Menu
Lectura del llibre de Baruc
Jerusalem, treu-te el vestit de dol i d’aflicció, i engalana’t per sempre amb la glòria de Déu. Vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu, posa’t al front per diadema la glòria de l’Etern. Déu farà que sota el cel es vegi pertot arreu la teva resplendor i tindràs per sempre aquest nom, que Déu t’imposarà: Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-a-Déu. Alça’t, Jerusalem, guaita des del cim cap a l’orient i veuràs com, per ordre del Sant, es reuneixen els teus fills de llevant i de ponent; canten d’alegria recordant l’obra de Déu. Quan van sortir de tu, caminaven escortats d’enemics, però ara Déu te’ls retorna portats gloriosament com en un tron reial. Déu ordena que s’abaixin els turons més alts i les muntanyes perpètues, que s’omplin les fondalades i s’anivelli la terra, perquè Israel camini segur sota la glòria de Déu. Fins els boscos i tots els arbres aromàtics faran ombra a Israel per manament de Déu. Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis.
No sabem qui va ser l’autor del llibre de Baruc: certament és un profeta, vers el segle II aC, que tenia una gran admiració per Jeremies i que va agafar com nom d’autor el del secretari de Jeremies, Baruc.
Això era habitual de fer-ho en aquell temps. I aquesta era una manera d’inscriure’s a la filiació espiritual de Jeremies, el profeta de l’esperança.
I és que, a l’època en què el nostre profeta escriu, la temptació de desesperar era molt gran…
Les promeses de Déu, incansablement repetides pels seus profetes, es compliran algun dia?
I per tal d’esperonar els seus contemporanis, l’autor reprèn els grans oracles d’esperança del llibre d’Isaïes: els textos que l’autor del llibre de Baruc va copiar del llibre d’Isaïes daten de l’exili a Babilònia o del període següent.
Isaïes escriu:
“Alça els ulls i mira al teu voltant: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu. Jo, el Senyor, ho afirmo, tan cert com visc: Ells seran l’ornament dels teus vestits, i tu te’n guarniràs com una núvia (Is 49, 18).
I Baruc en fa tot un eco de les paraules d’Isaïes:
“Alça’t, Jerusalem, guaita des del cim cap a l’orient i veuràs com, per ordre del Sant, es reuneixen els teus fills de llevant i de ponent; canten d’alegria recordant l’obra de Déu. Quan van sortir de tu, caminaven escortats d’enemics, però ara Déu te’ls retorna portats gloriosament com en un tron reial”.
Si el llibre de Baruc és molt més tardà que el d’Isaïes, per què repeteix les mateixes promeses? Si l’exili a Babilònia va ser ja fa molt de temps!
Per a qui, doncs, reprèn els temes i fins i tot les paraules dels profetes del passat?
De fet, els “exiliats” als quals s’adreça, són els jueus de la Diàspora, totes les comunitats jueves repartides per tot el món grecoromà i que se senten com exiliats de Jerusalem.
Baruc predicava, doncs, com Isaïes, en un període de descoratjament: heus ací una bonica lliçó de fe i d’esperança per a nosaltres: tots els drames del nostre temps, no han de fer minvar les nostres energies… al contrari, les han de multiplicar.
Quan el Senyor renovà la vida a Sióho crèiem un somni;
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles.
Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells».
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem! R.
R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega. R.
Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes. R.
amb quin goig ho celebrem!
“Quan el Senyor renovà la vida de Sió”
Quan Cir va guanyar la guerra als babilonis i es va convertir en el més poderós de la zona, va canviar radicalment de política: va reenviar als seus països d’origen a tots els desplaçats per Nabucodonosor (538 aC).
Aquest salm evoca l’emoció, la joia del retorn…
Aquest alliberament és pel poble una veritable resurrecció car amb l’exili a Babilònia, va estar pràcticament condemnat a la desaparició en tant que poble: per l’oblit de les seves arrels i tradicions, per la contaminació de la idolatria ambiental…
L’edicte de Cir (538 aC), que va autoritzar la tornada dels captius a la pàtria, havia provocat un inesperat canvi polític i era motiu de l’alegria més intensa.
Però alhora la restauració nacional es realitzava enmig de moltes dificultats, i els vaticinis profètics (Is 40-55) no acabaven de complir-se plenament.
Per això Israel demana al Senyor que “canviï la vida” de Sió (v. 4), perquè la fatigosa sembra es transformi en una joiosa collita (vv. 5-6).
El salmista evoca dues imatges molt estimades pel seu poble: la de l’aigua i la de la collita.
“Renoveu la nostra vida, Senyor, com l’aigua renova l’estepa del Nègueb”.
El Nègueb és un desert, al sud de Jerusalem; però a la primavera, els torrents aporten l’aigua que fa créixer una gran munió de flors…
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, sempre que prego per vosaltres la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist.
Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.
Pau va fundar la comunitat de Filips just abans de la de Tessalònica, de la que vàrem parlar la darrera setmana. Pau, que va estar-hi acompanyat de Siles i Lluc, hi va poder passar més temps tal com ens explica Lluc en els Fets dels Apòstols.
Una petita comunitat es va formar al seu voltant; una tal Lidia, marxant de porpra, en formava part i els va hostatjar a casa seva…
Però Pau va fer un miracle que no va agradar tothom, tal com ens explica Lluc:
Un dia, en el lloc on es reunien per pregar, hi van trobar una criada que era vident i que amb aquest quefer donava diners a guanyar als seus amos. Però tot art endevinatori estava estrictament prohibit per la llei jueva…
El resultat final d’aquests fets és que Pau i Siles van ser empresonats i alliberats posteriorment… Trobareu el relat d’aquests fets en el capítol 16 del llibre dels Fets (annex).
El llibre dels Fets no en torna a parlar i només sabem de Filips el que Pau ens conta en aquesta carta.
Queda clar, però, que ell hi va deixar una part del seu cor:
“Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que us té Jesucrist”.
Tornem a la nostra carta d’avui: no sabem des d’on Pau va escriure als Filipencs; ell diu que escriu des de la presó, però com que hi va estar tantes vegades, en particular a Cesarea i a Roma i potser a Efes, no podem precisar ni el lloc ni la data.
“I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics…”
Queda clar: l’amor és primer…
“ple de coneixement”: Pau ho entén en el sentit bíblic, un coneixement superior al de la intel·ligència. “i de finor d’esperit”: no es tracta de raonament intel·lectual sinó dels ulls del cor, en podríem dir els ulls de la fe…
“i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu”.
La perspectiva de Pau és el dia de Crist. El cristià és l’home de l’espera… del dia del triomf de l’Amor.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu».
Avui, la litúrgia proposa el passatge evangèlic en què sant Lluc prepara l’escena en la qual Jesús és a punt d’aparèixer per a començar la seva missió pública.
L’evangelista destaca la figura de Joan el Baptista, que fou el precursor del Messies, i traça amb gran precisió les coordenades espaciotemporals de la seva predicació.
Dues coses atrauen la nostra atenció.
La primera és l’abundor de referències a totes les autoritats polítiques i religioses de Palestina en els anys 27 i 28 dC. Evidentment, l’evangelista vol mostrar a qui llegeix o escolta l’Evangeli que no és una llegenda, sinó la narració d’una història real; que Jesús de Natzaret és un personatge històric que s’insereix dins d’aquest context determinat.
Segona: després d’aquesta àmplia introducció històrica, el subjecte és “la Paraula de Déu”, presentada com una força que davalla de dalt i es posa sobre Joan el Baptista.
Fixem-nos que els personatges que Lluc ens presenta són els actors de la Passió de Jesús, manera de dir-nos que ja es perfila a l’horitzó…
Quant a les dates:
“L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi…” No és tan clara aquesta data per a nosaltres.
I és que resulta molt difícil establir les dates d’aquella època amb precisió perquè cada país tenia la seva manera d’establir el seu origen de l’any i comptar el temps passat; a més, hi ha hagut canvis de calendaris des d’aleshores. Podem dir amb certesa, però, que estem l’any 27 ó 28 de la nostra era.
Fixem-nos que Roma té només el control directe de Judea, perquè era un territori difícil de governar i Pilat tenia reputació de gran severitat.
Una nota històrica: el rei Herodes, de qui parla el text avui, és Herodes Antipas, fill d’Herodes el Gran; aquest darrer regnava en el moment del naixement de Jesús, però en el moment de la vida pública (com de la de Joan Baptista) és Herodes Antipas qui ostentava el poder.
Quant als llocs, Lluc anomena dues províncies jueves, Galilea i Judea i tres províncies no jueves, Iturea, Abilene i Traconítida.
Iturea i les comarques adjacents (Abilene i Traconítida), vers el 20 aC August, les va concedir a Herodes el Gran, el qual va morir el 4 aC. El seu fill Herodes Filip el va succeir com a tetrarca de Bashan que incloïa Batanea, Iturea, Traconítida i Auranítida.
Lluc no vol ser exhaustiu en la descripció geogràfica i per això no menciona tots els països del territori; ell simplement vol suggerir que la salvació que ve implica a la vegada als jueus i pagans.
D’altra banda, no és gens sorprenent que Lluc, un pagà convers, sigui tan insistent en aquest punt.
“Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats”.
Lluc havia explicat, una mica abans, en el seu evangeli, el naixement miraculós de Joan. I aquest convida als seus germans a unir-se amb ell al desert per retrobar el fervor de Josuè, i de tot el poble hebreu travessant el Jordà.
Tot fent això, acomplia una veritable missió de profeta: “predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats”.
“Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu”.
Aquesta cita està treta del capítol 40 del llibre d’Isaïes (per tant, del segon Isaïes), el profeta que predicava durant l’exili a Babilònia i anunciava la fidelitat de Déu i el retorn al país.
Isaïes s’adreçava als seus contemporanis, que encara que pensessin que Déu els havia abandonat, ell els anunciava que aviat trobarien el camí de tornada a casa.
I això ho feia amb imatges molt suggerents per a ells: cada any, durant la festa del déu Marduck, la gran festa nacional, els esclaus jueus deportats a Babilònia, estaven obligats a fer treballs forçats, com ara omplir els barrancs, aplanar els turons, redreçar els camins torts…i tot això era penós! No només físicament sinó moralment car tot això era en honor d’un ídol pagà!
“En el futur és la carretera del Senyor la que travessarà el desert”, que vol dir: Déu encapçala la comitiva de la vostra tornada triomfal al país.
Joan, tot rellegint la profecia del seu llunyà pare espiritual, Isaïes, hi descobreix l’anunci d’un altre camí d’alliberament: en endavant no només els exiliats a Babilònia sinó que serà tot home qui veurà la salvació de Déu.
El desert és un territori… però significa principalment una situació del cor i de la ment.
Al desert hom es troba cara a cara amb si mateix i amb les seves possibilitats i limitacions.
La carència de tot dóna importància a qualsevol cosa: una font, una pedra, un bri d’herba, un animal silvestre, una cova, l’ombra d’un arbre, un company…
Qualsevol troballa pot ser sentida com un do de Déu o com una conquesta pròpia. Per això el desert és també el “lloc de la prova”: cal decidir-se entre fidelitat i rebel·lia; entre germanor i traïdoria; entre esperança o desesperació; entre fe o solitud.
…a l’època en què el nostre profeta escriu, la temptació de desesperar era molt gran…
Baruc predicava, doncs, com Isaïes, en un període de descoratjament: heus ací una bonica lliçó de fe i d’esperança per a nosaltres: tots els drames del nostre temps, no han de fer minvar les nostres energies… al contrari, les han de multiplicar.
El salmista evoca dues imatges molt estimades pel seu poble: la de l’aigua i la de la collita.
“Renoveu la nostra vida, Senyor, com l’aigua renova l’estepa del Nègueb”.
El Nègueb és un desert, al sud de Jerusalem; però a la primavera, els torrents aporten l’aigua que fa créixer una gran munió de flors…
En els moments actuals, ens convé pensar en aquesga imatge… No ho veieu així?
Queda clar: l’amor és primer…
“ple de coneixement”: Pau ho entén en el sentit bíblic, un coneixement superior al de la intel·ligència.
“i de finor d’esperit”: no es tracta de raonament intel·lectual sinó dels ulls del cor, en podríem dir els ulls de la fe…
… El cristià és l’home de l’espera… del dia del triomf de l’Amor.
Lluc … vol suggerir que la salvació que ve, implica a la vegada als jueus i pagans. D’altra banda, no és gens sorprenent que Lluc, un pagà convers, sigui tan insistent en aquest punt.
…en endavant no només els exiliats a Babilònia sinó que serà tot home qui veurà la salvació de Déu.
El desert és un territori… però significa principalment una situació del cor i de la ment.
Al desert hom es troba cara a cara amb si mateix i amb les seves possibilitats i limitacions.
La carència de tot dóna importància a qualsevol cosa: una font, una pedra, un bri d’herba, un animal silvestre, una cova, l’ombra d’un arbre, un company…
Qualsevol troballa pot ser sentida com un do de Déu o com una conquesta pròpia.
Per això el desert és també el “lloc de la prova”: cal decidir-se entre fidelitat i rebel·lia; entre germanor i traïdoria; entre esperança o desesperació; entre fe o solitud.
1 Pau i Timoteu, * servents de Jesucrist, * a tots els membres del poble sant * en Jesucrist que viuen a Filips, i als seus pastors i servidors. * 2 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. *
3 Dono gràcies al meu Déu cada vegada que faig memòria de vosaltres. * 4 Sempre, en totes les meves pregàries, demano ple de goig * per tots vosaltres, 5 ja que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. * 6 Estic segur d’una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme * fins al dia que vingui Jesucrist. * 7 Trobo ben just de tenir aquests sentiments per tots vosaltres, ja que us porto dins el cor. * I vosaltres compartiu amb mi aquesta gràcia de Déu, ara que estic encadenat * i haig de defensar i confirmar l’evangeli davant el tribunal. 8 Déu és testimoni * de com us enyoro a tots, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. 9 I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, * 10 perquè sapigueu discernir allò que més convé. * Així arribareu íntegres i sense ensopecs * al dia que Crist ha de venir, * 11 plens del fruit de justícia * que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu. *
12 Vull que sapigueu, germans, que tot el que passo ha contribuït, més aviat, a difondre l’evangeli: 13 en tot el pretori i pertot arreu és sabut que estic encadenat per causa de Crist, * 14 i la majoria dels germans, esperonats en el Senyor per les meves cadenes, s’atreveixen cada vegada més a proclamar la Paraula sense por.
15 És cert que alguns proclamen el Crist per enveja i per rivalitat, però altres ho fan amb una intenció recta. * 16 Aquests l’anuncien per amor, sabent que em trobo així per a defensar l’evangeli. 17 Els altres, en canvi, anuncien el Crist enduts només per la gelosia, amb segones intencions, i es pensen que així fan més feixugues les meves cadenes. 18 No hi fa res! El cert és que, de la manera que sigui, com a pretext o sincerament, el Crist és anunciat. I d’això, jo me n’alegro!
I encara tindré una alegria més gran, 19 perquè sé que tot això m’ha de conduir a la salvació, * gràcies a les vostres pregàries * i a l’assistència de l’Esperit de Jesucrist. 20 Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir. 21 Perquè per a mi, viure és Crist, * i morir m’és un guany; * 22 però si continuo vivint en el cos, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir. 23 Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor; * 24 però, d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
25 Convençut d’això, sé que em quedaré i que restaré prop de tots vosaltres perquè continueu avançant i la vostra fe hi trobi un motiu de goig. 26 Així, el meu retorn enmig vostre farà que tingueu una nova ocasió * per a gloriar-vos de mi en Jesucrist.
27 Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’evangeli del Crist. * Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, * i que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli, * 28 sense deixar-vos intimidar en res pels adversaris. D’aquesta manera, ells tindran un signe de la seva perdició, i vosaltres, en canvi, el tindreu de la salvació. I això ve de Déu, * 29 perquè ell us ha fet no tan sols la gràcia de creure en Crist, sinó també la de patir per ell. * 30 Per això sosteniu el mateix combat que m’havíeu vist mantenir i que sentiu a dir que encara mantinc. *
1 Després va arribar a Derbe i Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu, * fill de mare jueva convertida a la fe i de pare grec. * 2 Timoteu tenia bona fama entre els germans de Listra i d’Iconi. 3 Pau se’l va voler emportar amb ell. El prengué, doncs, i el va circumcidar, * perquè hi havia jueus vivint en aquella regió i tothom sabia que el pare de Timoteu era pagà.
4 Quan passaven per les diverses ciutats, comunicaven les normes decretades pels apòstols i els qui presidien la comunitat de Jerusalem. * 5 Les esglésies s’enfortien en la fe i creixien més i més cada dia. *
6 Van recórrer Frígia i la regió de Galàcia, * perquè l’Esperit Sant * els havia impedit que anunciessin la Paraula a l’Àsia. * 7 Van arribar a Mísia i tenien intenció d’anar a Bitínia, però l’Esperit de Jesús * no els ho permeté. 8 Llavors, passant de llarg per Mísia, van baixar a Tròada. * 9 Allí, de nit, Pau va tenir aquesta visió: un home de Macedònia estava dret al seu davant i li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda’ns.»
10 Després d’aquesta visió vam buscar * tot seguit de partir cap a Macedònia, convençuts que Déu ens hi cridava per anunciar-los la bona nova.
11 A Tròada ens férem a la mar i vam anar de dret a Samotràcia, i l’endemà ja érem a Neàpolis. 12 D’allí vam arribar a Filips, que és colònia romana, * ciutat del primer districte de Macedònia. * Vam passar-hi uns quants dies. 13 El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. * Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s’hi havien reunit. 14 Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. * Lídia ja adorava l’únic Déu. * El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau. 15 Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar:
—Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.
I ens hi va fer anar per força.
16 Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d’un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci. 17 La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant:
—Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació.
18 Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l’esperit:
—En nom de Jesucrist * et mano que surtis d’aquesta noia.
I a l’instant l’esperit en va sortir.
19 Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l’esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat * davant les autoritats. 20 Quan els hagueren portat davant els magistrats, * van dir:
—Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat 21 i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d’acceptar ni de seguir.
22 La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d’haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. * 23 Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. 24 L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
25 Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven * i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven. 26 Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. 27 L’escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l’espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s’havien escapat. * 28 Però Pau va cridar amb veu forta:
—No et facis cap mal, que tots som aquí!
29 L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. 30 Després els dugué a fora i digué:
—Senyors, què he de fer per a salvar-me?
31 Ells van respondre:
—Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.
32 Després van anunciar la paraula del Senyor a l’escarceller i a tots els de casa seva. 33 Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se’ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. 34 Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.
35 Quan s’hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials * a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat. * 36 L’escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li:
—Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.
37 Però Pau s’adreçà als oficials dient-los:
—A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat! *
38 Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d’uns ciutadans romans, van agafar por. 39 Llavors anaren a disculpar-se i, després de treure’ls de la presó, els van pregar que deixessin la ciutat. 40 Pau i Siles van sortir de la presó i anaren a casa de Lídia. Allí van veure els germans i, després d’exhortar-los, se’n van anar. *
1 L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, * mentre Ponç Pilat era governador de Judea, * Herodes, tetrarca de Galilea, * Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, * i Lisànies, tetrarca d’Abilene, * 2 durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, * Déu va comunicar la seva paraula a Joan, * el fill de Zacaries, en el desert. * 3 Joan anà per tota la regió del Jordà * predicant un baptisme de conversió * per al perdó dels pecats, 4 tal com està escrit en el llibre dels oracles del profeta Isaïes:
És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
5 S’alçaran les fondalades,
s’abaixaran les muntanyes i els turons,
es redreçaran els camins tortuosos
i els escabrosos seran aplanats;
6 i tothom veurà la salvació de Déu. *
7 Joan deia a la gent que acudia perquè els bategés:
—Cria d’escurçons! * Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta? * 8 Doneu els fruits que demana la conversió, i no comenceu a dir-vos que teniu Abraham per pare; * us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. 9 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. *
10 La gent li preguntava:
—Així, doncs, què hem de fer? *
11 Ell els responia:
—Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.
12 Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, * que li deien:
—Mestre, què hem de fer?
13 Ell els respongué: —No exigiu més del que està establert. *
14 Igualment uns soldats * li preguntaven: —I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre: —No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada. *
15 El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si Joan no fóra potser el Messies. * 16 Joan respongué dient a tothom: —Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: * ell us batejarà amb l’Esperit Sant * i amb foc. 17 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era * i per arreplegar el blat i entrar-lo al seu graner; però cremarà la palla en un foc que no s’apaga. *
18 Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
19 Joan blasmava el tetrarca Herodes perquè convivia amb Herodies, la muller del seu germà, * i per totes les maldats que havia comès. 20 A totes aquestes, Herodes n’hi afegí encara una: va fer tancar Joan a la presó. *
21 Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, * el cel s’obrí, 22 i l’Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom, * i una veu digué des del cel:
—Tu ets el meu Fill, * el meu estimat; en tu m’he complagut. *
23 Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anys * i, segons creien, era fill de Josep, que era fill d’Elí, 24 fill de Matat, fill de Leví, fill de Melquí, fill de Jannai, fill de Josef, 25 fill de Mataties, fill d’Amós, fill de Naüm, fill d’Heslí, fill de Nangai, 26 fill de Màat, fill de Mataties, fill de Semeín, fill de Josec, fill de Jodà, 27 fill de Joanan, fill de Resà, fill de Zorobabel, fill de Salatiel, * fill de Nerí, 28 fill de Melquí, fill d’Adí, fill de Cosam, fill d’Elmadam, fill d’Er, 29 fill de Jesús, fill d’Elièzer, fill de Jorim, fill de Matat, fill de Leví, 30 fill de Simeó, fill de Judà, fill de Josef, fill de Jonam, fill d’Eliaquim, 31 fill de Meleà, fill de Mennà, fill de Matatà, fill de Natan, * fill de David, 32 fill de Jessè, fill d’Obed, fill de Booz, fill de Salà, fill de Naasson, 33 fill d’Amminadab, fill d’Admín, fill d’Arní, fill d’Hesron, fill de Fares, fill de Judà, * 34 fill de Jacob, fill d’Isaac, fill d’Abraham, fill de Tèrah, fill de Nahor, 35 fill de Serug, fill de Ragaú, fill de Fàlec, fill d’Éber, fill de Xèlah, 36 fill de Cainam, fill d’Arfaxad, fill de Sem, fill de Noè, fill de Lèmec, 37 fill de Matusalem, fill d’Henoc, fill de Jèred, fill de Maleleel, fill de Quenan, 38 fill d’Enoix, fill de Set, fill d’Adam, fill de Déu. *
