Llibre del Gènesi – Capítol 14

Abram allibera Lot

1 En temps d’Amrafel, rei de Xinar, Arioc d’El·lassar, Quedorlaómer d’Elam i Tidal de Goïm, * 2 aquests quatre reis van declarar la guerra a Bera, rei de Sodoma, a Birxà, rei de Gomorra, a Xinab, rei d’Admà, a Xeméber, rei de Seboïm * i al rei de Bela, és a dir, de Sóar. * 3 Aquests darrers es van aplegar a la vall de Sidim, recoberta avui pel Mar Mort. 4 Durant dotze anys havien estat vassalls de Quedorlaómer, però l’any tretzè es van revoltar. 5 L’any següent, el catorzè, Quedorlaómer i els reis aliats d’ell van venir i van derrotar els rafaïtes a Aixterot-Carnaim, * els zuzites a Am, els emites * a la plana de Quiriataim * 6 i els horites a les seves muntanyes de Seïr, fins a Elparan, * al límit del desert.
7 Després van tornar enrere fins a Enmixpat, que és Cadeix. Van derrotar els amalequites per tot el seu territori i també els amorreus que habitaven a Hassasson-Tamar. * 8 Llavors els reis de Sodoma, Gomorra, Admà, Seboïm i Bela, és a dir, Sóar, van avançar amb les seves tropes i es van desplegar en ordre de batalla a la vall de Sidim 9 per combatre contra els reis Quedorlaómer d’Elam, Tidal de Goïm, Amrafel de Xinar i Arioc d’El·lassar. Eren quatre reis contra aquells cinc.
10 A la vall de Sidim hi havia pous de betum pertot arreu. Els reis de Sodoma i de Gomorra van fugir, i van caure dintre els pous. Els supervivents es van refugiar a la muntanya. 11 Els vencedors s’endugueren tots els béns i els queviures de Sodoma i de Gomorra i se’n van anar. 12 Lot, nebot d’Abram, vivia a Sodoma; quan se’n van anar, també se’l van endur a ell amb tots els seus béns.
13 Un fugitiu anà a explicar-ho a Abram, l’hebreu, que estava acampat a les Alzines de Mambré, l’amorreu, germà d’Eixcol * i d’Aner, que eren aliats d’Abram. 14 En saber que el seu nebot * havia caigut captiu, Abram va mobilitzar els seus homes, tres-cents divuit servents nascuts a casa seva, i es va llançar en persecució de l’enemic fins a Dan. 15 Abram va dividir els seus servents en grups i atacà de nit. Va derrotar aquells reis i els va perseguir fins a Hobà, * al nord de Damasc. 16 Va recuperar tots els béns i alliberà Lot, el seu nebot, amb tots els seus béns, les dones i els altres captius.

Melquisedec beneeix Abram

17 Després de la seva victòria contra Quedorlaómer i els altres reis aliats, Abram ja se’n tornava, quan el rei de Sodoma sortí a trobar-lo a la vall de Xavé, que és la vall del Rei.
18 Melquisedec, * rei de Salem, * va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim, * 19 i va beneir Abram tot dient:
—Beneït siguis, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra. 20 Beneït sigui el Déu altíssim, que t’ha posat a les mans els enemics.
Abram li va donar una desena part * de tot el botí.
21 El rei de Sodoma va dir a Abram:
—Torna’m els meus homes i queda’t amb els béns.
22 Abram li va respondre:
—Alço la mà vers el Senyor, el Déu altíssim, creador del cel i de la terra, 23 jurant que no prendré ni un fil, ni una corretja de sandàlia, ni res que sigui teu. No vull que puguis dir: “He enriquit Abram.” 24 Per a mi, només accepto el que els meus homes han menjat i la part que toca als aliats que m’han acompanyat, Aner, Eixcol i Mambré: aquests prendran la part que els toca.

Salm 109

Oracle del Senyor al meu senyor *
1 Referit a David. Salm.

Oracle del Senyor al meu senyor: *
«Seu a la meva dreta, *
mentre faig dels enemics
l’escambell dels teus peus.» *
2 Que el Senyor estengui lluny, des de Sió,
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics.
3 «Ja eres príncep el dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare;
des de l’aurora, com rosada, jo t’he engendrat.» *
4 El Senyor no es desdiu del que jurà: *
«Ets sacerdot per sempre
segons l’ordre de Melquisedec.»

5 El Senyor és al teu costat *
i abat els reis el dia que s’indigna.
6 Judica els pobles, amuntega cadàvers, *
abat caps * arreu de la terra. *
7 En ple camí beuràs al torrent; *
per això redreçaràs el cap. *

Primera carga de sant Pau als cristians de Corint – Capítol 11

1 Sigueu imitadors meus, * com jo ho sóc de Crist.

Les assemblees comunitàries
L’home i la dona davant el Senyor

2 Us felicito perquè us recordeu sempre de mi i conserveu els ensenyaments tal com us els vaig transmetre. * 3 Però vull que comprengueu que Crist és cap de tot home, * l’home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist. * 4 Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, 5 i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. *
6 Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se’ls o de rapar-se, que es cobreixi. 7 Pel que fa a l’home, no s’ha de cobrir el cap, perquè és imatge * i glòria de Déu, mentre que la dona és la glòria de l’home. 8 No és l’home que va ser tret de la dona, sinó la dona de l’home.
* 9 Ni tampoc l’home no va ser creat per causa de la dona, sinó la dona per causa de l’home. * 10 Per això la dona, per respecte als àngels, * ha de portar al cap un signe de la dignitat que té. * 11 D’altra banda, per al Senyor no hi ha dona sense home ni home sense dona; 12 perquè si bé la dona va ser treta de l’home, també és cert que l’home neix de la dona, i tot ve finalment de Déu. *
13 Judiqueu-ho vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona pregui a Déu amb el cap descobert? 14 ¿No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són un deshonor per a l’home, 15 però, en canvi, són motiu de glòria per a la dona? És que la cabellera li ha estat donada com un vel.
16 I si algú encara vol discutir-ho, sàpiga que nosaltres no tenim aquest costum, ni tampoc les esglésies de Déu.

El sopar del Senyor

17 Després de les instruccions que us acabo de donar, el que ara us diré no serà per a felicitar-vos: quan us reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal. * 18 Primer de tot, sento a dir que, quan us reuniu en comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i en part ho crec: 19 certament cal que hi hagi grups oposats, * perquè es vegi qui de nosaltres resisteix la prova. 20 El resultat és que, quan us reuniu tots alhora, * ja no celebreu el sopar del Senyor, 21 perquè, en el moment de l’àpat, cadascú menja el sopar que ha portat, i mentre els uns passen gana els altres beuen massa. * 22 ¿Que no teniu les vostres cases, si voleu menjar i beure? ¿O bé menyspreeu l’Església de Déu i voleu avergonyir els qui no tenen res? * Què us haig de dir? Que us en felicito? En això no us puc pas felicitar!
23 La tradició que jo he rebut * i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, 24 digué l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» 25 I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. * Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» * 26 Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui. *
27 Així, doncs, qui mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament haurà de respondre del cos i la sang del Senyor. * 28 Que cadascú s’examini a si mateix, * abans de menjar el pa i beure la copa, 29 perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, * menja i beu la pròpia condemna. 30 Per això hi ha tants malalts i gent delicada entre vosaltres, i alguns han mort. * 31 Si ens examinéssim nosaltres mateixos, el Senyor no ens judicaria. 32 Ara, però, ell ens judica per corregir-nos i perquè no siguem condemnats amb el món. * 33 Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar, sigueu sol·lícits els uns pels altres. 34 Si algú té gana, que mengi a casa seva, no fos cas que les vostres reunions es convertissin en motiu de condemna. Totes les altres coses, les determinaré quan vingui.

Evangeli segons sant Lluc – Capítol 9

Missió dels Dotze
(Mt 10,5-15; Mc 6,7-13) *

1 Jesús va reunir els Dotze * i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. *
2 I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. * 3 Els digué:
—No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. * 4
Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. * 5 I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. *
6 Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu.

Herodes vol veure Jesús
(Mt 14,1-2; Mc 6,14-16)

7 El tetrarca Herodes * va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns afirmaven:
«Joan ha ressuscitat d’entre els morts»; 8 alguns altres deien: «Elies s’ha aparegut»; * i d’altres: «Ha ressuscitat un dels antics profetes.» * 9 Herodes va dir:
—A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això?
I buscava la manera de veure Jesús. *

Multiplicació dels pans *
(Mt 14,13-21; Mc 6,32-44; Jn 6,1-13)

10 A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. * Ell se’ls endugué tots sols cap a una vila anomenada Betsaida. * 11 Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. * 12 El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dirli: —Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.
13 Però Jesús els digué:
—Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren:
—Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.
14 Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:
—Feu-los seure en grups de cinquanta.
15 Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. 16 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. * 17 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat. *

Pere reconeix Jesús com a Messies
(Mt 16,13-20; Mc 8,27-30)

18 Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, * els seus deixebles eren amb ell. * Llavors els preguntà: —Qui diu la gent que sóc jo?
19 Ells respongueren:
—Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes. *
20 Ell els preguntà:
—I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respongué:
—El Messies de Déu. *
21 Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú. *

Jesús anuncia la seva mort i resurrecció
(Mt 16,21-28; Mc 8,31-9,1)

22 Jesús afegí:
—Cal que el Fill de l’home * pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei * l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia. *
23 I deia a tothom: *
—Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. * 24 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. * 25 Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix? 26 Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels. * 27 Us ho asseguro amb tota veritat: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu. *

Transfiguració de Jesús
(Mt 17,1-8; Mc 9,2-8)

28 Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume * i pujà a la muntanya a pregar. * 29 Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar * i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. 30 Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, * 31 que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. * 32 A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. 33 Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
—Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia. 34 Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. * Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
35 Llavors va sortir del núvol una veu que deia: —Aquest és el meu Fill, * el meu elegit; * escolteu-lo. *
36 Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. *
Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist. *

Guarició d’un noi posseït d’un esperit maligne
(Mt 17,14-18; Mc 9,14-27)

37 L’endemà, quan baixaven de la muntanya, * sortí a rebre’l una gentada. 38 Un de la gent cridà:
—Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc. 39 Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus. 40 He demanat als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut. *
41 Jesús exclamà: —Generació descreguda i rebel! * Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill.
42 Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare. 43 I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort
(Mt 17,22-23; Mc 9,30-32)

Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles: 44 —Que us quedin ben gravades aquestes paraules: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes.
45 Però ells no entenien què volia dir. El significat d’aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta qüestió. *

El més important
(Mt 18,1-5; Mc 9,33-37)

46 Els deixebles començaren a preguntar-se * quin d’ells era el més important. * 47 Jesús, que coneixia els pensaments del seu cor, * va agafar un infant, el posà al seu costat 48 i els digué:
—Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, * i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat, * perquè el més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran. *

Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres
(Mc 9,38-40)

49 Aleshores Joan * li digué:
—Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis * i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. *
50 Jesús els respongué:
—No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres. *

Pujada de Jesús a Jerusalem (9,51-19,44)
Jesús comença a fer camí cap a Jerusalem

51 Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, * resolgué de fer camí cap a Jerusalem. * 52 Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. 53 Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem. *
54 En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
—Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? *
55 Però Jesús es girà i els va renyar. 56 I se n’anaren en un altre poble.

Seguir Jesús
(Mt 8,19-22)

57 Mentre feien camí, un li digué: —Et seguiré arreu on vagis.
58 Jesús li respongué: —Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home * no té on reposar el cap.
59 A un altre li digué:—Segueix-me. Ell respongué: —Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.
60 Jesús li contestà:
—Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu. *
61 Un altre li digué:
—Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adéu als de casa meva. *
62 Jesús li va respondre:
—Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.