pare nostre”.
A causa d’aquesta promesa hom va començar a esperar un Messies. Encara avui el poble jueu espera, perquè sap que Déu és fidel a la seva promesa.
Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors,
d’una generació a l’altra anunciaré
la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel».
He fet aliança amb els meus elegits,
jurant a David el meu servent:
«T’he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron». R.
Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva».
Mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua. R.
R. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
És Déu mateix qui prenia la iniciativa i parlava d’Aliança:
“… He fet aliança amb els meus elegits, jurant a David el meu servent…”
I hi ha una gran audàcia teològica: Déu s’ha compromès amb un jurament…
David, el servent de Déu: vol dir al servei de la glòria de Déu? Doncs no: David està al servei del poble de Déu. És una constant a la Bíblia de tots els textos referits a la reialesa que l’objectiu dels reis ha de ser la felicitat del seu poble.
“Ell em dirà: Sou el meu pare, el meu Déu i la roca que em salva”.
A la primera lectura hem llegit la promesa de Déu a través de Natan:
“Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre”.
Aquesta aliança entre Déu i David s’expressa en els mateixos termes que els tractats de l’època entre el sobirà i el vassall; pare equival a “sobirà” i fill vol dir “vassall”.
L’home parla de grandesa i Déu parla de felicitat. L’aliança proposada per Déu és una aliança per a la felicitat del poble.
En els versets que llegim avui, hom insisteix en la promesa, potser perquè hi havia la por de perdre la fe en ella; i efectivament, durant l’exili a Babilònia, hom ho va perdre tot: la terra, la reialesa, el temple… i de tot el poble només en quedava un petit reste…
I en la continuació del salm, que, per cert, és molt llarg, hi ha nombrosos versicles que efectivament són uns records del desemparament del poble durant l’Exili a Babilònia.
Tanmateix, justament perquè s’havia perdut tot, excepte la fe, hom va rellegir les promeses antigues. Perquè hom estava convençut que la promesa de Déu restava vàlida: només calia retrobar el camí de la fidelitat.
Malgrat totes les aparences contràries, de descoratjament general, hom esperava un nou rei descendent de David. Així va néixer l’espera del Messies…
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.
Avui llegim el final de la carta que Pau va escriure als cristians de Roma; una carta molt llarga, amb un final molt solemne…
Amb aquests pocs versets, Pau condensa el nucli de la carta i tota la seva teologia: la famosa intenció benvolent de Déu, concebuda des de sempre, revelada progressivament als homes i per a la felicitat de la humanitat tota sencera.
“perquè siguin obedients a la fe”.
En el verb “ob-audire” hi ha la paraula “audire” que vol dir escoltar… A la Bíblia, obeir vol dir escoltar amb amor, viure en la confiança, vol dir simplement, tenir fe.
Quan Pau escriu:
“…que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum…”
parla dels temps nous inaugurats per la vinguda del Crist.
Pau divideix la història humana en dos períodes: abans i després de la vinguda del Crist. El misteri de Déu es va desplegant al llarg de la història; abans, ho feia parcialment, progressivament; amb la vinguda de Jesucrist, queda plenament desvelat: només ens cal obrir els ulls…
I Pau acaba aquesta carta allà on l’havia començada (el que en diem una inclusió):
“Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l’evangeli de Déu.
Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà“ (Rm 1, 1-3).
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».
I l’àngel es va retirar.
Sant Lluc insisteix de forma clara en el fet que el nen no tindrà pare humà, és “Fill de Déu”.
Primer, Maria respon: “Com pot ser, això, si jo no tinc marit?”, que vol dir, “sóc verge”, per tant no és possible…
Segon, l’Àngel li diu: “li posaràs el nom de Jesús”. Un fet del tot inusual: sempre era el pare qui donava el nom a l’infant.
I davant dels anuncis de l’Àngel, la resposta de la Verge és d’una simplicitat extraordinària.
Podem dir que és un exemple de confiança total. Com ens diu sant Pau a la segona lectura “perquè siguin obedients a la fe…”
La salutació habitual entre els jueus era “shalom”, “pau”, mentre que la salutació al món grec era “kairé”, “alégra’t” (en català traduït “Déu te guard”). És sorprenent que l’arcàngel Gabriel, en entrar a la casa de Maria, saludés amb la salutació dels grecs: En aquesta salutació grega de l’àngel apareix la nova universalitat del regne del vertader Fill de David.
El Nou Testament és realment “Evangeli”, “bona notícia” que ens porta alegria. Déu no és lluny, no és desconegut, enigmàtic.
Déu és a prop de nosaltres, tan a prop que es fa nen, i podem tractar de “tu” a aquest Déu.
A la Bíblia, l’aparició de l’Àngel Gabriel, sempre serveix per fer conèixer a unes persones elegides la col·laboració que s’espera d’elles en la realització dels plans de Déu sobre la humanitat.
Només un altre “home” havia nascut directament “per la força de l’Esperit de Déu”: Adam (“Adam” significa “Home”). Recordem com ho diu el llibre del Gènesi: “El Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè (esperit) de vida, i l’home es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7).
Déu va voler entrar a la nostra història i ser un, com nosaltres. I ho fa través de Maria de Natzaret, una jove pobre i senzilla, filla d´un poble pobre i desconegut, per començar el seu Regne a la terra, un Regne d´amor, de justícia i de pau. Maria és el model i la llavor d’aquest Regne.
Aquest Regne ens supera, no el construïm amb poder, armes o diners, sinó com Maria, amb disponibilitat a l´Esperit, amb justícia, amor als altres, confiança en Déu.
Maria representa la humanitat jove, plena de capacitat per esdevenir mare, i ja capaç de rebre en plenitud l’Esperit de Déu”. Per això el seu fill serà fill de l’Altíssim, coronament de l’obra de Déu. En Maria i en el fill que d’ella naixerà, el projecte inicial de Déu (crear l’home a imatge i semblança seva) es fa plenament real.
Tota la “història anterior” ara és entesa com a preparació; tota la “història següent” serà entesa com a continuació. Jesús esdevé, en el llenguatge bíblic, centre de la història i “primogènit” de la “humanitat adulta”.
En aquest relat, com tantes altres vegades, es fa servir un llenguatge tret de la natura per comunicar un missatge sobrenatural, o millor, un missatge que porta la natura més enllà d’ella mateixa.
El relat d’avui fa servir la virginitat biològica com a llenguatge per expressar la plenitud de Jesús.
Dissortadament molta gent es queda en el “llenguatge”, convertint en virtut (la virginitat) allò que vol ser llenguatge. Passa com quan amb el dit s’assenyalen les estrelles, i algú es queda mirant el dit.
També cal dir que la “virginitat” de Maria no disminueix la figura de Josep. En la mentalitat de l’època, el “baró” representava la força fecundant. En el relat evangèlic no s’ignora ni es nega aquesta força fecundant; però s’afirma que el “Projecte de Déu sobre l’home” és tan gran que va més enllà de la capacitat natural dels humans, com es pot comprovar en la “parenta Elisabet” que ja està al sisè mes, ella que era tinguda per estèril.
1 Quan el rei David s’hagué instal·lat al seu palau i el Senyor li hagué concedit el repòs * de tots els enemics que l’envoltaven, * 2 el rei va dir al profeta Natan:
—Mira, jo visc en un palau de cedre, * mentre que l’arca de Déu habita en una tenda de lona. *
3 Natan va respondre al rei:
—Vés, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu. *
4 Però aquella nit * el Senyor va comunicar a Natan aquesta paraula: *
5 —Vés i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: ¿Tu m’has de construir un casal perquè hi resideixi?
6 D’ençà del dia que vaig treure els israelites d’Egipte fins ara, no he residit mai en cap palau; anava d’un lloc a l’altre en una tenda, en un tabernacle. 7 A tot arreu on he anat entre els israelites, ¿m’he queixat mai a cap de les tribus * a qui manava de conduir el meu poble, que no m’haguessin construït un palau de cedre?” * 8 Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà del meu poble d’Israel. * 9 He estat amb tu * en totes les campanyes que has emprès, he derrotat tots els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. 10 Destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi implantaré * perquè hi habiti sense por; no l’oprimiran més els perversos com havien fet abans, 11 durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, t’he fet reposar de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que és ell qui et farà un casal. * 12 Quan t’arribarà l’hora d’adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu regnat. * 13 És ell qui construirà un casal dedicat al meu nom, i jo faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre. 14 Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament, el corregiré amb la vara, com fan els homes, que no planyen el bastó; * 15 però mai no em desdiré del meu amor per ell, * com me’n vaig desdir amb Saül, a qui vaig excloure del lloc que ara tu ocupes. * 16 El teu casal i la teva reialesa es perpetuaran per sempre davant teu, el teu tron es mantindrà per sempre.” *
17 Això és el que Natan va dir a David quan li va comunicar aquesta visió profètica. 18 Llavors el rei David anà a asseure’s a la presència del Senyor i va dir:
—Qui sóc jo, Senyor Déu, i què és el meu casal, perquè m’hagis conduït fins aquí? 19 I com si això, Senyor Déu, encara et semblés poca cosa, has volgut parlar del casal d’aquest servent teu en els temps futurs. Quin designi tan gran per a un home, Senyor Déu! 20 Què més podria dir-te encara David? Tu, Senyor Déu, coneixes el teu servent.
21 Per les teves promeses, pel teu bon cor, has volgut fer coses molt grans, i les has comunicades al teu servent. 22 Que n’ets, de gran, Senyor Déu! No hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu, * capaç de fer tot el que hem sentit contar. 23 Quina altra nació hi ha a la terra com el teu poble d’Israel? Déu mateix ha anat a rescatar-se’ls per fer-ne el seu poble, * per donar-los una anomenada, per obrar a favor d’ells coses grans i prodigioses. Tu has expulsat, de davant el teu poble que t’havies rescatat d’Egipte, altres nacions amb els seus déus. 24 Del poble d’Israel, tu n’has fet el teu poble per sempre, i tu, Senyor, t’has fet el seu Déu. * 25 Ara, doncs, Senyor-Déu, mantén per sempre això que has promès al teu servent i al seu casal; compleix la teva promesa. 26 Quan la gent dirà: “El Senyor de l’univers és el Déu d’Israel”, reconeixerà la grandesa eterna del teu nom. I el casal del teu servent David es mantindrà ferm davant teu; 27 perquè tu, Senyor de l’univers, Déu d’Israel, has revelat al teu servent que li edificaries un casal. Per això jo, que sóc el teu servent, he gosat adreçar-te aquesta pregària. 28 Tu, Senyor Déu, ets realment Déu, i les teves paraules són veritat. Tu, que has comunicat al teu servent aquesta bona promesa, 29 digna’t beneir ara el casal del teu servent perquè es perpetuï per sempre davant teu. Tu, Senyor Déu, ho has promès.
Fes que sigui beneït per sempre el casal del teu servent!
Cantaré per sempre els teus favors, Senyor *
1 Cant. * D’Etan, * l’ezrahita. *
2 Cantaré per sempre els teus favors, Senyor,
d’una generació a l’altra
anunciaré la teva fidelitat. *
3 N’estic cert, el teu favor és indestructible,
mantens la fidelitat en el cel.
4 «He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David, el meu servent:
5 Establiré per sempre la teva dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron.»Pausa
6 El cel celebra els teus prodigis, Senyor,
l’assemblea dels àngels * canta la teva fidelitat.
7 Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols?
Qui és com el Senyor entre els fills de Déu? *
8 Déu és temible en el consell dels àngels,
més gran i terrible que tots els qui l’envolten.
9 Qui és com tu, Senyor, Déu de l’univers?
Senyor poderós, * al teu voltant tot és fidelitat.
10 Domines l’arrogància de la mar,
amanseixes les onades quan s’encrespen. *
11 Esbocinares el cadàver de Rahab, *
el teu braç potent * va dispersar els enemics.
12 Teus són els cels, teva és la terra;
has format el món i tot el que s’hi mou. *
13 Has creat el nord i el migdia;
el Tabor i l’Hermon aclamen el teu nom. *
14 El teu braç és poderós,
és forta la teva mà,
sublim, la teva dreta.
15 El dret i la justícia sostenen el teu tron, *
la fidelitat i l’amor et precedeixen. *
16 Feliç el poble que t’aclama, Senyor:
caminarà a la llum de la teva mirada,
17 celebrarà el teu nom tot el dia,
es gloriarà de la teva bondat.
18 Tu ets l’esplendor de la nostra força:
perquè ens estimes, podem aixecar el front.
19 És del Senyor l’escut que ens protegeix,
el nostre rei és del Sant d’Israel. *
20 Un dia, en una visió, vas parlar als teus fidels:
«He posat un noi per damunt d’un guerrer,
he enaltit un jove del poble. *
21 M’he fixat en David, el meu servent,
i l’he ungit amb l’oli sant: *
22 la meva mà el sostindrà per sempre,
el meu braç el farà invencible.
23 »No l’agafarà de sorpresa l’enemic
ni el venceran els injustos;
24 davant d’ell desfaré els adversaris,
derrotaré els qui l’odien.
25 »La meva fidelitat i el meu amor seran amb ell,
en el meu nom aixecarà el seu front;
26 estendré als mars el seu poder,
a les aigües abismals el seu domini. *
27 »Ell em dirà: “Ets el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva.”
28 I jo el faré el meu primogènit,
l’altíssim entre els reis de la terra. *
29 »Mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua. *
30 Establiré per sempre la seva dinastia,
el seu tron durarà com el cel.
31 »Si els seus fills s’apartaven de la meva llei
i no seguien els meus decrets,
32 si violaven els meus preceptes
i no guardaven els meus manaments,
33 els demanaré comptes de les seves culpes
amb la vara, dels seus pecats amb flagells.
34 »Però a ell no li prendré el meu amor,
no em desdiré de la meva fidelitat;
35 no trencaré la meva aliança,
no violaré * les meves promeses.
36 »D’una vegada per sempre *
juro per la meva santedat de no enganyar David:
37 “La seva dinastia es perpetuarà,
el seu tron subsistirà davant meu com el sol,
38 es mantindrà per sempre com la lluna,
testimoni fidel * dalt dels núvols.”» * Pausa
39 Però ara, disgustat amb el teu Ungit,
l’abandones i el rebutges;
40 trenques l’aliança amb el teu servent,
li tires per terra la corona. *
41 Li derroques totes les muralles *
i arrases les seves fortaleses;
42 tots els vianants el saquegen
i l’escarneixen els veïns.
43 Alces el braç dels seus adversaris,
omples de goig tots els seus enemics;
44 i a ell li esmusses l’espasa,
ja no el sostens en el combat.
45 Has esfondrat la seva glòria,
has fet caure per terra el seu tron;
46 escurces els seus anys de joventut,
i la vergonya li fa de mantell. * Pausa
47 Senyor, fins quan estaràs amagat,
i el teu enuig cremarà com el foc? *
48 Recorda com n’és, de breu, la meva vida.
Són no res els homes que has creat.
49 Quin home podrà viure sense conèixer la mort?
Qui s’escaparà del poder del seu reialme? * Pausa
50 On són, Senyor, els favors d’altre temps,
que havies jurat a David per la teva fidelitat?
51 Recorda, Senyor, l’oprobi dels teus servents.
Són molts els pobles que suporto dintre meu.
52 Els teus enemics insulten, Senyor,
insulten les petjades del teu Ungit.
53 Beneït sigui el Senyor per sempre.
Amén, amén.
1 Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l’església que hi ha a Cèncrees. * 2 Acolliu-la en el Senyor, com correspon al poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n’ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix.
3 Saludeu Prisca i Àquila, * col·laboradors meus en Jesucrist, 4 que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves. 5 Saludeu també l’església que es reuneix a casa d’ells. * Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l’Àsia, han cregut en Crist. 6 Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. 7 Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, * i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix. 8 Saludeu Ampliat, el meu estimat en el Senyor. 9 Saludeu Urbà, col·laborador nostre en el Crist, i el meu estimat Estaqui. 10 Saludeu Apel·les, que ha estat provat en Crist. Saludeu els qui es reuneixen a casa * d’Aristobul. 11 Saludeu Herodió, que és del meu llinatge.
Saludeu els qui es reuneixen a casa de Narcís, que pertanyen al Senyor. 12 Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu igualment l’estimada Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor. 13 Saludeu Rufus, * que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. 14 Saludeu Asíncrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i els altres germans que es troben amb ells. 15 Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells. 16 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. * Us saluden totes les esglésies de Crist.
17 Germans, us prego que aneu amb compte amb els qui provoquen divisions i escàndols, apartant-se de la doctrina que vau aprendre. Fugiu-ne! * 18 Aquests no són servidors de Crist, nostre Senyor, sinó del seu propi ventre; * amb paraules afables i afalagadores enganyen els incauts. * 19 Tothom ha rebut la nova que heu estat obedients a la fe. * Me n’alegro, doncs, per vosaltres; però vull que sigueu assenyats per a fer el bé i innocents davant el mal. *
20 I el Déu de la pau * esclafarà ben aviat Satanàs sota els vostres peus! * Que la gràcia de Jesús, nostre Senyor, sigui amb vosaltres. *
21 Us saluden Timoteu, * el meu col·laborador, i Lluci, Jàson i Sosípatre, que són del meu llinatge. 22 Us saludo en el Senyor jo, Terci, que he escrit aquesta carta. * 23 Us saluda Gaius, * que ens acull a mi i a tota la comunitat. Us saluden Erast, el tresorer de la ciutat, * i Quart, el nostre germà. 24 (24) *
25 Glòria a aquell qui té el poder d’enfortir-vos en l’evangeli que jo anuncio quan proclamo Jesucrist, el qual és la revelació del designi de Déu, amagat en el silenci dels segles, * 26 però que ara s’ha manifestat i s’ha donat a conèixer a tots els pobles perquè siguin obedients a la fe, * mitjançant els escrits profètics, per decisió del Déu etern.
27 A Déu, l’únic ple de saviesa, glòria eternament per Jesucrist. Amén. *
1 Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, 2 valent se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. * 3 També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, * en una narració ordenada, 4 perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut.
5 En temps d’Herodes, rei de Judea, * hi havia un sacerdot del torn d’Abià * que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. 6 Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. 7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril * i tots dos eren ja d’edat avançada.
8 Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, 9 segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. * 10 A l’hora de l’ofrena, tota
l’assemblea del poble s’estava a fora pregant. 11 Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, * a la dreta de l’altar de l’encens. * 12 Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell. * 13 Però l’àngel li digué:
—No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. 14 En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement. 15 Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques * i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. * 16 Farà que molts israelites tornin cap al Senyor, el seu Déu. 17 Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: * farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills * i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.
18 Zacaries preguntà a l’àngel:
—Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada.
19 L’àngel li va respondre:
—Jo sóc Gabriel * i m’estic a la presència de Déu. * És ell qui m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquestes bones noves. 20 I ara quedaràs mut, no podràs parlar fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran. *
21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’estigués tanta estona dins el santuari. 22 Quan
finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Se’ls
adreçava només amb senyes, perquè continuava estant mut.
23 Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, * Zacaries se’n tornà a casa seva. 24 Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella es mantingué apartada i es deia: 25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.» *
26 El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea * anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, compromesa en matrimoni * amb un home de la casa de David que es deia Josep. * El nom de la noia era Maria. 28 L’àngel entrà a trobar-la i li digué:
—Déu te guard, * plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L’àngel li digué:
—No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. 31 Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. * 32 Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. * 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. *
34 Maria preguntà a l’àngel:
—Com podrà ser això, si jo sóc verge? *
35 L’àngel li respongué:
—L’Esperit Sant vindrà sobre teu * i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; * per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. * 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible. *
38 Maria va dir:
—Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
I l’àngel es va retirar.
39 Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, * 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. 42 Llavors va exclamar amb totes les forces:
—Ets beneïda entre totes les dones * i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? * 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
46 Maria digué: *
—La meva ànima magnifica el Senyor, *
47 el meu esperit celebra Déu que em salva, *
48 perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; *
des d’ara totes les generacions em diran benaurada,
*
49 perquè el Totpoderós obra en mi meravelles;
el seu nom és sant, *
50 i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació. *
51 »Les obres del seu braç són potents: *
dispersa els homes de cor altiu,
52 derroca els poderosos del soli
i exalta els humils; *
53 omple de béns els pobres, *
i els rics se’n tornen sense res.
54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre. *
56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i
després se’n tornà a casa seva.
57 Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill. 58 Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
59 Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant * i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. 60
Però la seva mare s’hi va oposar dient:
—No! S’ha de dir Joan! *
61 Ells li replicaren:
—Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
62 Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. 63 Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. 64 A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu. 65 Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, 66 i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»
Realment, la mà del Senyor era amb ell. *
67 Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l’Esperit
Sant i es posà a profetitzar dient:
68 —Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: *
ha visitat el seu poble * i l’ha redimit; *
69 fa que s’aixequi un salvador poderós *
a la casa de David, el seu servent,
70 com havia anunciat de temps antic
per boca dels seus sants profetes:
71 ell ens salva de tots els enemics,
de les mans dels qui ens volen mal. *
72 Ha mostrat així el seu amor als nostres pares,
s’ha recordat de l’aliança santa
73 que jurà al nostre pare Abraham, *
prometent de concedir-nos que, 74 sense por,
lliures dels enemics, li donem culte,
75 amb santedat i justícia, tota la vida.
76 »I a tu, infant, et diran profeta * de l’Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins; *
77 faràs saber al poble que li ve la salvació,
que li són perdonats els seus pecats. *
78 Per l’amor entranyable del nostre Déu,
ens visitarà el sol naixent que ve del cel, *
79 per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort, *
i guiar els nostres passos per camins de pau. *
80 L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit, * i va viure
al desert fins al dia que es manifestà a Israel.
