Menu
Lectura del llibre d’Isaïes
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats».
Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit».
Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien».
Aquest passatge del llibre d’Isaïes hom el coneix com el “llibret de la consolació d’Israel” car les seves primeres paraules són: “Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu”.
Durant l’exili a Babilònia (del 587 al 538 aC, quasi cinquanta anys), la pregunta que es feien els exiliats era si Déu havia abandonat el seu poble després de les seves moltes infidelitats.
L’objectiu del llibret de la consolació d’Israel era el de demostrar que Déu afirma encara “Sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu”.
“que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats”.
Segons la llei d’Israel, un lladre havia de restituir el doble dels béns que havia robat; parlar en passat d’aquest càstig vol donar la imatge que l’alliberament s’acostava, ja que la pena està ja purgada…
“crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud…”
Això vol dir que la servitud a Babilònia s’ha acabat; així doncs, això és un anunci de l’alliberament i el retorn a Jerusalem.
“Escolteu una veu que crida: Obriu en el desert una ruta al Senyor…“
L’autor d’aquest llibret, enlloc ens diu qui és; es presenta com la veu que “crida de part de Déu”.
Nosaltres l’anomenem tradicionalment, “el segon Isaïes”.
Recordem que ja una altra vegada en la història d’Israel, Déu va preparar en el desert el camí que portava el seu poble de l’esclavatge a la llibertat, d’Egipte a la Terra promesa… Déu sabrà com treure’l de l’opressió dels babilonis així com ho va fer de l’opressió dels egipcis.
“S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall”.
Un cop cada any, a Babilònia, hom celebrava la gran festa del déu Marduk i els esclaus jueus feien les excavacions per preparar el camí triomfant per on havia de passar la comitiva, el rei i les estàtues de l’ídol davant de tot! Quina humiliació pels jueus!
Però ara serà en el desert que separa Babilònia de Jerusalem on fareu un camí que serà per vosaltres; i el vostre Déu anirà davant de tot!
Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble.
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.
La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel. R.
El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades.
R. R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor i
doneu-nos la vostra salvació.
Aquest salm va ser escrit després de l’exili de Babilònia, que va durar quasi cinquanta anys (del 587 al 538 aC). I en aquesta oració es reflecteix la situació espiritual dels qui ja han passat la prova de l’exili.
Per tant és una nova generació la que retorna a Jerusalem i que vol refer la seva vida… i les expectatives no varen coincidir amb la realitat que es van trobar. Per exemple, la reconstrucció del temple va topar amb ferotges oposicions…
“Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l’estimen”.
Escoltar, en el sentit bíblic, és precisament l’actitud del creient, girat envers Déu, disposat a obeir els seus manaments perquè hi reconeix l’únic camí de felicitat traçat pel seu Déu.
I hom sap que la força, l’impuls de la conversió és una gràcia, un do de Déu
La repatriació dels captius “ha canviat la sort” d’Israel i és una prova de l’amor del Senyor envers el seu poble: “Has afavorit, Senyor, el teu país i renovat la vida de Jacob;”
Però els vaticinis profètics (Is 60,2):
“Mentre les tenebres embolcallen la terra i negres nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu resplendeix el Senyor, apareix la seva glòria”.
no s’han complert plenament, i la reconstrucció nacional es realitza enmig de les penalitats més dures.
L’última part del salm és un oracle profètic, que conté la resposta divina a la súplica del poble i anuncia la definitiva restauració d’Israel, en una era de justícia i prosperitat.
Un verb es repeteix: “tornar”. Aquest salm està marcat en la seva totalitat pel tema del “retorn”.
La situació que va donar origen a aquest salm no és cap altra que el retorn dels deportats de Babilònia.
Basant-se en aquest esdeveniment històric, considerat un acte de perdó de Déu, se li demana una nova gràcia. Després de l’entusiasme pel retorn de les primeres caravanes de presoners alliberats, hom es troba sobtadament davant la decepció del “quotidià”: la reconstrucció del temple demanava temps i els enemics intimidaven constantment els nous repatriats (Esd 4,4).
Quan Jesús recitava aquest salm, havia de pensar que ell era en persona la “realització” perfecta del que s’esperava i desitjava.
La humanitat deia: “¿Tornareu, Senyor?” No sabia encara que Déu ja havia decidit de “venir”. Jesús sabia que ell era “la vinguda de Déu”, “germen de la terra” per Maria la seva mare, però també “descendent del cel” pel seu origen diví.
Després de la resurrecció de Jesús, a les primeres trobades amb els seus deixebles, la primera frase per a ells va ser: “la pau sigui amb vosaltres”….
Decididament, tota la Bíblia ens ho diu: la pau, aquesta conquesta aparentment impossible per a la humanitat, tanmateix és el nostre avenir, a condició que no oblidem que és un do de Déu!
Lectura de la segona carta de sant Pere
Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els elements, abrandats, es fondran.
Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.
“Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia…”
Les nostres vides, en canvi, estan sota el signe del temps, molt breu, testimoni de la nostra maduració i envelliment…Testimoni dels nostres esforços i dels avenços lents, massa lents als nostres ulls, del projecte de Déu.
“No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres…”
És com si Pere digués: vosaltres mostreu impaciència envers Déu, però el que fa Déu és donar una mostra de paciència envers vosaltres…
“perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se”
Però és que nosaltres, que estem en el temps, sovint trobem que el món no millora pas gaire ràpidament…
Perquè Déu respecta la nostra llibertat per no fer-nos entrar per la força al seu Regne, té paciència, espera. I a la vegada vol que nosaltres participem en la realització del seu projecte de salvar tots els homes.
“mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles”: això vol dir que visquem segons els valors del Regne, i així farem avançar la seva vinguda…
Temps, paciència, esperança… Algunes reflexions adients al que ens diu Pere:
El Regne és concret. I es concreta en realitats i fets concrets.
On ens juguem la vida és en la nostra actuació de cada dia.
Espereu i feu que arribi aviat. Espereu tot empenyent la història.
Tot treballant el moment present i tots els moments.
Fer-ho possible amb esperança. Amb audàcia esperançada.
Amb laboriositat serena. Amb els ulls oberts! Ben desperts…
Perquè arribarà. Segur. Confiem en la promesa del Senyor.
No pot ser d’una altra forma. Arribarà.
El ritme de Déu és un altre, diferent del nostre.
Som nosaltres els qui portem rellotges i calendaris.
Preparar camins al Senyor. Perquè ve. Està venint.
Cal que ens trobi en el camí…
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». Complint això, Joan començà a batejar en el desert.
Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant».
“Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu”.
Amb quatre paraules ha descrit tot el misteri de Jesús de Natzaret…
Aquest home és Crist, fill de Déu; és a dir, a la vegada Messies, qui acompleix l’espera del seu poble i és realment Fill de Déu, és a dir, Déu mateix…
En aquella època, les grans notícies oficials com el naixement d’un rei o una gran victòria militar se les anomenava “evangelis”…
Heus ací una Bona Notícia: Aquell qui el poble esperava, ha vingut…
Així com en Mateu i Lluc aquesta Bona Notícia comença amb els relats del naixement i la infantesa de Jesús, en Marc comença amb la predicació de Joan Baptista.
Els evangelis eren uns escrits destinats a ser llegits per un lector i escoltats per la resta d’assistents.
Llegir i escriure eren feines de professionals. Per ressaltar una acció es feia de forma no gràfica sinó sonora: per exemple, repetint una paraula (pensem en les Benaurances) o repetint una expressió al començament i al final d’un relat (allò que hom anomena una “inclusió”).
“En el profeta Isaïes hi ha escrit això: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.
Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.
Fixem-nos que aquest paràgraf el trobem a la primera lectura que llegim avui i està tret del segon llibre d’Isaïes, del llibret de “la consolació d’Israel” (Is 40,3).
Joan Baptista predica la conversió: es tracta de submergir-se tot sencer dintre de l’aigua per manifestar la ferma resolució de “purificar” tota la seva vida.
Però també precisa molt bé:
“Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant”.
Els gestos de Joan Baptista, el qui bateja, i els del batejat, són gestos humans. En canvi, el gest de Crist serà el gest mateix de Déu: “…ell us batejarà (submergirà) amb l’Esperit Sant”.
Potser hem de reconsiderar què vol dir “purificar”… Sovint pensem la puresa en termes d’innocència…
i llavors la purificació seria com una “neteja”.
En realitat, la puresa en sentit religiós té el mateix sentit que en química: un cos és pur quan és sense barreja; el cor pur està totalment enfocat a Déu i d’esquena als ídols…
Tanmateix, la nostra purificació no està al nostre abast, és obra de Déu…
Per què al desert? És la situació en la qual, més o menys conscientment, viu la humanitat després de fer-se indigna de viure al “jardí de Déu” o paradís terrenal. El desert no és el punt de partida de la humanitat sinó que és la conseqüència de la seva rivalitat envers Déu (“Sereu com déus”. Gènesi 3, 4)
Per pal·liar tanta injustícia cadascú ha de veure què pot fer. Segurament és convenient “recuperar el desert” desmuntant el fals jardí que ens hem construït a costa de tants germans. La vida en l’abundància no és justa si és a costa de la pobresa dels altres.
1 «Consoleu, consoleu el meu poble», *
diu el vostre Déu.
2 «Parleu al cor * de Jerusalem i anuncieu-li
que s’ha acabat la seva servitud,
que li ha estat perdonada la culpa,
que ha rebut del Senyor doble paga
per tots els seus pecats.» *
3 Escolteu una veu que crida: *
«Prepareu en el desert
el camí del Senyor, *
aplaneu en l’estepa
una ruta al nostre Déu. *
4 S’alçaran les fondalades,
s’abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny escabrós serà una plana,
i la serralada, una ampla vall. *
5 Llavors apareixerà la glòria del Senyor,
i tothom veurà alhora
que el Senyor mateix ha parlat.» *
6 Una veu diu: «Fes una crida!»
I una altra respon: «Quina crida he de fer?»
«Proclama que els homes són tots herba
i que la seva bondat és com la flor dels camps:
7 l’herba s’asseca i la flor es marceix
així que bufa l’alè del Senyor.
Ben cert, el poble és com l’herba! *
8 L’herba s’asseca i la flor es marceix,
però la paraula del nostre Déu dura per
sempre.» *
9 Puja en una muntanya ben alta,
tu que portes bones noves a Sió; *
alça ben forta la veu,
tu que portes bones noves a Jerusalem.
Crida, no tinguis por!
Digues a les viles de Judà:
«Aquí teniu el vostre Déu! *
10 El Senyor Déu arriba amb poder,
amb la força del seu braç domina tota cosa.
L’acompanya el fruit de la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus. *
11 Com un pastor ell pastura el seu ramat:
l’aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
guia les ovelles que crien.» *
12 Qui ha mesurat les aigües amb la mà?
Qui ha amidat el cel amb el palmell?
Qui ha encabit en una mesura tota la pols de la
terra?
Qui ha pesat amb les balances les muntanyes i
els turons?
13 Qui pot abastar l’esperit del Senyor?
Qui podrà suggerir-li bons consells? *
14 De qui necessita parers per a saber si obra
amb encert?
Qui li pot ensenyar el coneixement?
Qui li mostrarà el camí de la intel·ligència? *
15 Les nacions són com una gota que s’escorre
d’un poal, valen tant com grans de pols a la
balança. Els qui viuen lluny, a les illes, no pesen
més que un tel.
16 Amb tot el Líban no en té prou per a fer foc,
ni els seus animals li bastarien per a un holocaust.
17 Davant d’ell els pobles són no res,
no compten més que el caos o la buidor.
18 Amb qui voleu comparar Déu?
Quina imatge se li pot assemblar? *
19 Un ídol? L’ha fos un artesà,
un orfebre el recobreix d’or
i l’adorna amb filigranes de plata.
20 El qui no és prou ric per a despeses com
aquesta, en té prou d’escollir un tronc que no es
podreixi i cercar un bon escultor que li faci un ídol
que s’aguanti.
21 ¿No ho sabeu, no ho heu sentit,
no ha estat anunciat des del principi,
no heu entès com se sosté la terra?
22 És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel.
Els homes, des d’allí, semblen formigues.
Ell ha estès el cel com tela fina,
l’ha desplegat com una tenda on habitar. *
23 Redueix a no res els amos del món,
aniquila els poderosos de la terra: *
24 a penes els planten, a penes els sembren,
a penes rebroten les soques tallades,
que ell hi bufa al damunt i s’assequen,
i la terbolina se’ls emporta com la palla. *
25 Diu el Déu sant:
«A qui em compararíeu que fos com jo?» *
26 Alceu els ulls al cel
i mireu qui ha creat l’estol dels astres,
qui els fa sortir, d’un a un,
i els crida cada un pel seu nom. *
És tan gran la seva força i ferm el seu poder,
que mai no en falta cap. *
27 Poble de Jacob, per què parleu així?
Per què dieu, gent d’Israel,
que el Senyor no veu la vostra sort,
que el vostre Déu ignora la vostra causa? *
28 Que no ho sabeu?
No ho heu sentit a dir mai?
El Senyor és Déu per sempre,
ha creat la terra d’un cap a l’altre. *
No es cansa, no defalleix.
És insondable la seva intel·ligència.
29 Dóna noves forces als cansats,
enrobusteix els qui són febles.
30 Els joves es cansen i defalleixen,
els millors guerrers ensopeguen i cauen;
31 però els qui confien en el Senyor
recobren les forces,
alcen el vol com les àguiles,
caminen sense cansar-se,
corren sense defallir.
Has afavorit, Senyor, el teu país *
1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de
Corè. * Salm.
2 Has afavorit, Senyor, el teu país i renovat la vida
de Jacob; *
3 has perdonat les culpes del teu poble,
has estès un vel sobre tots els seus pecats. Pausa
4 El teu enuig s’ha apaivagat, t’has desdit del teu
rigor.
5 Déu, salvador nostre, renova’ns; refrena el teu
enuig en contra nostre.
6 ¿Estaràs sempre irritat amb nosaltres
i a cada generació mantindràs el rigor?
7 ¿És que no ens renovaràs la vida
perquè el teu poble trobi en tu l’alegria?
8 Senyor, fes-nos veure el teu amor
i dóna’ns la teva salvació.
9 Jo escolto què diu el Senyor: *
Déu anuncia la pau
al seu poble i als qui l’estimen.
Però que no tornin a ser tan insensats!
10 Ell és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.
11 La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la justícia i la pau. *
12 La fidelitat germinarà de la terra
i la justícia guaitarà des del cel. *
13 El Senyor donarà la felicitat *
i la nostra terra donarà el seu fruit. *
14 La justícia anirà al seu davant
i encaminarà les seves petjades. *
1 Estimats, aquesta és la segona carta que us escric. En totes dues us recordo el que ja sabeu, amb el propòsit de desvetllar en vosaltres una manera de pensar sincera: 2 no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols. * 3 Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d’enganys que viuran seguint les pròpies passions, * 4 i aniran dient: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares * han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» 5 Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu, * 6 i que per això el món d’aleshores va desaparèixer negat en l’aigua del diluvi. * 7 Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius.
8 Estimats, hi ha una cosa que no heu d’ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. * 9 No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; * més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió. * 10 Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. * Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert * amb totes les obres que s’hi han fet.
11 Sabent, doncs, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat * us heu de comportar. 12 Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran. 13 Però nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia. *
14 Per tant, estimats, mentre espereu això, esforceu-vos perquè ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles, 15 i penseu que la paciència de nostre Senyor us dóna l’oportunitat de salvar-vos. * Això mateix us ho va escriure Pau, el nostre germà estimat, amb la saviesa que havia rebut. 16 Així ho explica en totes les cartes on parla d’aquestes coses. * En elles hi ha punts difícils d’entendre, que la gent ignorant i voluble tergiversa, com fa també amb la resta de les Escriptures, per a la seva pròpia perdició.
17 Vosaltres, doncs, estimats, ara ja esteu previnguts: vigileu de no deixar-vos arrossegar per l’error d’uns homes sense llei, * i no perdeu la vostra fermesa. * 18 Creixeu en la gràcia i en el coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist. * A ell sigui donada la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.
1 Comença l’evangeli * de Jesús, el Messies, Fill de Déu. *
2 En el profeta Isaïes hi ha escrit:
Jo envio davant teu el meu missatger
perquè et prepari el camí. *
3 És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes. *
4 Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava * un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. 5 Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. *
6 Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; * s’alimentava de llagostes i mel boscana. 7 I predicava així:
—Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. * 8 Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant. *
9 Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. 10 I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. 11 I una veu digué des del cel:
—Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut. *
12 Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. 13 Hi va passar quaranta dies, * temptat per Satanàs; * s’estava entre les feres, i els àngels l’assistien. *
14 Després que Joan fou empresonat, * Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. * 15 Deia:
—S’ha complert el temps * i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova. *
16 Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua.
Eren pescadors. 17 Jesús els digué:
—Veniu amb mi * i us faré pescadors d’homes.
18 Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
19 Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, 20 i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu a la barca amb els jornalers i se n’anaren amb Jesús.
21 Després van arribar a Cafarnaüm. * El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. * 22 La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. *
23 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, * que es posà a cridar:
24 —Per què et fiques amb nosaltres, * Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! *
25 Però Jesús el va increpar dient:
—Calla * i surt d’aquest home!
26 Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. 27 Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells:
—Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! * Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen!
28 I la seva anomenada s’estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.
29 Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan.
30 La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. 31 Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. * La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.
32 Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. * 33 Tota la població s’havia aplegat davant la porta. 34 Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. *
35 De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant. *
36 Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. 37 Quan el van trobar li digueren:
—Tothom et busca.
38 Ell els diu:
—Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. *
39 I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
40 Un leprós * el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava:
—Si vols, em pots purificar.
41 Jesús, compadit, * va estendre la mà, el tocà i li digué:
—Ho vull, queda pur.
42 A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur. 43 Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament. 44 Li digué:
—Vigila de no dir res a ningú. * Vés només a fer-te examinar pel sacerdot * i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: * això els servirà de prova. *
45 Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, * de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. I la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
