Menu
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
«Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home». Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen». Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.
No és pas la primera vegada que els Apòstols Pere i Joan compareixen davant del Sanedrí, és a dir, del tribunal de Jerusalem que tan sols fa unes setmanes ha condemnat Jesús.
Arrestats per segona vegada, empresonats, judicats, fuetejats…i alliberats miraculosament duran la nit per un
Àngel del Senyor.
Pere diu al tribunal: hi ha dues lògiques, la de Déu i la dels homes… “Obeir Déu és primer que obeir els homes…”
Durant la causa, pren força una postura molt clara: cal eliminar-los, així com han fet amb el seu Mestre.
Tanmateix, apareix un personatge que capgira la situació: Gamaliel, un fariseu honest que raona amb molta força i convenciment (en el text que llegim no hi és aquesta part: de les paraules de Pere anem a la decisió del tribunal; fóra interessant llegir-lo) i aconsegueix que no els condemnin a mort i que només els fuetegin.
L’actuació de Gamaliel és un exemple a seguir per nosaltres quan hem d’encarar iniciatives que no ens agraden.
Per cert, aquest personatge va ser el mestre de Saule de Tars, el futur sant Pau!
Si ell parlés avui, segur que reconeixeria que l’Església és una empresa de Déu, que després de dos mil anys ha resistit tot, malgrat les nostres febleses i mancances.
Aquest episodi ens il·lustra la realitat històrica dels debats a la comunitat jueva arran de la jove comunitat cristiana.
Amb quin goig us exalço, Senyor!
m’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava,
i no heu permès que se n’alegrin els enemics.
Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts,
quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat la vida.
Canteu al Senyor, els qui l’estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l’endemà són crits de joia. R.
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes,
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R.
R.: Amb quin goig us exalço, Senyor! O bé: Al·leluia.
Una intensa i suau acció de gràcies s’eleva a Déu des del cor de qui prega, un cop esvaït el malson de la mort. Aquest és el sentiment que emergeix amb força en el salm 29.
Aquest himne de gratitud posseeix una gran finor literària i es basa en un conjunt de contrastos que expressen de manera simbòlica l’alliberament obtingut gràcies al Senyor.
El salm 29 és molt curt: tretze versets dels quals només en llegim avui sis. Per comprendre’l millor, cal conèixer la història subjacent:
Imaginem algú que ha caigut al fons d’un pou i que demana ajut desesperadament, suplicant tothom que té al seu voltant. I a més, n’hi ha que no estan pas descontents que s’hi estigui i que a més, se’n riuen d’ell.
Però finalment hi ha qui l’escolta i l’ajuda: és Déu mateix!
“M’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava, i no heu permès que se n’alegrin els enemics”.
De fet, com en tots els salms, hi ha dos nivells de lectura: la història que ens conta no és més que una paràbola; en aquest cas la de l’individu que cau en un pou. En el segon nivell de lectura, trobem que és el poble d’Israel, tot el poble, que canta d’alegria quan torna de l’exili de Babilònia.
Perquè l’exili va ser com la caiguda mortal dins d’un pou sense fons, una caiguda en un precipici…
Durant tot aquest període de prova, el poble amb el suport dels sacerdots i els profetes, va mantenir l’esperança:
“He clamat a tu, Senyor, he suplicat al meu Déu: Què hi guanyaràs que perdi la vida i baixi a la fossa?” (versets 9 i 10)
I el miracle es va produir: Déu va salvar el seu poble
“Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts, Quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat a la vida”.
Quan llegim aquests versets avui, després de vint segles de fe cristiana, tenim la temptació de veure-hi una al·lusió a la Resurrecció; però això fóra un anacronisme: a l’època del retorn de l’exili, hom no pensava encara en la possibilitat d’una resurrecció individual.
Quan aquests autors empraven imatges de resurrecció, només pensaven en tot un poble, no pas en un pla individual.
“Heu mudat en joia les meves penes,”
El Misteri Pasqual és el cor de la nostra fe cristiana. Un cristià no és solament algú que “creu en Déu”. El caràcter específic de la nostra fe cristiana és que “creiem en Jesucrist, mort i ressuscitat”.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança». Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles». Els quatre vivents responien: «Amén». I els ancians es prosternaren adorant.
Com podem veure, el llibre de l’Apocalipsi de Joan és un cant a la victòria!
I per tal de descriure la reialesa del Crist, la visió del relat d’avui recorre a un llenguatge simbòlic fet d’imatges i xifres. I la dificultat rau en la interpretació dels símbols.
Per tal d’aconseguir-ho cal ser molt humil; no podem pretendre comprendre tot aquell sentit que està ocult en un text bíblic…
Analitzem alguns exemples:
“Els quatre vivents responien: «Amén»”: el capítol precedent de l’Apocalipsi ens els ha descrit com quatre animals: un té cara d’home, un lleó, una àguila i un brau.
Sant Ireneu en el segon segle, n’ha proposat una lectura simbòlica: els quatre vivents són els quatre evangelistes, Mateu el de cara d’home, Marc, el lleó, Joan l’àguila, Lluc el brau.
Tanmateix, no tots els biblistes hi estan d’acord: una altra interpretació pren l’imatge d’Ezequiel segons al qual quatre animals sostenen el tron de Déu i ells representen senzillament tot el món creat.
Anem a les xifres:
3 simbolitza Déu, 4 el món creat (potser per allò dels quatre punts cardinals); 7 = 3 + 4, evoca Déu i le món sencer: això vol dir la plenitud, la perfecció… I llavors, 6 = 7 – 1, l’incomplet, l’imperfecte…
Veiem en el text d’avui: «L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força (quatre conceptes relatius a èxits mundans), honor, glòria i lloança (tres conceptes reservats a Déu)». En total set conceptes: L’Anyell és plenament Déu i plenament home!! Aquí hi veiem clarament la força del llenguatge simbòlic!
Tornem al text d’avui: “Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar”. Tornem a tenir quatre conceptes: tota la creació! Anem a la interpretació d’Ezequiel esmentada més amunt: no és casualitat que siguin quatre els vivents que sostenen el tron de Déu!
I ara anem al gran misteri (o la gran paradoxa, si volem dir-ho així) que és al centre del Nou Testament:
El Mestre del món s’ha fet el més petit, el Jutge dels vius i dels morts ha estat jutjat com un criminal; el qui és Déu ha estat tractat de blasfem i ha estat en nom de Déu que se l’ha rebutjat.
Cal trobar una resposta a l’escàndol de la creu…
Quan Joan va escriure l’Apocalipsi, els cristians i els jueus estaven en plena polèmica sobre aquest tema.
Per als jueus, la mort de Jesús prova que ell no era el Messies…
Els cristians, testimonis de la Resurrecció, al contrari, hi veien l’obra de Déu…
Cal aprendre a veure en aquest miserable condemnat la glòria mateixa de Déu: a la visió que Joan ens descriu, l’Anyell rep els mateixos honors, les mateixes aclamacions que el qui seu en el Tron.
A més, Joan vol ajudar els seus germans a suportar bé la prova: les forces de l’amor ja han vençut les forces de l’odi. Aquí hi ha tot el missatge de l’Apocalipsi.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven
plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el
Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix. Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».
També en aquesta lectura hi trobem molts simbolismes…
Aquest últim capítol de Joan és un afegit, on la figura de Pere adquireix una valoració més gran. Diuen que
vol indicar que la comunitat del “deixeble estimat” accepta l’autoritat de la comunitat de Pere.
Fins aleshores, des del començament del sopar pasqual, que és quan apareix la figura del “deixeble estimat”, aquest personatge té un relleu més gran que Pere: segueix Jesús a la passió, està al peu de la Creu amb les dones, és el primer que creu veient el sepulcre buit. Ara reconeixen la figura de Pere.
Pere és la figura de la segona part, a l’examen de l’amor que li fa Jesús. Pere ja no es compara a ningú, sap la seva feblesa, sap que l’ha negat tres vegades, sap que estima Jesús, però també sap que Jesús ho sap millor que ell mateix. Pere dóna el segon pas, “perquè més l’estimi”. I Jesús l’invita a donar el tercer pas: tu “vine amb mi”, segueix-me.
Passar de la presència a la fe, els està costant: Serà la intuïció del deixeble que Jesús estimava que portarà a la identificació del foraster en comprovar els “efectes” de la seva presència en la gran “pesca” feta.
Aquesta és la tercera i definitiva vegada que Jesús s’apareixia als deixebles. De fet, fóra millor dir “manifestació” en comptes de dir “aparició”. Jesús no ve per desaparèixer tot seguit: ell resta al costat dels seus deixebles, de nosaltres mateixos, per sempre… “Jo estaré amb vosaltres fins a la fi del món” (Mt 28,20). Ell és invisible, però no absent…
La Presència de Jesús… La notem nosaltres?
La manera d’aparèixer correspon a aquesta dialèctica del “reconèixer” i “no reconèixer”: Ell és plenament corpori, i, alhora, no està subjecte a les lleis de la corporeïtat, a les lleis de l’espai i del temps. En aquesta sorprenent dialèctica, entre vertadera corporeïtat i llibertat de lligams del cos, es manifesta l’essència peculiar, misteriosa, de la nova existència del Ressuscitat.
Joan precisa que eren set deixebles, com les set Esglésies de l’Apocalipsi de Joan que representen l’Església sencera.
Ja no es parla dels dotze (xifra d’Israel) sinó de cinc més dos, que fan set. Cinc i set, són símbols de plenitud intensiva i extensiva.
Els deixebles troben pa i una brasa amb un peix i malgrat això Jesús els demana que portin més peixos: potser ens vol dir que a l’obra d’evangelització simbolitzada per la pesca (Jesús anomena Pere pescador d’homes) ell ens precedeix, ell ha començat, però demana la nostra col·laboració.
Un punt important del text: el diàleg entre Jesús i Pere. I aquí cal fer un aclariment lingüístic: nosaltres tenim un verb per dir estimar; però en grec n’hi ha dos: “agapao”, que significa amor sense reserva, total i incondicional i “phileo” que expressa l’amor d’amistat, tendre però no total.
I les primeres dues vegades que Jesús pregunta a Pere: Simó, m’estimes?, ho fa amb el verb “agapao”. La tercera vegada ho fa amb el verb “phileo”. El Papa Benet XVI comentava: Llavors Simó va comprendre que Jesús en tenia prou amb el seu amor pobre, amb l’únic del qual ell era capaç d’estimar; podríem dir que Jesús es va adaptar a Simó més que no pas Simó a Jesús…
Així com a la nit de Dijous a Divendres Sant, Pere va negar que coneixia Jesús tres vegades seguides, aquesta vegada Jesús l’interroga també tres vegades: infinita delicadesa que li permet a Pere esborrar la seva triple negació.
Per què aquesta precisió de Jesús: m’estimes més que aquests? Com cal que l’entenguem? Com que jo et dono aquesta càrrega, caldrà que tu m’estimis més. Acceptar una càrrega pastoral implica molt d’amor…
Més simbolismes:
Per què parla de cent cinquanta-tres peixos? Una primera explicació: Sant Jeroni, al segle quart, diria que a l’època de Jesús es coneixien cent cinquanta-tres espècies de peixos; així, parlar d’aquesta quantitat vol dir simbòlicament que era la màxima capacitat de pesca possible.
Una segona explicació: hi ha comentaristes que el desglossen així: (50 x 3) + 3. El cinquanta seria el número que identifica una comunitat adulta nascuda de la plenitud de l’Esperit (Recordem “Pentecosta”, que vol dir cinquanta); i el tres és el número de la perfecció o de la divinitat.
Jesús li diu a Pere: “Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols”. Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què
Pere havia de donar glòria a Déu”…
Atès que en aquella època, anar cenyit era propi dels servidors i els viatgers, sembla que li vol dir que la missió que li confia és de servei i no de dominació. A més, Joan vol explicar quin tipus de mort tindrà Pere per ser fidel a l’evangeli. Això ens indicaria que aquest capítol és posterior a la mort de Pere (any 66 ó 67, durant la persecució de Neró). No ens ha de sorprendre, car l’evangeli de Joan és molt tardà; alguns estudiosos fins i tot diuen que el final de l’evangeli de Joan seria posterior a la seva mort.
Però tu “vine amb mi”. Pere està aprenent el que és obeir i a estar disponible per al Senyor. A partir d’ara tota
la seva vida serà “anar amb Jesús”…
Pere diu al tribunal: hi ha dues lògiques, la de Déu i la dels homes… “Obeir Déu és primer que obeir els homes…”
…apareix un personatge que capgira la situació: Gamaliel, un fariseu honest que raona amb molta força i convenciment…i aconsegueix que no els condemnin a mort i que només els fuetegin.
L’actuació de Gamaliel és un exemple a seguir per nosaltres quan hem d’encarar iniciatives que no ens agraden.
Imaginem algú que ha caigut al fons d’un pou i que demana ajut desesperadament, suplicant tothom que té al seu voltant. I a més, n’hi ha que no estan pas descontents que s’hi estigui i que a més, se’n riuen d’ell… Però finalment hi ha qui l’escolta i l’ajuda: és Déu mateix!
…la dificultat rau en la interpretació dels símbols. Per tal d’aconseguir-ho cal ser molt humil; no podem pretendre comprendre tot aquell sentit que està ocult en un text bíblic…
“Els quatre vivents responien: Amén”. Una interpretació: els quatre vivents són els quatre evangelistes, Mateu el de cara d’home, Marc, el lleó, Joan l’àguila, Lluc el brau.
O també una altra: quatre animals sostenen el tron de Déu i ells representen senzillament tot el món creat.
Cal trobar una resposta a l’escàndol de la creu… Els cristians, testimonis de la Resurrecció, hi veien l’obra de
Déu…
…les forces de l’amor ja han vençut les forces de l’odi. Aquí hi ha tot el missatge de l’Apocalipsi.
Passar de la presència a la fe, els està costant…
Jesús no ve per desaparèixer tot seguit: ell resta al costat dels seus deixebles, de nosaltres mateixos, per sempre… “Jo estaré amb vosaltres fins a la fi del món” (Mt 28,20). Ell és invisible, però no absent…
La Presència de Jesús… La notem nosaltres?
…entre vertadera corporeïtat i llibertat de lligams del cos, es manifesta l’essència peculiar, misteriosa, de la nova existència del Ressuscitat.
…potser ens vol dir que a l’obra d’evangelització simbolitzada per la pesca (Jesús anomena Pere pescador d’homes) ell ens precedeix, ell ha començat però demana la nostra col·laboració.
Jesús li diu a Pere: “Quan eres jove, et cenyies tu mateix…” Atès que en aquella època, anar cenyit era propi dels servidors i els viatgers, sembla que li vol dir que la missió que li confia és de servei i no de dominació.
1 També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat.
2 Després, d’acord amb ella, es va reservar una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols.
3 Pere li digué:
—Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l’Esperit Sant. * 4 Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te’l; i, quan te l’has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què el teu cor ha maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu!
5 Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s’apoderà de tots els qui escoltaven.
6 Els joves van amortallar el cos i se l’endugueren per enterrar-lo.
7 Al cap d’unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat. 8 Pere li preguntà: —Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu?
Ella respongué: —Sí, per tal preu. 9 Pere li replicà:
—Com és que heu anat d’acord per posar a prova l’Esperit del Senyor? Mira, els qui vénen d’enterrar el teu marit ja són a la porta i se t’enduran també a tu.
10 A l’instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit. 11 Un gran temor s’apoderà de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets.
12 Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, 13 però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; 14 i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. 15 Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. 16 També hi acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.
17 El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia, 18 van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. 19 Però a la nit l’àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir i els digué:
20 —Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble totes aquestes paraules de vida.
21 Ells van fer cas del que els deia i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi.
Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó. 22 Però quan els guardes hi anaren, no els hi van trobar i se’n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí:
23 —Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l’hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú.
24 En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s’explicaven què havia pogut passar amb aquella gent. 25 Llavors se’n va presentar un que els digué:
—Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble.
26 Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se’ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués. 27 Se’ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
28 —Us vam prohibir severament d’ensenyar en el nom de Jesús, * però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d’aquest home. *
29 Pere i els apòstols respongueren: *
—Cal obeir Déu abans que els homes. * 30 El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. * 31 La dreta de Déu l’ha enaltit * com a capdavanter * i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. * 32 Nosaltres en som testimonis, * i també n’és testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen.
33 Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los. 34 Aleshores s’alçà enmig del Sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble. * Manà que fessin sortir un moment aquells homes 35 i digué:
—Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes. 36 Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res. 37 Després d’ell, en els dies del cens, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar una part del poble al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar. * 38 Jo us dic, doncs: desenteneu-vos d’aquesta gent, deixeu-los anar.
Perquè, si allò que fan o es proposen ve dels homes, es destruirà tot sol; 39 però si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu!
El Sanedrí va fer cas de Gamaliel. 40 Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús * i els van posar en llibertat.
41 Ells se’n van anar del Sanedrí, contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús. *
42 Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova que Jesús és el Messies.
Amb quin goig t’exalço, Senyor *
1 Salm. Càntic per a la dedicació del temple. * Del recull de David.
2 Amb quin goig t’exalço, Senyor: *
m’has tret a flor d’aigua
i no has permès que se n’alegrin els enemics.
3 Senyor, Déu meu,
vaig cridar auxili i em vas guarir. *
4 Senyor, m’has arrencat de la terra dels morts; *
quan ja baixava a la fossa, * m’has donat la vida.
5 Fidels del Senyor, canteu-li,
lloeu-lo recordant que ell és sant. *
6 El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida. *
Cap al tard tot eren plors,
l’endemà són crits de joia. *
7 Jo pensava, quan em veia segur:
«Mai no cauré.» *
8 Tu, Senyor, m’afavories
i em mantenies en un cim inexpugnable; *
però, quan vas amagar la mirada,
vaig quedar trasbalsat. *
9 He clamat a tu, Senyor,
he suplicat al meu Déu:
10 «Què hi guanyaràs que perdi la vida
i baixi a la fossa?
¿És la pols que et lloarà
i proclamarà que ets fidel? *
11 Escolta, Senyor, compadeix-te de mi;
vine a ajudar-me, Senyor!»
12 Has mudat en danses els meus planys,
m’has tret el dol i m’has vestit de goig. *
13 Per això el meu cor et cantarà; * no callaré.
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.
1 Després vaig veure a la mà dreta del qui seia al tron un document en forma de rotlle escrit per davant i per darrere i tancat amb set segells. * 2 Vaig veure també un àngel poderós que cridava amb tota la força:
—¿Qui és digne d’obrir el llibre i trencar-ne els segells?
3 Però, ni al cel ni a la terra ni sota la terra, ningú no va ser capaç d’obrir el llibre i de veure què deia. 4 Jo, veient que no trobaven ningú que fos digne d’obrir-lo i de veure què deia, plorava desconsoladament. 5 Però un dels ancians em digué:
—No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, * el rebrot de David. * Ell obrirà el llibre i els seus set segells.
6 Aleshores vaig veure al mig, en el tron, envoltat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat; * tenia set banyes * i set ulls, * que són els set esperits de Déu, enviats per tota la terra. * 7 L’Anyell es va acostar al qui seia al tron i prengué de la seva mà dreta aquell llibre. 8 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell; cada un tenia una cítara i una copa d’or, plena de perfums d’encens, que són les pregàries del poble sant. * 9 I entonaven un càntic nou * que deia:
—Ets digne de prendre el llibre
i d’obrir-ne els segells,
perquè has estat degollat
i has comprat * per a Déu amb la teva sang
gent de tota tribu, llengua, poble i nació, *
10 i n’has fet una casa reial
i uns sacerdots dedicats al nostre Déu,
que regnaran a la terra. *
11 Llavors, en plena visió, vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que envoltaven el tron, * i les veus dels vivents i dels ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades, * 12 que exclamaven amb veu forta:
—Digne és l’Anyell que ha estat degollat
de rebre tot poder, riquesa, saviesa,
força, honor, glòria i lloança. *
13 Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven:
—Al qui seu al tron i a l’Anyell
siguin donats la lloança, l’honor,
la glòria i el poder pels segles dels segles.
14 Els quatre vivents responien:
—Amén.
I els ancians es van prosternar adorant.
1 Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. * L’aparició va ser d’aquesta manera:
2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. * 3 Simó Pere els diu:
—Me’n vaig a pescar.
Els altres li diuen:
—Nosaltres també venim amb tu.
Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. 4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. * 5 Llavors Jesús els digué:
—Nois, no teniu res per a menjar? *
Li respongueren:
—No.
6 Ell els digué:
—Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.
Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. * 7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
—És el Senyor. *
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. * 8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres * de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. 9 Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa.
10 Jesús els diu:
—Porteu peix del que acabeu de pescar.
11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12 Jesús els digué:
—Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. *
14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. *
15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
—Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?
Ell li respongué: —Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu: —Pastura els meus anyells.
16 Per segona vegada li pregunta: —Simó, fill de Joan, m’estimes?
Ell li respon: —Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu: —Pastura les meves ovelles.
17 Li pregunta Jesús per tercera vegada: —Simó, fill de Joan, m’estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:
—Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús:
—Pastura les meves ovelles. 18 En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: —Segueix-me.
20 Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» * 21 Pere, en veure’l, diu a Jesús:
—Senyor, i d’aquest, què en serà?
22 Jesús li respon:
—Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? * Tu segueix-me.
23 Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»
24 Aquest és el deixeble que dóna testimoni d’aquestes coses i les ha escrites. I sabem que el seu testimoni és digne de fe. *
25 Jesús va fer encara moltes altres coses. * I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.
