Menu
Lectura dels Fets dels Apòstols
Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó.
Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobraven la salut.
Comentaris
“Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó”: Després de la mort i Resurrecció de Jesús, els apòstols van continuar freqüentant el Temple.
“Ningú dels altres no gosava anar amb ells”: ells formaven un grup a part dintre del poble jueu; el mur de separació entre ells i els jueus que no creien que Jesús era el Messies, es va anar fent gran de mica en mica.
Tot insistint en les curacions fetes per Pere i els apòstols, sant Lluc ens vol dir: és ben bé la mateixa obra del Messies; els apòstols n’han agafat el relleu…
Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor. R.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo. R.
Ah, Senyor, doneu-nos la victòria!
Ah, Senyor, feu que prosperem!
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu. Que ell ens il·lumini. R.
R. Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo, perdura
eternament el seu amor. O bé: Al·leluia.
Aquest salm el cantaven en el temple de Jerusalem durant la festa de les tendes: Cada any i durant vuit dies anaven a Jerusalem i vivien en tendes (d’aquí ve el nom de la festa) tot rememorant els campaments en el desert del Sinaí, durant la llarga marxa de l’Èxode.
Aquest salm va ser utilitzat per primera vegada l’any 444 abans de Crist (Ne 8,13-18) i forma part del ritual actual d’aquesta festa.
És un moment privilegiat per recordar el que Déu va fer pel seu poble…
És aquest “amor etern” de Déu el que funda aquesta esperança: Déu enviarà el seu Messies i finalment hom coneixerà la felicitat promesa; el poble escollit i tota la humanitat sencera coneixeran la pau i la justícia.
“Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo!”
El primer i el darrer verset que llegim avui són idèntics! Diuen tota l’experiència d’Israel: un Déu d’amor, un
Déu fidel… Ha calgut tota la Revelació per arribar a pensar una cosa així!
I que lluny estaven d’això quan hom va escriure aquest salm! I encara avui està lluny!
“No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor”
És una professió de fe en el sentit de tenir la certesa que Déu mai no abandonarà el seu poble inclús en les pitjors circumstàncies. Encara no tenien la idea de la resurrecció entesa com la tenim ara nosaltres.
“La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici”.
I és damunt de tots aquests valors menystinguts pels mals governants que Déu construirà la nova societat: de tots els petits, humils, menyspreats en farà néixer el poble nou!
Jesucrist és aquella pedra negligida, rebutjada pels constructors; ell ha esdevingut la pedra angular, la pedra fundacional de la nova humanitat.
En endavant, la humanitat alliberada de la mort pot cantar amb ell: “No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor”.
No és gens estrany que aquest salm hagi esdevingut l’exaltació pasqual per excel·lència.
I és que el poble humiliat va poder alçar el cap; i a partir d’aquesta primera experiència van descobrir que Déu és el qui, sempre, exalça els humiliats…
En una època en la qual totes les divinitats eren imaginades segons el model dels conqueridors humans, poderosos, amb victòries guerreres, el Déu d’Israel, es va donar a conèixer com el qui corona els exclosos…
Aquest poble, tan sovint humiliat, se sent portador d’una gran promesa.
“No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor”.
La litúrgia cristiana va conferir a aquest salm un significat “pasqual” i l’utilitza per a cantar la victòria de Crist.
Segons testimoni dels tres evangelistes sinòptics, Jesús es va aplicar explícitament aquest salm (Mt 21,42; Mc 12,10; Lc 20,17), per concloure la paràbola dels “vinyaters homicides”: “la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici”.
El dia dels Rams, els mateixos evangelistes assenyalen acuradament que la multitud va aclamar Jesús amb les paraules del salm: “Hosanna, beneït el qui ve en nom del Senyor!”
Recitant aquest salm amb Jesús, el dia de Pasqua, cantem la victòria de Déu sobre el mal.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor
l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats». Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or.
En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme.
Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després».
Els Apocalipsis són un gènere literari particular, però com tots els llibres de la Bíblia, tenen com a missió la de comunicar el missatge de l’amor de Déu i la victòria definitiva de l’amor sobre totes les formes del mal.
L’Apocalipsi de sant Joan és un llibre que ens demana un esforç per a la seva comprensió; però després d’aquest primer esforç, la compensació també és alta.
La paraula Apocalipsi ve del grec i vol dir revelació, en el sentit de retirar el vel que cobreix allò que està ocult, desvelar… Joan ens vol desvelar el misteri de la història del món.
Malauradament, el significat d’aquest mot ha canviat i ha esdevingut ben diferent (=horror sublim).
Per què ens parla en forma de visions? Per què no ho fa d’una forma clara, directa? Doncs perquè està escrit en temps de persecució i calia usar un llenguatge simbòlic, de segones intencions.
Un llibre d’aquest gènere circula per sota mà, per aixecar la moral de les tropes… En síntesi, el seu discurs, ens ve a dir: aparentment estem vençuts, se’ns està oprimint i trepitjant, se’ns persegueix, se’ns elimina… En aparença hem estat vençuts, i els nostres perseguidors són forts, poderosos i vencedors… Però no ens desanimem: Crist ha vençut el món, ell és vencedor, ha vençut la mort. El veritable rei és el Crist.
Evidentment, un tal discurs no pot ser massa explícit, perquè el risc de ser capturats pels perseguidors és alt.
Llavors, hom conta històries d’altres èpoques i visions fantasmagòriques, la qual cosa fa que els no iniciats desestimin la seva lectura.
Per exemple, sant Joan diu mal de Babilònia, que l’anomena “la gran prostituta” però qui sap llegir entre línies, sap que es refereix a Roma…
Tot això explica el trist contrasentit que fem sovint de la paraula “Apocalipsi”: hi trobem efectivament la descripció del mal desencadenat, però hi manca l’anunci de la victòria de Déu i dels qui li seran fidels.
A la lectura d’aquest diumenge, aquesta victòria de Crist es presenta en una visió grandiosa en un diumenge, el dia de la celebració de la Resurrecció de Crist. Joan té la impressió de reviure com una nova Pentecosta.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren
de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres».
Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor».
Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i
Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Quan Joan escriu el seu evangeli, feia cinquanta anys que els fets que relata ja havien passat… cinquanta anys en què els cristians es reunien cada diumenge per festejar la resurrecció de Jesús. I aquesta trobada comunitària caracteritzava els cristians dins del món jueu.
És precisament el primer dia de la setmana, diumenge, que el Crist dóna l’Esperit als seus deixebles:
“Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant…”
En l’època de Jesús, el dia de descans, de pregària, era el dissabte, el shabbat. I el diumenge era un dia de feina normal.
Joan utilitza el relat del llibre del Gènesi (Gn 2,7): així com Déu va infondre a l’home l’alè de vida, Jesús inaugura la nova creació tot infonent a l’home el seu esperit.
Si la setmana de set dies dels jueus recordava els set dies de la Creació, aquesta nova setmana que comença amb la Resurrecció de Crist, els cristians l’entenem com el començament de la nova Creació.
Quan estaven reunits, inicialment, era una comunitat tancada amb pany i clau i dominada per la por… Vet aquí que quan Jesús entra al mig i recupera la seva centralitat, la comunitat canvia. S’omple d’alegria.
“Pau a vosaltres”. La pau que Jesús dona als deixebles és una pau que els allibera de la por.
Jesús els recorda que la comunitat té sentit per testimoniar.
Per sortir i arriscar i comunicar vida.
És una comunitat amb una missió: La missió de reconciliar.
De posar pau i ser pacificadors.
Possiblement, avui ens reunim amb sentiments diferents:
L’actitud de Tomàs de reduir la veritat a la vida dels sentits i de la raó és negar la presència de l’Esperit. Tomàs no havia estat present quan Jesús els hi va infondre l’Esperit. Per això, el seu tancament és signe de mort: “Si no li veig a les mans les marques dels claus…“
Tomàs va una mica a la seva. Necessita evidències. Seguretats.
Vol que les coses li encaixin en el seu cap. En la seva visió.
Potser vol creure “a la seva manera”. I, quan no quadren, se sent perdut. Per això necessita demostracions.
Necessita palpar i tocar.
Dins el nostre cor creient, també hi ha espai pel dubte. Realitats que contradiuen la fe. Dins la nostra fe, també tenim pors i espais buits…
I Jesús ve a omplir-los. Com Tomàs, també avui, nosaltres, cridats a deixar-lo entrar amb la seva contraevidència atrevida i agosarada.
La paraula “veure” és important en aquest relat. Respon a la presència de Jesús (“es posà al mig”) i a la seva acció de “mostrar les mans i el costat”: A les mans i al costat hi ha les “marques” del Crucificat.
Ens vol deixar clar que la resurrecció no consisteix a “desactivar” els efectes de la crucifixió. Veure Jesús és veure que el Crucificat és vivent.
Potser, més que d’“aparició”, s’hauria de parlar d’“experiència de la seva presència continuada”. “On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo estic enmig d’ells” (Mateu 18,20).
Tomàs qui, preveient el fracàs de Jesús si anava a Jerusalem, havia dit als altres: “Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!” (Joan 11,16). La seva fidelitat pessimista d’aleshores el porta ara a entendre de seguida el significat de la nova situació. “Senyor meu i Déu meu”. La paraula “meu” aquí indica una disponibilitat total; és com si Tomàs digués: ho accepto i m’ho faig meu, viure vol dir donar (la) vida.
“Aquells que creuran sense haver vist”…
Però cridats a veure fins i tot allò que a primera vista no es veu.
A traspassar les primeres impressions.
A penetrar una realitat, altament indefinida.
O francament adversa.
I, entrant en ella,
veure-la habitada.
Veure-la carregada d’una gran promesa.
Veure allò que no veuen els nostres ulls, i només es veu amb el cor i els ulls de la fe.
És la Pasqua. Vida que sorgeix d’allà on, veure–veure, només veiem foscor i boira…
I el mateix Esperit Sant que Jesús va rebre (Baptisme) ara és transmès als membres d’aquesta Nova Humanitat:
“Rebeu l’Esperit Sant” (Joan no fa servir l’expressió dels Sinòptics “El Regne de Déu”).
Com la Llum, que per si mateixa és l’anul·lació de les Tenebres, també l’Esperit Sant és l’anul·lació dels pecats.
L’evangeli considera el pecat com una força contrària a la força de l’Esperit Sant. La presència de l’Esperit
Sant anul·la la presència de l’esperit maligne o reprimeix la seva força. “La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la” (Joan 1,5).
Els “miracles” dels evangelis no són per provar la veritat d’allò que diu Jesús sinó per visualitzar narrativament els efectes interiors que les paraules de Jesús provoquen en els qui “creuen en ell”. De fet, la paraula original grega “semeia” es pot traduir millor per “signes”.
La nostra pròpia resurrecció (vida que es dóna) no és pas per a després de la mort (quan ja no queda altre remei!). És una oferta que se’ns fa ja ara mentre tenim la nostra vida a les nostres mans. És ara quan podem fer de nosaltres mateixos una vida-que-es-dóna.
Solament aquells que de la por, inesperadament, havien passat a la pau i a l’alegria, que del desànim i la frustració havien passat a l’entusiasme per seguir la missió que Jesús, podien fer aquesta afirmació clara i contundent: “Hem vist el Senyor!”
Nosaltres podem dir, amb tota veritat, que Jesús Ressuscitat s’ha manifestat present en nosaltres: quan hem sabut perdonar o sentir-nos perdonats, quan ens hem sentit amb ganes de fer el bé, quan hi ha hagut harmonia, comprensió i entesa en el nostre ambient familiar, social o laboral…
Tant de bo en sortir de l’eucaristia sapiguem transparentar amb el rostre alegre que hem vist el Senyor.
Tot insistint en les curacions fetes per Pere i els apòstols, sant Lluc ens vol dir: és ben bé la mateixa obra del
Messies; els apòstols n’han agafat el relleu…
“La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici”.
I és damunt de tots aquests valors menystinguts pels mals governants que Déu construirà la nova societat: de tots els petits, humils, menyspreats en farà néixer el poble nou!
Jesucrist és aquella pedra negligida, rebutjada pels constructors; ell ha esdevingut la pedra angular, la pedra fundacional de la nova humanitat.
Segons testimoni dels tres evangelistes sinòptics, Jesús es va aplicar explícitament aquest salm (Mt 21,42; Mc 12,10; Lc 20,17), per concloure la paràbola dels “vinyaters homicides”.
La paraula Apocalipsi ve del grec i vol dir revelació, en el sentit de retirar el vel que cobreix allò que està ocult, desvelar… Joan ens vol desvelar el misteri de la història del món.
Malauradament el significat d’aquest mot ha canviat i ha esdevingut ben diferent (=horror sublim).
…En aparença hem estat vençuts, i els nostres perseguidors són forts, poderosos i vencedors… Però no ens desanimem: Crist ha vençut el món, ell és vencedor, ha vençut la mort. El veritable rei és el Crist.
Tot això explica el trist contrasentit que fem sovint de la paraula “Apocalipsi”: hi trobem efectivament la descripció del mal desencadenat però hi manca l’anunci de la victòria de Déu i dels qui li seran fidels.
Dins el nostre cor creient, també hi ha espai pel dubte. Realitats que contradiuen la fe. Dins la nostra fe,també tenim pors i espais buits…
I Jesús ve a omplir-los. Com Tomàs, també avui, nosaltres, cridats a deixar-lo entrar amb la seva contra evidència atrevida i agosarada.
La paraula “veure” és important en aquest relat. Respon a la presència de Jesús…
Veure allò que no veuen els nostres ulls, i només es veu amb el cor i els ulls de la fe.
És la Pasqua. Vida que sorgeix d’allà on, veure–veure, només veiem foscor i boira…
Els “miracles” dels evangelis no són per provar la veritat d’allò que diu Jesús sinó per visualitzar narrativament els efectes interiors que les paraules de Jesús provoquen en els qui “creuen en ell”. De fet, la paraula original grega “semeia” es pot traduir millor per “signes”.
La nostra pròpia resurrecció (vida que es dóna) no és pas per a després de la mort…És una oferta que se’ns fa ja ara mentre tenim la nostra vida a les nostres mans. És ara quan podem fer de nosaltres mateixos una vida-que es-dóna.
Solament aquells que de la por, inesperadament, havien passat a la pau i a l’alegria, que del desànim i la frustració havien passat a l’entusiasme per seguir la missió que Jesús, podien fer aquesta afirmació clara i contundent: “Hem vist el Senyor!”
Nosaltres ho podem dir… quan hem sabut perdonar o sentir-nos perdonats, quan ens hem sentit amb ganes de fer el bé, quan hi ha hagut harmonia, comprensió i entesa en el nostre ambient familiar, social o laboral…
Tant de bo en sortir de l’eucaristia sapiguem transparentar amb el rostre alegre que hem vist el Senyor…
1 També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat.
2 Després, d’acord amb ella, es va reservar * una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. 3 Pere li digué:
—Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? * Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l’Esperit Sant. * 4 Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te’l; i, quan te l’has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què el teu cor ha maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu!
5 Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s’apoderà de tots els qui escoltaven.
6 Els joves * van amortallar el cos i se l’endugueren per enterrar-lo.
7 Al cap d’unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat. 8 Pere li preguntà:
—Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu?
Ella respongué:
—Sí, per tal preu.
9 Pere li replicà:
—Com és que heu anat d’acord per posar a prova l’Esperit del Senyor? Mira, els qui vénen d’enterrar el teu marit ja són a la porta i se t’enduran també a tu.
10 A l’instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit. 11 Un gran temor s’apoderà de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets.
12 Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. * Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, * 13 però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; 14 i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. * 15 Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. 16 També hi acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut. *
17 El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, * portats per la gelosia, 18 van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. 19 Però a la nit l’àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir * i els digué:
20 —Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble totes aquestes paraules de vida. *
21 Ells van fer cas del que els deia i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi.
Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó. 22 Però quan els guardes * hi anaren, no els hi van trobar i se’n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí:
23 —Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l’hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú.
24 En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s’explicaven què havia pogut passar amb aquella gent. * 25 Llavors se’n va presentar un que els digué:
—Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble.
26 Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se’ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués. * 27 Se’ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí.
El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
28 —Us vam prohibir severament d’ensenyar en el nom de Jesús, * però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d’aquest home. *
29 Pere i els apòstols respongueren: *
—Cal obeir Déu abans que els homes. * 30 El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. * 31 La dreta de Déu l’ha enaltit * com a capdavanter * i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. * 32 Nosaltres en som testimonis, * i també n’és testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen.
33 Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los. 34 Aleshores s’alçà enmig del Sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble. * Manà que fessin sortir un moment aquells homes 35 i digué:
—Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes. 36 Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res. 37 Després d’ell, en els dies del cens, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar una part del poble al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar. * 38 Jo us dic, doncs: desenteneu-vos d’aquesta gent, deixeu-los anar.
Perquè, si allò que fan o es proposen ve dels homes, es destruirà tot sol; 39 però si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu!
El Sanedrí va fer cas de Gamaliel. 40 Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús * i els van posar en llibertat.
41 Ells se’n van anar del Sanedrí, contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús. *
42 Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova que Jesús és el Messies. *
Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! *
1 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor. *
2 Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.
3 Que respongui la casa d’Aaron:
Perdura eternament el seu amor.
4 Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.
5 Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me’n va treure. *
6 Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer? *
7 Tinc el Senyor a favor, ell em sosté;
veuré caure els enemics.
8 Més val emparar-se en el Senyor
que posar la confiança en els homes.
9 Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos. *
10 Quan totes les nacions m’envoltaven,
en nom del Senyor les he vençudes. *
11 Quan m’envoltaven i estrenyien el setge, *
en nom del Senyor les he vençudes.
12 Quan m’envoltaven com un eixam
i s’arboraven com foc d’argelagues,
en nom del Senyor les he vençudes.
13 M’empenyien * tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.
14 Del Senyor em ve la força i el triomf, *
és ell qui m’ha salvat.
15 Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:
Perdura eternament el seu amor. *
«La dreta del Senyor fa proeses,
16 la dreta del Senyor és poderosa, *
la dreta del Senyor fa proeses.» *
17 No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.
18 El Senyor m’ha colpit molt durament,
però no m’ha abandonat a la mort. *
19 Obriu-me els portals dels justos: *
entraré a donar gràcies al Senyor.
20 Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar. *
21 Et dono gràcies perquè m’has escoltat *
i has vingut a salvar-me.
22 La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal. *
23 És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen. *
24 Avui és el dia que ha fet el Senyor: *
alegrem-nos-en i celebrem-lo.
25 Ah, Senyor, dóna’ns la salvació! *
Ah, Senyor, dóna’ns la victòria!
26 Beneït el qui ve en nom del Senyor. *
Us beneïm des de la casa del Senyor. *
27 El Senyor és Déu i ell ens il·lumina. *
Portant els rams, avanceu en processó *
fins als corns de l’altar. *
28 Ets el meu Déu i et dono gràcies;
t’exalço, Déu meu! *
29 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
1 Revelació * de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. * Jesucrist envià el seu àngel * per comunicar-la a Joan, el seu servent, 2 i Joan ha donat testimoni * de tot el que ha vist, que és paraula de Déu i ha estat confirmat pel mateix Jesucrist. 3 Feliç * el qui llegeix les paraules d’aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè el temps s’acosta. *
4 Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l’Àsia. * Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, * de part dels set esperits * que estan davant el seu tron, 5 i de part de Jesucrist, el testimoni fidel, * el primogènit dels qui retornen d’entre els morts, * el sobirà dels reis de la terra. *
Ell ens estima i ens ha alliberat * dels nostres pecats amb la seva sang, 6 i ha fet de nosaltres una casa reial, * uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare. * A ell sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.
7 Mireu, ve enmig dels núvols, * i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar; tots els pobles de la terra faran grans planys per ell. * Sí! Amén!
8 Jo sóc l’alfa i l’omega, * diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l’univers. *
9 Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació, * la reialesa i la constància que compartim amb Jesús, em trobava a l’illa de Patmos * per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesús. 10 El dia del Senyor, * l’Esperit es va apoderar de mi i vaig sentir darrere meu una veu forta, com un toc de trompeta, * 11 que deia:
—Escriu en un llibre això que veus i envia-ho a les set esglésies d’Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardes, Filadèlfia i Laodicea.
12 Vaig girar-me per veure la veu que em parlava i vaig veure set lampadaris d’or * 13 i, enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d’home, * vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or; * 14 tenia el cap i els cabells blancs com la llana més blanca i com la neu, i els seus ulls eren com una flama de foc; * 15 els seus peus semblaven bronze brunyit, refinat a la fornal, i la seva veu era com el bramul de les onades. * 16 A la mà dreta hi tenia set estrelles, * i de la boca li sortia una espasa esmolada de dos talls. * El seu rostre era com el sol quan resplendeix amb tot el seu esclat. *
17 En veure’l vaig caure als seus peus com mort, * però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué:
—No tinguis por. * Jo sóc el primer i el darrer. * 18 Sóc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles * i tinc les claus de la mort i del seu reialme. * 19 Escriu, doncs, el que has vist, el que ara és i el que vindrà després. *
20 »El misteri de les set estrelles que has vist a la meva mà dreta i els set lampadaris d’or és aquest: les set estrelles són els àngels * de les set esglésies i els set lampadaris són les set esglésies.
1 El primer dia de la setmana —el diumenge—, * Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. * 2 Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, * i els diu:
—S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
3 Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a
Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. 6
Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat * a part. * 8 Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. * 10 I els dos deixebles se’n tornaren a casa.
11 Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre 12 i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. 13 Ells li diuen:
—Dona, per què plores?
Ella els respon:
—S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.
14 Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell.
15 Jesús li diu:
—Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:
—Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.
16 Li diu Jesús:
—Maria!
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: *
— Rabuní! —que vol dir «mestre».
17 Jesús li diu:
—Deixa’m, * que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans * i digues-los: “Pujo al meu
Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
18 Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.»
També els va explicar el que ell li havia dit.
19 Al capvespre d’aquell mateix dia —que era el primer de la setmana, el diumenge—, * els deixebles, per por dels jueus, * tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. * Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:
—Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. *
22 Llavors va alenar damunt d’ells * i els digué:
—Rebeu l’Esperit Sant. * 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts. *
24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, * no era allà amb els altres deixebles.
25 Ells li van dir:
—Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
—Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era.
Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
—Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
—Senyor meu i Déu meu! *
29 Jesús li diu:
—Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! *
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. *
