Menu
Lectura del llibre d’Isaïes
Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós, sobre Judà i Jerusalem.
Als darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor al cim de les muntanyes i per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, hi aniran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes; perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, l’oracle del Senyor».
Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.
Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor.
La tradició bíblica ens ha transmès sota el nom i l’autoritat del profeta Isaïes, originari de Jerusalem, una obra d’una gran riquesa i complexitat.
Era fill d’Amós, personatge diferent del profeta del mateix nom. Es va casar amb una dona que també exercia de profetessa i va tenir dos fills.
El ministeri d’Isaïes es desenvolupa, en el regne del Sud (Judà). De fet, la seva vocació es pot situar l’any de la mort del rei Ozies (probablement el 740 aC), i la seva activitat profètica s’allargarà durant uns quaranta anys.
La primera part del llibre, la que correspon al temps de la vida d’Isaïes, se situa en una època de forta tensió internacional: Egipte, que havia estat la gran potència del sud, es troba ara en plena decadència, mentre que al nord els assiris pressionen cada vegada amb més força.
Els autors bíblics fan servir força sovint imatges. Aquí Isaïes ens en presenta dues: la primera és la d’una munió de gent pujant cap a Jerusalem; la segona la dels exèrcits del món que transformen els seus estris de mort en eines agrícoles.
Cada any, a la tardor, Isaïes veia com la gent d’arreu del país venia a Jerusalem durant la festa de les Tendes, en remembrança de l’Èxode d’Egipte, de quan travessaven el desert vivint en les seves tendes.
I llavors té una intuïció, inspirat per l’Esperit Sant: vindrà un dia que aquest pelegrinatge no només serà del poble d’Israel sinó que seran totes les nacions; tota la humanitat finalment haurà entès la bona notícia de l’amor de Déu!
Anem a la segona imatge: si les nacions escolten la paraula de Déu (en el significat bíblic de la paraula “escoltar”: conformar la vida d’acord amb la paraula “escoltada”), llavors entraran en el projecte de Déu que és un projecte de pau…
D’una pau duradora i per tant no caldrà més estris de mort, podran ser reconvertits en eines agrícoles:
“Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra”.
Isaïes ens projecte de cara el fet del pervenir, l’avenir. No és una predicció, ja que els profetes no eren endevins; l’endevinació estava prohibida a Israel. És una predicació; els profetes parlen de part de Déu, del projecte de Déu; podríem dir que són la “boca de Déu”. Aquí Isaïes ha fet això mateix…
Els autors bíblics fan servir força sovint imatges. Aquí Isaïes ens en presenta dues: la primera és la d’una munió de gent pujant cap a Jerusalem; la segona la dels exèrcits del món que transformen els seus estris de mort en eines agrícoles.
…els profetes no eren endevins; l’endevinació estava prohibida a Israel. És una predicació; els profetes parlen de part de Déu, del projecte de Déu;
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l’aliança d’Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.
Augureu la pau a Jerusalem:
Que visquin segurs els qui t’estimen,
que sigui inviolable la pau dels teus murs,
la quietud dels teus merlets. R.
Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me
dir:
«Que hi hagi pau dintre teu».
Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitjo la felicitat. R.
R. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa
del Senyor».
Aquest salm ens el vàrem trobar diumenge passat, el darrer de l’any litúrgic C, la festivitat de Crist Rei.
Fem una mica d’història de Jerusalem: Cap a l’any 1000 aC hi havia un poble anomenat Jebús i els seus habitants jebusites; és aquí on David va decidir instal·lar-hi la capital del seu reialme (recordem la lectura de diumenge passat: la primera capital de David havia estat Hebron, però només rei d’una tribu, la de Judà; s’hi van ajuntar les altres onze tribus i va ser llavors que David va triar una nova capital).
En endavant Jerusalem va ser anomenada la “ciutat de David”; hi va fer transportar l’Arca de l’Aliança, va comprar un camp per posar-la. Déu mateix en va escollir l’emplaçament: Així doncs, a ulls de tothom, Jerusalem és la ciutat santa, on Déu hi ha volgut “plantar la seva tenda”
Fixem-nos en la construcció del salm, concretament en el verset primer i darrer: es corresponen. I això és un fet voluntari i que passa sovint en els salms.
“Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor».
Per la casa del Senyor, el nostre Déu, et desitjo la felicitat”.
Aquesta “casa del Senyor”, aquest Temple, ha conegut força desgràcies… I finalment, l’any 70 dC va ser destruït i cremat pels romans. I fins ara no ha estat mai reconstruït des de llavors. Malgrat això, Jerusalem és la Ciutat Santa i hom espera la restauració del seu Temple al mateix temps que la vinguda del Messies. I avui, els jueus, quan preguen, ho fan de cara a Jerusalem…
Isaïes ens diu a la primera lectura d’avui que Jerusalem serà el lloc de retrobament de tota la humanitat. I atès que és la Paraula de Déu, aquesta revelació encara val!
Aquesta “casa del Senyor”, aquest Temple, ha conegut força desgràcies… I finalment, l’any 70 dC va ser destruït i cremat pels romans. I fins ara no ha estat mai reconstruït des de llavors.
… hom espera la restauració del seu Temple al mateix temps que la vinguda del Messies. I avui, els jueus, quan preguen, ho fan de cara a Jerusalem…
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos. Avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l’armadura del combat a plena llum. Comportem-nos dignament com a ple dia. Fora l’abús de menjar i beure, fora els plaers i les impureses, fora les renyines i les enveges.
Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.
“Avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe”.
Un dels articles de la nostra fe és que la història no és un continu recomençament sinó que el projecte de Déu avança irresistiblement.
“Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos”
Els cristians no tenim el dret de ser taciturns… El projecte de Déu ha de continuar avançant. I si creiem el que Pau ens diu, la nostra conducta diària té molta importància!
“Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l’armadura del combat a plena llum”.
Al·lusió clara al Baptisme: llavors es feia per immersió i per tant el qui era batejat, es despullava dels seus vestits i en acabar era vestit amb l’alba blanca, signe que el nou batejat era, d’ara endavant, un ésser nou en Jesús-Crist.
…la història no és un continu recomençament sinó que el projecte de Déu avança irresistiblement.
El projecte de Déu ha de continuar avançant. I si creiem el que Pau ens diu, la nostra conducta diària té molta importància!
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fora pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fora presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».
Som convidats a preparar amb calidesa els acords musicals nadalencs, al llarg de quatre setmanes: l’Advent, l’adveniment, “mentre esperem la nostra gran esperança la manifestació de Jesucrist el nostre Salvador”
Si volem preparar el cor perquè hi neixi Jesús, hem d’anar-lo buidant fins que sigui una cova on pugui estar-s’hi a gust el Fill de Déu.
Com en els dies de Noè, també ara els humans ens preocupem poc de la qüestió fonamental, del tot capbussats en les preocupacions quotidianes.
“Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor”
El veritable “senyor” del món no és l’home, sinó Déu.. El Temps d’Advent arriba cada any per tal de recordar-nos això, per tal que la nostra vida recuperi la seva orientació correcta, envers el rostre de Déu.
L’escrit que llegim avui pertany al gènere “apocalíptic”, que literalment vol dir “que aixeca el vel, que revela”. Aquests escrits volen ser reveladors…
Avui ens diu, com a nucli del missatge, que Jesús-Crist vindrà.
Però el significat d’aquesta vinguda no té a veure amb el de naixement.
Quan Jesús parla d’ell dient “Fill de l’Home”, no parla pas d’ell solament, sinó que anuncia el seu rol de Salvador, de portador del destí de tota la humanitat.
Sant Pau expressa aquest mateix misteri d’una altra manera dient que el Crist és el cap d’un Cos del qual nosaltres som els seus membres.
Sant Agustí parla del Crist total, Cap i Cos, i diu “el nostre Cap està ja en els cels, els membres estan encara a la terra”.
I llavors és quan comprenem que Jesús pugui parlar de la seva vinguda en el futur: l’home Jesús ja ha vingut però el Crist total (segons el sentit de Sant Agustí) encara ha de néixer…
Quan Jesús ens convida a estar alerta, potser ens ho diu en el sentit de vetllar aquest gran projecte de Déu i per tant de consagrar les nostres vides a fer-lo avançar…
“Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fóra pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fóra presa i l’altra deixada”.
Ens trobem un tema recurrent: el del judici (bons i dolents, el gra de blat i la zitzània).
Això és una manera de parlar: de bo i dolent, de gra bo i de zitzània, n’hi ha en cadascú de nosaltres.
És, doncs, en el nostre cor que el bé serà preservat i el mal extirpat.
El comportament exterior és ambivalent. És en el més profund de si mateix que cadascú decideix si viu de cara els altres o si hi viu d’esquenes.
Si volem preparar el cor perquè hi neixi Jesús, hem d’anar-lo buidant fins que sigui una cova on pugui estars’hi a gust el Fill de Déu.
El veritable “senyor” del món no és l’home, sinó Déu.. El Temps d’Advent arriba cada any per tal de
recordar-nos això…
Quan Jesús ens convida a estar alerta, potser ens ho diu en el sentit de vetllar aquest gran projecte de
Déu i per tant de consagrar les nostres vides a fer-lo avançar…
… de bo i dolent, de gra bo i de zitzània, n’hi ha en cadascú de nosaltres. És, doncs, en el nostre cor que el
bé serà preservat i el mal extirpat.
1 Missatge sobre Judà i Jerusalem revelat a
Isaïes, fill d’Amós.
2 En els darrers temps s’alçarà ferma
la muntanya del temple del Senyor
sobre els cims de les muntanyes,
dominarà per damunt dels turons.
Totes les nacions hi afluiran,
3 s’hi encaminaran tots els pobles dient:
«Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, *
al temple del Déu de Jacob.
Ell ens ensenyarà els seus camins,
i nosaltres seguirem les seves rutes.»
Perquè de Sió en surt l’ensenyament,
de Jerusalem, la paraula del Senyor. *
4 Ell serà jutge entre les nacions,
arbitrarà sobre els pobles.
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l’espasa contra una
altra
ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. *
5 Casa de Jacob, veniu,
caminem a la llum del Senyor. *
6 Tu, Senyor, has abandonat el teu poble,
la casa de Jacob,
perquè és plena d’endevins d’orient *
com el país dels filisteus,
i els estrangers hi formiguegen. *
7 El país s’ha omplert de plata i d’or,
i els seus tresors no tenen fi.
El país s’ha omplert de cavalls,
són incomptables els seus carros. *
8 El país s’ha omplert d’ídols,
la gent es prosterna davant d’ells, davant l’obra
de les seves mans:
són els ídols que les seves mans han fabricat. *
9 Però tot mortal serà humiliat, tot home
s’enfonsarà. *
Tu, Senyor, no els ho passaràs per alt.
10 Fiqueu-vos entre roques,
amagueu-vos sota terra,
de pànic davant el Senyor,
davant la seva terrible majestat. *
11 L’home d’ulls altius serà humiliat,
serà abaixat el seu orgull,
i aquell dia
s’alçarà el Senyor tot sol.
12 És el dia del Senyor de l’univers: *
s’alçarà per damunt dels superbs i dels
orgullosos,
per damunt dels altius que ell haurà abaixat, *
13 per damunt dels alts cedres del Líban
i dels roures de Basan, *
14 per damunt de les muntanyes altes
i dels turons elevats,
15 per damunt de les grans torres
i dels murs inexpugnables,
16 per damunt dels grans vaixells de Tarsis *
i de les naus sumptuoses.
17 L’altivesa dels humans serà abaixada,
serà humiliat el seu orgull,
i aquell dia
s’alçarà el Senyor tot sol.
18 Dels ídols, no en quedarà res.
19 Tothom es ficarà a les balmes de les roques
i als avencs de la terra,
de pànic davant el Senyor,
davant la seva terrible majestat,
quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra. *
20 Aquell dia, els homes llançaran els ídols de
plata i d’or
que s’havien fabricat per adorar-los;
els llançaran als talps i a les rates-pinyades. *
21 Es ficaran als forats de les roques
i a les escletxes de les penyes,
de pànic davant el Senyor,
davant la seva terrible majestat,
quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra.
22 No confieu en l’home:
és tan sols una mica d’alè.
Qui en donaria res?
Quina alegria quan em van dir *
1 Càntic de pelegrinatge. * Referit a David.
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor!» *
2 Ja han arribat els nostres peus
als teus portals, Jerusalem. *
3 Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós! *
4 És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l’aliança d’Israel, *
a lloar el nom del Senyor.
5 Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. *
6 Augureu la pau a Jerusalem: *
«Que visquin segurs els qui t’estimen.
7 Que hi hagi pau en els teus murs,
i quietud als teus merlets.»
8 Per amor dels meus germans i amics,
deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu.»
9 Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitjo la felicitat. *
1 Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell. * 2 Per tant, el qui s’enfronta a l’autoritat es rebel·la contra l’ordre volgut per Déu, i els rebels es busquen la pròpia condemna. 3 Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. * Per tant, si no vols haver de témer l’autoritat, fes el bé, i en rebràs l’elogi, 4 ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal. 5 Per això, cal sotmetre’s, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència. 6 Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s’ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu. 7 Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar. *
8 No tingueu cap deute amb ningú, si no és l’amor que us deveu els uns als altres. * Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. * 9 En efecte, no cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d’un altre, * i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. * 10 Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei. *
11 Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! * Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe. 12 La nit és avançada i el dia ja s’acosta. * Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca * i revestim-nos de l’armadura de la llum. 13 Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, * sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. 14 Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, * i no us ocupeu de satisfer els desigs terrenals
1 Jesús va sortir del temple. Quan se n’anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seves construccions. * 2 Ell els digué:
—Veieu tot això? En veritat us dic que aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.
3 Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles li demanaren a part:
—Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món. *
4 Jesús els va respondre:
—Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. 5 Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Jo sóc el Messies”, i enganyaran molta gent. * 6 Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres.
Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeeixi, * però encara no serà la fi. 7 Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà fam i terratrèmols pertot arreu. * 8 Tot això serà només l’inici dels dolors d’infantament. *
9 »Us faran passar tribulacions i us mataran. Tots els pobles us odiaran per causa del meu nom. * 10 Llavors molts sucumbiran, es denunciaran els uns als altres i s’odiaran entre ells. 11 Sortiran molts falsos profetes i enganyaran molta gent. * 12 I el mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria. *
13 Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. * 14 Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en rebin un testimoni. * I aleshores vindrà la fi.
15 »Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant “l’abominació devastadora” de què parla el profeta Daniel * —qui ho llegeixi, que ho comprengui!—, 16 llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 17 el qui sigui al terrat, que no baixi a endur-se res de casa seva, 18 i el qui sigui al camp, que no torni enrere a recollir el mantell. * 19 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! * 20 Pregueu que no hàgiu de fugir a l’hivern o en dissabte. * 21 Perquè aleshores hi haurà una gran tribulació, com no n’hi ha haguda cap des de la creació del món fins ara * ni tornarà a haver-n’hi cap més. 22 I si Déu no hagués decidit d’escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, * els escurçarà.
23 »En aquell moment, si algú us deia: “El Messies és aquí” o “És allà”, no us ho cregueu. 24 Perquè sorgiran falsos messies i falsos profetes, * que faran grans senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, també els elegits. * 25 Us ho he dit per endavant. 26 Per tant, si us deien: “És al desert”, no hi aneu; i si us deien: “És en un lloc amagat”, * no us ho cregueu. 27 Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l’home. * 28 On hi ha carronya, s’hi apleguen els voltors. *
29 »Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran. *
30 »Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l’home: * tots els pobles de la terra faran grans planys * quan vegin el Fill de l’home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat. * 31 Ell enviarà els seus àngels * que, al so d’una trompeta potent, * reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d’un extrem a l’altre del cel. *
32 »Mireu la figuera * i apreneu-ne la lliçó: * quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; 33 igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell * és a prop, que ja és a les portes. 34 En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. * 35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. *
36 »D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
37 »Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca; 39 i no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. * Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home. * 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: * l’una serà presa i l’altra deixada. * 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. * 43 Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. * 44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada. *
45 »¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l’amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l’aliment al temps degut? 46 Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 47 En veritat us dic que li confiarà tots els seus béns. 48 Però si aquell servent era dolent i es deia: “El meu senyor tarda”, 49 i començava a pegar als seus companys, i menjava i bevia amb els embriacs, 50 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; 51 el castigarà * i li farà compartir la sort dels hipòcrites. * Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. *
