Menu
DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle A
Lectura primera Is 11,1-10
Farà justícia als desvalguts
Lectura del llibre d’Isaïes
Aquell dia, la soca de Jesè tallada traurà un rebrot, naixerà un plançó de les seves arrels. L’Esperit del Senyor hi reposarà: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor, i tindrà les delícies a reverenciar el Senyor. No judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país. Un reny de la seva boca abatrà el violent, una alenada dels seus llavis matarà l’injust. S’armarà de justícia la cintura, se cenyirà de lleialtat. El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà; es faran amigues l’óssa i la vaca, les seves cries jauran plegades i el lleó menjarà farratge com els bous; les criatures jugaran sobre el cau de l’escurçó, els nens ficaran la mà dins l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la meva muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor haurà omplert el país com l’aigua que cobreix la conca del mar. Aquell dia, els estrangers vindran a consultar el rebrot de Jesè que s’alçarà dret com a bandera dels pobles, i el lloc on residirà serà ple de glòria.
Fem una mica d’història: Jessè va tenir vuit fills i Déu va enviar el seu profeta Samuel a triar un rei entre ells; i va triar el més jove, que era un pastor, David; i aquest petit David va ser el rei més gran d’Israel.
I és per això que Jessè és conegut: per ser el pare de David, el primer d’un gran llinatge que sovint se’l representa com un arbre…
La paraula messies ha canviat de significat:
A tots els reis se’ls donava el títol de “messies” perquè en hebreu aquesta paraula vol significar el fet de la “unció amb oli” quan se’l consagrava rei.
Amb el pas del temps, la paraula messies va esdevenir sinònim de “rei ideal”, el rei que portaria la felicitat i la justícia a la terra.
Quan Isaïes escriu el text que llegim avui, ho fa en el segle vuitè aC, en un període de temps molt turbulent i per tant difícil de tenir esperança: el petit reialme de Jerusalem estava amenaçat per tot arreu.
Aquesta faula de la “conversió” dels animals és una promesa d’un futur de pau i fraternitat per als humans.
El rei-messies, quan vindrà, es comportarà envers Déu com un fill, és a dir, governarà el seu poble com Déu ho vol.
LLavors podem comprendre el perquè de la insistència del profeta en la justícia: és la paraula clau d’aquest rei ideal.
La paraula messies ha canviat de significat: va esdevenir sinònim de “rei ideal”, el rei que portaria la felicitat i la justícia a la terra.
… el perquè de la insistència del profeta en la justícia: és la paraula clau d’aquest rei ideal.
Déu meu, doneu al rei el vostre dret,
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S’apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort. R.
Que es perpetuï el seu nom,
i duri com el sol.
Que les famílies del país, per beneir-se,
es valguin del seu nom;
que se’n valguin tots els pobles de la terra
per augurar-se la felicitat. R.
R. Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
“Déu meu, doneu al rei el vostre dret,”: és una pregària…
“Que governi amb justícia el vostre poble,”: és un desig…
Amb aquestes paraules es consagrava un nou rei…
Estem al Temple de Jerusalem… però curiosament aquest salm ha estat fet després de l’exili de Babilònia (entre els anys 500 -100 aC), és a dir, quan ja no hi havia cap rei a Israel: es refereixen a un rei que hom està esperant, que Déu ha promès, el rei-messies.
I com que ho ha promès Déu, segur que això es realitzarà. Tota la Bíblia està plena d’aquesta esperança indestructible… I és que la història humana té un fi, un sentit.
Déu té un projecte, un projecte de felicitat.
Que ja l’havia anunciat a Abram: “En tu seran beneïdes totes les famílies de la terra” (Gn 12,
3). Cal notar que des del començament de la revelació bíblica és tota la humanitat la que està implicada.
“Que les famílies del país, per beneir-se, es valguin del seu nom;
que se’n valguin tots els pobles de la terra, per augurar-se la felicitat”.
El seu nom: es refereix al rei-messies…
Altra vegada en el Gènesi (Gn 15,18) trobem: “Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient: Dono aquest país als teus descendents, des del riu d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates”.
I en el nostre salm: “Que domini d’un mar a l’altre, des del Gran Riu fins a l’extrem del país”.
“Que el benestar floreixi als seus dies, i mesos i anys abundi la pau”.
Queda palesa l’audàcia de la Bíblia d’afirmar que la pau vindrà…
I tot aquest salm recorda la promesa de Déu…
… es refereixen a un rei que hom està esperant, que Déu ha promès, el rei-messies.
I com que ho ha promès Déu, segur que això es realitzarà. Tota la Bíblia està plena d’aquesta esperança indestructible… I és que la història humana té un fi, un sentit.
I tot aquest salm recorda la promesa de Déu…
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança. Que Déu, que us encoratja i us conforta, us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist, perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.
Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu. Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als patriarques, però si els altres pobles glorifiquen Déu, és per pura bondat.
Ho diu l’Escriptura: «Us lloaré entre les nacions, cantaré al vostre nom».
“Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres,”
Una frase que cal escriure amb lletres d’or…
I que ens ve a dir que si nosaltres no hi trobem en els textos una paraula alliberadora, és que no els hem entès.
“Que Déu, que us encoratja i us conforta, us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist, perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu”
Pau sabia que a la comunitat cristiana de Roma hi havia desavinences entre els cristians provinents del judaisme i els que eren pagans abans de llur conversió. Per això diu: …ben avinguts de cor i de llavis…
Pau ve a dir que cadascuna de les comunitats cristianes és un edifici que s’ha de construir dia a dia, i que cal que hi posem el ciment de la paciència i la tolerància per tal que s’aguanti bé…
“Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu”.
Com sempre, la regla de la conducta dels cristians ha de ser la d’imitar el Crist.
“Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres,”
Una frase que cal escriure amb lletres d’or…
… cadascuna de les comunitats cristianes és un edifici que s’ha de construir dia a dia, i que cal que hi posem el ciment de la paciència i la tolerància per tal que s’aguanti bé…
Com sempre, la regla de la conducta dels cristians ha de ser la d’imitar el Crist.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d’ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga».
Els Evangelis ens presenten la vida de Jesús a partir de la figura de Joan Baptista. Mateu ens diu, fins i tot, com vestia i què menjava. A través d’aquests detalls es vol indicar la seva condició de profeta, personalització i síntesi de tots els profetes anteriors.
També es fa notar explícitament que predica en el desert. Profeta i desert ens evoquen l’experiència central de la vida del poble d’Israel, paràbola de la Humanitat.
El poble d’Israel, després de quaranta anys de desert, ja havia arribat i entrat a la Terra Promesa.
La vida humana és semblant a un camí que va des d’una situació inicial d’esclavitud cap a un horitzó de llibertat i de plenitud passant pel desert.
El desert significa l’esforç i la il·lusió de cada dia per arribar a la “Terra Promesa”…
D’aquí el crit constant dels profetes: “Convertiu-vos, que el Regne de Déu (Terra Promesa) és a prop”.
“Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta?”.
Joan Baptista denuncia directament i amb força els principals culpables d’aquest fracàs.
“Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc”.
Sorprèn la duresa de les paraules que Mateu posa en boca de Joan, sobretot si tenim en compte que fan referència a Jesús.
La “destral” de Jesús, si a algú va “tallar”, va ser a si mateix. ¿Com és que Mateu fa dir al Precursor unes paraules sobre Jesús que seran tan clarament desmentides?
És possible que Mateu vulgui posar en evidència no solament la continuïtat de Jesús en relació a Joan (i a tots els profetes), sinó també i sobretot el contrast amb ells.
A través d’aquest contrast vol deixar clara l’absoluta novetat del missatge de Jesús.
Profeta i desert ens evoquen l’experiència central de la vida del poble d’Israel, paràbola de la Humanitat.
La vida humana és semblant a un camí que va des d’una situació inicial d’esclavitud cap a un horitzó de llibertat i de plenitud passant pel desert.
El desert significa l’esforç i la il·lusió de cada dia per arribar a la “Terra Promesa”…
D’aquí el crit constant dels profetes: “Convertiu-vos, que el Regne de Déu (Terra Promesa) és a prop”.
1 Un rebrot naixerà de la soca de Jessè, *
brotarà un plançó de les seves arrels. *
2 L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell:
esperit de saviesa i d’enteniment,
esperit de consell i de fortalesa,
esperit de coneixement i de reverència pel
Senyor; *
3 esperit que li inspiri com reverenciar-lo.
No jutjarà per les aparences
ni decidirà pel que senti a dir;
4 farà justícia als desvalguts,
sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres.
La seva paraula serà un flagell en el país,
una sentència que farà morir el malvat.
5 S’armarà de justícia,
se cenyirà de fidelitat. *
6 El llop conviurà amb l’anyell, *
la pantera jaurà amb el cabrit;
menjaran junts el vedell i el lleó,
i un nen petit els guiarà.
7 La vaca i l’óssa pasturaran juntes,
jauran plegades les seves cries.
El lleó menjarà palla com el bou,
8 l’infant de llet jugarà vora el cau de
l’escurçó,
el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp.
9 Ningú no serà dolent ni farà mal
en tota la muntanya santa, *
perquè el país serà ple del coneixement del
Senyor,
com l’aigua cobreix la conca del mar. *
10 Aquell dia, el rebrot de Jessè
s’alçarà com a bandera entre els pobles;
les nacions li demanaran consell,
i el lloc on habitarà serà gloriós. *
11 Aquell dia,
el Senyor tornarà a mostrar el seu poder *
per rescatar la resta * del seu poble:
els qui quedin per Assíria i per Egipte,
a Patrós, * Etiòpia i Elam,
a Xinar, * Hamat * i les illes. *
12 Alçarà un estendard * sobre les nacions,
per reunir els dispersats d’Israel
i aplegar els deportats de Judà
de les quatre parts de la terra. *
13 Aleshores s’acabarà l’enveja d’Efraïm
contra Judà
i l’enemistat de Judà contra Efraïm:
Efraïm ja no envejarà Judà
ni Judà serà enemic d’Efraïm. *
14 Junts es llançaran sobre els filisteus, a
occident,
i saquejaran els nòmades d’orient:
estendran el seu domini sobre Edom i Moab,
i els ammonites * seran els seus vassalls.
15 Llavors el Senyor eixugarà la llengua del
mar d’Egipte *
i amenaçarà amb la seva mà el riu Eufrates:
el seu alè ardent el dividirà en set rierols,
que es podran passar sense descalçar-se.
16 S’obrirà una ruta per a la resta del poble
que sobreviurà entre els assiris,
com la ruta que trobaren els israelites
quan van pujar de la terra d’Egipte. *
Déu meu, dóna al rei el teu dret *
1 Referit a Salomó.
Déu meu, dóna al rei el teu dret,
dóna al fill del rei * la teva rectitud. *
2 Que governi amb justícia el teu poble,
que porti el dret als desvalguts.
3 Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin justícia els turons.
4 Que els desvalguts * es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
5 Que duri * com el sol i la lluna, *
segles i més segles.
6 Que sigui com la pluja que amara l’herbei,
com els ruixats que assaonen la terra.
7 Que en els seus dies floreixi la justícia,
i mesos i anys * abundi la pau.
8 Que domini des d’un mar a l’altre, *
des del Gran Riu fins a l’extrem del país.
9 S’agenollaran davant d’ell els habitants
del desert,
els seus enemics s’abaixaran fins a la pols.
10 Els reis de Tarsis * i de les illes *
li portaran obsequis;
els reis d’Aràbia i de Sebà *
li oferiran presents.
11 Es prosternaran davant d’ell * tots els reis,
tots els pobles el serviran. *
12 Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
13 S’apiadarà dels pobres i dels febles,
salvarà els desvalguts de la mort.
14 Rescatarà la seva vida d’enganys i
violències:
la seva sang és preciosa als seus ulls.
15 Que visqui * i li donin l’or d’Aràbia,
que preguin per ell tots els dies
i no parin mai de beneir-lo.
16 Que els camps de blat abundin al país,
i pels cims onegin les espigues com al Líban;
que les ciutats floreixin com l’herba del camp.
17 Que es perpetuï el seu nom
i es mantingui mentre duri el sol.
Que tots els pobles, per a beneir-se,
es valguin del seu nom;
que li augurin la felicitat.
18 Beneït sigui el Senyor Déu, el Déu d’Israel,
l’únic que fa meravelles.
19 Sigui beneït per sempre el seu nom gloriós,
que la seva glòria ompli tota la terra.
Amén, amén. *
20 Fi de les pregàries de David, fill de Jessè.
1 Nosaltres, els forts en la fe, hem d’ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau. 2 Més aviat, que cadascú miri de complaure els altres i procuri el bé d’ells, per tal d’edificar la comunitat. * 3 Tampoc el Crist no va buscar complaure’s a ell mateix.
Ben al contrari! Tal com diu l’Escriptura: He rebut les burles dels qui t’ultratgen. * 4 En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; * així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l’esperança. * 5 Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d’acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; * 6 així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.
7 Per això, acolliu-vos els uns als altres, * tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. * 8 Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s’ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques, * 9 mentre que els altres pobles arriben a glorificar Déu en virtut de l’amor * que ell els té. Tal com diu l’Escriptura: * Per això et lloaré entre les nacions i cantaré al teu nom. * 10 També diu: Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble. * 11 I encara: Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo, totes les nacions. * 12 I encara, Isaïes diu: Apareixerà el rebrot de Jessè, el qui s’ha d’alçar * a governar les nacions. I les nacions posaran en
ell l’esperança. * 13 Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant.
1 Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea 2 dient:
—Convertiu-vos, que el Regne del cel * és a prop. *
3 De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:
És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes. *
4 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; * el seu aliment eren llagostes i mel boscana. * 5 Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6 confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. *
7 Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus * hi anaven perquè els bategés, els va dir:
—Cria d’escurçons! * Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta? * 8 Doneu els fruits que demana la conversió, 9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; * us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. 10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. * 11 Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant * i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; * arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla
en un foc que no s’apaga. *
13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14 Però Joan s’hi oposava, dient:
—Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!
15 Jesús li respongué:
—Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. *
Aleshores Joan el deixà fer.
16 Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, * i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom * i venia damunt d’ell. 17 I una veu digué des del cel:
—Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut. *
