Menu
Lectura del llibre de Jeremies
«Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel i a la de Judà. Aquells dies, aquells temps, faré néixer a David un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat. Aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem. I a ell l’anomenaran: El-Senyor-és el-nostre-bé».
El predicador que parla aquí no és el profeta Jeremies. És el seu fill espiritual i per això les seves predicacions s’han conservat en el mateix llibre de Jeremies.
I aquest predicador ho fa segles després, en uns moments en què els seus contemporanis estan temptats de desesperar de l’avenir, tot recordant-los el què Jeremies havia dit alguns segles abans:
“Jo faré néixer a la casa de David un Germen de justícia”
En temps de Jeremies ja era força difícil de creure-ho!.
Parlem una mica d’aquella època: El rei David havia mort ja feia molt de temps i la seva dinastia (se l’anomenava l’arbre de Jessè) semblava ja acabada: el rei Nabucodonosor havia deportat a Babilònia els dos darrers reis de Jerusalem (vers 600 aC), Jerusalem va ser ocupada, el temple destruït, el país devastat, la població delmada…
La major part dels supervivents havien estat deportats a Babilònia. Hom es feia aquestes preguntes: Israel seria esborrat del mapa? On eren les boniques promeses dels profetes? Què se n’ha fet d’elles? Cal reconèixer que la situació era difícil…
I és llavors quan l’Esperit Sant insufla en Jeremies el llenguatge de l’esperança i diu la frase esmentada més amunt: “Jo faré néixer a la casa de David un Germen de justícia”
Contra tota aparença, la promesa feta per Déu a David serà un fet… Un nou rei farà regnar la justícia i llavors, Jerusalem (que vol dir “Ciutat de la Pau”), acomplirà la seva vocació.
A l’època de Jeremies, feia ja temps que el reialme de Salomó havia estat dividit en dos reialmes diferents, més sovint enemics que no germans, Israel i Judà. I després de les conquestes assíries, el reialme d’Israel, amb la capital a Samaria, havia estat esborrat del mapa…
I malgrat això, Jeremies gosa dir:
“… aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel i a la de Judà”.
Parla de reunificació! Un desafiament al sentit comú! Però això és la fe!
Bonica lliçó d’esperança i de bon exemple del que és una paraula profètica: aquella que en dies ombrívols anuncia la llum.
No coneixem el nom del predicador que reprèn el discurs de Jeremies, alguns segles abans. Pensem que aquestes línies han estat escrites per un autor tardà de l’Antic Testament, vers el segon segle aC.
Avui també en tenim experiència d’aquest descoratjament: Per què el Regne de Déu triga tant a instal·lar-se? És ben cert que el retard de la vinguda del regne de Déu és un desafiament per a la nostra fe i la de tots els creients de tots els temps.
Però en aquest text hi trobem una meravellosa notícia: la justícia que regnarà a Jerusalem i a tota la terra no serà pas pels nostres esforços… vindrà de Déu mateix!
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, feu que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu.
El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí.
Tot l’obrar del Senyor és fruit d’amor fidel per als qui guarden la seva aliança.
El Senyor es fa conèixer íntimament als seus fidels, els revela la seva aliança. A vós elevo la meva ànima, Senyor
El salm 24 és precisament la pregària d’un pecador: un pecador que vol canviar de camí, que es vol convertir.
“Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí”.
“Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins”.
En hebreu, la paraula “convertir-se”, té el significat de “fer mitja volta”. El salm ens diu que mai és tard per fer aquest pas… Sempre hi ha un futur possible…
“Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí”
L’única cosa que ens demana és la humilitat, no la virtut…
La paraula “humils” és molt freqüent a la Bíblia: són aquells que anomenem pobres d’esperit.
Aquells a qui Déu ensenya el seu camí: no és que Déu els esculli o els prefereixi sinó que els altres no escoltarien Déu perquè no senten la necessitat. En llatí, les paraules pregària i precarietat tenen la mateixa arrel…
El salm d’avui és dels que s’anomena “alfabètic”: vint-i-dos versets cadascun començant per les lletres de l’alfabet hebreu, per ordre.
L’artifici “alfabètic” –freqüent en els salms de to sapiencial– fa que les idees se succeeixin amb força llibertat, sense una connexió gaire evident.
El jueu creient sap que si Déu ha donat la Llei a l’home, és per a la seva felicitat: Així doncs, la Llei és un regal de Déu…
Hem de tenir en compte que el pecador que parla en el salm no és un individu: és el poble d’Israel tot sencer. Més que la pregària personal d’un individu aïllat, aquest salm ha estat compost per a celebracions penitencials en el temple de Jerusalem.
I si llegiu el salm sencer, trobareu aquest final: “Déu meu, redimeix Israel de tots els mals que l’afligeixen”.
No hi ha enlloc menys individualisme que en el poble de la Bíblia.
A través de les generacions, una veritable solidaritat va unir el patriarca als seus antecessors i recíprocament, tot creant un lligam del poble sencer.
I és que des del començament de la història bíblica, tot estava centrat en el poble; de forma progressiva, però, hom va anar descobrint la importància de l’individu: Una de les consecucions del pensament bíblic és la d’haver sabut donar cabuda a l’individu sense haver negat la comunitat.
Avui nosaltres posem més l’accent en la felicitat personal; fins al punt que la nostra societat de vegades fa la impressió d’estar polaritzada en la defensa dels drets individuals en detriment dels valors comunitaris.
Jesús ens salva, ens perdona. Va parlar d’ell mateix com “el camí cap al Pare”: en aquest salm es parla quatre cops dels ”camins de Déu”, dos cops de “les vostres rutes, les sendes de justícia”, dos cops se li demana que “ens guiï”.
La fidelitat a Déu, la fe, és una saviesa superior, un estil de vida, un camí de felicitat. No deixem de meditar aquesta bella imatge del “camí”: ens convé avançar… caminar… “pels camins de Déu”.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal com nosaltres també us estimem. Que ell refermi els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants. Amén.
I ara, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més. Ja sabeu els preceptes que us vam donar de part de Jesús, el Senyor.
Expliquem una mica el context:
Pau arriba a Tessalònica probablement vers l’any 50, és a dir, aproximadament vint anys després de la mort i resurrecció del Crist; era un port comercial força important i la capital de la província romana de Macedònia. Hi vivien molts estrangers i entre ells, una nombrosa colònia jueva.
Pau va fer a Tessalònica el que acostumava a fer quan arribava a una ciutat (segons els Fets dels Apòstols): dissabte matí anava a la sinagoga a l’ofici del sabbat; en aquesta ciutat anava acompanyat de Siles i Timoteu.
Llur predicació va tenir força èxit al començament (van convèncer alguns jueus i pagans que fins llavors adoraven déus). Però això va despertar l’enveja de jueus hostils a Jesús que van denunciar a Pau i els seus amics com enemics de l’emperador.
I van haver de fugir… Així doncs, Pau va anar a Berea, Atenes i finalment Corint.
No sabem del cert el temps que va passar a Tessalònica però sí que sabem que hi va deixar una comunitat cristiana nova de la qual en tenia cura. I així, mesos més tard hi va enviar Timoteu per donar-li suport en la fe.
En el capítol 3, abans del text que llegim avui, hi trobem:
“Ara Timoteu ha tornat de visitar-vos i ens ha portat bones noves referents a la vostra fe i al vostre amor”.
Així doncs, Timoteu va portar excel·lents notícies. I el text que llegim avui és la reacció en calent de Pau,
emocionat per les bones notícies…
Només els cal perseverar… però, fins quan? Fins al dia en què Crist tornarà: és aquest el projecte de Déu que
dóna sentit a la nostra vida.
En un món que no sap on va, el “desafiament” cristià és viure tota la vida “en perspectiva”. Tot el pensament de Pau està dominat per aquesta espera de la vinguda del Crist en glòria el darrer dia…
I aquest desafiament és el d’apostar sempre i únicament en l’amor. I no el podem enfrontar tots sols: és un
do de Déu.
En el parenostre diem: “que vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat, que el teu Nom sigui santificat…” Els
cristians no mirem el passat sinó l’avenir.
És aquest “a-venir” el que dóna sentit al nostre avui…
“Que ell refermi els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants. Amén”.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.
Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home».
Recentment hem trobat textos d’aquest estil que anomenem “apocalíptic”. Ja hem fet alguns comentaris referents al seu significat, però permeteu-me que insisteixi una mica perquè aquesta paraula avui en dia té mala premsa; i és que és molt estès el seu significat com a sinònim d’horror… i és tot el contrari!
Recordem que aquesta paraula ve del grec i vol dir “treure el vel”; és el mateix mot llatí “revelare”, en català revelar. Per tant, els textos apocalíptics són textos de revelació. Revelen la cara amagada de les coses…
Podem distingir quatre característiques d’aquests llibres del gènere apocalíptic:
Primera. Són llibres pels temps de dificultat i d’angoixa, de guerres, de persecució…
Segona. Són llibres de consol, per confortar els creients, per donar-los motius de coratge i d’esperança.
Tercera. Aquests llibres pretenen “revelar, treure el vel” de la cara oculta de la història. Malgrat les aparences, no parlen d’una “fi del món” sinó de la transformació del món. I llur missatge és: Déu tindrà la darrera paraula… (diumenge passat ho vàrem trobar en el llibre de Daniel).
Quarta. En l’espera d’aquesta transformació promesa per Déu, conviden a adoptar una actitud no d’espera
passiva sinó d’una vigilància activa: la vida quotidiana ha de ser viscuda a la llum d’aquesta
esperança….
Advent és la traducció de la paraula grega “Parusia”, que significava presència, vinguda o visita: la visita d’una divinitat als seus fidels, o la presència oficial d’un rei o personatge il·lustre als seus ciutadans.
Com a primer diumenge d’Advent comencem a preparar l’arribada de Jesús pròpia del Nadal. Però com a primer diumenge de l’Any litúrgic C, l’evangeli d’avui ens presenta també la “segona arribada” de Jesús en forma de Fill de l’home en plenitud.
És una bona pedagogia que en començar un nou curs se’ns presenti ja el terme vers el qual caminem.
Per això l’evangeli d’avui és, de fet, el mateix que llegíem fa quinze dies, al final de l’Any B (diumenge 33 de durant l’any), si bé aleshores llegíem la versió segons Marc, i en canvi avui hem llegit la versió segons Lluc, que serà l’evangelista protagonista d’aquest Any C.
Certament, des de la Religió no es va descobrir l’Evolució de la Vida i de l’Univers, però es va intuir que estem dintre d’una GRAN HISTÒRIA que entre tot i entre tots anem fent.
Cada un de nosaltres és una història; i la nostra història personal és fruit, part i actora dins la Gran Història de l’Univers.
Amb tot, el sentiment de no estar “perduts” en l’Univers sinó de ser-hi “estimats”, ens ve a la ment tan bon punt intuïm que aquest incommensurable Univers no és només una immensa màquina sinó que és també un “llibre”; un llibre per als minúsculs éssers intel·ligents que són els únics capaços de “llegir-lo”, si volen llegir-lo.
Moltes persones han vist i veuen l’Univers com un gran poema d’amor que Algú ha escrit precisament per als éssers humans que acceptin “d’entrar” en aquest Projecte d’amor.
I així, quan “mirem” el món amb suficient perspectiva, podem descobrir-hi un “poema d’amor” que ens descriu l’Home com a coronament de tota la creació.
Al començament d’un nou curs litúrgic no sabem quines experiències ens tocarà de viure-hi. Podem suposar que n’hi haurà de bones i de dolentes, perquè estem en una història que té un bon terme, però, de vegades, té un mal camí.
Fins i tot, sota l’efecte multiplicador dels mitjans de comunicació, sovint podem tenir la sensació que “tot s’enfonsa”. Però això no és pas necessàriament una cosa dolenta. Per fer un món nou, potser és necessari primer deixar net el “terreny” on construir-lo.
Bellament, i amb profunditat, ho expressa el científic i poeta David Jou:
Què vols que esperem ara de Tu
sinó camí,
molt de camí,
la llibertat que queda després de caure tots els regnes,
d’enfonsar-se tots els poders,
d’ensorrar-se tots els somnis de glòria?
En aquest buit que queda,
quant d’espai per a néixer altra vegada!
Del llibre Cartografies de Déu. (Viena Edicions, Barcelona, 2016).
El món contemporani necessita sobretot esperança: en caure tantes falses seguretats, veiem que necessitem una esperança fiable, i aquesta solament es troba en el Crist.
Cal reconèixer que la situació era difícil…
I és llavors quan l’Esperit Sant insufla en Jeremies el llenguatge de l’esperança i diu la frase esmentada més amunt: “Jo faré néixer a la casa de David un Germen de justícia”.
Bonica lliçó d’esperança i de bon exemple del que és una paraula profètica: aquella que en dies ombrívols anuncia la llum.
Avui també en tenim experiència d’aquest descoratjament…
Però en aquest text hi trobem una meravellosa notícia: la justícia que regnarà a Jerusalem i a tota la terra no serà pas pels nostres esforços… vindrà de Déu mateix!
En hebreu, la paraula “convertir-se”, té el significat de “fer mitja volta”.… Sempre hi ha un futur possible…
L’única cosa que ens demana és la humilitat, no la virtut…
La paraula “humils” és molt freqüent a la Bíblia: són aquells que anomenem pobres d’esperit.
Aquells a qui Déu ensenya el seu camí: no és que Déu els esculli o els prefereixi sinó que els altres
no escoltarien Déu perquè no senten la necessitat.
La fidelitat a Déu, la fe, és una saviesa superior, un estil de vida, un camí de felicitat. No deixem de meditar aquesta bella imatge del “camí”: ens convé avançar… caminar… “pels camins de Déu”.
En un món que no sap on va, el “desafiament” cristià és viure tota la vida “en perspectiva”. Tot el pensament de Pau està dominat per aquesta espera de la vinguda del Crist en glòria el darrer dia…
I aquest desafiament és el d’apostar sempre i únicament en l’amor. I no el podem enfrontar tots sols: és
un do de Déu.
En el parenostre diem: “que vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat, que el teu Nom sigui santificat…”
Els cristians no mirem el passat sinó l’avenir.
És aquest “a-venir” el que dóna sentit al nostre avui…
..els textos apocalíptics són textos de revelació. Revelen la cara amagada de les coses…
Aquests llibres del gènere apocalíptic:
Són llibres pels temps de dificultat i d’angoixa, de guerres, de persecució… de consol, per confortar els creients, per donar-los motius de coratge i d’esperança.
pretenen “revelar, treure el vel” de la cara oculta de la història…parlen de la transformació del món. I llur missatge és: Déu tindrà la darrera paraula…
conviden a adoptar una actitud no d’espera passiva sinó d’una vigilància activa: la vida quotidiana ha de ser viscuda a la llum d’aquesta esperança….
Advent és la traducció de la paraula grega “Parusia”, que significava presència, vinguda o visita…
…aquest incommensurable Univers no és només una immensa màquina sinó que és també un “llibre”; un llibre per als minúsculs éssers intel·ligents que són els únics capaços de “llegir-lo”, si volen llegir-lo.
…estem en una història que té un bon terme, però, de vegades, té un mal camí.
Fins i tot, sota l’efecte multiplicador dels mitjans de comunicació, sovint podem tenir la sensació que “tot s’enfonsa”. Però això no és pas necessàriament una cosa dolenta. Per fer un món nou, potser és necessari primer deixar net el “terreny” on construir-lo.
El món contemporani necessita sobretot esperança: en caure tantes falses seguretats, veiem que necessitem una esperança fiable, i aquesta solament es troba en el Crist.
1 El Senyor va tornar a comunicar la seva paraula a Jeremies, mentre encara era reclòs al pati de la guàrdia. Li digué:
2 —Això diu el Senyor, el Creador, * el qui tot ho planeja per després realitzar-ho i que té per nom “el Senyor”: * 3 Crida’m i et respondré, * et revelaré grans secrets inaccessibles, que tu no coneixes. * 4 Això diu el Senyor, Déu d’Israel, referent a les cases d’aquesta ciutat i als edificis dels reis de Judà, destruïts a fi de defensar-se dels terraplens i de l’espasa. * 5 Ara es disposen a combatre contra * els caldeus, però no faran sinó omplir aquelles cases dels cadàvers dels qui jo faré morir amb l’ardor del meu enuig. Jo, per la seva maldat, he apartat la mirada d’aquesta ciutat. * 6 Però després jo mateix la curaré i tancaré la seva ferida, * posaré remei a les seves cases i li donaré a mans plenes la pau i la seguretat. 7 Renovaré la vida del poble de Judà i d’Israel i els reconstruiré tal com eren abans. * 8 Els purificaré de tots els pecats que havien comès contra mi, * els perdonaré la culpa d’haver pecat contra meu, * d’haver-me estat infidels. 9 Això farà que davant tots els pobles de la terra jo tingui anomenada, glòria i honor, * quan sentin contar tot el bé que els hauré fet: tots s’estremiran i es commouran quan veuran tots els béns i tota la pau que jo els donaré.
10 »Això diu el Senyor: En aquest lloc, del qual vosaltres dieu: “És una ruïna, sense gent ni bestiar”, * a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, ara desolades, on no habiten ni homes ni bèsties, encara es tornaran a sentir 11 els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia, * i la veu dels qui portaran una víctima d’acció de gràcies al temple del Senyor, tot cantant: “Enaltiu el Senyor de l’univers! Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor.” * Perquè el Senyor diu: Renovaré la vida del país tal com era abans. *
12 »Això diu el Senyor de l’univers: En aquest lloc, que és una ruïna, sense gent ni bestiar, i a totes les ciutats, tornarà a haver-hi cabanes de pastors que apleguen els ramats. 13 A les ciutats de la Muntanya, de la Xefelà i del Nègueb, al territori de Benjamí, a les rodalia de Jerusalem i a les ciutats de Judà, * tornaran a passar els ramats sota la mà del qui en fa el recompte. Ho diu el Senyor.
14 »Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que compliré la promesa que tinc feta al casal d’Israel i al de Judà. *
15 En aquells dies, en aquell temps, faré néixer al llinatge de David un rebrot just, que defensarà en el país el dret i la justícia. * 16 En aquells dies, Judà serà salvat i Jerusalem viurà segura. I la ciutat serà anomenada “El Senyor és la nostra salvació”. *
17 »Això diu el Senyor: No mancarà a David un successor que segui en el tron del casal d’Israel. * 18 Tampoc no mancaran sacerdots levítics que m’ofereixin holocaustos, que cremin ofrenes o immolin víctimes cada dia. *
19 El Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
20 —Això diu el Senyor: Si sou capaços de trencar el meu pacte amb el dia i la nit, i de fer que dia i nit no vinguin al moment just, 21 també es trencarà el meu pacte amb el meu servent David: no hi haurà cap més fill seu que regni en el seu tron; i igualment es trencarà el meu pacte amb els sacerdots levítics que oficien davant meu. * 22 Com l’estol dels astres, que no es pot comptar, i com la sorra de la vora de la mar, que no es pot mesurar, multiplicaré la descendència del meu servent David i la dels levites que oficien davant meu.
23 El Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
24 —No sents què diu aquesta gent? Afirmen que el Senyor ha rebutjat les dues famílies que havia escollit, * i menyspreen el meu poble, que per a ells ja no és una nació.
25 »Això diu el Senyor: Si és cert que jo he fet un pacte amb el dia i la nit i he fixat les lleis del cel i de la terra, 26 també és cert que no rebutjaré la descendència de Jacob i la de David, el meu servent: de la descendència de David n’escolliré governants destinats als descendents d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. Jo renovaré la seva vida i en tindré pietat. *
A tu, Senyor, elevo la meva ànima *
1 Del recull de David.
Àlef
A tu, Senyor, elevo la meva ànima. *
Bet
2 Déu meu, en tu confio: que no en tingui un
desengany, *
que els enemics no triomfin sobre mi.
Guímel
3 Els qui esperen en tu no s’enduran un desengany, se l’enduran els qui t’abandonen per no res.
Dàlet
4 Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya’m els teus camins. *
He
5 Encamina’m amb la teva veritat, * instrueixme,
perquè tu ets el Déu que em salves.
Espero en tu a cada moment.
Zain
6 Recorda’t, Senyor, de la teva tendresa
i de l’amor que has guardat des de sempre.
Het
7 No et recordis de les meves faltes
ni dels pecats que he comès de jove; *
recorda’t de mi pel teu amor,
per la teva bondat, Senyor. *
Tet
8 El Senyor, bondadós i recte,
mostra el bon camí als pecadors.
Iod
9 Encamina els humils amb la seva justícia,
els ensenya el seu camí.
Caf
10 El camí del Senyor * és tot ell amor fidel
per als qui guarden el seu pacte d’aliança.
Làmed
11 Senyor, per amor del teu nom, *
perdona la meva culpa, que és molt gran.
Mem
12 Qui és l’home que venera el Senyor?
Ell li mostrarà el camí que ha de seguir.
Nun
13 Cada nit reposarà feliç,
els seus descendents posseiran la terra.
Sàmec
14 El Senyor es revela als qui el veneren,
els fa conèixer la seva aliança.
Ain
15 Sempre tinc els ulls posats en el Senyor,
que allibera els meus peus del parany. *
Pe
16 Gira’t, apiada’t de mi, *
que em trobo sol i desvalgut.
Sade
17 Eixampla el meu cor oprimit, *
treu-me de la meva aflicció.
18 Mira que en sóc, d’infeliç i dissortat; *
lleva’m tots els meus pecats. *
Reix
19 Mira si en tinc, d’enemics,
i com en són, de violents, els seus odis.
Xin
20 Guarda la meva vida * i allibera’m;
espero en tu, que no m’endugui un desengany.
Tau
21 La rectitud i l’honradesa em salvaguarden,
perquè en tu tinc posada l’esperança. *
22 Déu meu, redimeix Israel *
de tots els mals que l’afligeixen.
1 Per això, no podent esperar més, vam preferir de quedar-nos sols a Atenes, * 2 i us vam enviar Timoteu, * germà nostre i col·laborador de Déu en l’anunci de l’evangeli del Crist. * El vam enviar perquè us enfortís i us encoratgés en la fe 3 i així ningú no trontollés enmig de les tribulacions que esteu passant. * De fet, vosaltres mateixos sabeu prou bé que aquest és el nostre destí; 4 quan érem entre vosaltres, ja us vam predir que havíem de sofrir tribulacions, i ara veieu que ha estat així. 5 Per això no vaig poder esperar més i vaig enviar Timoteu perquè em portés notícies de la vostra fe, no fos cas que el temptador us hagués temptat i tot el nostre esforç hagués resultat inútil.
6 Ara Timoteu ha tornat de visitar-vos i ens ha portat bones noves referents a la vostra fe i al vostre amor. * Ens ha fet saber que sempre guardeu un bon record de nosaltres i que teniu tantes ganes de veure’ns com nosaltres en tenim de veure-us a vosaltres. 7 Per tot això, germans, gràcies a la vostra fe hem rebut un gran consol enmig de les contrarietats i tribulacions, 8 i ara ens sentim reviure veient que us manteniu ferms en el Senyor. * 9 Quina acció de gràcies podríem elevar al nostre Déu per tota l’alegria que de vosaltres hem rebut davant d’ell? 10 Nit i dia preguem amb insistència perquè ens concedeixi de tornarvos a veure i completar el que encara manca a la vostra fe. *
11 Que Déu mateix, el nostre Pare, i Jesús, nostre Senyor, ens encaminin fins a vosaltres. 12 Que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, i que és semblant al que nosaltres us professem. 13 Que ell enforteixi els vostres cors i els mantingui sants i irreprensibles davant de Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, nostre Senyor, vindrà amb tots els seus sants. * Amén.
1 Finalment, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre com heu de comportar-vos per a agradar a Déu. És cert que ja ho feu, però us demanem que avanceu encara més. 2 Ja sabeu quines instruccions us vam donar de part de Jesús, el Senyor.
3 Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament. * Absteniu-vos de comportaments libidinosos; 4 que cadascú sàpiga dominar el seu propi cos * amb santedat i amb respecte, 5 sense deixar-se endur per la passió del desig com fan els pagans que no coneixen Déu. * 6 Que ningú no perjudiqui els altres germans ni s’aprofiti d’ells en aquesta qüestió, * perquè el Senyor demanarà comptes de tot això, com ja us hem dit i repetit. * 7 En efecte, Déu ens ha cridat a viure santament i no de manera impura. 8 Per tant, el qui rebutja el nostre ensenyament no rebutja un home, sinó Déu mateix, * que us dóna el seu Esperit Sant. *
9 No cal que us escriguem sobre l’amor fratern, ja que vosaltres mateixos heu après de Déu a estimarvos els uns als altres, * 10 i això és el que feu amb tots els germans d’arreu de Macedònia. Però us exhortem, germans, a avançar encara més: 11 tingueu com un honor de viure en pau, ocupar-vos cadascú de la seva feina i treballar amb les pròpies mans, tal com us vam manar. * 12 Així el vostre comportament serà ben vist dels qui no creuen * i no caldrà que depengueu de ningú. *
1 Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. * 2 Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, * 3 i digué: —Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. 4 Tots aquests han donat com a ofrena el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure. *
5 Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:
6 —De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: * tot serà destruït.
7 Llavors li preguntaren:
—Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
8 Ell digué:
—Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Sóc jo”, i també: “El temps s’acosta.” No aneu darrere d’ells. * 9 Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us
espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida. *
10 Després els va dir: *
—Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; 11 hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel. *
12 »Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. * 13 Serà una ocasió de donar testimoni. * 14 Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: 15 jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. * 16 Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. * 17 Tothom us odiarà per causa del meu nom. * 18 Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. * 19 Amb la vostra perseverança salvareu la vida. *
20 »Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que s’acosta la seva devastació. * 21 Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l’abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, * 22 perquè haurà vingut el temps de donar comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà. * 23 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país * i s’estendrà la indignació contra aquest poble: * 24 cauran víctimes de l’espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que el temps dels pagans s’haurà complert. *
25 »Després * hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. * A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. * 26 La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. * 27 Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. * 28 Quan tot això comenci a
succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta. *
29 Els digué una paràbola:
—Mireu la figuera i els altres arbres: 30 quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l’estiu ja és a prop. 31 Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. 32 En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. * 33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. *
34 »Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, * perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, * 35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment * perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de succeir i presentar-vos sense temor davant el Fill de l’home. *
37 De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després sortia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres. 38 I, de bon matí, tot el poble es reunia amb ell al temple per escoltar-lo. *
