Menu
Lectura dels Fets dels Apòstols
Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles. Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen, per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú.
Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.
Ens presenta Lluc una visió força idíl·lica de les comunitats cristianes de l’inici; això no impedeix pas que també Lluc ens parli de les dificultats ben contretes en què es van trobar. Per exemple, la difícil convivència entre els que venien del paganisme o els que havien estat jueus.
El que deixa molt clar sant Lluc és que els apòstols han sigut capaços de viure com a germans gràcies a un do de l’Esperit, aquest Esperit difós en el món pel Messies tal com havien promès els profetes.
Sant Pau deia: “Fixeu-vos, nosaltres som realment ressuscitats! Vivim veritablement una nova vida car l’home vell (el comportament antic) ha mort…”
Com a bona notícia que podem extreure del text és: aquest nou comportament inspirat per l’Esperit Sant és possible.
“Us reconeixeran com a deixebles meus per l’amor que us tindreu els uns pels altres”.
Assistir a la missa setmanal és més que una obligació una necessitat i un privilegi; cada cop que un membre de la comunitat deixa d’assistir-hi, priva a la comunitat de la seva presència.
Aquesta trobada eucarística és un recurs important per mantenir el dinamisme de la comunitat.
Ens presenta Lluc una visió força idíl·lica de les comunitats cristianes de l’inici… aquest nou comportament inspirat per l’Esperit Sant és possible.
Assistir a la missa setmanal és més que una obligació una necessitat i un privilegi…
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor. R.
M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
Escolteu, crits de festa i de victòria
al campament dels justos. R.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo. R.
R. Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, perdura
eternament el seu amor. O bé: Al·leluia.
Aquest magnífic cant d’acció de gràcies celebra una victòria d’Israel, en la qual es va manifestar una vegada més l’amor del Senyor envers el seu poble (vv. 1-4) i el seu invencible poder (vv. 15-16).
En aquesta litúrgia d’acció de gràcies, la funció principal correspon al rei, que descriu l’acció salvadora de Déu en primera persona del singular (vv. 5-14, 17-18, 21), mostrant així la seva condició de representant i portaveu de tot el poble.
Aquest salm va ser utilitzat per primera vegada l’any 444 abans de Crist, en la festa dels Tabernacles (Ne 8,13-18). Forma part del ritual actual d’aquesta festa i posa en evidència el diàleg entre els diversos actors de la celebració: els levites… el rei… la multitud…
En un període en el qual la societat de Jerusalem estava molt degradada, Isaïes va denunciar-ho però prenent una perspectiva positiva utilitzant una metàfora (la construcció):
Que la construcció ha estat mal concebuda? Que els arquitectes han treballat malament?
Déu mateix prendrà la direcció de les operacions, farà com un arquitecte; restablirà el dret i la justícia a Jerusalem…
“La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici”.
I és damunt de tots aquests valors menystinguts pels mals governants que Déu construirà la nova societat: de tots els petits, humils, menyspreats en farà néixer el poble nou!
Jesucrist és aquella pedra negligida, rebutjada pels constructors; ell ha esdevingut la pedra angular, la pedra fundacional de la nova humanitat.
Segons testimoni dels tres evangelistes sinòptics, Jesús es va aplicar explícitament aquest salm (Mt 21,42; Mc 12,10; Lc 20,17), per concloure la paràbola dels “vinyaters homicides”:
“la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici”.
El dia dels Rams, els mateixos evangelistes assenyalen acuradament que la multitud va aclamar Jesús amb les paraules del salm: “Hosanna, beneït el qui ve en nom del Senyor!”
És evident que el salmista no va conèixer Jesús de Natzaret, la seva mort o la seva resurrecció; però esperava el Messies, el Rei, l’Ungit, el Christós. Recitant aquest salm amb Jesús, el dia de Pasqua, cantem la victòria de Déu sobre el mal. Alegrem-nos per aquest dia de festa! Jesús va cantar la seva pròpia resurrecció, aquella tarda!
Veus de Diumenge de Pasqua, crits de victòria sobre la mort, confiança en el poder de Déu, alegria en el triomf comú i proclamació d’aquest dia com el més gran que ha fet el Senyor. Això és aquest salm curull de glòria i de goig.
És aquest “amor etern” de Déu el que funda aquesta esperança: Déu enviarà el seu Messies i finalment hom coneixerà la felicitat promesa; el poble escollit i tota la humanitat sencera coneixeran la pau i la justícia.
I que lluny estaven d’això quan hom va escriure aquest salm! I encara avui està lluny!
“No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor”
És una professió de fe en el sentit de tenir la certesa que Déu mai no abandonarà el seu poble inclús en les pitjors circumstàncies. Encara no tenien la idea de la resurrecció entesa com la tenim ara nosaltres.
En endavant, la humanitat alliberada de la mort pot cantar amb ell: “No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor”.
La litúrgia cristiana va conferir a aquest salm un significat “pasqual” i l’utilitza per a cantar la victòria de Crist.
No és gens estrany que aquest salm hagi esdevingut l’exaltació pasqual per excel·lència.
Que la construcció ha estat mal concebuda? Que els arquitectes han treballat malament?
Déu mateix prendrà la direcció de les operacions, farà com un arquitecte; restablirà el dret i la justícia a Jerusalem… de tots els petits, humils, menyspreats en farà néixer el poble nou!
“La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici”.
Jesucrist és aquella pedra negligida, rebutjada pels constructors; ell ha esdevingut la pedra angular, la pedra fundacional de la nova humanitat.
Lectura de la primera carta de sant Pere
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. L’esperança que us dona és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.
Fixem-nos que en les primeres línies, la paraula fe surt cinc vegades…
“Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves”….
Això anava dirigit a comunitats cristianes que vivien de manera hostil amb el seu entorn; podem pensar que aquest era el perfil dels lectors de Pere.
“Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist”.
El to és jueu, el contingut és cristià: En els salms, Déu és cantat com el Déu d’Abraham, Isaac, Jacob… però ara els cristians hem fet un pas endavant decisiu: coneixem Déu com el Pare de Jesucrist i és per Jesucrist que ell ha acomplert el seu projecte amb la humanitat.
“…ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts”:
Com Jesús mateix en el seu diàleg amb Nicodem, Pere parla del baptisme com a nou naixement i aquest nou naixement té la seva font en la resurrecció de Crist.
Els primers cristians van viure això com una autèntica revolució: per a ells, va canviar la cara del món; com diu Pau, el vell món s’ha acabat, neix un món nou (2 Cor 5).
Una salvació, un alliberament ja realitzat en Jesucrist, però en el qual encara no ha entrat tota la humanitat, i això és el que queda per venir…
És aquest “ja aconseguit” el que ens fa “emocionar amb alegria” com diu Pere; els dies en què ens sentim tristos són potser aquells en què perdem de vista aquesta gran notícia de la Pasqua: l’amor i la vida són més forts que tot l’odi i que la mort.
Aquesta insistència de Pere amb la joia dels cristians ressona com una crida: Potser els nostres contemporanis esperen veure en les nostres cares l’alegria un reflex de Jesús transfigurat?
Nota:
Tradicionalment, aquest diumenge hom l’anomenava “in albis” (vestits blancs): els nous batejats la nit de Pasqua, portaven durant tota la setmana pasqual el vestit del bateig; aquest diumenge era per a ells una festa dels batejats.
… coneixem Déu com el Pare de Jesucrist i és per Jesucrist que ell ha acomplert el seu projecte amb la
humanitat.
És aquest “ja aconseguit” el que ens fa “emocionar amb alegria” com diu Pere… La gran notícia de la Pasqua: l’amor i la vida són més forts que tot l’odi i que la mort.
Potser els nostres contemporanis esperen veure en les nostres cares l’alegria un reflex de Jesús transfigurat?
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Quan Joan va escriure el seu evangeli, feia cinquanta anys que els fets que va relatar, ja havien passat… cinquanta anys en què els cristians es reunien cada diumenge per festejar la resurrecció de Jesús. I aquesta trobada comunitària caracteritzava els cristians dins del món jueu.
En el text ens parla del primer dia de la setmana, el diumenge; perquè en l’època de Jesús, el dia de descans, de pregària, era el dissabte, el shabbat. I el diumenge era un dia de feina normal.
Si la setmana de set dies dels jueus recordava els set dies de la Creació, aquesta nova setmana que comença amb la Resurrecció de Crist, els cristians l’entenem com el començament de la nova Creació.
“Llavors alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant…”: Aquí sant Joan agafa la paraula del llibre del Gènesi quan diu: “Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en ésser viu”.
I el mateix Esperit Sant que Jesús va rebre (Baptisme) ara és transmès als membres d’aquesta Nova
Humanitat: “Rebeu l’Esperit Sant” (Joan no fa servir l’expressió dels altres evangelistes “El Regne de Déu”).
L’expressió “Rebeu l’Esperit Sant” és molt forta. L’Esperit Sant, és a dir, el flux vital, està en cada membre. No va de dalt a baix sinó que s’instal·la a baix i capacita cada membre per obrar amb iniciativa i responsabilitat en la tasca comuna..
Jesús havia dit als seus deixebles: “Vosaltres em dieu mestre i senyor, i ho sóc”. Amb la donació de l’Esperit
Sant, Jesús vessa en cada deixeble aquest “ser mestre i senyor”, la qual cosa comporta la missió de servir (Joan 13,3ss. Rentament dels peus).
L’Esperit Sant no es pot rebre com un do a posseir o com un bé a conservar. L’Esperit és força i dinamisme. L’Esperit es rep com el molí de vent rep la marinada, com la flauta rep la bufada, com la bombeta rep l’electricitat.
La paraula “veure” és important en aquest relat. Respon a la presència de Jesús (“es posà al mig”) i a la seva acció de “mostrar les mans i el costat”: A les mans i al costat hi ha les “marques” del Crucificat.
Els nostres germans de l´Església Oriental són més sensibles que nosaltres, els llatins, a l’Esperit. Un d’ells, Ignasi IV d’Antioquia, l’any 1968 va pronunciar un text memorable al Consell Mundial d’Esglésies reunit a Upsala:
Sense Esperit Sant,
Déu queda molt llunyà;
el Crist és una figura del passat,
l’Evangeli és lletra morta,
l’Església una mera organització,
l’autoritat, un poder;
la missió, una propaganda;
el culte, un recordatori;
l’actuar cristià, una moral d’esclaus.
Però amb l’Esperit Sant,
tot l’univers ressuscita i gemega
amb els dolors d’infantament del Regne,
el Crist Ressuscitat s’hi fa present,
l’Evangeli és força que vivifica,
l’Església esdevé comunió trinitària;
l’autoritat, servei alliberador;
la missió: una Pentecosta;
la litúrgia, memorial i anticipació,
l’actuar cristià, el camí de les benaurances.
L’evangeli ens vol deixar clar que la resurrecció no consisteix a “desactivar” els efectes de la crucifixió. Veure Jesús és veure que el Crucificat és vivent.
Potser, més que de “aparició”, s’hauria de parlar de “experiència de la seva presència continuada”. “On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo estic enmig d’ells” (Mateu 18,20).
Tomàs qui, preveient el fracàs de Jesús si anava a Jerusalem, havia dit als altres: “Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!” (Joan 11,16). La seva fidelitat pessimista d’aleshores el porta ara a entendre de seguida el significat de la nova situació. “Senyor meu i Déu meu”. La paraula “meu” aquí indica una disponibilitat total; és com si Tomàs digués: ho accepto i m’ho faig meu, viure vol dir donar (la) vida.
“Aquells que creuran sense haver vist”…
Però cridats a veure fins i tot allò que a primera vista no es veu.
A traspassar les primeres impressions.
A penetrar una realitat, altament indefinida. O francament adversa.
I, entrant en ella, veure-la habitada, veure-la carregada d’una gran promesa.
Veure allò que no veuen els nostres ulls, i només es veu amb el cor i els ulls de la fe.
És la Pasqua. Vida que sorgeix d’allà on, veure–veure, només veiem foscor i boira…
Com la Llum, que per si mateixa és l’anul·lació de les Tenebres, també l’Esperit Sant és l’anul·lació dels pecats.
Tant de bo en sortir de l’eucaristia sapiguem transparentar amb el rostre alegre que hem vist el Senyor.
En el text ens parla del primer dia de la setmana, el diumenge; perquè en l’època de Jesús, el dia de descans, de pregària, era el dissabte, el shabbat. I el diumenge era un dia de feina normal.
Si la setmana de set dies dels jueus recordava els set dies de la Creació, aquesta nova setmana que comença amb la Resurrecció de Crist, els cristians l’entenem com el començament de la nova Creació.
L’expressió “Rebeu l’Esperit Sant”… L’Esperit Sant, és a dir, el flux vital, està en cada membre… i el capacita per obrar amb iniciativa i responsabilitat en la tasca comuna.
L’Esperit Sant no es pot rebre com un do a posseir o com un bé a conservar. L’Esperit és força i dinamisme… es rep com el molí de vent rep la marinada, com la flauta rep la bufada, com la bombeta rep l’electricitat…
La paraula “veure” és important en aquest relat. Respon a la presència de Jesús… “es posà al mig”….
Veure Jesús és veure que el Crucificat és vivent…
“experiència de la seva presència continuada”
“On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo estic enmig d’ells” (Mateu 18,20).
Tomàs… “Senyor meu i Déu meu”. La paraula “meu” aquí indica una disponibilitat total: ho accepto i m’ho faig meu, viure vol dir donar (la) vida.
“Aquells que creuran sense haver vist”… A penetrar una realitat, altament indefinida. O francament adversa.
Veure allò que no veuen els nostres ulls, i només es veu amb el cor i els ulls de la fe.
És la Pasqua
Vida que sorgeix d’allà on, veure–veure, només veiem foscor i boira…
Com la Llum, que per si mateixa és l’anul·lació de les Tenebres, també l’Esperit Sant és l’anul·lació dels pecats.
1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. 2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. 4 Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.
5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. 7 Meravellats i estupefactes, deien: —¿No són galileus, tots aquests que parlen? 8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, 11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
12 Tots estaven meravellats i sorpresos, i es deien els uns als altres —Què vol dir tot això? 13 Però d’altres, rientse’n, deien:—És que el vi els ha pujat al cap.
14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué: —Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules. 15 No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. 16 Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel:
17 »Els darrers dies —és Déu qui ho afirma— abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves tindran visions, i els vostres vells, somnis.
18 Aquells dies abocaré el meu Esperit sobre els meus servents i les meves serventes, i profetitzaran.
19 Faré que apareguin prodigis dalt al cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i una columna de fum.
20 El sol s’enfosquirà i la lluna es tornarà sang abans no arribi el dia del Senyor, dia gran i resplendent.
21 Llavors tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.
22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. 24 Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. 25 Perquè David, referint-se a ell, deia:
» Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré.
26 El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo; fins el meu cos reposa confiat:
27 no abandonaràs la meva vida enmig dels morts, no deixaràs veure al teu Sant la corrupció.
28 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant.
29 »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre. 30 Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, 31 va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no havia vist la corrupció.
32 »A aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis. 33 La dreta de Déu l’ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l’Esperit Sant promès, i ara l’ha abocat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu.
34 Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:
» Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta,
35 mentre faig dels enemics l’escambell dels teus peus.
36 »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.
37 Quan van sentir això, el seu cor va quedar trasbalsat i digueren a Pere i als altres apòstols:—Germans, què hem de fer? 38 Pere els va respondre:
—Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant. 39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.
40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:—Aparteu-vos d’aquesta generació esgarriada. 41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones.
42 Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. 43 Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 44 Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; 45 venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. 46 Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. 47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.
Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
1 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
2 Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.
3 Que respongui la casa d’Aaron:
Perdura eternament el seu amor.
4 Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.
5 Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me’n va treure.
6 Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?
7 Tinc el Senyor a favor, ell em sosté;
veuré caure els enemics.
8 Més val emparar-se en el Senyor
que posar la confiança en els homes.
9 Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.
10 Quan totes les nacions m’envoltaven,
en nom del Senyor les he vençudes.
11 Quan m’envoltaven i estrenyien el setge,
en nom del Senyor les he vençudes.
12 Quan m’envoltaven com un eixam
i s’arboraven com foc d’argelagues,
en nom del Senyor les he vençudes.
13 M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.
14 Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
15 Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:
«La dreta del Senyor fa proeses,
16 la dreta del Senyor és poderosa,
la dreta del Senyor fa proeses.»
17 No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.
18 El Senyor m’ha colpit molt durament,
però no m’ha abandonat a la mort.
19 Obriu-me els portals dels justos:
entraré a donar gràcies al Senyor.
20 Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.
21 Et dono gràcies perquè m’has escoltat
i has vingut a salvar-me.
22 La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.
23 És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
24 Avui és el dia que ha fet el Senyor:
1 Pere, apòstol de Jesucrist, als escollits de Déu que viuen com a forasters a la diàspora: al Pont, a Galàcia, a Capadòcia, a l’Àsia i a Bitínia, escollits 2 des de sempre per decisió de Déu Pare i santificats per l’Esperit, destinats a obeir Jesucrist i a ser aspergits amb la seva sang. Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau.
3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. Ell us ha destinat a una esperança viva 4 i a una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres, 5 que ara, en virtut de la fe, sou defensats pel poder de Déu; i també us ha destinat a la salvació, preparada per a revelar-se a la fi dels temps. 6 Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d’entristir per poc temps proves de tota mena; 7 perquè si l’or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, molt més preciosa que l’or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà. 8 Vosaltres l’estimeu encara que no l’heu vist, i ara, sense veure’l, creieu en ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, 9 ja que heu assolit el terme de la fe: la vostra salvació.
10 Sobre aquesta salvació, ja van indagar i investigar els profetes que anunciaren la gràcia destinada a vosaltres.
11 Els profetes van esbrinar a quin temps i a quines circumstàncies es referia l’Esperit de Crist present en ells, quan els feia predir els sofriments de Crist i la glòria que vindria després. 12 Els fou revelat que el missatge del qual eren servidors no era per a ells, sinó per a vosaltres; ara us l’han anunciat els qui us han predicat l’evangeli, guiats per l’Esperit Sant enviat des del cel: aquest és el missatge que els àngels es deleixen per contemplar.
13 Per això, estant a punt amb el cos cenyit, manteniu-vos sobris, i espereu fermament la gràcia que rebreu el dia que Jesucrist es revelarà. 14 Com a fills obedients, no us emmotlleu a les antigues passions de quan vivíeu en la ignorància, 15 sinó feu-vos com aquell qui és sant i us ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, 16 tal com diu l’Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant. 17 A ell, que no fa distinció de persones i que judica cadascú segons les seves obres, vosaltres l’invoqueu com a Pare. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món. 18 Sabeu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l’or, 19 sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte. 20 Des d’abans de crear el món, Déu ja l’havia predestinat, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat a favor vostre: 21 per ell, vosaltres creieu en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i li ha donat la glòria. Per això teniu posades en Déu la fe i l’esperança.
22 Vosaltres us heu purificat obeint la veritat i ara podeu practicar un amor fratern sense hipocresia. Estimeu-vos els uns als altres intensament i amb un cor net, 23 ja que heu estat engendrats de nou, no d’una llavor corruptible, sinó d’una que és incorruptible: la paraula de Déu viva i eterna. 24 Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels camps. L’herba s’asseca i la flor cau,
25 però la paraula del Senyor dura per sempre. I aquesta paraula és l’evangeli que us ha estat anunciat.
1 El primer dia de la setmana —el diumenge—, * Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. * 2 Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, * i els diu:
—S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
3 Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. 6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat * a part. * 8 Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. * 10 I els dos deixebles se’n tornaren a casa.
11 Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre 12 i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. 13 Ells li diuen:—Dona, per què plores? Ella els respon:
—S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.
14 Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell.
15 Jesús li diu:
—Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:
—Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.
16 Li diu Jesús:
—Maria!
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: *
— Rabuní! —que vol dir «mestre».
17 Jesús li diu:
—Deixa’m, * que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans * i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
18 Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.»
També els va explicar el que ell li havia dit.
19 Al capvespre d’aquell mateix dia —que era el primer de la setmana, el diumenge—, * els deixebles, per por dels jueus, * tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. * Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:
—Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. *
22 Llavors va alenar damunt d’ells * i els digué:
—Rebeu l’Esperit Sant. * 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts. * 24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, * no era allà amb els altres deixebles.
25 Ells li van dir: —Hem vist el Senyor. Però ell els contestà:
—Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: —Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
—Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
—Senyor meu i Déu meu! *
29 Jesús li diu:
—Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! *
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. *
1 Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. * L’aparició va ser d’aquesta manera:
2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. * 3 Simó Pere els diu:
—Me’n vaig a pescar. Els altres li diuen: —Nosaltres també venim amb tu.
Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. 4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. * 5 Llavors Jesús els digué: —Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: —No. 6 Ell els digué: —Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. * 7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
—És el Senyor. *
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. * 8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres * de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. 9 Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa. 10 Jesús els diu: —Porteu peix del que acabeu de pescar.
11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12 Jesús els digué: —Veniu a menjar. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. 14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. *
15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
—Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?
Ell li respongué: —Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu: —Pastura els meus anyells.
16 Per segona vegada li pregunta: —Simó, fill de Joan, m’estimes?
Ell li respon: —Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu: —Pastura les meves ovelles.
17 Li pregunta Jesús per tercera vegada: —Simó, fill de Joan, m’estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:
—Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús:
—Pastura les meves ovelles. 18 En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: —Segueix-me.
20 Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» * 21 Pere, en veure’l, diu a Jesús:
—Senyor, i d’aquest, què en serà?
22 Jesús li respon:
—Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? * Tu segueix-me.
23 Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»
24 Aquest és el deixeble que dóna testimoni d’aquestes coses i les ha escrites. I sabem que el seu testimoni és digne de fe. *
25 Jesús va fer encara moltes altres coses. * I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.
