Menu
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu sa davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos».
Aquests darrers diumenges hem llegit alguns paràgrafs dels capítols tres i quatre del llibre dels Fets dels Apòstols. Recordem-los: La guarició d’un invàlid (Fets 3, 1-10), discurs de Pere en el pòrtic de Salomó (Fets 3, 11-26, llegit diumenge passat), Pere i Joan davant del Sanedrí (Fets 4, 1-21, llegim avui del 8 al 12), La primera comunitat: tot al servei de tots (Fets 4, 32-35, llegit el diumenge II de Pasqua).
Pere i Joan són empresonats i portats davant del tribunal on són interrogats…
“…Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid…”
Lluc deixa ben clar que l’Esperit Sant està amb Pere: primer, perquè el què diu és molt important i segon perquè cal molt de coratge!
“…que aquest home el teniu sa davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè…”
Invocant el nom de Jesús, Pere tenia consciència d’invocar el mateix Déu d’Israel. I hem de tenir en compte que durant tot l’Antic Testament hi va haver una lluita contra tot el que podia semblar idolatria…
“Ell és la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici…”
Aquesta frase ja l’hem trobat i avui la tenim en el salm i la comentarem…
“La salvació no es troba en ningú més…”
Pere l’anomena “salvador”, títol que estava estrictament reservat a Déu: una afirmació escandalosa segons els jueus!
I els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús i els van amenaçar. Però res ni ningú ha pogut aturar els testimonis de Jesús. I això gràcies a la força de l’Esperit Sant.
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo!
Perdura eternament el seu amor.
Més val emparar-se en el Senyor,
que posar confiança en els homes.
Més val emparar-se en el Senyor,
que fiar-se dels poderosos.
Gràcies, perquè vós m’heu escoltat
i heu vingut a salvar-me.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen. R.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
Vós sou el meu Déu, us dono gràcies,
us exalço, Déu meu!
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo!
Perdura eternament el seu amor. R.
R. La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici. O bé: Al·leluia.
“Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo!”
El primer i el darrer verset que llegim avui són idèntics! Diuen tota l’experiència d’Israel: un Déu d’amor, un Déu fidel… Ha calgut tota la Revelació per arribar a pensar una cosa així!
“La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen”.
Jesús mateix va citar aquesta frase poc abans de la seva Passió: la qual cosa vol dir que aquesta frase podia aclarir un aspecte del seu propi misteri…
I això va passar durant una de les seves discussions amb els grans sacerdots i els ancians: els va explicar la paràbola dels vinyaters homicides:
“Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.” L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
Li responen: —Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
Jesús els diu: —¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen? (Mt 21,33-42)
Ja Isaïes havia explicat en una paràbola una escena semblant on la vinya representava el poble d’Israel i el propietari era Déu. A la paràbola d’Isaïes el propietari es queixava que, malgrat els seus esforços, la vinya no donava cap fruit.
Jesús reprèn la història, però hi afegeix un nou capítol: el propietari confia la seva vinya a uns vinyaters i se’n va de viatge. Això vol dir que els fa confiança…
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.
“Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell”.
La paraula “món” (cosmos en grec), té dos sentits: de vegades es refereix al món que Déu estima des de tota l’eternitat i que vol salvar. I de vegades, es refereix a tot el que és hostil o quant de menys, impermeable a Déu.
Hi ha, doncs, unes relacions inevitablement ambigües entre Jesús i el món i després entre els cristians i el món.
Jesús ha vingut al món per salvar-lo i aquesta salvació consisteix a conèixer el veritable rostre de Déu. I si Déu vol salvar el món, és perquè l’estima.
Jesús accepta d’anar fins al final, a la mort en creu: perquè el món descobreixi l’amor del Pare…
Estimar algú no vol dir necessàriament estar d’acord amb tots els seus actes: estimar el món consistirà justament a gosar contradir-lo!
L’expressió “conèixer el Pare” que utilitza sant Joan, vol dir reconèixer-lo com el nostre Pare, ple de tendresa i misericòrdia, com ja deia l’Antic Testament.
Als qui no el coneixen encara, és a dir, els qui encara no el veuen com el seu Pare, ens correspon a nosaltres fer-los-hi veure a través de la nostra paraula i sobretot, pels nostres actes.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.
Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la.
Aquesta és la missió que he rebut del Pare».
Avui en dia, la imatge del pastor ens “parla” menys que en els temps de Jesucrist… i si a més parlem de ramat, llavors encara la cosa es complica més!
A l’època bíblica, el ramat era potser l’única riquesa del seu propietari; recordem el llibre de Job: en la seva desgràcia, perd els seus fills i els seus ramats…
Els reis d’Israel eren comparats a pastors i tota la seva ideologia va estar fonamentada sobre la sol·licitud envers els seus i la fermesa.
El famós rei Hammurabi, vers el 1.750 aC, ja deia ”jo sóc el pastor que salva i el del ceptre just”.
Però la realitat que s’ha esmunyit pels camins de la història està lluny d’aquesta idea: els reis d’Israel, com també els d’altres pobles, sovint han fracassat en aquest objectiu; i els interessos personals han passat per damunt de tot… De fet, els profetes han tingut paraules molt dures per a ells; Ezequiel ens diu:
“El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: —Fill d’home, profetitza contra els pastors, profetitza i digues-los: Això us fa saber el Senyor Déu: Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat? Vosaltres, en canvi, us alimenteu de la seva llet, us vestiu amb la seva llana, mateu les ovelles més grasses, però no pastureu el ramat. En comptes d’enrobustir les ovelles febles, curar les malaltes, embenar les que s’han trencat la pota, recollir les dispersades i buscar les que s’han perdut, domineu les ovelles amb violència i amb brutalitat. Sense pastor, les ovelles s’han dispersat i han estat devorades per animals feréstecs de tota mena. Sí, s’han dispersat! “(Ez 34, 2)
Però, a través o malgrat totes les decepcions, els creients no perden mai l’esperança… I és que el veritable pastor d’Israel és el mateix Déu i com que ell és fidel, hom sap que està en bones mans…
I hom espera el rei ideal…Així, quan Jesús s’atribueix el títol de Bon Pastor, amb això vol dir: Jo sóc el Messies, el que esperàveu; el Salvador, sóc jo…
Sorprèn la radicalitat de les paraules que l’Evangeli de Joan posa en boca de Jesús. Si llegim una mica abans, en el mateix capítol 10, trobarem:
“Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven” (Joan 10,8).
Com si digués: fins ara no hi ha hagut autèntics “pastors”, sinó aprofitats i explotadors. En canvi, “jo sóc el bon pastor” perquè “el bon pastor dóna la vida per les seves ovelles”.
Els sacerdots i els caps del poble, van veure que darrere el propòsit de Jesús hi havia un atac directea ells, pastors del ramat que Déu els havia confiat.
I és que Jesús, pastor que dóna la seva vida lliurement per les seves ovelles, respon molt bé al retrat del Servidor dibuixat per Isaïes (recordem el Cant del Servidor).
Donant la vida, Jesús no és només model de l’autèntic pastor sinó també model de l’autèntic ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu-Pare.
“Tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat… Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor.”
Així es fa un sol ramat; és a dir: una sola humanitat, unida pels vincles de la generositat…
Potser l’evangeli d’avui, amb aquesta al·lusió a la violència i l’amenaça que pateixen les ovelles, ens convida a obrir els ulls i veure que sí, que el mal segueix, que els llops tenen rostres, potser no només personals, sinó també com a estructures de pecat, que despersonalitzen el mal, però el fan…
Jesús, amb la seva resurrecció, ens mostra que la darrera paraula no la tenen aquestes forces de mal, els llops, sinó la vida, l’amor mostrat pel pastor, que arrisca la seva vida, i que és capaç de vèncer els perills.
L’Amor, en la seva vulnerabilitat, és més gran que les forces de la mort. La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici, ens diu el salm. L’amor del Déu de la Vida és més fort que la mort.
Lluc deixa ben clar que l’Esperit Sant està amb Pere: primer, perquè el què diu és molt important i segon perquè cal molt de coratge!
Però res ni ningú ha pogut aturar els testimonis de Jesús. I això gràcies a la força de l’Esperit Sant.
…els va explicar la paràbola dels vinyaters homicides…
Ja Isaïes havia explicat en una paràbola una escena semblant on la vinya representava el poble d’Israel i el propietari era Déu… Jesús reprèn la història, però hi afegeix un nou capítol: el propietari confia la seva vinya a uns vinyaters i se’n va de viatge. Això vol dir que els fa confiança…
La paraula “món” (cosmos en grec), té dos sentits,,,
Hi ha unes relacions inevitablement ambigües entre Jesús i el món i després entre els cristians i el món.
Jesús accepta d’anar fins al final, a la mort en creu: perquè el món descobreixi l’amor del Pare…
Estimar algú no vol dir necessàriament estar d’acord amb tots els seus actes: estimar el món consistirà justament a gosar contradir-lo!
L’expressió “conèixer el Pare” vol dir reconèixer-lo com el nostre Pare, Als qui no el coneixen encara… ens correspon a nosaltres fer-los-hi veure a través de la nostra paraula i sobretot, pels nostres actes.
Avui en dia, la imatge del pastor ens “parla” menys que en els temps de Jesucrist… i si a més parlem de ramat, llavors encara la cosa es complica més!
Jesús, pastor que dóna la seva vida lliurement per les seves ovelles, respon molt bé al retrat del Servidor dibuixat per Isaïes (recordem el Cant del Servidor).
Potser l’evangeli d’avui, amb aquesta al·lusió a la violència i l’amenaça que pateixen les ovelles, ens convida a obrir els ulls i veure que sí, que el mal segueix, que els llops tenen rostres, potser no només personals, sinó també com a estructures de pecat, que despersonalitzen el mal però el fan… Però Jesús, amb la seva resurrecció, ens mostra que la darrera paraula no la tenen aquestes forces de mal, els llops, sinó la vida, l’amor mostrat pel pastor, que arrisca la seva vida, i que és capaç de vèncer els perills.
L’Amor, en la seva vulnerabilitat, és més gran que les forces de la mort. La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici, ens diu el salm. L’amor del Déu de la Vida és més fort que la mort.
1 Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. * 2 Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús. 3 Els van detenir i els tingueren tancats a la presó * fins l’endemà, perquè ja era el vespre.
4 Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes. *
5 L’endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. * 6 Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots. * 7 Van posar al mig Pere i Joan i començaren a interrogar-los:
—Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això? *
8 Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, * els digué: *
—Dirigents del poble i notables: 9 ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, * 10 sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts. * 11 Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. * 12 La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos. *
13 Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n’estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jesús 14 i, com que veien dret al seu costat l’home que havia estat curat, no podien contradir-los en res. * 15 Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells:
16 —Què en farem, d’aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s’ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar. 17 Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest Jesús.
18 Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús. *
19 Pere i Joan els van replicar:
—Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. *
20 Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit. *
21 Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s’ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït. 22 L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys. *
23 Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot allò que els grans sacerdots * i els notables els havien dit. 24 En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària: * «Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou. * 25 Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l’Esperit Sant, has dit:
» Per què s’avaloten les nacions i els pobles es conjuren en va?
26 Els reis de la terra s’uneixen, s’alien tots junts els sobirans contra el Senyor i contra el seu Messies. *
27 »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes * i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d’Israel contra el teu sant Servent * Jesús, el teu Messies; 28 i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant. * 29 Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d’anunciar la teva paraula; * 30 estén la teva mà * perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis * gràcies al nom * del teu sant Servent Jesús.» *
31 Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu. *
32 La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. * 33 Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells. *
34 Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, 35 i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.
36 Josep, un levita d’origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé —que vol dir «fill de consolació»—, * 37 es va vendre un camp que posseïa, va portar els diners i els diposità als peus dels apòstols.
Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! *
1 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor. *
2 Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.
3 Que respongui la casa d’Aaron:
Perdura eternament el seu amor.
4 Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.
5 Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me’n va treure. *
6 Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer? *
7 Tinc el Senyor a favor, ell em sosté;
veuré caure els enemics.
8 Més val emparar-se en el Senyor
que posar la confiança en els homes.
9 Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos. *
10 Quan totes les nacions m’envoltaven,
en nom del Senyor les he vençudes. *
11 Quan m’envoltaven i estrenyien el setge, *
en nom del Senyor les he vençudes.
12 Quan m’envoltaven com un eixam
i s’arboraven com foc d’argelagues,
en nom del Senyor les he vençudes.
13 M’empenyien * tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.
14 Del Senyor em ve la força i el triomf, *
és ell qui m’ha salvat.
15 Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:
«La dreta del Senyor fa proeses,
16 la dreta del Senyor és poderosa, *
la dreta del Senyor fa proeses.» *
17 No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.
18 El Senyor m’ha colpit molt durament,
però no m’ha abandonat a la mort. *
19 Obriu-me els portals dels justos: *
entraré a donar gràcies al Senyor.
20 Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar. *
21 Et dono gràcies perquè m’has escoltat *
i has vingut a salvar-me.
22 La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal. *
23 És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen. *
24 Avui és el dia que ha fet el Senyor: *
alegrem-nos-en i celebrem-lo.
25 Ah, Senyor, dóna’ns la salvació! *
Ah, Senyor, dóna’ns la victòria!
26 Beneït el qui ve en nom del Senyor. *
Us beneïm des de la casa del Senyor. *
27 El Senyor és Déu i ell ens il·lumina. *
Portant els rams, avanceu en processó *
fins als corns de l’altar. *
28 Ets el meu Déu i et dono gràcies;
t’exalço, Déu meu! *
29 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor. *
1 Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! * Però el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell. 2 Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. * 3 I tothom qui té aquesta esperança en ell es torna pur, tal com Jesucrist és pur.
4 Tothom qui peca, obra el mal, perquè pecar és una maldat. * 5 I vosaltres sabeu que Jesucrist s’ha manifestat per llevar els pecats, * ell que no té pecat. * 6 Tothom qui està en ell deixa de pecar; tots els qui continuen pecant, és que no l’han vist ni l’han conegut. *
7 Fills meus, que ningú no us enganyi. El qui actua justament és just tal com Jesucrist és just. 8 Els qui pequen són del diable, * perquè des del principi el diable no deixa de pecar. Per això s’ha manifestat el Fill de Déu: per desfer les obres del diable. 9 Els qui han nascut de Déu no pequen, perquè la llavor de Déu es manté dintre d’ells: * no poden pecar, perquè han nascut de Déu. * 10 Els fills de Déu i els fills del diable es coneixen per això: el qui no actua justament no és de Déu, i tampoc no ho és el qui no estima el seu germà.
11 El missatge que heu sentit des del principi és aquest: que ens estimem els uns als altres. * 12 No feu com Caín, que era del Maligne i va matar el seu germà. I per què el va matar? Perquè les seves obres eren dolentes i les del seu germà eren justes. *
13 Germans, no us estranyeu si el món us odia: * 14 nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans. * Qui no estima, continua mort. 15 Tothom qui odia el seu germà és un assassí, * i ja sabeu que cap assassí no té vida eterna dintre seu. 16 Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans.
* 17 Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu? *
18 Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat. * 19 D’aquesta manera coneixerem que som de la veritat i davant de Déu mantindrem en pau la nostra consciència. 20 Perquè, encara que la consciència ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot. 21 Ara bé, estimats, si la consciència no ens acusa, podem estar plens de confiança davant de Déu 22 i rebrem d’ell tot el que li demanem, * perquè guardem els seus manaments i fem allò que li plau. 23 I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i ens estimem els uns als altres, * tal com ell ens ha manat. 24 Els qui guarden els seus manaments estan en Déu, i Déu en ells. I coneixem que està en nosaltres per l’Esperit que ens ha donat. *
1 »En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. 2 El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: 3 a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. * 4 Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.
5 Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
6 Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
7 Per això Jesús continuà: —En veritat, en veritat us ho dic: jo sóc la porta de les ovelles. 8 Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven. * 9 Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. 10 El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir. *
11 »Jo sóc el bon pastor. * El bon pastor dóna la vida per les ovelles. * 12 El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 13 Com que és un mercenari, tant se li’n dóna de les ovelles.
14 »Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15 tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. * I dono la vida per les ovelles. 16 Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. *
17 »El Pare m’estima, * perquè dono la vida i després la recobro. * 18 Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.
19 Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se. * 20 Molts d’ells començaren a dir:
—Està endimoniat, * és boig. Per què l’escolteu? 21 Però d’altres replicaven: —Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d’obrir els ulls dels cecs?
22 Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. * Era l’hivern. 23 Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. * 24 Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren:
—Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament. *
25 Jesús els respongué:
—Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, 26 però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. 27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28 I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29 Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. 30 Jo i el Pare som u. *
31 Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo. * 32 Jesús els digué: —Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?
33 Els jueus li respongueren:
—No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu.
34 Jesús els replicà: —¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus? * 35 Per tant, si l’Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, 36 per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m’acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu? 37 Si no faig les obres del meu Pare, * no em cregueu, 38 però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare. *
39 Llavors van intentar novament d’agafar-lo, però se’ls escapà de les mans.
40 Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, a l’indret on Joan havia començat a batejar, * i va quedars’hi. 41 Molts l’anaren a trobar, i deien:
—Joan no va fer cap senyal, però tot el que va dir d’ell era veritat. *
42 I, en aquell indret, molts van creure en ell.
